LLÀSTIMA...

El cinèfil és un ésser fàcilment excitable. Una notícia sobre el nou projecte del seu director favorit li pot alegrar el dia, setmana, més o inclús any. Un exemple? Si us dic de Brian DePlama dirigirà un guió inèdit de Hitchcock? Ja la teniu "morcillona", oi? Bé,és un exemple i això mai passarà, o no? Del que vull parlar són de projectes que tenien a directors de renom a la seva quiniela i al final no s'han portat a cap, o bé els han dirigit altres.

Robert: "Güei chingón, saluda a cámara!
Quentin: "Calla! Que el polze em parla...que faci Reservoir Dogs 2?

En el primer apartat repassàrem projectes que s'han quedat en el no res:

-L'any 1995 es va reprendre la saga de James Bond amb Pierce Brosnan com a nou 007. Encara no tenien director oficial quan li van preguntar a Sean Connery en una roda de premsa quin seria el director idoni segons el seu punt de vista. Ho va tenir clar enseguida: Quentin Trantino. No va ser més que un desig o idea però anys més tard, quan novament tornaven l'agent secret, ara amb el rostre de Daniel Craig, Quentin Trantino va mostrar el seu interés en dirigir-la amb Pierce Brosnan novament i Uma Thurman. Barbara Broccoli i Michael G. Wilson no van acceptar, en Pierce demanava més sou del que es mereixia, segons la seva opinió, clar està.
-Kevin Smith, el Rei dels freaks i fanàtic dels còmics de super-herois, mai ha dirigit una pel·lícules d'homes en malles. Curiós, no? Doncs no serà per la seva culpa. Ja fa anys va circular el rumor que tenia un guió escrit protagonistes. sobre The Green Hornet, mítica serie dels 60 on un adinerat emmascarat i el seu majordom asiàtic (interpretat per Bruce Lee) repartien justícia a basa de xarop de bastó.Al final? Res, tot i que George Clooney i Jet Li van sonar com a possibles protagonistes. Igual va passar amb Fletch, una serie de novel·les dutes a la gran pantalla amb el rostre de Chevy Chase on un periodista camaleònic es fot de quatre potes en mil i un merders. Smith volía a Jason Lee, un "amiguete", de prota.
-Espanya no es diferent, per molt que diguin. Álex De La Iglesia un dels directors amb més èxit en taquilla, crítica, i potser el millor de la seva generació, per mi, va arrastrar anys i anys el guió "La máscara de Fumanchú" on recuperava el mític personatge. Havien sonats noms com Antoni Banderas i Robert DeNiro. Discrepàncies amb Andrés Vicente Gómez pel pressupost va fer que partissin peres i muntés la seva pròpia productora. Actualment està acabant la interessant Los crímenes de Oxford i el seu següent repte és una adaptació de les aventures del cómic belga Black and Mortiner.

També hi ha hagut projectes que han tingut el que semblava el seu director ideal frisant per fer-los però al final qui s'ha emportat el gat a l'aigua han sigut uns altres, vet aquí:

-Chris Columbus i Los 4 Fantásticos, la cosa promet, millor dit, pometía. Al final Tim Story darrera la càmera. No ha sigut horrorosa, però podría haver donat molt més de si. Aix...

-James Cameron, el rei del món, un gran director però que no em transmet una merda, va estar tot el principi dels noranta donant pel cul amb Spider-Man. Ell la faria, tenia el guió i els actors: Leo DiCaprio de Peter Parker i de Dr. Oc l'Arnold schwarzenegger. Al final ha sigut Raimi i Tobey Maguire...per les dues primeres guai, per la tercera mal, com pot ser que no li moli Veneno al Sr. Càmera Boja?

-El Zorro. Robert Rodríguez, el director xicano més famós de tots els temps, volía fer-ho junt amb el col·lega d'en Banderas. Al final en Banderas es va quedar, i ell amb un pam de nas. A més li va robar la cadira Martin Campbell, el mateix que sempre li roba el lloc al Tarantino quan té que fer una de James Bond, per això en Q.T. i en R.R. són amics?

Per acabar, jo vull dirigir el remake de Sor Citroen. Tinc el borrador en el que porto anys treballant aquí al costat. Prometo matar si algú me'l treu.

MISTY MUNDAE

No, no és que m'hagi tornat un cotxino o que intenti pujar les visites al blog, tampoc crec que em tingui que justificar. M'agrada molt perdre'm per la xarxa i tafanejar llargues estones, sempre trobant alguna cosa nova i interessant. Avui siguen diumenge he tingut més temps del necessari. Suposo que tots coneixeu Masters of Horror, la serie de televisió per cable d'EEEUU que ja va per la seva segona temporada i amb cert èxit. En ella cada setmana un director de prestigi del cinema de terror dirigeix un capítol totalment lliure. En ella s'ha pogut disfrutar de les noves obres de Carpenter ( el seu episodi El fin del mundo en 35 mm és una joia), Tobe Hooper, Landis...

