PATATA MECÀNICA

ETS EL REI DEL MÓN?

2009-08-22T12:28:00.001+02:00

James Cameron és un senyor el qual em treu de polleguera, em recorda al paper de Jason Schwartz a Academia Rushmore de Wes Anderson: Cameron és el llest de la classe, prepotent i brillant en tot el què fa, tothom l'admira, però ningú l'estima.

Aquest americà barbut es podria retirar tranquil·lament desprès d'haver guanyat 11 Oscar's per Titanic i haver fet una butxaca més gran que la de Doraimon, però enlloc d'aixó s'ha pres un petit descans de més de 10 anys i ha tornat amb ganes de revolucionar el cinema, segons ha expressat ell mateix.

Durant un any ha concedit entrevistes per promocionar el seu nou film, Avatar, i el què més m'ha cridat l'atenció ha estat el tema a tractar. No tant el film en si mateix com la tecnologia que s'ha tret de la màniga per fer-la. Ha creat noves càmeres, nous programes d'animació i ha treballat en el primers decorats completament virtuals de la història. No ha dubtat en explicar-nos fil per randa tots els sistemes utilitzats i els seus perques. Peró, i la història?

El cinema és entreteniment, més profund o més lleuger, però necessita Peró necessita un fil argumental per atrapar-nos i fer-nos sentir alguna cosa. George Lucas ho sabia, a l'antiga trilogia d'Star Wars a cada pel·lícula passava alguna cosa, sempre i de forma gens forçada, i a més et deixava amb la boca oberta amb els seu imaginari visualitzat. Cameron crec que sols es va quedar amb el segon detall.

Si Cameron va fer Titanic no va ser tant per desig personal com per ego. Un director amant de ciència ficció de cop i volta es dedicava a explicar-nos una història d'amor sobre les classes socials, a més amb una de les tragèdies més grans de la humanitat com a teló de fins. Imagineu si se li veia el llautó que abans d'entrar la sala ja sabies com a acabava el film. Va tenir tot el reconeixement possible (amb una pel·lícula de sci-fi això no hagués succeït) i amés era estimat per certa part de la gent que li havia donat l'esquena fins ara.

Aquesta setmana ja hem pogut veure el seu primer trailer, i que voleu que us digui...un Lawrence d'Arabia amb extraterrestres visualment increïble (en el pitjor sentit possible). O tornarà a ser el rei del món o serà una anècdota més a l'any de Transformers 2.

A L'ESTIL TARANTINO

2009-08-18T14:30:00.005+02:00

Recentment Quentin Tarantino ha fet una llista de les 10 millors pel·licules, estrenades a partir del 92 fins ara. Jo he preferit fer-ho a partir del 2000 fins l'actualitat. És un repàs ràpid i incomplet, però serveix per fer-vos una idea dels meus gustos. No hi ha cap mena d'ordre, aviso!

Requiem por un sueño (dura i dificil de veure, però genial)
Los rios del color purpura (una petita joia amb menys reconeguda del que es mereix)
Jovenes prodigiosos (continguda i entrenyable)
El protegido (millor que el Sexto Sentido, ho té tot)
El dilema (una peli sense armes de Michael Mann?doncs si, brutal Crowe)
Kill bill (el millor mix de Tarantino)
Little mis sunshine (simpàtica però molt dura en el fons)
Lost intranslation (tots tenim dies que ens sentim així)
Iron man (el blockbuster perfecte)
Zodiac (un assaig amb majúscules sobre la obsessiÓ9
Borat (una crítica intel·ligent)
Juno (un conte a la vida real)
Life aquatic (la màgia de la vida)

PLEGO

2009-08-16T19:34:00.002+02:00

Quantes vegades he decidit començar de zero? Diria que ben poques, tot i que ho he fet sovint: ja sigui distanciant-me de la gent que em rodeja, canviant de feina o de vivenda. Aquest cop he pres la decisió plenament conscient.

Després de viure dos mesos, quasi tres, de mil i un maldecaps de tot tipus, tot i que disfrutant com mai a la meva vida, he vist que ja no tinc edat per tot això. He madurat, un xic més, de cop i la meva vida m'ho està demostrant dia a dia. En aquest dies he viscut saltant de llit en llit, coneixent gent nova, xerrant fins altes hores de la matinada i creant sense control. He vist formes de pensar i viure molt diferents a mi i en cap cas m'han convençut, però si m'he adonat de com es viu de bé si un és hipòcrita i viu la seva vida enganyat, venent el seus valors o honor al millor postor. Són gent feliç, simplement per no pensar.

Jo ja porto uns cinc anys buscant ser un professional en aquest món d'artistes, i no ha sorgit fruit. Cert que he aconseguit coses de les quals em sento molt orgullós (el càsting a Buenafuente, el premi de Petit Msteri, les entrevistes per El Forat, els carnavals d'Olot...) però no he arribat allà on desitjo i crec no arribar-hi mai.

Ha coincidit en aquests mesos que tot al que estava lligat s'ha acabat. He acabat El Forat, el curt d'Amor Zombie, el magazine de TcGirona TÉ DE TOT, Le Petit Caruso i la temporada d'el Ningú no és perfecte. Crec que és hora de deixar-ho. He donat tot el que he pogut durant aquest temps i no he vist la meva feina recompensada, ni cap suport incondicional al costat que em faci mirar endavant amb esperança.

No és que no confii en mi, sé que tinc algunes dots però també que tinc un caràcter difícil. Sóc estricte i controlador fins extrems inimaginables en tot el que creo. Quan em deixo anar no tinc amics i busco el màxim compromís amb amb ka gent que tinc al costat. Però no sempre ho he trobat, i el meu mal geni ha explotat.

És moment de desistir, d'aparcar les aspiracions i acceptar la realitat abans de que em salti al damunt quan ja no tingui edat per mirar cap a un altre costat.

No abandono el cinema, ni molt menys, és una part fonamental de la meva vida. Tampoc deixaré d'informar-me sobre televisió, literatura, música i demés. Simplement no penso crear. Tindré una feina, uns pocs amb qui fer cafès i un gat. No seré feliç potser,però si serà més fàcil tot plegat.

BRUNO

2009-07-26T11:35:00.002+02:00

Sacha Baron Coen torna amb el seu tercer i últim personatge creat fa quasi una dècada pel seu THE ALI G SHOW. Molta gent el considera un provocador, però Coen no sols és això, és un provocador amb arguments i sols ho fa per treure conclusions. Amb Borat va aconseguir una de les millors comèdies de la història (ho dic sense pensar-m'ho dos cops), era un fals documental que no sols ens feia riure amb la hipocresia i mirada tancada dels americans, a més els culpables d'aquesta visió no era Coen, ell sol era el resort, si no els mateixos amercians.

Ara, amb Bruno intenta repetir la formula tot i que amb diferències. Hi ha moltes més situacions preparades, un guió més ferri però tot i això aconsegueix instants brutals: la reunió de singles o el càsting per bebe's són clars exemples. Bruno, reporter de moda austríac i obertament sexual, és un personatge molt més incomode que Borat. Mentre Borat era un personatge completament innocent (tot i que amb unes creences censurables) Bruno és completament depravat i ell mateix ho sap. Vet aquí on potser falla un xic el film. No és el mateix deixar caure unes gotes d'oli al terra per descuit que tirar-hi la botella entera, tot i que la trompada de la víctima sigui la mateixa.

Un film que val la pena veure, no ho dubteu a part de ser curts de mires o amb prejudicis, i que potser us farà repensar alguns temes. No és Borat, però tampoc una comèdia esbojarrada sense cervell. Ara ve quan Sacha tindrà que explicar-nos el seu nou film i veure cap a on apuntarà la seva carrera.

Harry Potter and the Half-Blood Prince

2009-07-19T01:33:00.001+02:00

Sisena entrega del nen, ja no tant, mag i un blockbuster quasi assegurat, en el millor dels sentits. Si aquest estiu hi ha dos films comercials impecables són aquest i Star Trek.
2009
UK
DIRECTOR:David Yates
GUIÓ:Steve Kloves (Novela: J.K. Rowling)
MÚSICA:Nicholas Hooper
REPARTIMENT:Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Jim Broadbent, Tom Felton, Michael Gambon, Alan Rickman, Robbie Coltrane i Helena Bonham Carter

J.K.Rowling és la màxima responsable, tot i que segurament la llegenda és exagerada, aquesta dona que va sortir de les portes de la pobresa no es va deixar embaucar per un feix de bitllets. Spielberg es volia fer amb els drets cinematogràfics, però tenint el control absolut i ambientant la història a EEUU. Però l'escriptora si negà a més de demanar un control absolut damunt els films. I gràcies a Déu!

Si per una cosa destaca aquesta entrega, buida en quan a trama, es pel seu saber fer anglès. Les relacions amoroses dels protagonistes prenen el timó de l'obra i resulta ser un gran encert. L'edat del pavo queda retratada amb diàlegs brillants, genials!, i actuacions amb una flema impecable, i que consti que parlem de nois de 16,17 o 18 anys.

A més el director sap donar el ritme adequat, pinzellades obscures i la justa ironia per convertir una peli de dues hores i mitja en un entreteniment absolut del primer a l'últim minut.

LA ÚLTIMA CASA A LA IZQUIERDA

2009-07-08T22:40:00.002+02:00

USA
Productora: Rogue Pictures
Director: Dennis Iliadis
Guió: Carl Ellsworth
Repartiment: Tony Goldwyn, Monica Potter, Sara Paxton, Garret Dillahunt, Rhys Coiro, Martha MacIsaac i Riki Lindhome.

L'últim film que m'ha impactat com a espectador es remonta a ja fa uns anys amb l'estrena a Sitges de REC: em va deixar intranquil, esbufegant i nerviós.Excel·lent. Aquest dimarts es va repetir la situació amb aquest film.

La història es senzilla, una noia i la seva amiga són violades i malferides per uns malparits fora de la llei. Quan aquests queden atrapats enmig d'uan tormenta demanen refugi a la casa dels pares d'una de les noies, aquests en saber que són els responsables de tals actes busquen venjança. Res més, clar i sanguinolent.

El director, amb unes actuacions molt decents, ens fa bascular entre l'emotivitat de la juventut immaculada per de cop esclatar-nos la sang a la cara sense temps a reaccionar. Coneixem l'amor dels pares cap a la filla, veïem i sofrim la seva violació i atac i esperem amb ganes que els pares ho descobreixin i fiquin fil a l'agulla, però això tarda hora i mitja en que sufrim de valent i busquem la manera de desfogar la nostra ira. Quan aquesta es produeix, sense miraments, aconseguim respirar tranquils. Es tracta del més grans dels orgasmes desprès de 90 minuts de calentar-nos l'entrecuix. Els nostres més baixos instints es buiden de sobte deixant-nos en estat catatònic, preguntant-nos com hem deixar de ser nosaltres per ser animals.

No sols disfrutareu sense pensar, també teniu actuacions bones, direcció correcta, fotografia brillant, efectes especials de gran qualitat i un guió equilibrat.

El millor film del que portem d'estiu, no recomanat als sensibles.

LES SERIES DELS 80'S

2009-06-20T19:28:00.003+02:00

Actualemnt la gent es masturba i se li omple la boca dient el gran moment que viuen les series americanes: Perdidos, Dexter, Herois, Battlestar Galactica,Mad Men, etc...doncs us dic una cosa: són merda!Tanta profunditat, actors de cares conegudes, directors de cinema...als 80 es van fer les series més grans de la història. Capitols auto-conclusius, polis com a protagonistes i tot regat amb humor simple. Què més es pot demanar?

Faré un repàs a les series dels 80's què més em van marcar: no espereu ni El Equipo-A ni El coche fantastico.

L'ESPANTAOCELLS I LA SRA. KING(tv3)

A saber; es veu que de petit jo sempre anava amb la jaqueta mig caiguda i corrents perque el protagonista sempre hi sortia d'aquesta forma.

SIMON & SIMON(tv3)

A saber;el punteig de la guitarra no m'he l'he pogut treure del cap en tots aquests anys. I per cert, el meu somni és que em faci un petó una orca.

CAGNEY & LACEY(tv3)

A saber; crec que el meu respecte cap a les dones va apareixer per culpa d'aquesta sèrie, dones poliícia super dures i a sobre amb sentiments! Impresionant!

JAKE Y EL GORDO (tv1)

A saber; recordava la sèrie, però res més, la gràcia era veure com el guapo feia tota la feina i el Gordo es limitava a treure consluions i endur-se el merit. D'aquí que jo sigui tant vago!

¿HACEMOS UNA PORNO?

2009-06-20T19:04:00.002+02:00

Direcció: Kevin Smith
Nacionalitat: EUA · 2008
Títol original: Zack and Miri make a porno
Actors: Seth Rogen, Elizabeth Banks, Traci Lords, Jason Mewes, Ricky Mabe, Craig Robinson, Katie Morgan, Jeff Anderson.

Dos companys de pis estan ofegats pels deutes. L'única solució que troben és rodar una pel·lícula pornogràfica per aconseguir diners, això sí, pactant que la seua amistat no es perdi tot i mantenir relacions sexuals.

Tothom a qui li agradi el cinema coneix Kevin Smith, un jove de New Jersey que va vendre la seva col·lecció de còmics per rodar Clerks, un film en blanc i negre que tractava sobre els maldecaps sobre un grup de joves i la seva visió sarcàstica i barroera de la vida. El llarg va tenir un èxi impressionant, sobretot a Cannes, i el va conevertir en un emblema del cinema independent dels 90's.

Desprès de completar la seva trilogía sobre New Jersey (amb l'irregular Mallrats i la brillant Persiguiendo a Amy), va reflexionar sobre el cristianisme a Dogma, va donar un gran final als seus dos secundaris de luxe a Jay y Silent Bob contraatacan i va punxar clamorosament al edulcorar-se amb La chica de Jersey. Llavors es va adonar que havia de continuar explicant-nos el camí cap a la maduresa ( i alhora tenir un èxit de taquilla) fent Clerks 2. Per fí tancava el crecle. I ara què?

Smith sembla haver entès que no cal ser un anarquic per fer humor i ens ho demostra amb el present film. El que podría ser una còmedia romàntica per públic "monyes" amb Meg Ryan (on és aquesta noia?) i Hugh Grant és converteix a les seves mans amb una comèdia romàntica que no fa el lleig a defacacions facials.

La història arranca de manera costumbrista i molt acertada definint-nos els dos protagonistes amb un parell de pincellades ben precises.De seguida ens cauen en gràcia en Rogen i Banks, són els veïns del costat, i ens hi sentim identificats, qui no ha tingut un amic (amiga) i ha pensat en fer un pas més. Què passaria? Tot es perdria? Això ens ho conta de manera pausada i amanida amb multitud de gags ( un xic forts pel públic més comercial).

No hi trobarem una direcció brillant, ni les millors frases de la filmografía d'Smith però ens trobem davant d'un genial film que navega entre duess aigües de la millor forma possible, llàstima del final massa encarat a la comercialitat.

El millor: Seth Rogen i el sexe d'R2D2.

El pitjor: el final precipitat i de manual.

Nota: 7'5

2009-06-19T13:17:00.002+02:00

Amics, ser diferent és divertit, i portar la contraria a tot el món. Si creus fermament en el què dius ja és orgasmic. Aquest és el cas d'avui: l'anunci d'Estrella Damm i Casal Rock són una merda.

Ara resulta que aquí Catalunya ens hem tornat un progres hippies i ens fem palles amb els paisatges. Primer gastem una una "burrada" de calers en un programa on busquem el millor paisatge de les nostres contrades. La utilitat? Cap. En tot cas enfrontar els pobles i com a tema de conversa mentre fas el cafè amb algú amb qui no saps de què parlar. I ara, no sol veïen un programa amb platges, muntanyes i llocs a pendre pel cul, també a les pauses publicitaries tenim el famòs anunci d'Estrella Damm a Formentera. Jo he tardat força en veure'l, per Internet a sobre, i les expectatives que m'havien donat van caure al pis de sota. Us explico l'anunci: un home que porta fent birres durant tot el trajecte en vaixell arriba a Formentera, una illa desconeguda per la resta de la humanitat on viu oculta una civilització de dones espectaculars que sols busquen calentar la bragueta a tot èsser amb penis, mentre, un home que es creu dona canta una cançó enfadosa que s'allarga durant totes les vacances del viatger. Ara bé, qui és el creatiu de l'anunci? Un parell d'adolescent plens de grans i amb una erecció permanent? Un home calb, amb panxa i que creu que les dones són un electrodomestic més de la llar?Deixem l'incognita a l'aire.

L'altre cosa que em repugna: Casal Rock. Els creatius van fer el següent: van anar al cine aquest hivern, van veur eel documental Young Hearts ( on gent gran canta rock i fa gires per tot EEUU), van adaptar la idea tal qual com a programa setmanal i llestos. Però còpiar no és fàcil amics. Mnetres a l'original veïem com gent avis donaven fins l'última gota de suor per aconseguir l'últim gran repte de la seva vida, veïem les perdues dels seus companys durant les gires i tots el problemes del seu dia a dia a la còpia ens trobemgent gran sense maldecaps,que canten per passar l'estona, amb un professor més suau que el pà Bimbo i un reusltat final patètic. I quan ha pagat TV3 per això? Aposto a què és el segon programa més car de la graella actual. Què aporta a la societat? Quin missatge llença a la ciutadania? Què per molt que t'esforcis tampoc aconseguiràs res d'excel·lent?

