Els últims anys tothom te a mà una càmera de vídeo o fotogràfica, un ordenador i internet. Ajuntant els tres elements es poden crear petites obres que amb la seva difusió a escala mundial la converteix en mítica per milers de fans. Aquí Espanya cada any apareixen nous talents cada vegada amb més força utilitzant l'esforç i d'imaginació com a armes. Fem un repàs:
Que vida más triste Un tal Borja, segons diu ell mateix, fart de veure que cada dia apareixen nous blogs amb massa lletra decideix fer un vlog (videoblog) amb un vídeo nou cada diumenge explicant la vida dels seus amics i d'ell a l'estil d'una sit-com. Un dels primers fenòmens a Espanya d'humor pensat, fet i triomfador d'internet. www.quevidamastriste.com/
Lo que surja Un grup de set estudiants de València formen una productora audiovisual anomenada Singermorning. Sense cap experiència davant les càmeres es llencen a fer una serie sobre la vida d'un grup de gays, un Queer as folk a l'espanyola per internet. La carta de presentació els ha funcionat tant que han arribat a treure la primera temporada en DVD. www.loquesurja.es/
Venga monjas Dos barcelonins es graven amb una càmera de fotos digital fent "tontunas" sense gaire guió. Amb llenguatge i psicodèlica pròpia , deutors dels "Chanantes", s'han convertit en l'últim fenomen d'aquestes terres. www.fotolog.com/venga_monjas
Guris guiris Un grup de fans de Die Hard es proposa fer un una serie per difondre per web. El problema? Pressupost zero. Utilitzant retalls de films d'EEUU de gran pressupost aconseguit. www.gurisguiris.com/
L'altre dia vaig llegir en un blog un recull de series de tv menyspreades. Em va frsutrar molt veure que tot eren tòpics: Futurama, Malcolm,etc...
Jo pensant un xic em vaig recordar d'una serie d'escàs èxit però que em va enganxar enseguida i que ja ningú sembla recordar: JAKE 2.0 La serie de Paramount (i emesa els caps de setmana a Tele5) era una de les grans apostes del canal pel 2003. Però l'audiència no va acompanyar-la cancel·lant-se a la meitat.
Jake Foley és un jove informàtic que treballa per l'Agencia de Seguretat Nacional d'els EEUU. Un dia qualsevol es veu immers enmig d'un tiroteig que li deixa seqüeles. Milers de microxips (microrobotica) es colen dins el seu cos multiplicant-li les seves habilitats. Llavors l'agència el converteix en un agent especial del cos. I ara el llistat dels personatges:
Christopher Gorham és Jake Foley Marina Black (Sarah Carter) Philip Anthony-Rodriguez (Kyle Duarte) Judith Scott (Louise Beckett) Keegan Connor (Diane Hughes) Resum: Una gran serie d'acció i aventures per tota la família.
Últimament no sé com però estic omplint el blog de notícies cinematogràfiques. Avui, això sí, n'estic segur que es mereix aquest toc d'atenció.
He llegit la notícia aquest matí i m'he quedat de pasta de moniato. Ahir a la nit va morir Heath Ledger de 28 anys. El nominat a l'Oscar per Brokeback Mountain va ser trobat mort al seu apartament per una assistenta i rodejat de pastilles. El protagonista de Las cuatro plumas havia sigut vist recentment amb aspecte deixat i fent declaracions molt pessimistes. Aquest mateix estiu s'estrena The dark night on interpreta a El Jocker a més acabava de gravar un nou film amb Terry Gilliam.
A part de les nominacions als Oscar's (espero que Pozos de ambición guanyi) una altra notícia cinèfila ha saltat.
Per fi, desprès de trencar una llança a favor seu a Sitges i la seva reivindicació continua, el primer llarg de Vigalondo te distribuïdora a Espanya. ES tracta de Versus que l'ha comprat en el festival de Sundance en la que participa.
Felicitats a tot el seu equip, director i tots els amants de la ciència-ficció!!!