Jo m'he entretingut en un article on es parla de l'episodi 10 de la primera temporada: Sick Girl de Lucky McKee, l'autor de May, un petit clàssic. Entre el cast m'ha cridat el nom de Misty Mundae i he començat a investigar.

(no sabeu el que m'ha costat trobar una foto en que no ensenyi els pits...)

Erin Brown, Misty Mundae és el seu nom artístic, va néixer el 16 d'octubre a Illinois. Va començar la seva carrera de model ben aviat i no va tardar en trobar-se un lloc en la industria de la serie Z. Allà, sota el segell Factory 2000, va realitzar un seguit de pel·lícules nude on va començar a guanyar-se un gran sequit de fans depravats. Aprofitant que el terror tornava a estar de moda ha barrejat diverses vegades els dos generes convertint-se en la reina del sexy-horror. Però no us penseu que aquesta joveneta de poques sines és un bleda assolellada; tot i protagonitzar unes set o vuit films al mes té temps suficient per escriure, dirigir i fins i tot té la seva pròpia marca de roba interior. La xicota ideal?

Algunes pelis seves a destacar (més per el títol que pel seu visionat):

11:11 (2009) (post-production)
Dying God (2007)
Splatter Beach (2007)
An Erotic Werewolf in London (2006)
Shock-O-Rama (2005)
Bikini Girls on Dinosaur Planet (2005)
The Girl Who Shagged Me (2005)
New York Wildcats (2005)
The Seduction of Misty Mundae (2004)
The Erotic Diary of Misty Mundae (2004)
Lust for Dracula (2004)(as Misty Mundae) .... Mina Harker!!!
Voodoun Blues (2004)
Screaming Dead (2003)
Spiderbabe (2003)
Sin Sisters (2003)
Vampire Vixens (2003)
The Lord of the G-Strings: The Femaleship of the String (2003)
Lustful Addiction (2003)
Dr. Jekyll & Mistress Hyde (2003)
Confessions of a Natural Beauty (2003)
Naked Cooking (2003)
That 70's Girl (2003)
Sexy American Idle (2003)
Sour Milk (2003)
Satan's School for Lust (2002)
Going Under (1998)

JA FA 30 ANYS!

Són molts anys sense el geni. Groucho Marx m'ha fet passar grans moments; tan amb les seves pel·lícules, com els llibres, frases, ... Descendents d'ell son els Monty Python, Woody Allen o els Chanantes, els Morancos no. Aquest any li he fet un homenatge en el nostre programa, la secció Frases Marxistes, que segons en Jordi és del que més ha agradat entre el públic. M'alegro.

p.d.: fent una imitació seva vaig guanyar un concurs de disfresses de petit. Gràcies Groucho.

JA TINC HABITACIÓ

L'hotel en qüestió

Ja tinc habitació! De moment estaré solet a l'habitació, però no crec que tingui temps d'avorrir-me amb les desenes de pel·lícules que projectaran al festival. Intentaré tenir el blog al dia aquells dies d'octubre informant de tot el que vegi, pot ser una experiència força interessant, em sentiré realment periodista. Seran les primeres vacances reals que faré en anys. Seré capaç de desconnectar? Ja es veurà...

SITGES 2007

He tingut un somni que m'ha preocupat. A principis d'octubre és fa el Festival Internacional de Cinema de Sitges pel qual ja he demanat el passi de premsa i tinc vacances de la feina per disfrutar completament d'ell. Problema...vull demanar una habitació d'hotel per estar-m'hi els deu dies sense tinguer que pujar i baixar de Barcelona cada dia però encara no ho he fet. L'Albert ha dit que també s'hi vol apuntar si li donen vacances, però no ho sabrà fins més endavant. I ara ma germana també té vacances els mateixos dies però no te passi de premsa. I mentres el temps va passant i no sé si quan algún dels dos m'ho confirmi encara en quedaran. Aixxx....

Aquest any tindrem :I’m a cyborg but it’s OK de Park Chan-wook autor d'Oldboy; The Fall, de Tarsem Singh (La celda), 1408, amb John Cusack y Samuel L. Jackson, basat en una obra d'Stephen King, El Orfanata, de Bayona i produïda per Guillermo del Toro i Rec de Balagueró.



SI ALGÚ SAP QUE ANIRÀ FIJO AL FESTIVAL QUE HO DIGUI ARA O CALLI PER SEMPRE, SOLS TINDRÀ QUE AGUANTAR ELS MEUS RONQUETS!!!

DOS EN UN BURRO I CAP VOL BAIXAR

Avui he tingut una discussió amb la "jefa", cosa habitual cada trimestre, més o menys. A causa de que? Doncs resulta que portem unes setmanes que ens vam encolomant més feines de les que podem realitzar a més de que depenem de d'altres companys que alhora tenen altres feines a fer. Total que la cosa va sortint però amb entrebancs. Ella ho acusa a que anem despistats fent broma amb els demés, tot i que no sé d'on creu que trèiem el temps per fer-ho. Total, cap dels dos vol baixar del burro. Ella creu que té raó, des de el seu punt de vista subjectiu segur que si, però el que s'hi troba sóc jo i sé perfectament quins són els problemes.