Oriol Grau ens estas decevent molt aviat.

FUGA DE CEREBROS

2009-06-16T10:13:00.001+02:00

Començava a tenir-ne els ous plens. Tothom feia la mateixa valoració: FUGA DE CEREBROS està bé, es una "americanada" a l'espanyola. Això per mi significa:

"...està bé..."-film correcte, que no sobresurt en res especial, però que compleix.
"...americanada..."-bons secundaris, humor escatologic i amb la que rius sense voler.

Doncs senyors, em va arribar la oportunitat de veure-la i lis asseguro que els comentaris anaven més que desorientats, fets amb el cul.

Admeto que AMERICAN PIE, ROAD TRIP o DOS COLGADOS MUY FUMADOS no són obres mestres, però em gunayen el cor amb el seu humor simple i actors novells però entregats. FUGA DE CEREBROS no.
I no ho entenc...

Anem a repassar els pecats d'aquest film espanyol, el de més recaptació en el que va d'any:

-Mario Casas, si a SMS, la sèrie, cumplia aquí es dedica a no vocalitzar ( per això és un film espanyol) i a fer mig somriures. Carisma nul.

-Els amics del protagonista, són tants que la trama es despista cada dos per tres en gags innecesaris. A més els personatges, tots amb defectes, no aconsegueixen cap contrapunt vers els protagonista.Així doncs, quina és la seva utilitat? Crec que amb un sol amic del protagonista s'hauria aconseguit alleujar el metratge i s'hauria pogut desarrollar molt més el personatge.

-El guió, vol tocar tantes tecles que es perd. És una comèdia, però amb uns moments reflexius que cansen i tampoc aporten res als personatges. Què caracteritza al protagonista? I a la noia? D'on surt la relació entre el grup d'amics? A més, els gags no troben mai el seu climax, i sembla que tampoc li preocupen.

-La direcció, a càrrec d'un dels realitzadors habituals d'AÍDA i SIETE VIDAS, on a pessar de la qualitat aconsegueixen bons resultats en el seu públic concret. Aquí s'oblida del més important, el gag per damunt del personatge. El gag ha d'explotar i desprès avançar. Aquí avança gràcies als personatges plans, però no a través del seus actes desafortunats. AQUÍ ÉS ON HI HA LA COMÈDIA.

-"MINUTOS MUSICALES", cada deu minuts, rellotge en mà, ens trobem una seqüencia ,a l'estil de les sèries americanes de principis de segle, amb música i actes en paral·lel. Estic d'acord en què vendre la BSO és important, però si s'introduissin de forma natural i fossin bones la gent la compraria.

En definitiva. Mal film, que amb unes quantes reescritures i oblidant les ganes de contentar a tothom hauria estat un film correcte. Llàstima que ni copiant el que tothom crítica de simple aquí puguin fer un film correcte. A vegades el més simple és el més complicat, vet aquí la grandessa de Woody Allen.

LA FELICITAT, ÉS NECESSARIA?

2009-06-09T13:54:00.002+02:00

No sé si és una virtut, o un defecte, però m'agrada pensar. Em passo el dia pensant-ho tot, li busco una explicació al què passa i em passa, i fins que no li trobo resposta no descanso. Crec que prefereixo barrinar abans que fer esport, ballar o fins i tot el sexe, a banda d'alguna vegada que no sé com se'm gira tot i vaig calent, però sol passar poc això.

És així com porto unes hores preguntant-me fins quin punt és necessari ser feliç. La resposta més ràpida és: molt. Però ja he dit que m'agrada pensar i crec que la felicitat no és gens bona. Quan estem feliços no busquem més enllà, ens conformem a disfrutar aquell breu moment sabent que costarà que es repeteixi.

He llegit unes quantes biografies, sobretot de directors de cine, i sempre ha coincidit que els seus millors films sempre es creen quan l'autor pateix, és llavors quan plasma tot el que sent. Quant el creador està content simplement fa, sense pensar ni raonar res. Kevin Smith, Hitchcock o Tarantino serien els primers exemples que em venen al cap.

Això m'ha donat un tema, la felicitat és com un destí quan vas de viatge, però el millor sempre és el viatge: superar tot els problemes amb èxit. El destí sols serveix d'excusa per viure mil aventures i emocions, un cop hi ets ja no té gràcia.

En unes hores he passat d'estar content a trist i m'estic recreant més en aquests moments de canvies que no en la meva tristor, que és un estat emocional més. Tot el que tinc a mig escriure agafa un nou caire, buscant-li profunditat a cada pas, buscant-li explicació a tot, el seu sentit. Això realment em motiva, no el meu estat.

No li busco cap conclusió definitiva, en tot cas sols vull deixar ben clar, que si fóssim sempre feliços acabaríem en desgràcia, el divertit són els motius pel canvi, no el canvi.

TERMINATOR SALVATION

2009-06-08T20:52:00.003+02:00

Vista.

Primer de tot, un consell, a l'hora de veure el film no penseu en James Cameron, tot i que un parell d'homenatges dirctes us hi faran pensar.

El film és més que correcte sens dubte. Gràcies a què? Al seu director. McG, fart de l'etiqueta de ser el director de les dues entregues de LOS ANGELES DE CHARLIE, ens ofereix dos plans seqüencia brillants. A més, intenta donar un xic de suc a la història i no fer un blockbuster sens més, tot i que li és impossible mantenir el nivell tot el film. Debia acceptar el projecte amb tota la ilusió del món, però els productors, veient la febre TRANSFORMERS li obliguen a incloure robots a dojo i com més grans millors, convertint-se en un estorb per la narració. Però on McG ha ensenyat els seus testicles de "macho" ha estat en donar la importància i el pes del film a un secundari de luxe, Sam Worthington. Bale no çes més que un senyor amb aurea de mesies, John Connor, però tant sols és un acompanyament del personatge de Marcus Wright. Tot i que la sorpressa de Marcus es descobreix a l'instant, aquest fa avançar la narració en tot moment sense dubtar un instant. Aquest actor que sortirà a AVATAR de James Cameron i remake de FURIA DE TITANES promet tenir un futur brillant. Pel demés, gran sorpresa, i m'ha deixat amb el cul torcit per la seva qualitat, el cameo inforgràfic d'Arnie. Brutal! Les actrius aporten poc o menys, la petita muda no aporta res i Yelchin està acceptable. Bona fotografía, efectes especials ireegulars i un disseny de producció molt bo. Dues hores amb un exces d'acció, però un entreteniment correcte.

ELS 25 MILLORS DIRECTORS EN ACTIU

2009-06-02T01:34:00.003+02:00

Diuen que quan algú es dedica a fer una llista amb ordre d'importància l'únic que significa és que s'aburreix. Doncs Entertainment Weekly s'aburreix i ha fet aquesta, el problema es que jo m'aburreixo encara més i la comentaré i contradiuré.

1) Steven Spielberg (“Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal”)
-Ok, no és el meu director preferit, però ha influenciat a tot el món durant decades i és capç del millor (La primera d'Indy i Atrapame si puedes); i del pitjor...la resta de la seva filmografía.

2) Peter Jackson (la trilogía de “El Señor de los Anillos”)
-I una oputa merda, cap dels seus films brillants i si està en aquesta posició és per la trilogía adaptada sense cap tipus de personalitat,correcte simplment.

3) Martin Scorsese (“Infiltrados”)
-Aquest home és l'amo, però aviso que Coppola no apareix a la llista, que tindría que muntar-se carnalment al "Celles" aquest.

4) Christopher Nolan (“El Caballero Oscuro”)
-A veure, fa pel·lícules de superheoris que són drames-gays estil peli de romans.Un quatre són el nombre de xinxetes que li haurien de clavar en els ous.

5) Steven Soderbergh (“Traffic”)
-Sindrome Woody Allen, quan es fica serio és un hipocrita que fa venir arcades, quan fa xuminades (Ocean's 11) és molt correcte.

6) Ridley Scott (“Blade Runner”)
-Director tècnicament quasi perfecte, però el seu cinema transmet tant com rot desprès de beure cervessa.

7) Quentin Tarantino (“Pulp Fiction”)
-Fins que no es mori, o morin els crítics de cinema del jurassic, no es sabra reconeixer el seu merit.

8 ) Michael Mann (”Heat”)
-El "putu" amo, a l'altura de Kubrick i ningú té nassos d'admetre-ho.

9) James Cameron (“Titanic”)
-Un altre Ridley Scott, però aquest ha fet molt en el camp de la ciència ficció i avenços tècnics, ara que ja té l'Oscar esperem que faci la primera pel·licula de veritat.

10) Ethan y Joel Coen (“No es país para viejos”)
-A veure, si necesiten ser dues persones per fer un films tant simples i passats, jo per fer-me una palla necessito l'equip femení de voley de Brasil.

11) Guillermo del Toro (“El laberinto del fauno”)
-A veure, aquest home és molt gran (i gordo), però fent dvd's, prefereixo els seus making-of que les seves pelis.

12) David Fincher (“El curioso caso de Benjamin Button”)
-Gran, molt gran, hauría d'estar entre els cinc primers.

13) Tim Burton (“Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet”)
-El director més sobrevalorat de la decada passada i que mica en mica està col·locant-se on li toca, junt amb els residus no reciclables.

14) Judd Apatow (“Lío embarazoso”)
-Ha dirigit tres pelis només, bones i prou, millor que produeixi i deixi treballar als col·legues.

15) Sam Raimi (la trilogía “Spider-Man”)
-Rápida i mortal és del millor que s'ha fet els últims 20 anys, el demés cinema per frikis.

16) Zack Snyder (“Watchmen”)
-Aquest nano serà dels millors de la història, no ho dubteu.

17) Darren Aronofsky (“El luchador [The wrestler]”)
-Era molt bo, era. Un under que vol ser un super-star.

18) Danny Boyle (“Slumdog millionaire”)
-Falta que sàpiga fer coses per encàrrec, a veure si utilitza les seves idees per alguna cosa de profit.

19) Clint Eastwood (“Million dollar baby”)
-No és un mestre, això que quedi clar, però entre tanta merda brilla sense voler, fer el mínim.

20) Ron Howard (“El desafío: Frost contra Nixon”)
-Ahhhhhh...M'han tirat LSD a l'aigua?

21) Ang Lee (”Tigre y Dragón”)
-Films de cowboys gays, monstres Marvel amb sentiments,...sols li falta un drama sobre el costat travesti de Hitler. Per favor!

22) Paul Thomas Anderson (“There will be blood [Pozos de ambición]”)
-Grab, però li falta trobar "la peli" que l'encumbri definitivament.

23) Paul Greengrass (“El ultimátum de Bourne”)
-Té parkinson i no ho sap, els demés es pensen que és una virtut.

24) Pedro Almodóvar (“Volver”)
-Boyero, estem amb tú.

25) Jon Favreau (“Iron Man”)
-Iron Man és un 99'3% perfecte.

I vosaltres que opineu?

STAR TREK

2009-05-16T23:15:00.000+02:00

Un xic tard, però faig el comentari del que vaig anar a veure ja fa una setmana.

Star trek, de J.J. Abrams, un reinici de la mítica sèrie televisiva, cinematografica i un dels fenomens de fans més importants de la història.

En primer lloc em trec el barret davant els senyors de Paramount per escollir a Abrams. Si hi ha un home efectiu en aquests moments a l’hora d’abordar el cinema i la televisió és ell.Misión Imposible 3, el seu salt a la direcció a pantalla gran, és un més que digne tercer capítol de la saga, superant a la segona de Woo. En el mitjà televisiu està més que contrastat el seu èxit: Alias va ser un petit trencaclosques que va enganxar a molts, Fringe és un rentat de cara a Expediente-X i que poc a poc mira més enllà i per últim, i sense més a poder comentar, Perdidos.

Abrams, va confesar no ser trekkie, és més amic del món Lucas, i se li nota de lluny. Si Star Trek era gent parlant amb tecnicismos i més estatics que la cara d’Steven Segal, ara són uns joves amb ganes de “bulla”, sexe i rebels; i el més important, són els mateixos personatges. Bravo. I si alguna cosa pot fallar, i mai és una aposta segura, són els actors i J.J. ha tingut molt bon ull. Pine i Zachary han vist moltes hores de vídeo per apropiar-se de l’anima dels seus predecessors. El secundaris disfruten tots dels seus minuts de glòria amb nota i Bana (el malvat Nero), amb poc o res tira endavant el seu personatge.

El guió en cap moment és una obra mestra, però és completament funcional (recordant-me a la produccions d’Spielberg als 80’s). i sempre intentant buscar la nostra impaciencia per veure la resolució de cada conflicto. A més, els personatges són definits perfectament amb poques frases, guanyant-se la simpatía nostre quasi sense voler.Del truc que es treu de la maniga Abrams, amb el viatge temporal i trobada amb un Spock del futur, és el més discutible, però no desentona amb excès.Potser el més fallit seria el seu dolent, el seu leit-motiv és tant humà que fins i tot li agafes llastima, però amb algú es tenien que enfrontar,no?

Ara bé el millor i més destacable sens dubte: l’apartat tècnic. Fa anys que no ens trobem una fotogràfia, producció, fx’s i banda sonora (es mereix l’Oscar) en un film de ciencia ficció tant bons. Si els actors siguessin substituits per playmobils, ens importaría poc, només disfrutar de tot el que ens envolta ens entretindria de sobres.

I ja per anar acabant. Film rodó? Amb el manual a la mà segurament, però al igual que Cameron, Abrams és una fàbrica de cotxes de luxe, però aquests no tenen anima, sols els conductor, en aquest cas espectadors, li poden donar. I això va a gustos.

Nota: 8’5

DEU MOTIUS PELS CUALS CATALUNYA ÉS MILLOR QUE EEUU

2009-05-08T22:08:00.000+02:00

1-Un dels seus governadors és austríac, el nostre president no sap ni parlar el català.

2-El seu president és negre, la nostra verge és negre.

3-Una rata porta a les seves espatlles un dels imperis més grans del món, nosaltres teníem una carpa a Banyoles que bevia en porró i fumava.

4-La mascota del seu mundial de futbol era un gos, la dels nostres Joc Olímpics era un gos atropellat.

5-Woody Allen se’n va al llit amb la seva filla, Rubianes amb mulates de 20 anys.

6-A les esglésies i canten gospel, nosaltres tenim una església més grans i amb apòstols com:Kubala, Cruyff, Ronaldinho, Messi...

7-Són els reis de les sitcom's, nosaltres som els reis de l’humor amb el tripartit.

8-Són els més grans celebrant victòries, nosaltres celebrem una derrota com la de l’onze de setembre.

9-Més de mig món parla la seva llengua, nosaltres tenim una lletra pròpia, única i intransferible.

10-Vam de salvadors pel món, nosaltres diumenge al matí respectem als que tenen ressaca ballant de puntetes a les places.

X-MEN ORIGINS: WOLVERINE

2009-05-05T20:24:00.002+02:00

Ho sento, en la crítica hi haurà faltes. Ho escric així, ràpid i sense miraments. Acabo de sortir del cinema i m'he de desfogar.

Realment, que fessin un spin-off de Lobezno no m'intressava gaire. Però al saber que el mateix Hugh Jackman n'era el productor i s'implicava ja em va picar. Que a sobre sortís Masacre em va convencer a tenir que anar a veure-la quan s'estrenés, i ho he fet.

Primer de tot, les disputes entre el director i els productors queda reflectit en pantalla. És un film fet ràpid, seguint el manual de pe a pa i sense gaire miraments. Si no tingués referencies sobre el que està bassat realment em podría creure que es tracta d'un telefilm de sobretaula a Antena 3: germans enfrentats, amor impossible i venjança.Destacar els planols on un zoom digne dels 70's segueix a un cotxe, ultra-retro.

Guió, a veure com ho enfoco. Primer de tot, no sóc un mestre en la història del personatge, però tinc quatre idees de com és i crec que s'han patejat el més interessant en els crèdits del film, sens dubte el millor de tot.Desprès, ens havien promésun Lobezno dur i rur, on és? I don't know!El guió és tant trillat que fa vergonya.Ah, molta gent es queixa dels personatges ficats amb calçador, i tenen part de raó, sobretot en Summers i Emma Frost, però als demés si sols els utilicez com a peces no molesten.

Pel que fa als actors, Jackman i Liev compleixen, que ja és molt,però crec que tampoc podíen fer més.La resta? Només em pica saber que coi ha passat amb Ryan Reynolds, ell que es va declarar fan de Masacre l'interpreta amb un cara de pal i poca gràcia que fa repelús del fort.No podía donar indicacions de com tenien que ser les frases com a mínim?

Ja m'estic emprenyant, així que, telefilm amb pressupost, gens arriscat i cap cosa a destacar- No és un horror, però segurament 17 otra vez deu estar millot.

Nota: 5

QUANTUM OF SOLACE

2009-04-22T00:09:00.001+02:00

El segon Bond de l’etapa Daniel Craig i amb Marc Foster de director.