Us deixo amb una bonica foto de Bárbara Goenaga que ens alegra la vista a la pel·lícula esmentada.
He anat a fer llançada de currículums a ETT's. La primera i la segona m'han demanat si tenia CV, però no el duia imprès i m'han fet omplir unes fitxes. Ja fart a la tercera he portat el CV a imprimir. Vaig a la següent:
-Portes CV? -Si. -Doncs omple això.
Ja fart d'omplir les meves dades (al final m'aprendré el DNI) m'he carregat de valor i he anat a veure al meu amor platònic per demanar-li per quedar d'una vegada per totes.
Quan arribo a la tenda...que em trobo al seu lloc? Un "pavo" amb patilles. Quina desesperació! I ella on era? A berenar? Al bany? Ha plegat? Canviat de torn? Està malalta?
Com ja us he dit em van regalar HELP! en dvd i avui mateix l'he vist altre cop desprès de tants anys. El film no tenia que ser més que una forma més de promoció dels Fab Four siguent (en argot de ma mare) "una aventurilla". Però clar, el director és Richard Lester, eren els 60's, és anglesa i els protagonistes els Beatles.
Per mi molt superior a A hard day's night resulta genial i imprescindible. Guió digne dels Phyton, experimentació en els plans, joc d'il·luminació, ritme vertiginós i grans secundaris. A més el síndrome de culpable d'innocència el fa encara més entranyable. Les cançons ja sabeu...
Escric això un xic tard, però la nit ha sigut dura.
Vam anar a sopar al Tastapans els següents: -Raul -Jordi -Isaac -Sarai -Nacho -Vane -Carles -Irene -Eva -Jose -Oriol -Xevi -Carlos -Imma -Mari -Sónia -Pitu -Nuria ...i jo
El vi i el lambrusco va córrer més que l'aigua. Desprès d'endrapar va venir el torn dels regals:
-Hollywood Babilonia II (llibre) de Kenneth Anger -Help! (dvd) de Richard Lester -Un joc de vols -Una botella de Ballantine's-Corrector de ojeras -Burberry Touch (colònia) -Gillette Sensor, Gel i After Shave ...i el regal més estrany!!!
UNA "CHIRIGOTA" D'EN CARLES!!! Desprès vam anar a fer una copa al Fraktal per llavors anar Carles, Irene, Vane, Nacho, Raul i jo a una masia. Tot i que deien que eren 20 euros i barra lliure no vam pagar res i vam beure molt. A més tothom em coneixia de la tv i ens van fer fotos. Desprès vam escapar-nos enmig del bosc, vam veure "pavos reales", es van obrir les llums d'una casa i vam marxar corrents, vam trobar "luciérnagas", OVNI's, en Raul va caure...I al final vam tornar a casa a les 8 del matí.
IMPRESIONANT!!! Migdia, jo preparat per anar al curro. Piquen el timbre i obro la porta. Un noi em pregunta si parlo francès, anglès o espanyol. Com que en espanyol no ens entenem comença a parlar en anglès. Em diu que es el veí de dalt i necessita connectar-se a Internet. Li dic que no puc deixar-li degut a que he de marxar. Comencem a parlar i em diu que viu amb un company i és ciclista. Li pregunto per l'equip i diu que del Discovery Channel de Lance Armstrong. Flipo. Acabem de parlar i em diu que em passi un dia per casa seu, ja que no coneix gaire gent per aquí a fer unes copes junt amb el seu company de pis.
Normalment no donc noticies de cinema pel blog, per això tinc el programa de ràdio, però com que fa referència a Déu i a un diva de capa caiguda no em puc resistir.
Quentin Tarantino ha declarat a Vaiety que vol fer un remake de Faster, Pussycat! Kill! Kill! de Russ Meyer. En el film de sexplotation tres noies que fan un viatge amb cotxe pel desert tirant-se i matant tots els pavos que es troben per davant. Però el més fort de tot no és això, és el següent: Haji, Lori Williams i Tura Satana vol que siguin interpretades per Kim Kardashian, Ea Mendes i Britney Spears!!!