Ens hem despedit amb un cordial "adéu", l'educació mai s'ha de perdre.

Tot això m'ha fet pensar. El que fan, els meus companys quan s'acaben de discutir amb la "jefa" es limiten a dir que no sap fer la feina i que els té mania, que el lloc li va gros. Jo no ho crec, de veritat, simplement ella veu la seva realitat i jo la meva. Al tractar-se de la meva feina, que visc dia a dia, i a més és el meu punt de vista, estic convençut que tinc raó. Però que ella pugui estar equivocada no la desmereix. En definitiva, que algú no comparteixi la meva opinió no la converteix en pitjor. Imagineu, doncs, que hauria passat si tots els Monty Python haguessin pensat igual...no podrien ni haver fet tres episodis del Flying Circus. Hauria estat una pena.


Com que no tenia una foto de la "jefa" he decidit ficar aquesta, que no té res a veure però em mola.

LITTLE MAN TATE - HOUSE PARTY AT BOOTHY'S

Pesat...segurament sí, però aquest grup mola. No es pot negar. Aquesta cançó també mola. I finalment aquest videoclip mola, però que molt!


Estic pensant seriosament muntar una festa així!

MAN LIKE ME - OH MY GOSH

Aquesta cançó la vaig escoltar a la web de Razzmatazz i des de llavors no me l'he pogut treure del cap. El videoclip és adorablement trist.



Intenta negar-me que no mous el cap...

11808

Tràiler del nou film de J.J. Abrahams, que per mi és el nou James Cameron, més per sensació que per raó. Han canviat de títol i cartell desenes de vegades. En realitat ningú sap molt bé de que tracta. Tot i que l'argument segurament no pot ser molt trencador, que ens queda per veure?, la seva manera de gravar m'ha captivat, ho admeto. Realment una pel·lícula a veure l'any que bé junt amb Iron Man o Indy IV.

MORE...LITTLE MAN TATE

LITTLE MAN TATE - THIS MUST BE LOVE

No sé, cada cop m'agraden més...

COMO JODER UN PLANO

El somni d'en Jordi es va cumplir.

ENQUESTA 3, RESULTATS

L'home (!?) gravant la seva pròxima pel·lícula que tracta sobre: homosexuals, transexuals i altres coses sexuals. Sort que l'èpocas del "destape" es va acabar.

Avui toca fer repàs de l'enquesta que vaig penjar fa una setmana. Feia poc que acabava de veure la trilogia de Saw i Hostel i us preguntava quina era la vostra saga de terror preferida, per ser generós us vaig oferir una opció més: la filmo de Pedro Almodovar. I heu votat majoritariament aquesta. L'única conclusió que he pogut treure és: que sou un catxondos, txondos!

LO QUE PASÓ...NO PASÓ

A la Silvia li va caure la patata aquella nit

A l'últim post la cara d'en Xevi va ser premonitòria. Vam anar a sopar al Konig de l'Espai Gironès i desprès cap a Platja d'Aro. Com sempre el que més va beure i fumar vaig ser jo (que raro...). No vaig trencar-me ballant però vaig riure lo meu. Conclusions...poques i nublades.

OVEJAS ASESINAS

Avui s'estrena un Grindhouse de Manga Films, aprofitant que aquí no vé el Grindhouse de Tarantino i Rodríguz s'han muntat el seu, o sigui, tontos no són. Està format per dos films: Desmembrados de Christopher Smith i Ovejas Asesinas de Jonathan King, que té pinta de ser un nou Peter Jackson. Pel vist i sentit ens quedem amb la segona, que a més porta més conya.






Título original: Black Sheep
Año: 2006
Duración: 87
Compañía Productora: Live Stock Films New Zealand Film Commission
Distribuidora: Manga Films S.L.
Distribuidora DVD:
Género: Ficción
Reparto: Danielle Mason, Eduardo Criscuolo, Eli Kent, Glenis Levestam, Ian Harcourt, Louis Sutherland, Nathan Meister, Nick Fenton, Oliver Driver, Peter Feeney, Sam Clarke, Tammy Davis, Tandi Wright,
Dirección: Jonathan King,
Productor: Philippa Campbell,
Guión: Jonathan King,
Música: Victoria Kelly,
Fotografía: Richard Bluck,
Montaje: Chris Plummer,
Dirección artística: Simon Bright,
Recaudación: No disponible
Espectadores: No disponible
Nacionalidad: Nueva Zelanda
Fecha de Estreno: 14-08-2007

FIESTA, ALEGRÍA Y MUCHA TONTERÍA!!!

En Xevi, amb aquesta cara m'ha convençut i també vindrà.

Avui anem uns quants del curro de festa per Platja d'Aro. A veure com acaba...intentaré fer fotos, encara que sigui sols del sopar.