Sóc gran admirador de James Bond, m’encanta, però tot i això aclareixo que Casino Royal em va agradar, però no als nivells que molts van proclamar als quatre vents. Era un bon film, ben realitzat i correcte en tots els aspectes (lloable en aquest panorama actual) i prou.

Però aquesta continuació directe m’ha deixat fred. I era d’esperar, la teoria de “una de cal y una de arena” de la saga Bond es fa evident de nou.

Tothom diu que el nou Bond segueix les passes marcades pel seu cosí americà, Bourne, tot i que no hi estic d’acord. Això si, l’excès d’acció és molt pesat. I si afegim la falta d’argument, escrit en un kleenex correcuita, es fa força insuportable.Craig correcte,i la tal Olga no em motiva. Dolent justet i amb accent, per donar-li un matís.

En cap cas és un film dolent, és un entreteniment sense aspirar a gaure més.Molt professional però sense anima, i crec que la vaga de guionistes en té part de culpa.

Esperem que el nou Bond la superi. I pels que puguin pensar que sóc de la crosta, i que miro més endarrera que cap endavant en la saga, s’equivoquen. Vull nous aire (què tal un Mathew Vaughn, Guy Ritchie o Danny Boyle a la direcció?), però respectant les regles per reformular-les.

NOTA: 7

DÉJAME ENTRAR

2009-04-21T23:50:00.002+02:00

Considerada la millor pel•lícula de terror, o gènere, de l’any passat i amb crítiques immillorables, així se’m presentava el film Déjame entrar.

El film suec està basat en una novel•la de John Ajvide Lindqvist, el nou rei de la literatura de terror, i amb Tomas Alfredson com a director.

Des de el primer moment sabem la procedència del film al ser contada amb tota la calma possible. A pla per minut, o més, de mitjana, ens presenta la història d’amor entre un nen, víctima del bullyng, i una nena vampiressa. Una història simple i que opta pel camí de la poesia visual, que fa encara més impactants les seqüències més espectaculars.

L’aposta és arriscada, però se’n surt amb èxit. Realment fa temps que no trobem en els circuits comercials un film tant sobri, correcte amb l’afegit del seu gènere fantàstic. I és d’agrair.

Però no és un obra mestra perfecte, ni Kubrick ho va aconseguir, i hi ha algunes faltes en el guió: el “pare” d’Eli és realment el seu pare? Com ha aconseguit amagar tant de temps el seu secret si és un inepte destraler? I unes quantes més.

Però això no li treu el mèrit i n’estic segur que es tracta del millor que podrem veure aquest any en pantalla.

NOTA: 8'5

2 PELIS, UNA SETMANA

2009-04-19T05:26:00.004+02:00

En realitat n'he vist més, però les importants, o estrenes són dues.Vet aquí:

SEÑALES DEL FUTURO

Alex Proyas torna, desprès del taquillazo de Yo,robot, aquest cop amb Nicolas Cage i no Will Smith. Realment la premisa és d'allò més interessant, un missatge escrit fa 50 anys té adivina tots els desastres importants fins al dia d'avui. A partir d'aquí ens trobem amb l'impotencia per aturar els fets i un personatges realment extranys seguint els seus pasos. Fins aquest punt tot és força correcte, amb moments brillants (al metro o les escenes més tirant al terror), però la resolució és pessima. La manera d'acabar s'ha convertit en el final xorras més de moda actualment a Hollywood,com quan al cole acabavem les redaccions amb un "...i al final tot era un somni".Una llàstima, podria haver estat un dels millors films de ciència ficció de la decada.

NOTA: 7 (llàstima el final)

DRAGON BALL EVOLUTION

Aquí és on discrepo de tothom ( i potser com a forma de vida). Tots coneixem l'anime i molts volien una adaptació a la gran pantalla, ara que la tenen es queixen. El primer que s'ha de fer en veure el film es distanciar-se de l'obra original i mirar-la com un film més. Si aconseguim, això, que no és fàcil,ho sé, ens trobem davant d'un film de serie B de gran pressupost, amb fantasia, humor i acció. Si us hagués dit de veure un film de:serie B de gran pressupost, amb fantasia, humor i acció, però sense dirvos el títol ja haurieu pagat l'entrada encantats.No és una obra mestra, però entreté.

NOTA: 5'5

PELICULAS PARA NO DORMIR (PRIMERA PART)

2009-04-05T17:06:00.003+02:00

Aquest hivern vaig estar temptat a fer-me un auto-regal. Era un pack de DVD’s, la col•lecció completa de PELICULAS PARA NO DORMIR, però l’economia no m’ho va permetre.

Per a qui no ho sàpiga de què parlo, es tracta d’un seguit de sis telefilms, que vol continuar el llegat de la mítica sèrie HISTORIAS PARA NO DORMIR, creada per Chicho Ibáñez Serrador. Aquest, amb la producció de Filmax i Telecinco, va supervisar 6 telefilms de terror amb els directors més importants del gènere d’Espanya. Així doncs hi trobem a: Alex de la Iglesia amb LA HABITACIÓN DEL NIÑO, Paco Plaza amb VUENTO DE NAVIDAD,Enrique Urbizu amb ADIVINA QUIÉN SOY,Mateo Gil amb REGRESO A MOIRA i Jaume Balagueró amb PARA ENTRAR A VIVIR i finalment el propi CHICHO amb LA CULPA.

Des de el rodatge (al 2004) fins la seva emissió a Telecinco va passar força temps, i a sobre es va mal programar sense gens de promoció; convertint-se en un fracàs d’audiències. Sols es van arribar a emetre un parell d’ells.

Ara, un temps desprès, m’he fet amb uns quants dels títols i espero poder aconseguir els demés i comentar-los. Repasso els que he vist fins ara.

CUENTO DE NAVIDAD de Paco Plaza

Segurament, i tot i faltar-me uns quants per veure, és el millor de tots els telefilms.

La història es centra en un grup de nens a finals dels vuitanta. Aquests descobreixen una famosa criminal atrapada enmig del bosc. A canvi dels diners que ha robat li ofereixen deixar-la escapar, però això lis causarà no pocs maldecaps.

Molt deutora d’ELS GOONIES, és un crit sentimental a la infància del director. Sense ser una historia summament original, aconsegueix tornar-nos a aquella època i recuperar la visió d’un infant. La direcció es sòbria però efectiva, l’interés no decau en cap moment i les interpretacions dels menuts són molt més que acceptables. En poques paraules, un divertiment nostàlgic en tota regla i molt recomanable.

A destacar: el film al qual són addictes els protagonistes, una pel•lícula de sèrie B i VHS protagonitzada per Loquillo i Elsa Pataky.

Nota: 8

LA HABITACIÓN DEL NIÑO de Alex De La Iglesia

Telefilm modest però entretingut, sense gaire més.

Una parella s’ha instal•lat, junt amb el seu recent nascut, a una casa antiga enmig d’uns dels barris més distingits. Aviat descobreixen que no estan sols.

Sóc fan de Alex De La Iglesia, però no tant pels seus grans èxits com LA COMUNIDAD o EL DIA DE LA BESTIA, si no per MUERTOS DE RISA i CRIMEN FERPECTO. Aquest cop m’ha distret, però no ha acabat de fer un producte rodó.El film, que segueix l’esquema vist mil cops de nouvinguts a una casa encantada, és molt irregular: tant aviat aconsegueix crear tensió sense efectismes com cau en la reiteració d’efectes de so per sorprendre’ns. La trama deixa alguns caps per lligar, i les actuacions són correctes, poc més. Llàstima del gir dels móns paral•lels i un final massa previsible, sense ells hauria aconseguit pujar uns quants punts.

A destacar: el personatge de l’anciana, molt més prometedor del què realment hi participa. I també podem veure-hi molts cares que desprès veuríem a PLUTÓN BERBENERO.

Nota: 7

ADIVINA QUIÉN SOY d’Enrique Urbizu

Un to diferent, molt prometedor i finalment decepcionant.

Una nena, filla d’una jove viuda, viu tancada en el seu món imaginari que cuiden d’ella. Aviat una visita inesperada farà que prenguin l’iniciativa.

Molt diferent a la resta de films, amb una direcció pausada i plantejament fora de tòpics, perd gas un cop plantejat, per acabar amb un final fora de lloc i menyspreable. El millor sens dubte és l’actuació de Goya Toledo que treballant el silenci i la introspecció és capaç de transmetre molt més què el guió. A pesar de les possibilitats presumibles del seu començament, el director desvarieja fins al punt de no saber com acabar, fent-ho de manera abrupta i destralera.

A destacar: a part de Toledo, els magnífics efectes de maquillatge dels monstres.

Nota: 5’5

EL MÓN S’ACABA, I JO FELIÇ

2009-04-04T14:06:00.002+02:00

Dues setmanes que vaig al cine, i dues vegades que disgruto de la millor (o sigui, la pitjor) sèrie B.

STREET FIGHTER: LA LEYENDA DE CUN-LI de Andrezj Bartkowiak

El director ja havia demostrat del què és capaç amb Romeo debe morir i Herida Abierta, però fins aquest film no ens demostra el seu potencial. Més preocupat en ensenyar com es parteix de manera eficient la cama al contrincant que en dirigir els actors, el director ens porta el segon film amb (amb persones) del mític Street Fighter. Aquest cop no ens acompanya Van Damme, ho fa Kristin Kreuk en el paper de Chun-li, la protagonista absoluta de la història. A l’ex protagonista d’Smallville li segresten el pare i al cap dels anys es decideix a alliberar-lo, i poc més. La trama, mil vegades vista, segueix l’esquema de Kill Bill, per exemple, i la influència de El caballero oscuro (ara totes les reinterpretacions de sagues opten per donar-li realisme al que no en té) conté tots els tòpics que fan agradable aquest tipus de subproductes: bufes a tort i a dret, dones amb escot, exotisme barat i personatges planers. Així, que tenim a destacar? Doncs el paper de Chris Klein (d’American Pie) i les escenes d’acció, bastant ben dirigides (fet que hem d’agrair al director de la segona unitat).

Reflexió: fer dues flexions.

Nota: 5

FAST & FURIOUS: AÚN MÁS RÁPIDO (A TODO GAS 4) de Justin Lin

No sóc admirador de la saga, però admeto haver anat al cine a veure tots els films al cinema, i crec què és l’única saga en què ho he fet.Trist? Segurament.

Desprès de l’agredolç tercer film (no sols per estar ambientat a Tokio, també per la mancança de cares del primer film) ens retrobem de nou amb tots els actors del primer film, però amb el director del tercer. Es tanca el cercle. En cap moment ens intenten enganyar i hi trobem tot el què esperàvem, menys una sorpresa que involucra la mort d’un membre de la monarquia espanyola. Destaco la primera escena, realment espectacular però que ja havíem disfrutat en un avanç. Si la resta del film hagués seguit l’estil d’aquest primer tall ens trobaríem de ple dins la millor pel•lícula ,en anys, d’acció, però malauradament no és així. Els participants d’aquesta entrega es creuen realment icones d’una generació i intenten dotar de realisme al que hauria de ser un disbarat de proporcions aberrants. Personatges que ploren, estan tristos o es lamenten estan molt bé en altres generes, però nosaltres simplement busquem moviment i venjança en aquesta saga Els girs argumentals estan al subconscient de qualsevol fan de la sèrie B i els segueixen de pe a pa, però s’obliden de cuidar els detalls: banda sonora insípida i poca dona en bikini, es troben a faltar.

Així doncs, segurament, s’acaba la saga amb un bon final, però que podria haver acabat molt més alt

Nota: 6’5

CINEMA DE TERROR ( DE NOU)

2009-04-03T01:42:00.001+02:00

Actualment, com sempre, es crítica molt el cinema, especialment el de gènere. Aquest tipus de films de per si ja són valorats negativament per part de públic i crítica, el seu abús d’infografía, efectes sonors i sagues amb seqüeles directes a l’àmbit domèstic l’han devaluat. Però no caiguem en el tòpic, encara existeixen grans films d’aquest tipus, que a més, és un dels més complicats, la franja que separa l’espant de l’humor involuntari és molt fina. Vet aquí uns quants films recents i de qualitat:

HALLOWEEN de Rob Zombie

Un èxit respectable en recaptació però menys preada pels crítics per tractar-se d’un remake del clàssic de John Carpenter. Abans de comentar-la vull deixar clar el meu absolut respecte cap a Carpenter, del qual me’n considero fan, amb això clar començo. El film és molt més que un remake,és un film amb personalitat pròpia, deutora de la original, però amb entitat pròpia. Zombie ens havia deixat molt clar amb La casa de los 1.000 cadaveres i Renegados del diablo ser un fan absolut del gènere de terror, i que, tot i ser un novell darrera la càmera, sap molt bé el què es fa. La història és la mateixa, però ens explica el passat del jove Myers com una víctima de la societat red nerd. Aquí Rob demostra el seu talent, potser la part més prescindible de l’argument (en un film de terror convencional) adquireix un importància vital per entendre el personatge i la seva conversió en un psycho-killer. Unes males actuacions, direcció o guió haurien convertit aquest tall en un simple telefilm de sobretaula, però Zombie aconsegueix dotar-lo de credibilitat, deixant-nos clar que abans de ser el botxí va ser la víctima. La segona part, situada a l’actualitat, amb la fuga e Myers i la seva importància, ocupa la segona part del film i tot i estar mil vegades conté una segona lectura, degut al coneixement del seu passat, que el fa molt més profund. Obra mestra.

SCREAM de Wes Craven

Craven, devorat pel seu propi fill, anomenat Freddy, vivia les seves hores baixes. Tothom suposava que seria recordat per aquesta saga plena de malsons, però pel seu camí es va creuar el senyor Kevin Williamson, el guionista de la sèrie televisiva Dawson Crece. El guió del jove guionista va decidir dotar als protagonistes del film de postmodernitat. Ara les víctimes de l’slasher sabien el què no havien de fer: practicar sexe, contestar al telèfon i un llarg etcètera de topics, per evitar caure víctimes del foll de torn. Aquest estudiants d’institut es coneixen tots els films de terror i vivien amb emoció ser protagonistes d’una situació semblant. La majoria dels actors desconeguts, una direcció genial de Craven (destacar l’escena inicial amb Drew Barrymore) i el guió ja esmentat, la convertí enseguida en un clàssic del gènere tot i descobrir-ne tots els seus secrets.

REC de Jaume Balagueró i Paco Plaza

A Espanya no es poden fer films de terror diuen, o això ens pensàvem, fins fa poc. Balagueró, desenganyat de l’aventura americana,i el seu amic Plaza, sempre a l’ombra de l’altre i amb una carrera que mai engega, van unir esforços per crear un film de zombies amb un envoltori diferent. Per donar-li realisme una reportera segueix en viu un torn de nit dels bombers, gravant el seu càmera tot el què succeeix. Una trucada dóna l’alerta des de el mig de la Rambla de Barcelona, al arribar es troben amb una comunitat infectada per un estrany virus que els converteix en zombies. Un argument, que en fred, pot semblar absurd, però el punt de vista de documental televisiu t’introdueix dins la història compartint el sofriment dels supervivents. Aquí és demostra el talents del duet, són conscients de la falsedat que suposen les cares conegudes al repartiment i la direcció habitual, prescindint dels dos elements ens fa descobrir una nova visió del gènere.

THE RING de Hideo Nakata

Semblava que ho havíem vist tot quan van aparèixer ells, els asiàtics. Aquest va ser el film pioner d’un moda que va devorar la cartellera durant quasi una dècada. Tot i un argument més que simple, una cinta de vídeo que al visionar-la et morts, la seva estètica pàl•lida, narrativa tranquil•la i folklore va atrapar a mig món. Els fantasmes són nenes amb camisó i faltes d’un bon tallat de cabell, i no ho sabíem! El terror psicològic predomina mig film per mostrar-nos al final l’esperit d’una materialitat truculent. Pocs efectes d’àudio i infografía, ens va aconseguir sorprendre, i recordem que la mare del sentiment del terror és la desconeixença.

INTRO'S JAMES BOND

2009-03-31T00:06:00.002+02:00

Dr. No -John Barry 1962

Desde Rusia con amor-John Barry 1963

Goldfinger-Shirley Bassey 1964

Thunderball-Tom Jones 1965

You Only Live Twice-Nancy Sinatra 1967

On Her Majesty's Secret Service-John Barry 1969

"Diamonds Are Forever"-Shirley Bassey 1971

"Live and Let Die"-Paul McCartney 1973

"The Man with the Golden Gun"-Lulu 1974

"Nobody Does It Better"-Carly Simon 1977

"Moonraker"-Shirley Bassey 1979

"For Your Eyes Only"-Sheena Easton 1981

"All Time High"-Rita Coolidge 1983

"A View to a Kill"-Duran Duran 1985

"The Living Daylights"-A-ha 1987

Licence to Kill-Gladys Knight 1989

"GoldenEye"-Tina Turner 1995

"Tomorrow Never Dies"-Sheryl Crow 1997

"The World Is Not Enough"-Garbage 1999

"Die Another Day"-Madonna 2002

"You Know My Name"-Chris CornelL 2006

"Another Way to Die"-Jack White & Alicia Keys 2008

EL DIRECTOR DEL PRÒXIM VIDEOCLIP DE MADONNA

2009-03-30T02:47:00.002+02:00

Com sabeu m'encanta navegar per la xarxa, com un Tarzan, però de link en link. A vegades serveix per aconseguir fer descobriments, com el senyor...Nima Nourizadeh.