El cert és que no sé com afrontar-ho. No hi ha crisis dels 24. Amb aquesta edat Orson Welles va dirigir Ciudadano Kane i TarantinoPulp Fiction. I jo? Que faré aquest any?
Ara ja, per fí, tenim data per punxar els Fear & Loathing Dj's per primer cop. Serà el proper 8 de març al Plega (Blau Club) de Girona. Serem els teloners de Stereotypo, una gent que fa molt bona música, i són de Cantàbria.
Tothom que vulgui entrar per la patilla, que em conegui o sigui dona i estigui de bon veure, sols te que dir-m'ho.
Hi ha coses que fan ràbia, i avui n'ha passat una d'elles.
En Duarte, el nostre segurata, ha plegat. Que en puc dir d'ell? Portugués, fan de Chuck Norris, pica-malparits, graciós,...un tros de pa i una de les millors persones que he conegut a la meva vida. Molta sort Dua!
Aquest cap de setmana he abandonat poc el pis, sols diumenge vespre per fer el cafè amb en Jordi, degut a les restriccions monetàries per la meva futur abandonament del treball. Això m'ha permès veure uns quants films. Nem a fer-lis un repàs:
Academia Rushmore Primer film de Wes Anderson amb Jason Schwatzman, Bill Murray i Luke Wilson. En poques paraules...ja apunta a tots els trets característics del director. Tempo lànguid, gags no humorístics, banda sonora magnifica,...Preciosista.
A destacar: la BSO i l'actuació de Jason Schwatzman.
NOTA: 4'5 sobre 5
High School Musical 2 Segona part del telefilm de gran èxit, la tercera es preveu que s'estrenarà directament als cinemes. La primera em va agradar molt i aquesta segona part continua al mateix nivell, amb un principi segurament superior però que perd gas cap al final. Destacar el magnetisme del personatges d'en Troy i la Sharpay.
A destacar: el primer número musical a l'institut.
NOTA: 3'5 sobre 5
Ovejas Asesinas Jonathan King apunta maneres per ser el nou Peter Jackson. Aquest novazelandés dirigeix un film senzill que combina el gore i l'humor sense gaires aspiracions. Una producció més que respectable però que es queda en un entreteniment al faltar-li èpica.
Desprès d'un any maleit pel senyor David Hasselhoff, el col·lacionable dels quioscos i de matriculació de cotxes (!?) arriba...EL NOU "COCHE FANTÁSTICO" de la mà de Doug Liman.
En PITU ens detalla les millors cançons d'aquest any passat, ja podeu anar fent treballar la mula. 1 BATTLES-atlas 2 BLACK REBEL MOTORCYCLE CLUB-berlin 3 THE RAVEONETTES-dead sound 4 LCD SOUNDSYSTEM-us v. them/all my friends 5 !!!-heart of hearts/yadnus 6 BLOC PARTY-flux 7 DIGITALISM-pogo 8 MOTHER AND THE ADDICTS-watch the lines 9 MODEST MOUSE-dashboard 10 THE MARY ONETTES-void 11 ANIMAL COLLECTIVE-peacebone 12 LIARS-houseclouds 13 THE RUMBLE STRIPS-girls and boys in love 14 THE KILLERS-shadowplay 15 BABYSHAMBLES-delivery
i encara m'he quedat amb ganes de posar-ne més...potser més endavant fare un top 50. I això que aquest any ha estat fluixet musicalment parlant.
Eis, si sou uns "chanantes" ja teniu nou programa a seguir a través de a Cartoon Network o YouTube: Space Ghost. El que era una serie d'animació cutre d'Hanna-Barbera s'ha re-invetat en un talk-show on un super-heroi fa entrevistes al "altres" famosos del país. Quinze minuts de duració i uns col·laboradors perepunyetes el fan un producte molt recomanable. A més les preguntes no tenen gaire sentit amb les respostes, o al revés.