CHUCK NORRIS

Com ja sabeu el nostre equip de futbito es diu: The Chuck Norris Tean; no jugamos a fútbol, damos patadas. Fent el tonto per internet he buscat alguna cosa sobre el nostre heroi. He trobat això...Genial

EL DÍA DESPUÉS

"Agujetas de color de rosa..."

Las agujetas son el nombre coloquial de un dolor muscular llamado "Dolor muscular de aparición tardía" (en inglés DOMS: Delayed Onset Muscular Soreness). Aparecen después de un período de ejercicio intenso tras un período carente de ejercicio. Su síntoma es un dolor similar al de pequeñas agujas (de ahí el nombre) y suponen una disminución de la movilidad y la flexibilidad durante un periodo entre uno y cinco días. Existen numerosas teorías sobre el origen de las agujetas.

ALTRE PARTIT

"Que fuerte! Estoy en un Burger King, aquí yo soy el King! Kong!"
Bé, hem jugat el partit d'avui i ha estat força bé. Moltes jugades guapes, alguna patatada, joc net, joc brut, molts "tacos" (de part meva, com no)...Avui erem comunistes (camisetes rojes) contra desmanagats. Al acabar uns pitis, xibeca i cap al Burger King on tots ens hem fet amb els gots de The Simpson's...a tots ens ha tocat el amateix. Coses del capitalisme i parides d'aquestes que em fa mandra pensar i encara més escriure. Petons a qui s'els mereixin.

DIUMENGE TARDA, NO TOT ÉS GRIS

Little Man Tate- Sexy in latin

Els diumenges no són gaire agradables, o els passes adormit o bé avorrit. Sols espero que amb aquesta música us alegri un xic. El videoclip no és una passada, però la cançó és ideal per conduir amb el volum ben alt i cantant a primer pulmó.

DISSABTE..RELAX, CONFUSSED,...

Pitu,o...DJ Bhrül,o...DJ Smith o...mig Amparo goes to Hollywood o...en Josep Maria pels no amics.

Dissabte, comença el descans. En minuts vaig cap a Figueres...i descans poc. Que no hi hagi retard de la ´Renfe. Desprès quedo amb en Pitu. Desprès amb uns nanos que han fet una banda de rock i volen que faci de manàger. Desprès a comprar tabac i sopar. Desprès parlar amb la family. Demanar a la meva sister que em faci les celles. Sopar. No sé si sortiré, mai ho sé, si no em quedo a casa i miro The Simpson's pirata. I demà tarda tornem a Girona que tenim partidet els Chick Norris..."no jugamos a fútbol, damos patadas".

Mama told me not to come

Ja deveu saber que sóc un malalt en constant empitjorament, segons en Pitu m'estic "petarditçant", i la cosa sembla greu. Últimament hi ha una cançó que no paro d'escoltar sense interrupció:Mama told me not to come de Tom Jones and Stereophonics. La vaig baixar per culpa del tràiler de Domino de Tony Scott, la peli no és tan dolenta com diuen, per cert, i me la vaig baixar. Fins que no treguin nou disc The Strokes...

NO SOLS DE PEL·LICULES VIU EL CINÈFIL

"..i ella li pregunta: ¿ha visto usted a Mistetas?"

Fa un parell de dies vaig acabar de llegir-me Steven Spielberg. Biografia no autoritzada de John Baxter. Tot i que no és un dels meus ídols, ni molt menys, ha sigut una lectura molt agradable. Pot ser entesa com l'altre cara de Moteros tranquilos, toros salvajes de Peter Biskind. Veiem com ha sigut la seva realació amb els seus "amiguetes" : Landis, Zemeckis, Lucas, etc..., els seus jocs de poder o com la seva vida personal ha afectat a les seves obres. Una gran lectura d'estiu, lleugera, amb contingut i millor que molts dels blockbusters d'aquest any.

ETS UN COTXINO R.R.!

Dues pelis mítiques de terror i sf de mà de Robert Rodríguez i les dues amb striptease's. Auqest home va més cremat que la moto d'un hippy, i mola!



Salma Hayek escalfant l'ambient, uns "mariachis" tocant i en Quentin Tarantino de secundari...Abierto hasta el amanecer.




Rose McGowan escalfant l'ambient, una guitarra colapsada de LSD i en Quentin Tarantino fent de secunadri...Planet Terror.

Toma escalfament global!!!

EIS, JA SÓC DINS!

L'Ignasi i la Marta fent-se la foto amb l'actor Ian Sommerhalder de Perdidos, amb el qual tenien el fitxatge pel programa enparaulat. Ell va decidir dir que no a l'últim moment...i en J.J. Abrahams cabrejat pels seus flirtejos amb altres el va matar. Això em recorda la història de l'Henry...

Resulta que he mirat la pàgina dels companys de Ningú no és perfecte i ja han publicat el meu nom com a nou col·laborador. Mola! A més ja he omplert un qüestionari sobre gustos (séries de tv, llibres, pelis,...preferits) per penjar-lo a la seva web. Guai! Estic més content que els de La hora chanate amb un chroma nou!

SAW o HOSTEL?