No el coneixeu, no? És molt provable, a part que sigueu uns freaks "de cuidado". Jo tampoc el coneixia i m'ha ficat a investigar i n'he pogut saber d'ell: anglès, d'ascendencia india i director de videoclips. I de la seva carrera, què en sé ara?Val, uns noms: Yelle, Hot Chip, Jamie T i Flight of the Conchords. Dos grups de electro-pop i el tercer una de les series més fines del moment.

Unes mostres de l'art d'aquest senyor, que sera el "putu amo" en menys de dos anys? Aquí van:

HOT CHIP-Ready For The Floor

Flight of the Conchords - Ladies of the World

YELLE-A CAUSE DES GARCONS

Jamie T - Calm Down Dearest

FES-TE RIC

2009-03-24T21:04:00.003+01:00

Gent, el terror en èpoques de crisis funciona; no ho dic jo ho diu gent que ha estudiar i per tant és més intel•ligent o bé llueix un diploma. A més, la venta de llibres es manté molt estable a causa del seu baix cost i hores de lectura. Per tant, si sumem aquets factors, el millor per guanyar-se un sou extra, o bé cremar-se una carrera el millor és escriure una novel•la de terror, i a ser possible amb tots els tòpics haguts, que així sabem que funciona segur, a la gent no li agraden els canvis ni sorpreses.

He decidit resumir-vos unes pautes per crear el vostre best-seller.

-El protagonista és un escriptor en plena crisis familiar (mort de la dona, fill o en ple tràmit de divorci) i creativa.

-Escriu best-sellers com xurros de terror i totes les productores es rifen les adaptacions a la gran pantalla de les seves obres.

-Per algun motiu estrany decideix anar a viure uns dies en una casa enmig del camp, ja sigui perquè li ha tocat en una herència o li ha recomanat el seu editor per inspirar-se.

-Un cop allà es troba amb un personatge estrany, amb pinta de boig, i que diu coses de boig, tal com: "marxa d'aquí ara que encara hi ets a temps","res és el què sembla" o "em follaria a l'Ana Obregón". El protagonista no en fa gens de cas.

-L’escriptor és sent molt a gust enmig de la natura (això no vol dir que es folli a les ovelles) però aviat es dóna compte que passen coses estranyes: sorolls, portes que es tanquen soles, es sintonitza la sexta...enlloc de trucar algú de manteniment passa de tot.

-El protagonista va al poble a fer unes compres i els habitants li fan comentaris per avisar-li que el lloc on viu hi van passar coses dient-li frases com: "la casa on vius hi van passar coses".

-L'home, fart de les coses rares del pis, comença a remenar per casa on hi troba una pista, cosa totalment impossible, tu que vius a casa teva ja no trobes les coses quan les busques i ell que hi porta dies enseguida troba alguna pista del passat de la casa.

-El protagonista comença a mirar en diaris antics o interroga algú del poble i descobreix que a la seva llar, fa anys, un home es va tornar boig va matar-hi tota la seva família. No escatimeu en detalls sobretot de com l’assassí mata els seus fills.

-L'escriptor torna a casa, que sembla una "rave" de tantes coses rares que hi passen, s'encara als fantasmes i acaba guanyant a l'últim moment aconseguint que els morts queden en pau.

I amb això ja teniu un best-seller. A poder ser inclou un trama amorosa amb alguna dona del poble amb vida torturada, escenes de sexe tallades on comença l'acció i que el protagonista begui i fumi.

Apa! Ara a fer-vos rics a costa meu.

ASESINOS SIN ROSTRO

2009-03-19T16:03:00.003+01:00

Tusquets Editores.
Febrer 2001.
TítOL original: Mördare utan ansikte (1991).
Traducció: Dea Marie Mansten I Amanda Monjonell Mansten.
310 pàginas.

Ahir la nit, en realitat aquesta matinada, he acabat de llegir Asesinos sin rostro de Henning Mankell. Aquesta és la primera entrega de la saga d'aventures protagonitzades per Kurt Wallander. L'acció es situa a Suècia, on en una casa apartada són assassinats de forma salvatge un vell matrimoni de grangers. A mesura que avança la investigació surten a la llum tots els sentiments xenòfobs de part de la població.

La lectura d'aquesta obra ha sigut a causa de dos motius principals: la nostra nova companya de pis (Melli) que prové de la frontera entre Alemania i Suecia i en segon terme de la voluntat de descobrir els diferents protagonistes de les sagues de novel·la negra ambientades en diferents Països d'Europa.

Tot i no ser una novel·la esplèndida, l'autor aconsegueix situar-te sense gaires floritures dins l'acció. El personatge amb la crisis de l'edat, amb tocs alcohòlics, distanciat de la família i obsessionat amb el seu treball no es gens original, però aconsegueix fer-lo summament humà. La reflexió sobre el racisme tampoc s'oculta gaire, però s'agraeix la objectivitat.

Per acabar: no és una obra profunda, ni ho pretén ser, però conté una forta addicció. El pitjor problema són els noms propis, que al ser d'un lloc tant llunyà, no acabes d'indentificar-los del tot.

Nota: 6'5

GRAN TORINO

2009-03-17T19:22:00.001+01:00

Sovint critiquem al cinema la seva poca qualitat, i és ben cert. La solució, crec jo, no està en buscar films de països llunyans o amb impostura forçada per part dels seus autors.

Ens agradi, o no, el millor cinema encara es troba a EEUU, allà hi ha una industria capaç de crear blockbusters amb pressupostos desorbitats i de llarga factura com de portar-nos films amb poca inversió i rodats i muntats en pocs mesos de diferencia.

Aquest és un film dels segons, un film d’autor i alhora un dels sleepers (film sorpresa a guixeta) de l’any. I a què és degut? Doncs és molt simple, el seu AUTOR, tot i que no hagi escrit el guió, Clint Eastwood, està de volta de tot. No pateix per la reacció del públic, fa el que li ve en gana, sense censurar-se el més mínim.. Tracta un tema tant controvertit ( sembla que estem tornant endarrere) com el racisme i sense el més mínim mirament.

Eastwood interpreta a un veterà de guerra fet a l’antiga: sols creu en ell mateix i en tot el que a aconseguit gracies al seu esforç. Al perdre la seva muller sols desitja acabar la seva vida en pau, però el seu barri ha anat degenerant en un gueto d’immigrants de diferents ètnies a sobre en peu de guerra entre ells. Ell aparta la vista, però quan l’assumpte entre dins el seu terreny, literalment el seu jardí, decideix prendre part; no a favor d’uns o d’altres, simplement ajuda i protegeix als que ell creu més desafavorits.

Veiem a Clint ridiculitzant asiàtics, negres, blancs, cristians i família...el més contundent, però, és que estem parlant d’un home gran que duu la cintura dels pantalons sota l’aixella i guarda un arsenal digne del fascista més convençut, i tot i així em vaig sentir completament identificat.

El film no intenta moralitzar-nos, ni molt menys, ens fa reflexionar mentre ens fa disfrutar amb un assortit d’insults dignes del Capità Haddock .

Film completament recomanable si no indispensable.

NO ESTAR SOL

2009-03-12T10:49:00.002+01:00

Us imagineu els cristianisme sense les figures dels apostols? Nops. O us imagineu l'Andreu Buenafuente sense TV3?...

A vegades les idees, per bones que siguin, un sol no les pot tirar endavant. L'autoria és molt important, però el suport o el mitjà de difussió també.

Quan en Jordi i jo vam parlar en aquell pub a les tantes de la nit, criticant la no existencia d'una sèrie que digués les coses sense embuts i la posterior idea de tirar-la endavant nosaltres mateixos, teniem clar que sense més gent no es podia fer. Vam buscar actors, gent que mogués la càmera, maquilladors, etc...i ningú s'hi apuntava. Mentrestant teniem 6 o 7 guions guardats al pc esperant.

Al final, amb la marxa d'en Jordi a Barcelona, vaig tenir que tirar endavant el projecte com fos. I vaig tenir que tirar dels del voltant, en lloc de dir-lis per quedar i anar a fer una birra, vaig dir-lis de quedar i gravar-nos en vídeo. En Raül i en Nacho van acceptar, i també l'Oriol. En una tarda vam gravar un episodi, amb diferencies respecte al guió original per falta de mitjans, i desprès d'una setmana per Girona ja circulava un cd amb el muntatge fet. I la reacció va ser invisible.Per sort, ens ho vam passar bé i en vam anar fent més. I ho vam penjar en un blog, a Youtube i vam crear un Facebook. I la reacció va ser mínima. Vam anar a picar a la porta dels mitjans de comunicació. I algú ens va seguir. I una nit, vam anar a un concert, i vam descobrir els Hot Penguins i vam parlar, i vam riure,i... Uns dies més tard ja era molta gent la que ens seguia.

Ara fa un parell de setmanes vaig anar a Castelló, i em vaig perdre. Vaig trobar-me amb els amics dels Hot Penguins, els Washing Machine. Vam parlar, i encara no podia dir una paraula que algú em recordava les frases d'un i altre episodi. I em preguntaven per la segona temporada. I gent que no coneixia es parava i xerrava amb mi. Volien més Forat. I jo sols podia somriure.

I avui, miro el meu compte d'e-mail. L'Andrea està treballant en un spin-off de la sèrie, en Ricard vol fer una nova sèrie apadrinat per nosaltres, la Xènia està treballant en els logos, l'Oriol m'ha compost un tall musical, en Martí ens farà unes fotos, els Washing Machine i els Hot Penguins ens compondràn la BSO,...

I tot per un "plantón" d'una noia acabes a un pub i sense voler juntes un munt de gent amb ganes i creativitat per tirar endavant la teva petita idea. I sols pots somriure i dir: merci.

ELECTROSEX

2009-02-15T18:32:00.003+01:00

Recordeu aquella mítica cançó de Benny Benassi?

Doncs si us agrada hi ha això ara:

També us recordo...

Sense oblidar...

Passant per...

I us recomano...

I que bona era...

I el raro del grup...

I per anar acabant...

EXTRANY

2009-02-15T00:27:00.001+01:00

Tot i no ser fan de THE SIMPSON'S he de reconeixer que la nova intro és relament bona.

24

2009-02-07T15:11:00.002+01:00

En aquests moments de febre per les sèries has d'anar excluint-ne algunes per poder complir amb les teves necesitats vitals (tal com dormir, menjar, cagar o espiar la veïna del davant). Per això jo m'he concentrat en unes poques sèries, las quals, tot i així, no consegueixo seguir tant al dia com voldría: Gossip Girl, Dexter, The It Crowd, Eleventh hour, Fringe i Me llamo Earl. Sé que hi ha moltes de qualitat que no segueixo (no en realitat no ho crec: Perdidos, Heroes, True Blood i demés són bajanades), una de les quals és 24. He intentat tornar-me adicte de la sèrie però no hi ha manera, encara que el seu protagonista, Jack Bauer, m'atreu força. Vet aquí unes frasses que descriuen a aquest mega heroi del país de les barrres i estrelles:

"* Cuando Jack Bauer va a un Burger King y pide un Big Mac.. ¡¡Se lo sirven!!
* Superman lleva pijamas de Jack Bauer
* Cuando Google no encuentra algo, llama a Jack Bauer
* Jack Bauer puede estrangularte con un teléfono inalámbrico.
* Jack Bauer jugó a la ruleta rusa con una pistola completamente cargada y ganó.
* Jack Bauer una vez gano al Conecta 4 en 3 movimientos.
* Si todo el mundo en “24″ siguiera las intrucciones de Jack Bauer, debería llamarse “12″.
* Jack Bauer no come miel, masca abejas.
* Jack Bauer podría salir de la isla de “Perdidos” en 24 horas.
* Mis padres le dijeron a mi hermano pequeño que Jack Bauer “solo era un personaje de la tele”. Ahora somos huerfanos.
* Si Jack Bauer fuera gay se llamaría Chuck Norris."

BILL HADER

2009-02-06T00:43:00.004+01:00

Segurament és culpa de la crisis, però últimament han apareguts una sèrie d'humoristes realment bons. En menys de cinc anys estem vivint la pujada del Frat Pack (Owen, Stiller, Vaughn...) a més de dos referents indiscutibles: Will Ferrelll i Steve Carrell. Per altra banda, i segons sembla amb intenció de jubilar-los abans d'hora ha aparegut el clan d'Apatow, el nou productor-gurú de la comèdia. Aquest senyor ens han explicat com és la calentura de l'adolescència(Supersalidos), els maldecaps de tenir una nit boja ( Lio Embarazoso), el problema de ser "pur" a certa edat (Virgen a los 40), que la teva xicota et deixi per un impresentable (Paso de tí), ser fill únic i acceptar un nou germà (Hermanos por pelotas) o passar-te el dia fumat (Superfumados). Però no us deixeu enganyar, en realitat no ens està explicant com els joves d'ara es neguen a madurar, no, ens està donant pistes de qui serà el millor còmic de la nova generació: Bill Hader.

William Hader va néixer el 7 de juny del 78 a Tulsa, Oklahoma. Desprès d'estudiar art va saltar a New York amb la companyia de teatre humorístic Second City, La Masia del mitíc Saturday Night Live. Llavors saltà a l'Mtv, com a reporter del programa Punk'D. Un cop demostrada la seva vàlua va fitxar per fí per SNL donant-se a conèixer per les seves imitacions de Al Pacino i Vincent Price. Ja porta 4 anys en el programa i és un dels referents actuals. A banda és el consultor de guions actual de South Park i per si no treballés prou (ha escrit diversos guions) és l'actor fetitxe de Jude Apatow: policia incorrecte a Supersalidos, col·lega de Seth Rogen a Lio Embarazoso, amic del porta de Paso de tí, germanastre de de Will Ferrell a Hermanos por pelotas i conillet d'indies a Superfumados. Actualment està escrivint el guió de comèdia-terror d'Apatow.

EL MILLOR, ESCOLTI!

2009-01-31T00:22:00.002+01:00

Això que escric a continuació podría ser perfectament una continuació de l'anterior post.

Fa anys que escolto la ràdio, ara que comparteixo pis m'he adonat que quasi en sóc un addicte. Però no sóc un yonki qualsevol, sóc com aquells que diuen que no lis agrada el futbol, que a ells lis agrada el Barça. A mi em passa el mateix, jo sóc de RAC 1. Aquesta emissora poc a poc a anat omplint les hores de la meva vida, inclòs m'ha marcat la rutina. Vaig al llit a les onze per escoltar el Tu diràs, consulto el correu amb El món a RAC1, el Barça el segueixo amb El Barça juga a RAC 1 i no dino fins...que acaba LA segona hora.

La segona hora és un invent dels de Minoria absoluta, que veient l'stress de portar el Crackòvia, el Polonia i demés han decidit deixar la segona hora del programa al seu guionista de confiança; Quim Morales. Havien fet intents als estius amb altres equips per mirar com funcionaven i fins no dur-se unes quantes trompades no li han donat les regnes al Quim. Ves per on, resulta que el de la cantera és un geni i ha dut aquesta franja a una altura fins ara inimaginable.

Morales és l'home de la trucada al Minoria absoluta i també guionista de tots els productes dels polonis i ara amb carta blanca, i rodejat dels col·legues guionistes ha sabut crear del no res un producte que partin del típic "tema del dia" ara és un referència per molt aspirants a periodistes alhora que un entreteniment de primer nivell. Només escoltar els cinc primers minuts del programa ja t'adones que davant els micros hi ha unes ments privilegiades: ràpids i sempre acertats.

Si realment us agrada l'entreteniment ben fet, no podeu fallar a escoltar de dilluns a divendres RAC 1 a la una del migdia.

CECS!

2009-01-28T02:23:00.002+01:00

Sé que sona a tòpic, però és cert,: és molt més complicat fer riure que plorar. Tothom pot fer plorar en un moment donat (sols cal mirar-se al mirall quan es torna de matinada casa desprès d'una nit "entretinguda"), però fer riure...ai! A ser graciós no s'en aprèn, agradi o no, o neixes amb gràcia o res, tot i que amb els anys es pot anar perfeccionant si s'en té. Tot i així intentar ser graciós sempre és quasi impossible.

Degut a una estranyà circumstancia és molt més fàcil fer riure si ets home que dona. Ara potser em titllareu de masclista, però és cert. Quantes humoristes realment us han fet riure, i dic riure, no somriure ni tonteries d'aquestes, dic riure: que et facin mal les galtes, et falti aire, caure al terra...Poques ho aconsegueixen, si no cap. Per un home es molt més senzill, sols aparèixer totalment despullat però amb mitjons ja fa que et pixis al damunt.

Ara intentem juntar els dos factors: fer-nos riure sempre i amb una dona de protagonista: impossible? No, The It Crowd. El millor fet amb anys com demostra la seva recent tercera temporada, brillant en tots els episodis, tant en guió com en interpretacions, on destaco la Katherine Paterson. Segurament us comentaran que per la mateixa temàtica és millor La teoria del Big Bang (la tonteria de Big Bang diria jo) o que 30 Rock és brillant (això t'ho dirà algú que va d'enterat perquè ho ha llegit en un blog de descarregues)....creu-me, no menteixen, simplement són cecs.