Per la seva butaca-pantalla han passat gent com Torbe, Ignaitus, Joaquín Reyes o Vigalondo. Apa, ja sabeu!
Tot i que no era un repte m'he dit de fer el meu llistat sobre els millors films de l'any per mi. Com que de música vaig escàs sols en menciono una. 5- Rocky Balboa, pel·lícula menyspreada i que no ha sigut considerada d'autor quan ho és més que qualsevol altra d'aquelles que tots sabem i que no són més que palles mentals. Sly ens explica en quin moment viu, sols un mite ja passat, i les ganes de tirar endavant com sigui. Film sobri i honest en tot moment.
4- Disturbia, modest i amb la ombra de Steven Spielberg al damunt. Un film llastrat per alguns per ser un remake de La ventana indiscreta de Sir Alfred ( almenys si copies que sigui d'algú bo) i que no era més que una prova de cara a la taquilla de Shia per saber si podia afrontar ser el cap de cartell de Transformers. Al final un entreteniment genial amb aroma dels 80's i un actor esplendid.
3- 300, li dóna mil voltes a Sin City i una èpica que supera a la trilogia d'Els Anells. Tildada de nazi i homosexual alhora (!?) és un cant a la virilitat que falta ens comença a fer. Una lluita pels ideals i l'honor.
2- REC,una de les poques pelis que m'han fet realment por. A més de ser un exercici difícil d'assumir a competir en el pitjor any possible (amb la merda-taquillera) d'El Orfanato. Un bravo i punt.
1- Death Proof, masturbació física de l'autor. Cotxes, dones i malparits amb xupa. Com tota "palla" té alguns canvis de ritme que serien prescindibles. L'escena inicial és la més ben filmada de l'any.
Menció especial: Romand'Angela Bettis. Pel que fa a música:
Bé, tot i que molts ja ho sabeu ho comento. Aquesta tarda he fet una visita llampec a Barcelona per fer un càsting a la productora Pirámide, acompanyat en tot moment per en Jordi, que faria sense ell?
Un cop feta la prova...crec que m'ha sortit prou bé, almenys hem rigut tots. La prova amb guió m'ha sortit un pèl justa, però la d'improvisació m'ha agradat. La tabarra posterior que lis he donat (pobres nois!) ha sigut de les que tinc amb els col·legues amb una birra al davant. Creuem els dits. Que en aquests moments m'aniria bé tenir feina.
Desprès d'uns tràmits molt durs, moltes birres pagades, he aconseguit un col·laborador que ens comentarà els millors films i cd's de l'any per ell. El seu nom? PITU, fins que no es busqui un alias.
top 5 pelis: 1 promesas del este: pel·lícula d'estil classic realitzada per un director de que feia terror-ciencia ficció. em va sorpendre, semblava mes una barreja de clint eastwood y scorsese dirigint una peli de howard hawks. En cronenberg se'ns ha fet gran. 2 zodiac: Fincher seriós i UUUltra sec (jajajajaj). al principi semblava una peli basada en fets reals que es podría posar a la programació dels diumenges a la tarda d'antena tres, pero a mesura que passen els minuts agafa un ritme molt bo, exepte cap a la segona hora de peli que pateix un baixón que fa que els espectadors perdin una mica l'atenció. un pel llarga potser, pero una película rodona en conjunt, en tot moment t'identificaves perfectament amb els personatges. Mark Ruffalo, Jake Gyllenhal i Robert Downey Jr. (fent d'ell mateix) són perfectes per la peli. 3 En la ciudad de Sylvia: pel·lícula coreogràfica que simplement tracta d'un artista que troba la bellesa perfecta en una noia que es troba en un bar d'Estrasburg i es dedica a perseguir-la pq, a més, creu que es una noia que va deixar perdre fa uns 5 anys. l'argument es un pel tonto (des del meu punt de vista) i pedant, però el que més m'atreu és la fluidesa de la càmara subjectiva i no subjectiva, el laberint en que es converteixen els carrers de la ciutat, la barreja de sons i la quantitat de ties bones que hi apareixen; cosa que fa que la peli sembli més un videoclip sense música, de 90 minuts i perfectament coreografiat. per cert el director es jose luis guerin. 