Boig per tu...no em sé cap cançó més seva.



Ara ja mai més podrà ser cap de taula.

Uops!

Aquests dies estic mirant les pelis de Saw, aviat començaré la tercera. La primera està bé, la segona, tot i que plena de tòpics, un darrera l'altre, m'ha agradat més pel seu ritme frenètic. A veure que m'espera amb el tercer...

I he pensat...m'agrada més la saga de Saw o la d' Hostel? No sé. Eli Roth em va divertir molt, la barreja perfecta entre Eurotrip i La Matança de Texas. La primera era bona, però la segona em va agradar més encara, potser al haver-la vist en el cine va afectar. La saga iniciada per James Wan, sempre li havia tingut sempre més ràbia, no sé, potser per culpa de la meva germana que em menjava el cap sempre que la veia perquè la mirés.

Amb l'enquesta us donc l'última paraula a vosaltres...

POC A DIR

Això és l'abans, desprès em va caure pel cap la Rose McGowan fent el ridícul, com no, davant els presents.

Bé, ja han passat uns dies i poques novetats. Primer de tot, el més destacable, és que en Xevi i jo vam anar a veure Planet Terror de Robert Rodriguez. Bona, no genial però recomanable, sobretot pels fans d'en John Carpenter. Amb el tràiler de Machete vaig riure d'allò més. Per cert: "me pasé dos semanas buscando la chupa."A part...

...ja estem preparant l'Eli i jo el nou magazine juvenil de Televisió de Girona, promet. Llàstima que en Jordi no hi podrà ser. En serio que el trobarem a faltar.



"Somriu a càmera..."
"Tu saps el que cobro?"

QUENTIN SIMPSON

Aquesta setmana que la família groga ha saltat a la gran pantalla i una part de Grindhouse també, aprofito per recordar la trobada entre Tarantino i la creació de Matt Groening.

TYPICAL SPANISH...LA CANCIÓN DEL VERANO

Les tradicions es panseixen...quina és la cançó d'aquest estiu? L'any passat va ser El Corral, els primers dies de calor, i desprès el xiulador Bob Sinclair. Aquest any...res! Ni Tata Golosa a fotut l'esclatada esperada, ni els dos triomfadors de l'any passat han repetit, King Africa està perdut,...però que els passa als vells de la pell de brau? Jo per si de cas continuo amb La Granja de la Paula de Mazoni. Sóc així de cool. Us deixo amb un altre fracàs de l'estiu de la mà de Kukuxumusu i pablo Carbonell.

SHOOT EM UP

Aquest estiu va siguen mogudet...terceres parts, robots gegants, Simpson's,...i cap sleeper. Però hi ha un film que pel tràiler sembla que promet:SHOOT 'EM UP, de Michael Davis darrera la càmera i guió. Els actors són pura TNT:Clive Owen, Paul Giamatti i Monica Bellucci. El veig com una barreja de JUNGLA DE CRISTAL i Tarantino, com un remake d'un thriller d'acció dels 70's. Mireu, mireu...



Me mola, me mola...Shoot em up. (quan l'hagi vist potser em tindré que menjar les meves paraules amb patates.

ARCADI

"EIS, AVISA QUAN FACIS LA FOTO, EH!"



WHISKY...

Desprès d'uns quants dies més desconnectat, es el que té xupar-li el wi-fi al veí, torno a ser a qui per penjar unes fotos de l'Arcadi. I qui és l'Arcadi? Doncs és el primer càmera amb qui vaig fer un repor, un gran company i millor persona. També té defectes...li agrada Amelie. Ningú és perfecte!

2 DIES OFF

Bé...desprès d'uns dies desconectat...no he fet res que cridi l'atenció. Vaig anar ahir dissabte amb els de la feina de festa amb els del treball a Platja d'Aro. I avui he quedat amb en Jordi a parlar de Whololo, i em parlat de tot menys de...Whololo. Espero que em passi alguna cosa interessant, espero....

Segueixo esperant.

Hi ha moltes mosques per aquí.

Espero.

Una veïna a tret el cap per la finestra....

Em despullo?

M'HA FET GRÀCIA....

Com cada dijous surt l'anunci de Mou-Tv Summer Connection al Diari de Girona. Avui...foto de la secció de cocktails. Adri, Eli i jo mateix.

ARA TOCA RÀDIO!

En pocs dies em sabut molts dels fitxatges dels mitjans de comunicació, vet aquí:

-Andreu Buenafuente presentarà el seu late a La Sexta.

-Joaquín Reyes i la resta dels chanantes, chanantes!, es traslladen a La 2.

-Jacint Casademont ara farà ràdio...ho intentarà, almenys. Serà al programa de cine, còmics i sèries de TV Ningú no és perfecte de la Radioactvitat. Segurament duré una petita secció de rodatges de films quincenalment. Uooo...estic content!

FESTA I DE CAP A FIGUERES!