VISITA A CANAL NORD

2009-01-27T12:51:00.002+01:00

Ahir en Pitu i jo vam visitar Canal Nord per parlar del nostre curt Petit Misteri. El programa en qüestió es diu Som Curts, on emeten curts i entrevisten als seus autors, tots del Gironès. Ens van tractar molt bé, però crec que es van quedar un xic parats per la nostra actitud. Ja no és la primera vegada que m'entrevisten per alguna obra, amb El Forat vaig fer un petit tour per promocionar-la. Però tinc una pregunta que no para de burxar-me: quina actitud ha de tenir l'autor al comentar el seu treball? Aquí Espanya ,normalment, el creador adopta un posició d'artista que quasi sempre cau en una pedanteria d'autor artístic. En canvi, a EEUU, sovint solen vendre el producte pel damunt de tot, oblidant-se de les virtuts més artístiques i sovint destacant les virtuts tècniques o humanes. Així doncs, què vam fer en Pitu i jo? Vam restar-li importància, tot i que agraint el reconeixement, però sense prepotència, fer-ho d'altre manera hauria sigut mentir. El vam gravar ràpid, sense gaires aspiracions més que passar un bona estona amb els amics i alhora guardar-ne un record per tota la vida. La gent que vegi el curt espero que simplement disfrutin i passin una bona estona. El mateix que vam viure a nosaltres.

A banda, en Pitu i jo vam passar el dia junts per retocar el guió de la segona part del curt. I va sorgir una idea que de tirar endavant tindria moltes possibilitats. Ara falta que la cosa repossi i maduri.

MMM...

2009-01-24T01:01:00.001+01:00

Sols vull dir que Cinto s'escriu amb "o".

EL REI I JO

2009-01-20T00:56:00.002+01:00

No us ha passat mai que creieu tenir molta afinitat amb algú ni tan sols heu saludat mai? Doncs jo si.

M'explico, de vegades, m'obsesiono amb algún tema; normalment cinematogràfic o literari i n'intento saber el màxim possible. Per exemple: aquest any passat em va donar per llegir les novel·les de Donna Leon i saber d'ella, també per les sèries de terror (qui eran els seus creadors, guionistes i directors i averiguar que han fet amb les seves vides)...així fins que quasi cada dues setmanes vull saber més d'un tema. A principis d'estiu em va agafar molt fort per les adaptacions d'Stephen King a la gran pantalla i saber més sobre d'ell. Una bona forma, a part de diversos documentals, va ser rellegir de nou MIENTRAS ESCRIBO, un llibre petit on barreja la seva biografia amb tècniques per escriure; us el recomano ferventment.

Vet aquí que indagant em vaig adonar que teníem una forma d'entendre la vida i afinitats que ens feia molt propers, però no ho vaig dir a ningú, que encara em prendrien per boig. Ara, quasi a la una estava llegint una revista on-line i mensual sobre Stephen King. En un apartat parla sobre els seus deu films preferits del passat 2008, aquí un extracte:

10. Death Race

Este flojo remake de Death Race 2000 presenta al formidable Statham como un delincuente encarcelado injustamente (en este tipo de película siempre suelen serlo) cumpliendo una larga pena en una cárcel de un futuro cercano. La inteligente alcaide (brillantemente interpretada por Joan Allen) establece una serie de “carreras de la muerte” pay-per-view, que tienen un gran éxito de audiencia. Death Race está llena de violencia lacónica y poderosos coches explosivos, pero justo bajo la superficie hay una mordaz sátira de los realities de la televisión.

(...)

6. The Bank Job

Cualquier duda de que Jason Statham sea más que un tío con músculos quedará a un lado en esta rica (y a menudo divertida) historia de uno de los robos de banco más grandes en la historia británica. Estremecimientos cerebrales de alta tensión.

(...)

¿Alguna pregunta? ¿No? Bien. Porque tengo que ponerme al día con Jason Statham en Transporter 3

Així que el senyor King és fan de Jason Staham...i sabeu d'algú que en sigui més fan que jo? Crec que no.

BYE, BYE, 24!

2009-01-17T14:53:00.002+01:00

Avui faig anys, per això què millor que repassar el que han donat aquests 24.

Tot just començar l'any vaig decidir plegar del Mercadona al no sentir-me d'acord amb la nota (pitjor que en el cole) amb la qual m'havien valorat i ho vaig tirar tot per la finestra, sóc així...Desprès de buscar uns dies, a mitjans de febrer, vaig trobar feina al Caprabo, vaig apendre en el de Pedret per desprès entrar com a fruiter fixe al de Terradelles, però la cosa no va acabar de funcionar i mentres, em va sortir un lloc al Super Verd de la Plaça del Barco, la qual no vaig tardar a acceptar. Allà la cosa pintaba bé, uns messos treballant-hi per desprès fer-me càrrec de la tenda-franquicia. Compartia tenda amb l'Evelyn i la feina estaba bé, però semblava que alguna cosa no funcionava. Quan vaig patir un atracament a plena llum del día vaig decidir no continuar més, i gràcies al meu "jefe", en Francesc vaig aconseguir el paro del qual estic visquent ara.

Pel que fa a l'amor...deixem-ho, no?

El millor segurament ha sigut la banda més aristica, un anys triomfant! Tot just començar l'any vaig tirar endavant la sitcom ideada amb en Jordi: El Forat. Tot i no trobar actors ni equip tècnic vaig arreplegar als amics (Nacho, Raül i Oriol) i vam empendre el vol. Amb una camera digital, ni web,un tripode mig desmuntat i molta paciència la cosa va rutllar. Vam passejar-nos per tots els diaris de Figueres i Girona i finalment vam conseguir certa repercussió. Aquests dies hem acabat d'emetre la última temporada i esperant pe fer la segona. La gran sorpressa, va ser, el Petit Misteri. Un guió escrit fa anys vam gravar-lo en Pitu, Nuri, Nacho i jo en un diumenge, muntat un dilluns i entregat un dimarts. Per sorpressa nostre, el Festicurts en va acceptar i vam acabar recollint el premi especial del jurat. Flipa! A banda, he continuat dins el Ningú No És Perfecte amb un xic més de soltura i he entrat al Té De Tot, el magazine de Televisió de Girona per comentar les estrenes.

Per acabar, vaig començar vivint sol i ara visc en un pis compartit amb tres noies...les coses canvien!

UN QUART DE SEGLE...

2009-01-15T15:27:00.002+01:00

Resulta que aquest dissabte, 17 de gener, compleixo 25 anys. Avui ja han començat els comentaris, i el més repetit, sense dubte, és que compliré un quart de segle. Així és.

Canvia molt dir que en faràs 25 o que faràs un quart de segle, que sembla que siguis moooolt vell. I en realitat ho sóc, un xic. Et pots considerar una persona feta quan veus estrenar una pel·licula i també en veus l'estrena del seu remake. Uf! I ara em ve a la ment el Batman de Tim Burton (encara recordo el dia de l'estrena al cinema Las Vegas de Figueres i que a arribar a casa em van trucar per dir-me que ma germana acabava de néixer...) i també el Batman Begins de Nolan.

Pot semblar una tonteria però la diferencia entre els dos films és un bon indicatiu com ha canviat tot. El film de Burton, pretessament gòtic a la seva època i ara resultar ser un emo al que fer bullyng a l'insti, i en canvi el Sr. Nolan ens porta una societat post 11-S i en busca del realisme que es queda en una pretenciositat buida, sort en tenim del fart de riure que ens vam fer amb la Katie Holmes...

En definitiva, tot ha canviat, però els directors "petardos" encara donen pel cul.

QUARANTINE

2009-01-14T15:40:00.002+01:00

Ja he vist el remake americà de [REC] i la preguntes serien...és millor que l'original? Com he d'enfocar el comentari, comparant-la amb el seu precursor o bé ignorant-los i concentrar-me en la seva visió tècnica?

La veritat, no ho sé....

No puc dir que és millor que l'original, ja que si [REC] em va agradar va ser pel seu element sorpresa, i al veure el remake, aquest desapareix. El cert és que els autors saben exactament tot el que va funcionar, quasi tot, i ho respecten i amés afegeixen alguns tocs que gràcies als seus recursos ajuden a donar-hi més espectacularitat, l'escena de l'ascensor, la mort de la rata i l'atac del cameraman. El que no m'ha acabat de convèncer és la protagonista (Manuela Velasco va fer un treball impressionant recompensat amb un premi al Festival de Sitges), tot i que reconec que Jennifer Carpenter m'encanta a Dexter, però aquí no em sembla completament realista. El més diferenciador entre els dos films són dos, el cameraman apareix al pla en quatre ocasions i el final no et dona quasi cap pista de l'origen del brot.

És així que us la recomano que aneu a veure-la al cine si no heu vist l'original. Disfrutareu.

ROCKNROLLA MOLA

2009-01-13T11:24:00.002+01:00

Ho tenia que fer, volgués o no. Aquest nou film del nostre amic Guy Ritchie és de visió obligada. Per fi el nostre director anglès torna al que millor sap fer, entreteniment pur i dur amb quinquis, drogates, gàngsters i corruptes. Tot sembla igual que abans, menys una cosa....falta el meu idolatrat Jason Staham, però li mig perdono. Aquesta vegada tenim un genial Gerard Butler fins les celles per tornar uns calers a un mafiós que alhora deu un quadre a un president d'un club de futbol que alhora necessita uns papers per la construcció, ah! i un cantant de rock mort mil vegades.

Res nou, no senyor, però brillantment servit. Tot i la seva duració, dues horetes ben bones, no es fa pesat, un quart menys l'hauria millorat, això sí. Alguns personatges no aporten res, al igual que algunes escenes (la cua a la discoteca), però els diàlegs i angles t'ho fan empassar sense gaires miraments. Destacar l'escena de ball amb Thandie Newton i 1-2 i...a veure què tal la segona part!

A MI NO M'ENGANYES, PALANGANES

2008-12-24T01:14:00.002+01:00

Fa poc us vaig parlar dels meus directors de cine en actiu preferits, i un director no solament és la seva direcció, també és el seu discurs, transfons. Per això hi ha directors de cinema realment excel·lents, no em fa mal reconeixer-ho, però que no em transmeten res en especial, és més, fins a cert punt em semblen odiossos o pedants. Vet aquí la meva llista negra:

Christopher Nolan

Crims: Per damunt de tots...Memento, la culpable de tot el seu treball posterior. Amb aquest film, modest, va despertar l'expectativa cap aquest anglès quasi desconegut fins al moment. El film, simple i trampós, com tots els seus treballs, utilitçant el vell truc de la deconstrucció, va ser considerat una petita obra mestra que molts encara adoren.

Alleujament de la pena: El seu revistament realista a la figura de Batman, molt honorable, però els dos film no aguanten un segon visionat.

Germans Coen

Crims: El gran salto, el mateix que van fer ells amb aquest film, fent-se mal de debó. Primer film dins una major i on es va desmostrar que aquests germans entenen tant al públic com jo a les dones. Amb un ritme digne dels films d'RKO, però en aquests moments més caducat que el formatge ratllat que tinc dins la nevera. El seu sentit de l'humor entre gilipolles i gafapastil es digne del "quatre-ulls" de pati de col·legi.

Alleujament de la pena: El gran Lebowski, genial revistació de Marlowe. Tant bona que dubto de la seva implicació en l'obra, el seu encert? El càsting que va dur el pes de la funció.

Peter Jackson

Crims: King Kong, tercer remake d'aquell clàssic en blanc i negre, brillant a la seva època, un blockbuster d'aquells anys amb poc guió i molts efectes que avui dia seria destripat sense miraments. El senyor Jackson, fan confès del film, acomet el crim de convertir un film d'aventures amb transfons romantic per fer un film romantic amb transfons de cinema d'aventures, l'ordre dels factors altera el producte aquest cop, i per mal. De ESDLA, millor no parlo, que em calento i...

Alleujament de la pena: Agarrame esos fantasmas, film modest, original i amb tocs obscurs, divertiment d'alt nivell.

Ron Howard

Crims: Cinderella man, o com buscar un Oscar desesperadament, fel·lacions i xantatges a part. Film que segueix el peu de la lletra el manual: "Gana un Oscar en dirección": direcció de manual, repartiment més que solvent, historia dramàtic d'un home que es crea a ell mateix.

Alleujament de la pena: no dirigeix un film a l'any.

James Cameron

Crims: Titanic, on repeteix la historia del senyor Howard. El pobre Cameron comença com a tècnic d'FX, consegueix dirigir, s'especialtza en film de ciència ficció i s'adona que mai guanyarà un Oscar tot i tenir les butxaques ben plenes. I si faig un dramón?....Però ho haveu vist? "Xaquetero"!!!!!!

Alleujament de la pena: Terminator, la primera, genial sèrie B.

PREMIS COR DE PATATA '08

2008-12-22T17:20:00.002+01:00

Altre cop faig repàs de del millor del 2008 en televisió entregant els premis virtuals i sense més jurat que jo.

Benvinguts a la segona entrega de premis COR DE PATATA 2008, els guanyadors són:

Millor serie nacional: Que vida mas triste, La Sexta
Millor serie internacional:Dexter, Cuatro
Millor serie d'animació: Padre made in USA, Antena 3
Millor programa d'actualidat / informatiu: El intermedio, La Sexta
Millor Late Night: Buenafuente...ha salido un momento, La Sexta
Millor programa d'entretenimient: Muchachada Nui, Tv2
Millor concurs: Password, Cuatro
Millor cadena en obert: La Sexta
Millor cadena de pagament: Paramount Comedy
Millor programa de Divulgació-cultural:Cinema 3, 33
Millor programa especial: Del corto a Hollywood, Digital +
Programa revelació: Password, Cuatro
Personatge de l'any: Berto, de Buenafuente a La Sexta
El pitjor del 2007: Pequín Express, Cuatro

EL DIRE ÉS L'ESTRELLA

2008-12-22T01:59:00.003+01:00

L'altre dia vaig anar a esmorçar a l'Angelus, una cafetería de Girona on hi passo mitja vida, amb l'Arcadi. Tenim dues hores de temps mort i què millor que xerrar? L'únic problema és que arriba un moment que ja no saps que dir... La sort, és, que a l'Arcadi i a mi ens agrada el cine, i molt, i quan ja no saps que dir sempre pot treure un títol d'una peli i comentar-la. Nosaltres ens vam quedar amb els directors, fent-nos la pregunta següent: quins són els teus directors en actiu preferits, i la veritat és que al plantejar-t'ho et costa dir-ho rapidament. La pregunta no te la fas haire sovint, mai m'ha vingur una rossa beguda i de prominent bust i m'ho ha preguntat enmig d'una discoteca...millor diguem que mai m'ha vingut una rossa beguda i de prominent bust enmig d'una dicoteca;morena si. Dues hores desprès jo ho vaig tenir força clar, i ara ho aprofito per publicar-ho aquí per combatre l'nsomni.

"-Jo no sóc director, jo sóc firant, que si no segur que hi surto al top five!"

Quentin Tarantino

Per:...Pulp Fiction, et sembla poc? L'home que va convertir el poti-poti en un art de culte, que va barrejar el millor del cinema d'alta i baixa categoria del cinema dels 70's fins al moment a més de fer explotar el fenomen del cinema independent dels noranta.

Coneixes...?Jackie Brown, la seva pel·licula més continguda i a destacar. Fart de les crítiques que deien que no era més que un hype, sense idea de dirgir, el senyor adapta una novel·la de Elmore Leonard fent un film a l'altura del millor Scorsece.

Michael Mann

Per:...El Dilema, Al Pacino i Russell Crowe (que s'el menja amb patates quasi sense voler) i un tema tant debatut com les tabacaleres. Bassat en fets reals i amb estil quasi documental, ple de silencis i una direcció...jo no coneixia aquest senyor per res fins que vaig enganxar a la peli quan l'emitien per la televisió mentres jo començava a sopar. Un mes desprès ja tenia tots els seus films en DVD.

Coneixes...? Corrupción en Miami, sèrie poli-hortera dels vuitanta que va fer tant mal als fashion victims del moment surt del seu caparró brillant, la seva adaptació fílmica també, menyspreada per molt i que jo adoro.

Wes Anderson

Per: Life Aquatic, una no-biografía de Jacques Cousteau amb Bill Murray al capdavant, un conte sobre la família que en realitat no ho és però ho sembla per acabar els seus participants acceptant els demés com si realment ho fossin, perdó. És un director que al recomanar-lo sempre et quedes sense paraules per descriure què fa...comèdia, drama,...

Coneixes: Academia Rushmore, el seu primer film on ja demostra el seu talent pels silencis i les miseries humanes.

John Carpenter

Per: La Noche de Halloween, mític film que va iniciar a primers dels 70's la moda dels slashers. Amb pressupost més que ajustat ,una Jamie Lee Curtis virginal i un parell de tecles d'un Casiotone aconsegueix possar la pell de gallina encara ara. Enlloc d'estancar-se amb assassins enmascarats va fer un dels classic de la ciència-ficció, el remake de La Cosa,...per quan la sempre rumorejada segona part?