Aprofitant que avui era festa aquí Girona m'he escapat a la meva citat natal, Figueres. Pel matí he anat a un càsting, que crec que em podria haver anat millor, i desprès he quedat amb ma germana i àvia. Per la tarda he anat a fer cafè amb en Pitu per posar-nos un xic al dia de tot plegat. A les sis un Catalunya Exprés i de nou a Girona...Profitós.

THE SIMPSON'S O FAMILY GUY?

Fa cosa d'uns mesos em va tocar fer una enquesta als estudiants de la Universitat de Girona. Vaig decidir preguntar-lis: Los Simpson's o Padre de Família? Vaig flipar quan va guanyar els nostres grocs amics per rotunditat. M'explico, m'agraden els Simpson's, però trobo que Family Guy, ha acceptat ser un fill bastard i sabut anar més enllà. Aquí un exemple.

MOU-TV SUMMER CONNECTION? ANAR FENT...

Vet aquí just abans de començar a gravar la secció de cocktails del programa, amb el nostre guru de l'alcohol, l'Adri, i jo "acompanyant-lo" i l'Eli...fent companyia. Per cert, aquesta secció sempre la gravem a les 4 de la tarda, i jo estic sense dinar, he de provar els cocktails i la veritat és que pugen força...

HA COMENÇAT LA PRE-TEMPORADA

Doncs sí, aquest diumenge a les vuit i pocs minuts del vespre ha començat la pre-temporada del de "The Chuck Norris Team" a la pista de Fontajau. No direm que va ser un gran partit, però vam riure força. A destacar el bon toc de pilota d'en Nacho i en Carles, el pèssim estat de forma del "Cangrejo" Duharte i l'aparició d'en Miguelito. Per cert, jo encara estic amb "agujetas".

JO TAMBÉ LA TINC

Hi ha coses que em superen. Aquesta és una d'elles. No ho entenc. Que pot resultar ofensiva la portada? Potser, però si ofèn per alguna cosa deu ser...Bé, resulta que l'han confiscat pel dibuix, no pel text. Tampoc ho entenc. Actualment intenta ocultar una cosa que ja ha vist la llum pública és tan tonto com intentar contar-se els pèls del cul. Tot blog de mare l'ha penjat la portada, ha tingut més repercussió de la que hagués tingut. Han fet publicitat gratuïta a El Jueves, se la mereixen, i sols han embrutit l'imatge de la monarquia. Trist, molt trist.

PROMO MOU-TV: MOTLLES

Aquesta promo va sortir enmig d'aquell diumenge de gravació. En principi jo tenia que trencar llesques de pa de motlle, però al arribar al plató ens vam trobar sense pa de motlle. Així que buscant vam trobar motlles de magdalenes. La cançó de The Hives ajuda a donar-li un toc especial. Crec...

LOCK & STOCK

Ok, suposo que tots la coneixeu. Ès la primera pel·licula de Guy Ritchie. No s Pulp Fiction, no ès Trainspotting,...però té un xic de les dues. Aquí la va doblar Santiago Segura. Jo la vaig descobrir a la Imagenes de Actualidad. Me la vaig comprar en VHS. Me la vaig baixar per e-mule. Ara me l'he comprat en DVD edició 2 discos. Extres brillants, anecdotes sorprenents, banda sonora brutal, british style,...fins i tot Sting hi queda bé! Ja l'esteu comprant! Deixeu que la mula respiri un xic!

AULLIDOS 1980

L'any 1980 es van estrenar dues pel·lícules sobre homes-llop que van revolucionar el gènere: Un Hombre Lobo Americano en Londres de John Landis i Aullidos de Joe Dante. La primera la vaig veure fa temps i em va deixar molt bon sabor de boca, sobre tot per la combinació d'humor-terror. La segona no havia tingut oportunitat de veure-la fins ara.

Aullidos (The Howling) tracta d'una reportera que desprès de l'atac d'un fanàtic decideix recuperar-se del trauma, per conseller d'un psicòleg autor de best-seller's, a La Colonia, un centre campestre on fer teràpia de grup. Un cop instal·lada allí amb la seva parella descobrirà que tots els integrants no són precisament un angelets, més aviat uns llobatons amb males puces.

La veritat m'ha decepcionat un xic. N'havia sentit parlar molt del film, però les escenes curtes i sincopades no donen l'oportunitat d'involucrar-t'hi. Les transformacions, per l'epòca en que es va crear, són bastant bons. Les interpretacions bastant simples, tot i que el guió tampoc no donava per molt més. En fi, haurem d'esperar un remake dels que estan de moda per mirar si realment se'n podia treure més suc de tot plegat.

JOAN CAPRI

Capri era un mestre, Frameart35mm també. Aquest muntatge d'un dels monòlegs de Capri amb una escena de Top Gun vaig trobar-la per casualitat al YouTube i em va fascinar. Combinació explosiva. A riure s'ha dit.

PROMO MOU-TV : SILENCI?

Ser cool, chix i underground sempre m'ha fet gràcia. El programa Silenci? s'ha convertit en una bíblia en entregues per a tots els catalans que aspiren a tot això. Que millor que riure-se'n? Pel tall final he rebut el suport de molts petits que admiraven el meu valor per fer-ho quan a ells les seves autoritàries mares no lis deixen.

Dones-llop de la SS

Com tots sabem Déu és Tarantino. Tot el que fa és or. I si a ell li rota fer una sessió doble de pelis amb el seu "amiguete" Robert Rodriguez doncs li riem la gràcia. Terror de sèrie B en estat pur. Però si a sobre ens ofereix tràilers de pel·licules inexistents fets per altres "amiguetes" , jo crec que sols hi faltaría en Santiago Segura, emesos enmig de les dues pelis, benvinguts siguin. El millor sens dubte aquest, de Rob Zombie. Per cert, Planet Terror de R.R. i Death Proof de Q.T. s'estrenaràn per separat aquí i sense aquests falsos tràilers.

MÉS MAZONI, ÉS LA GUERRA!

Un videoclip més del mestre. Pesat? Segurament. Però quan crec en alguna cosa...sóc el pitjor. Quan m'avorreixo també. Ara la cançó que cantava enmig de la feina aquesta tarda: No tinc temps.

MAZONI

Cada dia m'agrada més...MAZONI, així, amb majúscules, s'ho mereix. Fer música en català i que m'agradi ja es mereix un premi. Ara un clip que recordo haver vist temps ençà i que ja em va fer dibuixar un somriure. Encara no sabia qui era aquell singular ésser. Ara ho sé i vull compartir-lo. Amb tots vostés..Esclatasangs, de Mazoni.

SÈRIES TV III

Mmm...Steve Carrell...Virgen a los 40...El reportero...i ara The Office! Versió americana de la sèrie anglesa. Les versions americanes fan venir mal d'estómac, ho sé, però aquesta no. No l'he vist l'original, però si és la meitat de bona que aquesta ja entenc l'Interès dels americans en ella. La vida d'una oficina, no davant la màquina del cafè sols, i un cap inepte com tots els caps. Humor subtil gravat amb fly-cam, quasi un documental gravat per una mosca i declaracions de confessionari. Tot un exemple a seguir.

SÈRIES TV II

N'havia llegit crítiques molt positives, en Jordi me'n havia parlat, sempre la mirava a la prestatgeria de sèries de El Corte Inglés...Però era produïda per Ron Howard! Mama por... Al final em sobrava la pasta i em vaig decidir a comprar-la.Es Arrested Development. El primer episodi tenia la seva gràcia, el segon psé, però amb el tercer i el quart ja estava enganxat. Humor americà del bo. Actors esplèndids. Guions clavats. Direcció brutal. L'heu de veure. Però ja!

SÈRIES TV

Portava uns quants dies avorrit, esperant l'estrena dels nous episodis de Nip/Tuck a TV3, que s'han fet pregar, i de mentre vaig decidir baixar-me alguna sèrie. El dilema era quina. Vaig visitar la web Pizquita i desprès d'un repàs ràpid em vaig decidir per Dexter. A EEUU sols portaven una temporada i feia bona pinta. Ja en porto tres episodis i crec que l'elecció a sigut...genial! La barreja perfecta entre Nip/Tuck i Hannibal Lecter! Un analista de rastres de sang que amaga un assassí justicier. Amb una germana policia, una cap que li tira els trastos, una parella frígida a causa dels abusos soferts per part del seu ex,...i un assassí recargolat que l'invita a jugar. Tot basat en la primera de les novel·les de Jeff Lindsay sobre el personatge Morgan Dexter.

CHUCK NORRIS?...DONCS SI

Els del curro, bé, en realitat en Duharte i jo, em decidit fer un partit de fútbol sala aquest diumenge a les 20:00 hores. La veritat és que l'equip fa por, i no precisament en el sentit literal. Jo aquest matí ja m'he comprat l'equipació i un parell de pilotes ( com algú faci un sol comentari depravat faré coses lletges). De moment no tenim clar l'equip titular...però el nom sí: Els Chuck Norris!!! Ja riurem, ja...

A VEURE...

Diuen els artistes, no els d'autopista, que quan t'ofereixen un progecte porta mala sort comentar-lo abans d'estar-hi de ple. Doncs això. Espero que ben aviat us en pugui donar detalls...

EL TRÍO CALAVERA

Tant de parlar del programa ja era hora d'una foto dels tres, ara que ja portem 3 Mou-Tv Summer Connection.L'Eli reportera de nit, jo mateix els reportatges de día i en Jordi els reportatges musicals. Diferents textures per un plat excel·lent.

(per cer, aquesta sessió de fotos va ser criminal, quasi em quedo cec!)