Coneixes: La Niebla, no el remake amb el guaperes d'Smallville. Conté un dels millors inicis del cinema de terror, un grups de nens davant un foguera de nit enmig del bosc escoltant una història de terror...quines ganes d'anar d'acampada.

David Fincher

Per: Seven, no penso dir Zodiac..., per tenir els nassos de fer un altre film d'assassins cultes tant de moda als noranta desprès de l'èxit de El Silencio de los Cordedos i crear una obra mestra. A part de tenir un final brillant, un dolent complexe, descobrir a Brad Pitt com a actor i crear una fotografía imitada fins fartar.

Coneixes: The Game, fet just desprès de Seven i que no va acabar de funcionar...quan és un divertimento exquisit amb Michael Douglas patint fins l'últim moment, genial.

LA BUSQUEDA 1 & 2

2008-12-22T00:39:00.004+01:00

"-T'adapto Kafka i revento les guixetes"

Coneixes a un tal Bruckheimer?...no? Val. Et sonen les següents pel·licules: Flashdance, Top Gun, Superdetective en Hollywood, La Roca, Con Air, Bar Coyote, Armageddon, Piratas del Caribe o C.S.I.? Segur que si, doncs saps que tenen en comú a part de fer milions per tot el món? El seu productor és Jerry Bruckheimer, un senyor amb barba i amb molt bon ull a l'hora de gastar-se els calers.

"-Algú veu la tercera part? Deu estar aquí a prop!"

I a que ve tot això, doncs que La Busqueda, primera i segona part, és una altra jugada mestra d'aquest senyor. El director és Jon Turteltaub, el mateix d'aquell quasi vomitiu film amb Bruce Willis anomenat El Chico, i que al dirigir aquest film amb Nicolas Cage on interpreta a un Indiana Jones amb wi-fi consegueix un entreteniment de primer ordre, però no ens enganyem, el nostre amic Bruckheimer ha mogut tots els fils. Primer,i per gastat que sembli, l'estil visual és impecable, realemtn viatges amb els protagonistes del passat a l'àrtic de forma convincent, i al trobar l'amagatall del tresor...et cau la baba. El guió: un productor rep un guió que li interessa, fitxa l'equip i a gravar, el nostre amic no, fins tenir un guió "mamat", simple, això si, però que mou les peces en el moment oportú, i si per això es necessiten sis guionistes, doncs cap problema, la casa es forta. A més, per rematar, vols actors solvents? Dons que et semblen:Nicolas Cage (star contrastada), Diane Kruger (prometedora star), Sean Bean (mític secundari malvat), John Voight (remember de 70's), Harvey Keitel (musa dels independents dels 90's) i Christopher Plummer (llegenda del cinema)?

Val, i ara que has fet un film d'aventures que ha funcionat de forma fantàstica, faig una segona part i m'aventuro a ficar la pota? Doncs si, ara ja tinc els personatges presentats, busco un nou cliffhanger, nous personatges amb cares conegudes (Helen Mirren (toc anglès) i Ed Harris (pedigrí actual)) i més pressupost repetint formula i equip...resultat? Encara més caixa;l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i amb gust.

PERRITO PILOTO!!!

2008-12-13T15:31:00.001+01:00

TRUE BLOOD

Alan Ball és un senyor que artísticament mai m'ha fet el pes, ni el seu guió per American Beauty ni A dos metros bajo tierra em van agradar, ni mica. Ara ha donat un canvi radical per adentrar-se a la foscor en una nova sèrie per l'HBO. True Blood està basada en una novel·la del mateix nom de Charlaine Harris. A l'actualitat els vampirs són una minoria emergent que reclama els seus drets, ara els seus instints més sàdics s'han vist calmats per una beguda japonesa que imita a la sang. En mig d'un poblet de Nova Orleans apareix un vampir que s'enamora ràpidament de la cambrera del bar (Anna Paquin) que amaga un secret.

Tot i tenir un inici força bo, reconec que dos episodis desprès no m'ha enganxat res. La combinació de vampirs, sexe, personatge innocent...no em funciona per res, i la Paquin, tot i esforçar-se, no m'encaixa en un personatge tant, tant, tant...bleda. A més, els paletos d'aquella zona no m'els crec en res. Llàstima,pintava bé.

FRINGE

J.J. Abrahams, mite pels fans de la ficció actual, ha parit un nou projecte: Fringe, res nou sota el Sol. Heu vist Expediente-X? No? Doncs això és una renovació generacional amb més pressupost. Una agent del FBI, un científic boig i el seu fill superdotat (mentalment, que jo sapiga només), un jefe estricte i una gran multinacional dolenta que maneja el món...el millor de la història es pensar com el senyor J.J. s'ha estalviat de pagar per fer un remake.

SUPERHERO MOVIE

2008-12-07T17:06:00.002+01:00

Hi ha pel·licules bones (El Dilema), dolentes (Alone in the dark) o com el cas d'aquesta, que son dolentes, ho saben i ho exploten de manera tan conscient que l'encerte plenament.

Primer de tot, no us deixeu enganyar pel "movie", afortunadament no té res a veure amb Date Movie, Disaster Movie o casi 300, també és una parodia però amb millor gust. L'humor, tot i tocar algun recurs fàcil com els pets, sap dur-los molt més enllà buscant no només la sorpressa si no també busca on és el punt just d'acabar.I perquè meu de fer un xic de cas? Son els amteixos responsables de Agarralo como puedas, surt Leslie Nielsen i tres, segueix l'esquema de el primer Spiderman de Sam Raimi, obra mestra.

PETIT MISTERI

2008-12-04T23:06:00.002+01:00

Ja cosa d'un any, l'Arcadi, en Xevi i un servidor van crear una associació per tirar endavant diferents curtmetratges. La cosa no va tirar endavant i vaig acumular uns 5 guions llestos per filmar. Aquell mateix any vaig anar al Festival de Sitges passant les nits al pis d'en Pitu que em va obrir les portes molt amablament. Una nit d'aquelles li vaig deixar llegir a ell i la Nuri els guions i deseguida es va interessar per un en concret, es deia Petit Misteri. Com que encara no sabi si l'associació aniria endavant i podriem gravar-lo vaig decidir vendre-li al Pitu per un euro la pàgina de forma simbolica. Aquí va quedar la cosa.

Ara farà un mes, jo acabava de rebre el paro, havia de deixar el pis i tornar a casa els meus pares i la veritat és que estava un xic depre. Ell per animar-me em va comentar que es celebrava el Festicurts a Figueres i que podiem gravar l'antic guió en un cap de setmana. Així ho vam fer, improvitzant força: en Pitu i la Nuri de protes, en Nacho de secundari, una càmera domestica, sense focus, sense quasi bateria, problemes a l'hora de passar els vídeos al pc...

Al final ho vam aconseguir, ho vam enviar pel pèls i al final vam guanyar un premi, això el primer cop que participavem en un festival de cinema.

Vet aquí el resultat:

EL PAYASO A MEDIANOCHE

2008-12-01T18:36:00.002+01:00

Aquest dissabte passat un grup d'afortunats (Pitu, Nuri, Raül i jo) vam poder disfrutar d'un dels grans classics del cinema de tots els temps...

EL PAYASO A MEDIANOCHE

No sé quins favors ha fet el seu director (Jean Pellerin), però resulta que aquest film està a quasi totes les llars del país, més que la Bíblia diria. El film tracta d'un grup de joves que no sé com decideix anar a netejar un antic teatre on anys ha van matar a una soprano. Un cops dins els seus caràcters xoquen i un pallasso decideix acabar la tonteia a base d'anar-los matant. Ara que heu vist l'argument anem per fets que em van deixar intrigat d'aquesta producció:

-El títol, en cap moment sabem si és de día, de nit i encara menys l'hora. Així que d'on surt això de "a medianoche"?

-L'script, estava ocupada fent cafès o repartint drogues per tenir tants fallos de reccord?

-Què hi fa Christopher Plummer enmig d'aquesta tonteria? Es tracta d'un segrest?

-Qui resulta ser l'assassí? Apareixen dues persones com a culpable, però desprès diuen que no. M'he tornat tontet de sobte i no entenc res? No li puc preguntar als demés, es van quedar sobats a la primera escena.

Així que si voleu disfrutar de bon cinema no mireu "això".

FESTICURTS 08

2008-11-24T14:12:00.002+01:00

Ahir vam rebre el premi especial del Festicurts de Figueres pel nostre curt Petit Misteri que vam dirigir la Nuri, en Pitu i jo, interpretat per Nuri, Pitu i Nacho i jo com a guionista. És el priemr cop que participem en un concurs de cinema i la veritat que estem encantats amb el resultat.

PROM NIGHT

2008-11-22T13:54:00.001+01:00

Desprès d'un vespre un xic mogut, vaig assistir a la projecció del nostre curt Petit Misteri al Festicurts de Figueres, vaig arribar a casa amb ganes de menjar i veure una peli simple i què millor que una de joves adolescent morint al seu ball de graduació?

Prom Night, és això i poc més, i s'agraeïx. Una professor s'obessessiona amb una alumne seva, fins al punt d'anar a casa seu i matar-li tota la família per estar sols. La noia s'escapa i detenen al teacher boig. Anys desprès la noia va al seu ball de graduació de l'institut alhora que el profe també es decideix per escapar-se. I bé, ja deveu suposar que passa. El film no té més, com quasi tots els films de terror adolescent americà: cap pit, poca sang, espants sonors, cops d'efecte barats, jovent guapo...però el que la diferencia d'altres films és que lapolicía i intervé i aconsegueix ser efectiva. Efectes de 11-S, suposo. Poc a destacar, ni d'interprets, guió o direcció. El millor, potser, el seu acabat, perquè això ho tenen clar a Hollywood, per merda que sigui, que llueixi en pantalla. I ens encanta!

MÉS CRÍTIQUES

2008-11-19T14:26:00.003+01:00

Torno de nou al meu blog per deixar present les dues últimes pel·lícules que he vist:

Una conejita en el campus

Suposo que tots recordeu Una rubia muy legal, el trampolí a l'èxit de Reese Whiterspoon, doncs els seus guionistes semblen obsessionats en les històries de rosses tontes amb aquest nou treball. Anna Faris (protagonista de la saga Scary Movie) interpreta a una conilleta Playboy que al complir els 27 anys ha d'abandonar la mansió i acaba dins la germandat Zeta Tau Zeta d'una universitat. Res nou sota el Sol, però l'interpretació de Faris converteix el film en un divertiment directe i senzill, que més se li pot demanar a una comèdia?

Reflejos

Kiefer Sutherland torna a la pantalla gran deixant de banda el mòbil de Jack Bauer amb un director de garantia a la mà, Alexandre Aja, director del remake de Las colinas tienen ojos i Alta tensión. La veritat es que al veure aquest parell fa venir ganes de disfrutar d'una bona pel·lícula de terror, però ens trobem davant d'un film fàcil que combina gore i thriller sense gota de suspens o horror. Tot i l'empenta que dóna en Kiefer amb la seva actuació, el film no s'aguanta per enlloc, una llàstima ja que l'idea, força original podria haver rendit molt més amb un bon guió.

ESTIC AQUÍ

2008-11-17T12:36:00.001+01:00

Gent, he tornat.

Sembla que per fi gaudiré d'una mica de calma i tranquil·litat, i què millor que tornar al meu blog personal per distreure'm?

Avui us parlaré d'un film que vaig veure ahir a la nit, i al ser fosc que millor que una de por?

Llama un extraño de Fred Walton, es un film de 1979, que veu directament del primer film de Halloween de Carpenter, però respectant les distancies. El producte es val per ell mateix amb molts mèrits.

L'argument està extret directament de la llegenda urbana, encara que desconec si va ser primer l'ou o la gallina, on una cangur adolescent es fa càrrec una nit dels fills d'un matrimoni que marxa a sopar a un restaurant. Al poc de quedar-se sola comença a rebre trucades d'un personatge misteriós. Espantada truca a la policia per denunciar els fets. Acaba descobrint que les trucades s'efectuen des de la mateixa casa.

Aquest es el plantejament inicial del film que realment està magníficament escrit, dirigit i interpretat. Tant es així, que el primer film d'Scream de Wes Craven en beu directament. El problema ,greu, de la història n'és el nus, que es perd en els camps més gastats dels thrillers dels 70. Per sort, el desenllaç, amb espant dels grossos inclòs, acaba deixant un bon gust de boca.

Destacar la seva interpret, Carol Kane, i que recentment Simon West n'ha dirigit un remake: Cuándo llama un extraño 2006.

I'M VERY LIAT

2008-10-17T23:20:00.000+02:00

Ho sento, peró tots ja sabeu què passa. El Forat està donant les priemres passe i tinc que estar-hi al damunt, tot i que a MADRES ADOLESCENTES diguin que no, i vet aquí que tinc això abandonat.

Sorry.

Primer no puc quedar amb molts de vosaltres i segon el temps es digumina molt ràpid. Espero solucionar-ho aviat. Mentres...Zasca!

GENT!!!

2008-09-26T21:46:00.003+02:00

Molts de vosaltres, amb els quals no tinc contacte directe, us deveu pensar que he desaparegut...doncs teniu en part raó, peró sols del blog.

Aquest nou curs és força estrany per a mi: he plegat del "curru", en seré un parat més, estic buscant company/a de pis desesperadament (interessats/ades ja sabeu!) i estic ultimant el llançament del monstre creat per en Jordi i jo: El Forat.

La veritat que entre crear blog, facebook i canal de youtube, estar al dia del videoclip, fotos, cartells i mailings, més el muntatge dels episodis estic un xic...out, a més no tenir internet a Girona afecta força.

Per cert, vaig anar a veure Spamelot...el musical aquell que va més o menys així...

Doncs ara la versió autèntica...

LA,LA,LA,...PAM,PAM!!!

2008-09-19T08:09:00.002+02:00

No us he oblidat tranquils, peró han passat i passaràn un seguit de coses que prometen possar potes en l'aire tota la meva vida, així que temps per anar a buscar wi-fi i actualitzar tot això és "xungu".

Primer he deixat el meu lloc de treball, no sé si tindré paro o hauré de buscar feina extremadament ràpid, no sé si continuaré a Girona compartint pis o aniré a Figueres una temporada a treure'm el carnet de conduir per tornar a Girona amb un nou curru, no sé què ni on ni quan soparé avui i si Crackòvia és tant dolent com va semblar.

Amb tots aquests interrogants hauré de donar-vos notícies bones no? Segurament tindrem aviat entrevista amb el Diari de Girona perl tema d'EL FORAT i de pas us deixo el cartell que ha fet la Nuri, amb un reoc d'en Raül, mínim:

EI!

2008-09-11T18:27:00.002+02:00

Males gent,

sembla que el veï ciclista ha marxat i en el seu lloc ha vingut una parella que parla en un idioma extrany, he sentit com deien alguna cosa com "vamos a dar una vuelta por el centro", i crec que els meus dies de connexió feliç s'han acabat.

Mentres, us entretinc.

A molts llocs i canals de la pell de toro diuen que la televisió al seu país, en concret en séries, estan arribant al que res ténen que envejar als EEUU. Clar, per això Aída supera en actors i guions a The It Crowd, Hospitak Central és més profunda i entretinguda que Nip/Tuck i la intro de Física o química es igual o millor que aquesta, True Blood que s'estrena en res a l'HBO:

ME CAGO EN ....

2008-09-03T16:10:00.001+02:00

La merda de "Vuelta de España", el meu veï ha marxat a coerrer per les Espanyes i m'ha deixat sense wi-fi...

El pròxim a xupar-li el wi-fi serà un paralitic fijo.

Així que fns noves notícies estic off de connexió.

Estigueu atents!!!

ANEM PEL BON CAMÍ

2008-08-31T18:08:00.002+02:00

Això d'El Forat està creixent, va començar siguent un Danny DeVito i comença a apuntar maneres de convertir-se en un Ricky Rubio, i això és bo. Perquè enviar mails avui ja estic fart us avanço com va tot:

-Dijous 4 a les 9 del vespre fem la sessió de fotos , de la mà de la Nuri, al meu pis, porteu vestuari i tot el què us vingui en gana d'atrezzo.

-Aquesta setmana gravem quatre cançons d'El Forat, les lletres escrites per en Pitu i en Jordi cantades per noia i noi. Així tenim on escollir.

-En Raül està treballant en els logos i una web, per si de cas. A més aviat es farà les fotos "d'amor" amb una iaia per l'episodi en què se les lliga a totes.

-Hot Penguins estan treballant en un opening i ending per la série...orgasm!!!

-La Míriam, amiga de la Nuri, va parlar amb en Raül i pot fer-nos article de promo al Punt Diari.

-I per últim, ahir ja vaig entregar muntatge definitiu del primer episodi d'El Forat als de FestucadaTv, que també estrenaran per l'octubre.

És tot, ara a esperar que el Barça guanyi i qualsevol cosa truqueu o envieu mail!

NAR FENT...

2008-08-28T21:41:00.002+02:00

Bones, aprofitant que en Pitu ha actualitzat el blog, jo també m'hi apunto (!?).

Primer de tot...la cosa marxa, ara falta que torni la resposta del públic.