JOHN HUGHES

Resulta que fa poc m'he baixat quatre pel·lícules, per ús personal, llegeixte dos cops aquest tall si ets de l'SGAE, que són: La Chica de Rosa, Dieciseis Velas, El Clubde los Cinco i Todo en un Día, que no trata de la vida d'un caixer de supermercat, eh! Que tenen en comú totes elles? Primer que sóm comedies dels 80 i que a les tres primeres les protagonitça Molly Ringwald, una pelroja que em torna malalt. A part? Són obra, escrit, dirigit i produit, pel gran John Hughes. Val, no és Tarantino, però també té el seu nom, o el tenía... Joves, primers amors, estereotips d'institut,... Per si encara arrufeu els nas...a saber! Kevin Williamson i Kevin Smith en són admiradors confesos.

LA GRANJA DE LA PAULA

A mi el rock català ni fu ni fa. M'agraden unes quantes cançons d'Els Pets i el ¿desaparegut? SAPO. Poc més. Sau, Sopa de Cabra i demés...em donen com mal rollo. Que voleu que us digui...Però vet aquí que a barraques de Girona del 2006 vaig conèixer Sanjosex i em desperten un somriure. Fa poc vaig veure el següent videoclip de Mazoni i vaig flipar. Era en català, amb ritme i original, dins el que hi ha. Resulta que els dos grups són del Baix Empordà i això que jo siguent de l'Alt Empordà en tindría que renegar, però em senblen genials.

FRASES A DIR:

Suposo que a tots ens ha passat, que tenim frases que diem a l'intimitat, que practiquem davant el mirall, o que ens ronden pel cap cada cert temps. No sé tu, però jo si. Son les següents.

- Dissabte? Impossible...passaré el finde al ranxo d'en Tarantino. M'ha invitat a una sessió de pelis de serie B que li vaig recomanar.

-A veure...un cunnilingus, sexe anal i tres orgasmes...seràn vuit-cents euros.

-Això és la fi! Morirem tots!

-No sé, quina serà la meva nova pel·lícula, però cres que tres Oscars en una sola nit són suficients per prendre'm unes petites vacances.

VACANCES!!!

Estic de vacances! Però ès un dir...ara estic gravant coses pel programa de l'estiu: Mou-Tv Summer Connection. Aquests dies tinc en Raül aquí casa meu fent logos pel programa i altres coses...que no puc ni sé especificar. A més estic coincidint molt amb en Jordi i l'Eli i m'ho passo fantàstic.

Per cert...ja s'acosten noves promos...i són un fart de iure.Espero.

FOTOLOG DE L'ELI!!!

Aneu-hi! La meva companya reportera del Mou-TV Summer Connection té un fotolog. Fotos del seu dia a dia, mà a mà amb una amiga. Rodolí!

CAPUTXETA VERMELLA

"> Aquí teniu la primera de les promos que intentaré anar penjant. "La caputxeta vermella" va ser una idea meva, tot i que es va desarrollar bé quan ja ens trobavem a punt de començar a grabar un diumenge al matí a la Dvessa de Girona. A mi em feia gràcia fer una parodia dels contes amb un toc de "Hard Candy". Aquesta és la tercera versió de la promo, i certament crec que la millor. La primera tenia un muntatge molt confòs, sense careta d'entrada ni final i em els dialegs. La segona va incorporar les caretes però sense veu en off, però sense subtítols. La tercera ès la que podeu veure aquí. Personalment la millor de totes les que vam fer.

ESTEM A YOUTUBE!!!!

Ja estem ficats a l'alta tecnologia: tenim obridors, gomes de borrar MILAN i tenim vídeos al YOUTUBE! Tenim un tall de programa penjat i també les promos que vam fer: l'Arcadi, en Jordi i jo. No us perdeu el de "Silenci?" i "La caputxeta vermella"!!!

http://www.youtube.com/results?search_query=mou+tv+girona

ENS MENJAREM L'ESTIU!

Uops! Tenim Mou-Tv per estona...confirmat! Aquest estiu continuem amb el programa: amb 50 minuts de duració, noves seccions, col·laboradors i...unes quantes coses trencadores més! Una cosa mai vista a TVGirona! Avencem el títol: Mou-Tv Summer Connection!

MOU-TV...FUNCIONA!!!

Sembla que Mou-TV funciona! Les entradetes, entrevistes, reportatges i sobretot les promos ( diverses persones m'han comentat la "parody" de "Silenci?") estàn agradant. M'alegro, ja que m'esforço força amb els guions de les entradetes i els reports (destacar els de: la botiga d'Unidiversitat, el creuer o els Cines Oscar), això ha fet que possiblement el programa s'allargui per tot l'estiu amb una reformulació per fer-lo més gran, més llarg i més...com diuen els de les tv als programes d'estiu a l'hora de vendrel's...? Ah! Si! Fresc i dinàmic!

MOU-TV

El passat dimarts 13 de març va començar el nou programa de TV Girona: Mou-TV. És un programa juvenil amb seccions habituals d'agenda, notícies, reportatges, sortides de nit (presentat per la Mireia), entrevista i presentat per mi. En les presentacions podeu disfrutar de perles com: "Ahir vaig menjar mandonguilles, això no és noticia, és un vici. El que si és noticia és el següent." Cada dimarts a les 21:30...Mou-Tv, un programa maco! La meva mare t'el recomana!