-Els nostres Lennon/McCartney aprticulars (Pitu/Jordi o Jordi/Pitu) ja han escrit la lletra en anglès pel tema principal d'El Forat. Encara no sabem amb quina ens quedem, ja es veurà.

-La promoció per Banyoles, ja ha avançat, he parlat amb l'Arnau i la setmana que ve quedem per parlar.

-En Nacho ja sap com ha de ser la web i s'hi ficarà en no res.

-Ja tinc el muntatge deifinitiu del primer episodi per donar-l'ho als de Festucada Tv i el trailer del nou episodi.

I per últim un regal genial, fotos que va fer en Jordi al rodatge de l'últim episodi d'El Forat.

Raül i Dani, doneu senyals de vida per favor i dieu com va tot, i com heu avançat.

HO HE DE PENJAR...SORRY

2008-08-24T18:49:00.000+02:00

AHIR VA SER...

2008-08-24T16:26:00.003+02:00

Doncs ahir finalment vam celebrar la reunió amb tots els de la productora, menys en Dani, a casa meu.

Vam clarificar les dates i deures de cadascú dins la campanya de marketing.

A banda vam gravar el nou episodi d'El Forat a més d'un "making-off" de la série amb l'equip de Re-mou-tv.

Vam acabar a les tres morts i reventats, peró crec que va valdre la pena.

Estic petat.

HABEMUS LOGO!!!

2008-08-21T18:52:00.002+02:00

Doncs això, que ja tenim logo d'El Forat, que és aquest...

S'hi poden fer canvis, més que res la part dels peus, però seria així més o menys.

Espero comentaris o mails amb la vostra opinió.

Salut!

ALL THE SMALL THINGS

2008-08-20T17:32:00.002+02:00

Bones gent,

actualitzo això per ficar-vo al corrent de tot plegat.

Primer us aviso que afegeixo un nou enllaç a la secció de links, que és el fotolog de Hot Penguins, el grup de Figueres que vam descobrir aquest dissabte passat a Vilabertran, amb els quals ja estem en contacte per mirar de fer alguna cosa plegats.

En segon lloc, aquest dissabte hi ha reunió de la productora al meu pis per enfocar la promoció d'El Forat, a més de com desarrollar Re-Mou-Tv i en cas d'haver-hi temps també gravar un nou episodi de la sèrie a més d'un "making-off" a càrrec de Re-Mou-Tv.

Per últim, us recomano "Los Bingueros" amb Pajares i Esteso, que tot i semblar una cutrada de la Transició és molt recomanable, sobretot pel seu guió molt ben acabat, tenint en compte l'època i el gènere.

p.d.: fa molt que no trepitjo la platja, que no passo per Passarel·la i no desconnecto de tot plegat.

p.d.2: ja hi ha el videoclip del single del nou àlbum d'Oasis, molt wapo.

HOY PUEDE SER UN GRAN DÍA...

2008-08-17T10:01:00.004+02:00

Però tot semblava ser que ahir no.

De bon matí em va enviar un sms en Pitu per anar aquella nit a fer de reporter per un repor de RE-MOU-TV i tot i que jugava el Barça el Gamper vaig acceptar.

A la tarda vaig pillar el tren per pujar a Figueres i de pas portar un regal al meu pare, que avui 17 d'agost és el seu i meu sant!. Després de dinar tard vaig quedar amb en Pitu i la Nuri per fer el café i discutir com fariem el report i entrevista a Miau Miau.

Ja amb les preguntes llestes vaig a casa, truquem a un pizza que no es presenta en una hora i em perdo bona part del partit pel retard del Gamper. Allà estava que treia fum. Si alguna cosa no soporto és la impuntualitat. Em van passar a buscar Pitu i Nuri i cap a Vilabertran. Alla vaig menjar un bocata i café i vaig veure un tallet de Barça.

Després cap a la furgo de Miau Miau a fer-lis l'entrevista. Es van portar realment i m'agradaria destacar el futimer de dones que rodejaven la furgo, potser intrascendental, peró curios.

Un cop acabada l'entrevista, aparició en directe de ma germana amb cotxe inclosa, vam anar a veure al grup que tocava, i potser la gran sorpressa de la nit: Hot Penguins. Quatre nois de 17 anys fent versions de Arctick Monkeys, Strokes i Babyshambles que ens van marevellar, realment bons. Tant ens van agradar que vam decidir entrevistar-los també. Realment simpatics i agradables, ens van atendre cordialment i van contestar a totes les preguntes. A sobre resulta que el bateria conixia El Forat i ja hem intentat convencerl's perque ens escriguin una cançó per la série o que almenys ens deixin fer un videoclip del grup.

De Dekrepits no en parlo, i punto!

CAÇA-VAMPIRS

2008-08-15T15:36:00.003+02:00

Avui és festa, i el normal era sortir de marxa ahir la nit, però ves a saber si és l'edat o la crisis que uns quants vam acabar fent feina.

Sols em quedava un reportatge per gravar d'Atrapats de TvGirona i em van donar carta blanca així que vaig escriure un guió on entrevisto a un caçavampirs enmig de Girona. Un cop aprovat em faltaven els actors i vaig liar als col·legues: en Carles és Antoni Puigcerd, el caçador, Vane com a Gironina "faltona", Nacho el vampir i la Mercé de víctima.

La veritat és que va ser un dels reportatges més durs de gravar que he patit. El riure s'em escapava a la mínima, entre les frases d'en Carles i el seu evstuari explotava cada dos per tres.

La cosa es va allargar força, vam començar a les nou i quart i vam acabar a les dotze i mitja, i vam acabar remullats.

A veure com queda i a riure una estona amb ell l'últim divendres d'agost a les deu de la nit a TvGirona.

MIREU QUE HE LLEGIT AL MATÍ AL DIARI!

2008-08-13T17:03:00.001+02:00

"La Sexta compra un 'blog' para hacer una teleserie

• El humor de la videobitácora 'Qué vida más triste' llegará a la cadena en otoño

Los actores de la videobitácora, Begoña de la Cruz, Borja Pérez, Nuria Herrera y Joseba Caballero, y dos personajes en su versión animada. ANTONIO GÓMEZ
MADRID

Las relaciones entre internet y televisión cada vez son más estrechas y las cadenas han encontrado en la red un aparador para difundir y promocionar sus producciones, ya sea en sus propios portales o en otros ajenos. La Sexta ha decidido invertir los términos y convertir ahora en programa televisivo un videodiario digital que desde el 2005 triunfa en internet.

El videoblog en cuestión es Qué vida más triste.com, creado ese mismo año por Rubén Ontiveros, un guionista de producciones como Vaya semanita (Euskal Telebista) y Made in China (TVE-1), entre otros espacios. Para hacer lo que le apetecía, y no lo que le pedían, decidió expresar sus ideas en tono humorístico mediante pequeñas piezas de vídeo, de dos o tres minutos, en las que los protagonistas cuentan ante la cámara sus vidas, supuestas o reales. Desde el 27 de marzo del 2005 ha colgado, divididas en tres temporadas, un total de 103 escenas, una cada domingo.

El alto número de visitantes del videoblog, que ayer ascendía a casi 2.379.000, hizo que las televisiones se fijaran inmediatamente en Ontiveros y su trabajo. "Desde hace tiempo veníamos recibiendo ofertas de varios canales, pero no me acababan de convencer, porque querían cambiar, aunque fuera ligeramente, lo que hacíamos y yo prefería que se mantuviera el mismo formato, el mismo tono y los mismos actores. Por eso nos ha parecido bien la propuesta de Mediapro, K-2000 y La Sexta, porque respetarán todo esto", comentaba ayer el creador y responsable de Qué vida más triste.

La Sexta tiene previsto comenzar la emisión justo tras el verano o en otoño. La privada mantendrá el formato original, así como a los intérpretes y personajes que, para jugar con la confusión entre ficción y realidad, llevan los mismos nombres unos y otros. Ninguno de ellos es un profesional de la actuación, sino amigos personales del director.

Borja Pérez (gruísta de profesión) es el protagonista, el que cuenta su vida ante la cámara, acompañado de su novia, Nuria Herrera (una profesional del audiovisual, aunque no actriz), y su mejor amigo, Joseba (Caballero (empleado de un laboratorio químico). Además de imagen real y de los tres actores, el actual Qué vida más triste de internet también cuenta con invitados episódicos y animaciones por ordenador, que seguirán apareciendo en televisión."

El Periódico de Cataluña

SEGUR QUE ÉS ESTIU?

2008-08-10T07:13:00.002+02:00

Ja estem a l'agost, o sigui a ple estiu, i encara no en tenim gaires proves de què ho sigui, a part dels calendaris i d'alguns afortunats que tenen vacances. Molts del trets habituals d'aquesta estació estan desapareguts i aixó fa que l'estiu sigui menys estiu. Anem a repassar:

Incendis: mínims! I m'alegro la veritat. Aquest any els incendis han sigut mínims, fins el moment. Encara no hem sentit cap voluntari explicant-nos que tot alló negre del seu davant és el bosc on durant anys ha anat ha fer alguna escapada amb els amics o família i lamentant-se o cagant-se en el culpable.

Cançó de l'esiut: i ja van dos anys. Ja l'any passat vam quedar orfes d'un tema cutre-alegre per repetir a les radioformules, tot i que semblava que ens menjariem el Chiki-chiki fins a Nadal, però els d'El Terrat ens han donat un respir tallant el fenómen en sec. Per tornar-hi de nou amb un altre tema aquest hivern? Qui sap...És més, el Hips dont's lie de Shalira encara sona des de fa...molts anys! El cicle vital d'aquests insectes cada any és més rar.

Gelat i famosa: no, Eva Longoria no conta, repeteix de l'any passat. Aquest any ni Pataki, ni Paz Vega, ara tenim que menjar el gelat simplement perquè ens agrada i punt. No hi ha cap reclam erótic darrera. Una llàstima...

Fitxatge sorpressa i mediàtic: ni del Barça ni del Madrid. és més, sembla que els mediatics son els que volen que fotin el camp (Robinho i Eto'o). Chrsitiano a plantat als blancs i cap 9 vol venir a Can Barça, serà per les sessions dobles d'entrenament d'en Guardiola? Això amb Rikjard no passava...

Però el realment preocupant...la moda que ha aparegut i que espero que no repeteixi l'esiut que vé...N'estic fart de veure xavals de sudamerica amb la samarreta ramengada dfins sota el pit ( com un top) i escoltant música a través del móbil. A banda de cutre a més no poder una pregunta no em deixa dormir. Si aquest èssers xulegen de tenir diners per poder comprar-se uns móbils de tanta calitat, perquè hi fan sonar mñusica tan dolenta i amés no és compren uns cascos? Iker, tens resposta???

Això ñes tot.

HE SOBREVISCUT!!!

2008-08-08T21:38:00.003+02:00

Sembla que el veï per fí s'ha decidit a quedar-se a Girona i tenir el wi-fi connectat. Merci!

Jo doncs actualitzo això que ja tocava.

Resumint: tot sembla un xic parat pel que fa a la productora, tot i que no he parat de moure'm en tots els camps de marqueting. Aviat ho tindrem quasi tot llest, menys la web. També he tingut temps per mirar tele, ara estic enganxat a La guerra en casa, grab sit-com a les nits de la 2, el Muro Infernal, m'encanta i...comprobar com els de Vacances Pagades tenen algú que es mira el nostre programa de TvGirona Atrapats, en menys d'una setmana 2 referencies clares. Mencionar per últim la farra que ens vam correr en Carlkes, Nacho i jo.

Demà més!

ESTIC VIU!!!!

2008-07-31T16:31:00.002+02:00

Però sense wifi...

Ara estic en un bar fent una birra per conectar-me una estona. El veí ha marxat i el módem s'ha apagat, així que estic incomunicat fins que torni.

Aquesta setmana amb el mono d'internet...(Enjuto)...ha servit perqué anés a Banyoles a fer un reportatge en una festa hippie, amb una rossa enxangada tota l'estona, veure la pretemporada del Barça i esciure més guions d'El Forat.

Poc més...a més la biblio estava tancada i tampoc he llegit res de nou, que em tenía que servir d'inspiració pels nous guions...que hi farem.

Espero tenir connexió ben aviat i explicar-vos petits detalls, de mentres us deixo amb unes fotos de la festa a Banyoles.

NO STOP

2008-07-23T13:30:00.002+02:00

Eis, people!!!

Anem-hi:

Ma germana s'acaba de treure el carnet de conduir, divuit anys i tt pagat per ella mateixa. Felicitats, tot i que fa un xic de ràbia. O no?

A banda, ahir vaig fer un repor sobre el correfoc de Lloret de Mar. Dues coses clares: tenir més d'una feina és cansat i les guiris cada any estan més bona, i a edats menors. Avui toca anar a Blanes a fer repor sobre els focs artificials.

Divendres és fetsa a Girona, així que aprofitaré per fer un xic de netaja al pis i a part treballae en coses d'el Forat.

Per últim, m'encanta aquesta canç-o i videoclip de l'actriu, ara cantant, Zooey Deschanel:

She & Him - Why Don´t You Let Me Stay Here?

MEUCA!!!!

2008-07-21T21:28:00.013+02:00

Escric això un xic cabrejat. Ahir vaig estar mitja hora o tres quarts davant l'ordenador per fer aquest post, i la veritat que em va quedar molt guapo. Així que quan el fico a corregir en un corrector electrònic resulta que se'm borra tot.

Així que avui, he decidit fer-lo de nou, però em limitaré a comentar algunes de les fotografies d'aquella vetllada del 19 de juliol de 2008.

Ultima foto de grup

Machos

Mujercitas

Equipo-B

Nacho in session.

Cara del Pitu al demanar-li Raffaella Carra.

Fotografía totalment casual feta per sopresa.

Això és el que passa quan et fan una foto quan vas taja, directa a Cuarto Milenio.

Raul vigilant que la beguda no s'escapi i les bésties no entrin.

Primera foto de grup abans de pendre cubates.

El narrador, o sigui jo, amb cara de projecte de futur i l'aparició sobtada de la Vane per darrera.

OH, JACINT, EXPLICA'M...

2008-07-18T22:17:00.002+02:00

En aquests moments s'està emetent el programa Atrapats a TvGirona, del qual jo en sóc reporter. Aquesta setmana, però, jo no hi surto, a part de la careta inicial, és clar, perquè quan es va gravar el reportatge jo estava sense veu. Em substituïx en aquesta ocasió una becaria de la tele, que sols hi he parlat per telefon, però que en un passe previ del programa vaig poder veure-la i està "fetem". A mi no em substitueix en Berto, a mi una rossa de bon veure. JAJAJAJAJAJA

A banda, demà vaig a Albanya que en Pitu ha organitzat una festa a casa la Nuri, per fer festa si que hi ha temps hi per actualitzar el blog no, eh!....tunante!!!. Serem uns quants(Nacho, Vane, Isaac, Sarai, Raul...) però faltarà en Jordi, que m'han dit que se li ha cremat l'habitació (per cremar habitacions hi ha temps i per actualitzar el blog no, eh...tunante!!! La festa en si és una excusa per gravar part de la promo del RE-MOU-TV que s'estrenarà junt amb el nou disc de Guns'n'roses ("¡al loro!" que aquesta broma és fina...)

L'endemà tinc altre cop dinar familiar pel sant de ma mare i no sé si l'aniversari del meu oncle, en serio que jo estic perduts amb tants dinars, és un no parar, semblo en Laporta. Porto any i mig de restaurant en restaurant, pillant turcas tremendes al costat de ma germana.

Us prometo que fotos de tot.

Ara ,a falta d'il·lustrar amb una imatge ideal, us fico aquesta...

HAPPY BIRTHDAY CARLA!!!

2008-07-17T15:31:00.000+02:00

JA HI TORNEM A SER...

2008-07-15T14:36:00.005+02:00

Amics, amigues, desconeguts...la fam torna a ser aquí. Ja ahir em van parar unes quantes persones per dir-me que m'havien vist per la tele, preguntar-me quan feien el programa i dir-me si havia estudiatperiodisme:

-Pot ser...divendres a les 22:00...no.

No vull semblar un desgraciat sense auto-estima (la practico sovint), però la veritat es que t'alegra el día.

p.d.: i pensar que queda mes i mig xupant càmera...juas, juas, juas...

Anunci d'aquest diumenge al Diari de Girona. Al loro! Que semblo el fill bastard de Palomino, enlloc d'incoure la foto amb els Tres Mosqueters...

THE LAST SHADOW PUPPETS

2008-07-13T17:25:00.003+02:00

Aquest progecte de Miles Kane (Rascals) i Alex Turner (Arctic Monkeys) era un èxit assegurat. El seu disc The Age of the Understatement és número 1 a tots els paissos amb bon gust, ja sabeu de què parlo. Jo els acabo de descobrir i realment el seu primer single és brutal, i el segon també és realment destacable, però la resta de l'álbum és bo, però sense ser magistral. Potser el que més m'agrada és aquest aire a The Beatles, més d'estètica que musical.

Ara direu, merda de crítica, però això és feina per Menestraalterna , no meva. A veure aquest blog quan s'actualitza!

The Last Shadow Puppets "The Age Of The Understatement"

The Last Shadow Puppets - 'Standing Next to Me'

MÉS FORAT

2008-07-12T23:03:00.003+02:00

Tot i tenir una setmana molt rara he aconseguit acabar el muntatge del tercer episodi de la primera temporada d'El Forat (n'estic segur que n'hi haurà una segona i aposto per una tercera) i n'estic quasi segur que serà el millor que hem fet fins ara. A banda, aquesta tarda ja he fet el teaser trailer (que trobeu aquí sota) i espero que no us espanti...és un xic diferent a tots els que heu vist fins ara.

Per cert, ara mateix estic donant voltes al guió pel pròxim episodi, que tindrà un sorpressa molt especial i que tots els amics serie-adictes segur que us fara gràcia.

RIP

2008-07-11T21:39:00.002+02:00

Ja mai més es podrà repetir aquesta imatge...

Amics, coneguts, familiars...El Tastapans ha tancat portes. Tingue-l'ho en compte en les vostres oracions.

MUT SENSE MEL NI LLIMONA

2008-07-10T20:44:00.002+02:00

Degut a l'esmentat a l'anterior post, porto dos dies amb completa afonia. Una situació realment curiosa. Per culpa d'això m'he hagut d'estar d'anar a la ràdio i fer un reportatge sobre el golf de Girona que em venia molt de gust, més que res pel catering i les "pijas" que hi devien ser. Però bé, que hi farem, la combinació: cervesa, fumar i cridar porta mals resultats, concretament et converteix en un Buster Keaton visquen les seves aventures a l'actualitat. El no poder interferir en molts aspectes fa et fa tornar un cínic exagerat, si ja de per si ho eres, et multiplica la teva mala baba cap a la societat en general. L'únic que m'està treien de polleguera és: "mel i llimona", repetit mil vegades.

MEGA WEEKEND

2008-07-07T21:48:00.002+02:00

INTRODUCCIÓ

Ultimament no surto gaire els caps de setmana, entre El Forat, la ràdio, ara la tele i el cansament del curro, a banda de les obligacions a Figueres. També m'estic fent vell, però això és a part. Però és clar, el día que surts...

VOL. 1 "POLLAS GORDAS"

Dissabte nit, cumple-sopar sorpressa d'en Nacho, per desprès anar ràpid cap a casa que l'endemà...però bé ja sabeu....Comença el sopar i un xic ensopit però ben aviat apareix el Lambrusco, i entre en Nacho i jo comencen a tirar d'anecdotes, junt amb els comentaris d'en Carles ben aviat comença el despiporre. Clar, per això amb els carajillos jo m'animo i nem cap a les Carpes.Allà m'obliguen a fregar la cebolleta amb un cinqüentona,beure...Ah, per cert, la frase de la nit..."Pollas gordas". Bé, en realitat coletilla, que tinc gravat però que me l'han censurat al YouTube.

VOL 2. "¿Miguel o Bosé?"

Desprès de dormir hores i hores i una dutxa anem els de la tele cap a Empuria Brava al Dr. Loft per gravar Iggy Pop i REM. Allà ben aviat m'hi trobo al Pitu i la Nuri. Gravem entradetes, salto a davant amb ells dos i disfruto de l'espectacle d'aquest nen de sis anys que acaba de descobrir la paraula "fuck", amb cos de quarenton i DNI de jubilat. En Pitu, va tenir la sort d'estirar la mà i tocar-li el mugró al senyor. Passa l'estona i jo vaig gravant per allà quant ja es va fent fosc i està a punt de començar REM, quan em giro cap al tancat de premsa i veig uns segurates acompanyant a un grup de gent: Sergi Arola, Andreu Buenafuente i Miguel Bosé. Això que em dic aquesta és la meva i anem la Marta, productora, i jo cap allà i tinc la sort que en Buenafuente em coneix i passem. Parlo un moment amb ell i diu que em recorda, però no sap de què. Li epxlico el casting que vaig fer pel seu programa i solucionat. Això que li sona el mòil a Bosé i comença a cridar a ple pulmó "Hemos ganado". Això que jo veient l'euforia pregunto de què es tracta i em repson que és Rafa Nadal que acaba de gunyar Wimbledon. Jo ja aquí xalant, començo a intercanviar cares amb en Sergi Arola. Li faig una entrevista a Buenafuente. I desprès vaig amb l'Arola i li pregunto per fer una foto de grup, ell diu que vale, i quan li pregunto pel Bosé i com dirigir-m'hi, em diu que vagi i com surti. I vaig al Bosé i li dic: "¿Miguel o Bosé?" i em respon "Cómo tu quieras". Que res, que els agafo tots i foto al canto.

LOS TRES MOSQUEPERROS I D'ARTAGNAN

Desrpés en començar el concert ja vaig marxar amb en Bosé ballant. I cap a casa a les dues, mort, però feliz.

A VEURE...

2008-07-04T14:38:00.002+02:00

Ahir vam gravar el tercer episodi d'El Forat. La meva reacció, davant el vist, és que potser estem parlant del millor episodi de la temporada. A banda, de cop i volta les reacccions cap al segon episodi s'han invertit i ara el consideren el millor de tots. Qui ho entengui...

A part, aquesta nit a les 9.30 a TvGirona s'estrena ATRAPATS, el nou programa en què col·laboro. Esperem que vagi bé, jo m'el perdré, perquè estaré garvant a Palafrugell.

Ja em direu.

"UNA DE SAL Y UNA DE AVENA"

2008-07-01T21:49:00.002+02:00

LA DOLENTA: Muchachada Nui finalitza demà la seva segona temporada amb un sketch filmat pel gran Nacho Vigalondo i amb els seus fans com a extres. Ja està assegurada la tercera tanda, i esperem que moltes més.

LA BONA: tots coneixeu Que vida mas triste, aquella serie videoblog que ja porta tres temporades triomfant al Youtube. Doncs ha saltat el rumor que donarà el salt a La Sexta, i que fins i tot ja s'estan gravant aquests nous episodis.

I ara bé lo bo...us imagineu que El Forat arribés a saltar a una cadena com: TV3, La 2, Cuatro...doncs no gastis més neurones. Això mai passarà, en Jordi i jo vam decidir que mai vendrem El Forat, això si, si volen un productes els hi fem encantats.

UN FINDE A FIGUERES

2008-06-29T18:40:00.001+02:00

M'he pres un cap de setmana de descans per recarregar piles de nou.

He anat a Figueres pel cumple de la meva àvia. He passat el nou episodi d'El Forat al Pitu i la Nuri. Tot i la insistència de totes bandes em vaig quedar a casa dels meus pares a mirar NO TAN DURO DE PELAR i començar P2, per dormir-me al cap de poc.

Avui ja he anat al dinar de la meva àvia on he menjat i begut de valent i he vist com li regalaven dos ninos, un amb la imatge de ma germana i un altre clavat a mi. Merchandising pel Forat?

Ara ja torno a ser a Girona a punt per afrontar una setmana dura.

AAAAAHHHHHHHHHHHHHH!!!!!

2008-06-27T21:19:00.002+02:00

Primer de tot, torno a estar sol. En Maki ha abandonat casa meu per estar amb altres gats, en realitat no ha marxat, l'he fet marxar, tres dies sense dormir (i jo sóc de dormir) ja no es pot permetre.

Bé, doncs pensareu que ara ja està, relax total....I UNA MERDA! Mireu

OBLICACIONS

-Curru
-TvGirona
-Ningú no és perfecte
-El Forat

PER AQUESTA SETMANA SENS FALTA

-Story-board El Forat.
-Buscar notícies i música per Ningú no és...
-Omplir formulari La Caixa
-Entregar papers Renda
-Trobar un disc de Pascal Comelade.

PER QUASI QUÈ JA

-Preparar marketing El Forat
-Fer sessió de fotos
-Tancar tractes Festucada
-Ajudar en el guió d'en Raul
-Escriure nous episodis d'El Forat
-Escriure diàlegs del llarg de l'Ignasi.

JAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA (riure foll)

ROCKNROLLA

2008-06-26T22:26:00.001+02:00

Ja tenim el trailer del nou film de Guy Ritchie, abans de llançar-se de cap amb el nou Sherlock Holmes. Sembla que ha tornat al millor que sap fer, bandes a Anglaterra, trets, bon muntatge i millor música.

HE DORMIT ACOMPANYAT...

2008-06-24T08:46:00.003+02:00

Crec que ja és moment que us expliqui. Jo ja tinc una edat en que començo a necessitar algú al costat, que em faci companyia, em respecti i m'estimi i crec que per façi ho he trobat, en ell:

Es diu Maki, en honor a un yonky que va sortir a Callejeros, i fins ara vivía a un pis d'estudiants amics de ma germana, però ara, al marxar tots a casa no sabien ón deixar-lo i me l'he quedat jo.

Ahir va ser el primer día i m'havien advertit que el gat va al seu putu rotllo, doncs sort, perquè no m'el trec del damunt. Només m'aixeco que ja el tinc davant meu que quasi em fa entrebancar. Al sofà igual, em fico a mirar la tele i ja està damunt la meva falda. I ja quan he anat a dormir ja el tenia al damunt, al final ha vist que li sortia més a compte dormir al llit del costat.

Suposso que no tardarà a aparèixer a El Forat...

TRAILER DE L'EPISODI 2

2008-06-22T19:23:00.001+02:00

Com ja deveu saber ja tenim el segon episodi d'El Forat. Acabat de muntar i amb tràiler inclòs. Com sempre a mi m'agraden més els anteriors que aquest, però el que importa és el que en pensi la resta de la gent. La veritat que te alguns fragments força bons. Poc més tinc a explicar, així que...el teaser tràiler:

LA BOMBA 2

2008-06-21T21:13:00.002+02:00

Ahir a la nit vaig continuar amb el primer reportatge d'Atrapats, que així es diu el programa estiuenc de TvGirona. Continuem amb l'Etnival al qual era el primer cop que hi anava. Està situat darrera Fontajau, de nit, gratuit i de mestizatge...o sigui ple de hippies i mosquits. Desprès de fer un xic el burro, vam anar amb l'Albert al backstage amb barra lliure i un xic per picar, fins que va arribar l'Amparo de Amparanoia i li vaig poder fer l'entrevista, tot i el refredat que duia al damunt. Primer vaig fer-li les preguntes que m'havien preparat i desprès les de collita propia, amb comentari cap a l'imitació seva de Muchachada Nui.

LA BOMBA (NO NAVARRO)

2008-06-19T22:05:00.002+02:00

Vet aquí la notícia d'aquest estiu: he tornat! A on? A la tv. Com ja fa tres estius estic de nou a TvGirona pel nou programa de la cadena per aquest estiu. El programa ha sigut confirmat avui mateix i n'he sigut el primer fitxatge. Es diu Atrapats, i jo en sóc el reporter de nit. Avui hem comenzat amb l'Etnival i he entrevistat a Pau Donés, si el de La Flaca, vet aquí la foto.

Menys hores per dormir.

p.d.: tres anys a la tele i tres anys que s'ha cabat amb el programa d'estiu. Qui diu gafe?

NEGATIU (PARAULA QUE ACABO DE SENTIR PER LA TV)

2008-06-18T22:13:00.001+02:00

Hola mainada,

quantes coses que tinc al cap. Em surten per les orelles.

Primer, ja tinc més opinions sobre els episodis. Alguns diuen que el primer li falta humors i que al segon li falta argument. També tenim queixes sobre el so i el muntatge. Res d'això em molesta, al revés, El Forat ha de ser brut, el pilot al tenir argument no necessita tant d'humors i el segon al tenir-ne no és tant urgent l'argument. A veure aquest segon episodi que tal.

Altres coses, aquest cap de setmana faré sessió maratoniana d'escriptura per tirar endavant més guions d'El Forat, el projecte de l'Ignasi i muntatge del nou episodi.

Per últim us deixo un detall de pre-producció del capítol primer sobre el seu atrezzo.

STOP MOTION

2008-06-15T20:06:00.002+02:00

Bones,

aquest finde ha sigut duret. He anat a Figueres a ajudar a la Nuri, la germana petita d'en Marc Costal, ha fer un treball per classe d'stop motion. La veritat és que ens ho hem passat d'allò més bé, rememorant en Marc i jo quan feiem pelis amb playmobils. Espero que ehem passin el resultat final i el pugui penjar aquí.

GOSSIP GIRL

2008-06-12T20:02:00.003+02:00

Desprès d'enganxar-me a Nip/Tuck, Dexter i Californication tenia que buscar un nou relleu per matar el (poc) temps lliure, i ja m'he decidit.

Gossip Girl.

N'havia llegit poquet però semblava interessant: joves rics, festes sexys i una bloggera fent de narradora d'aquest culebrot de qualiteé.

La serie de CW és de Josh Schwartz, creador d'OC, però aquest cop la idea original no és seva, està bassada en una saga no novel·les de Cecily Von Ziegesar.

Ja n'he vist el pilot i te marro del bo: la popular torna al seu institut desprès de desaparèixer tot un any sense donar explicacions, dos germans ,fills d'un guitarra de passada fama, s'incorporen al curs, una mala pècora que te enganxat pels ous al seu xicot que alhora està enamorat de la primera esmentada...

Promet...us aniré informant

NO PUC MÉS

2008-06-11T18:36:00.002+02:00

Tinc mono de fer El Forat i per això m'he entretingut amb aquest petit anticip.

PALLES A FONS!

2008-06-10T16:19:00.001+02:00

L'home ha tornat!!!

HIMNE MATINER

2008-06-10T16:12:00.000+02:00

Tots ho hem pensat algun cop...o molts cops!

NUDE CELEBRITIES

2008-06-08T19:07:00.003+02:00

Bones.

Estic decebut.Molt decebut.

Jo penjo una foto d'un tiu en boles, pobre Raul, esperant que alguna de les seves fans inundes el meu blog de comentaris pujats de to i no n'he rebut ni un ni dos, n'he rebut zero.

Clar, jo esperava que en Raul fos el nostre "Scarlett Johansson" particular per vendre el producte com xurros. Però resulta que no.

Així que si en tres dies no rebo cap comentari em veure obligat a penjar una foto meva en boles.

Si tampoc rebo cap resposta desprès ja li tocarà al Nacho.

Vet aquí en Raul amb unes fans, les mateixes que no comenten en aquest blog.

JA VA...

2008-06-06T21:18:00.002+02:00

Doncs sí, ara ja hi som.

Ahir en Nacho, Raul, Oriol i jo vam gravar el primer episodi d'El Forat.

Puc dir que va anar bé i que vam acabar a l'hora prevista, poc més per no desvelar res.

Va, un petit spoiler...

THE MIST

2008-06-03T22:14:00.001+02:00

Ja he vist The Mist, la nova obra de Frank Darabont basada en un relat d'Stephen King i aquí hi ha la meva opinió.

Tot i no ser un film rodó és un gran film, que puc comparar amb aquella obra mestra que és Hijos de los hombres.

La història m'ha recordat als films dels anys cinquanta, no a basa de tòpics forçats com a l'últim Indy, per ser una cinta de ciència-ficció que pretén més reflexar la nostra societat actual més que no fer-nos aterrir.

Les actuacions són molt destacables, sobre tot la de Marcia Gay Harden, i el ritme, amb talls de tensió els quals els moments tranquils lis dóna més rellevància.

El més polèmic, sens dubte, el final, que ha dividit a la crítica i públic, sembla que ja no està bé fer finals políticament incorrectes i contundents, ho sento per ells. Però és fantàstic.

4.0

2008-06-02T22:23:00.001+02:00

Ara que un grup de quarentones s'han ventilat a un vell amb barret recordem altres vells coneguts que ens han fet passar molt bon moments al cine i a casa. Avui recordem aquell baixet de pèl escas i molta mala baba.

BEACH CLUB

2008-06-01T19:09:00.004+02:00

Els anteriorment anomenats Fear and Loathing Dj's, ara crec que es diuen Mini Primmers, van anar a punxar a Lloret, la seva primera sortida fora del Blau. Jo com a fan número 1 no tenia més remei que anar-hi i fer-ne la crónica.

La sessió va ser de 12 a 6 de la matinada i va ser dura, no ho poden negar. El local, recent reformat i molt wapo, pretèn recuperar el públic perdut, més indie, per abandonar el to guiri que no els va funcionar gaire bé l'any passat.

Els dos dj's van fer una sessió força sobría però força ballable, tot i que l'ambient solitari de les primeres hore sno en podia ser testimoni.

Cap a les dues van aparèixer un grup de francessos que ven aviat van animar el cotarro ballant com posseits tots els temes, tot i que tenien més edat per quedar-se a la barra. Jo, com a èsser social de la nit, ben aviat em vaig fer amb aquesta bona gent.

Ja cap a les tres, amb la seva fugida, va venir uan altra onada de gent més sobria però suficient per fer caixa de manera molt respectable.

A partir quuatre la cosa ja es va fer un xic carregant i tot i recuperar clàssics molt diversos les forces no donaven més de si.

Un cop el local uit i les bitxaques plenes vam tornar a le snostres llars. Menys en Pitu i la Nui que es van quedar a casa meu, la Nuri directa a dormir mentres els homes anavem a comprar l'esmorzar ploguent. Ja per fi a casa en Pitu va preparar uns frankfurts, vam mirar Muchachada Nui i vam anar a buscar el son.