4 death proof: adaptació tarantiniana de les pel·lícules d'acció o persecució automovilística, que més que de persecucions gratuites va de la recerca de plaer. en tot el film hi ha una atmosfera molt sensual, es nota que en kurt russell sent plaer kuan xoca i mata a algu, les ties disfruten kuan maten a en kurt i a més no paren de dir fuck, es una peli ke em posa calent. no se on ho vaig llegir, pero crec que es veritat, sembla que tarantino vulgui fer metafores en relació a l'orgasme masculí i femení. el masculi entes com el xoc frontal i directe d'un cotxe contra un altre i representat per Kurt Russell (ara quan follis no et pensis ke ets ell...) i el femení representat per l'ultim grup de noies i entès com la persecució elegant i rebuscada que acaba amb l'assassinat d'en kurt russel (per mí el millor de la peli). total que esta molt be perque és entretinguda i a més li dona un sentit sensual i més sofisticat que qualsevol altra peli de persecucions i xocs entre cotxes, tot i que em sobra molt el continuu fuck fuck fuck fuck que surt de les boques de totes les noies protagonistes. Ah! i bonissima la banda sonora i la interpretació de pringat que no folla ni a patades d'eli roth. 5 last days: molt crua i em sembla perfecte que sigui aixi, ritme molt pausat i angoixant, total tracta de la mort de Curt Cobain! crec que es una gran peli, pero que depen molt de l'estat d'ànim que estiguis quan la miris, o entres en el joc o no hi entres. a el lloc numero 5 tambe hi posaria the host.
top 5 discos 1 !!! (chk chk chk)- Myth takes el millor de l'any sens dubte, hiha cançons ballables, hi ha cançons molt currades, totes les cançons em semblen perfectes. 2 The raveonettes- Lus lust lustem recorda a the jesus and mary chain, guitarres sorolloses i veu molt melodica, trobo que quedaría molt be com a banda sonora d'una peli de'n lynch. 3 Lcd soundsystem- Sond of silverla barreja de pop-rock i música ballable perfecte, tot i que m'agrada més el primer disc. 4Battles-Mirroredés una reinvenció de la música. wingawongawingawonga!!! 5 wilco- sky blue sky/band of horses-cease to begin/modest mouse-we were dead before the ship even sank/the shins-wincing the night away/arctic monkeys-favourite worst nightmare/the mary onettes-the mary onettes
Si fa un parell de de post's vaig comentar films sobrevalorats injustament per a mi ara toca repassar alguns que han tingut el menyspreu de la critica i per mi son d'allò més destacables.
Los vengadores De Jeremiah Chechik (Dialóicas) amb Uma Thurman, Ralph Fiennes i Sean Connery. Tot i que la serie original no he pogut veure-la n'he llegit força al respecte i m'encanta. I aquest film també:intriga, psicodèlica i humor british a un ritme endiablat.
The Faculty El millor film de Robert Rodríguez sens dubte, i que ningú comenti Sin City que se li va escapar de les mans. Un film de Hugues amb ciència-ficció i terror de la mà de Kevin Williamson. Tot i els personatges de manual aconsegueix humanitzar-los i la trama està en constant crescendo.
El reportero: la leyenda de Ron Burgundy Abans del Boom de Will Ferrell i Steve Carell van compartir cartell en aquest film que em recorda als de Bill Murray dels 80's. Una reflexió sobre el sexisme i l'infant que portem tots els homes a l'interior.
Los ángeles de Charlie McG és un visionari i realitça un gran treball a l'altura de A har days night de The Beatles. La barreja pop funciona extraordinàriament i és un divertimento de primer nivell.
Sense haver dinat ni res he anat a l'Estació Jove per parlar amb en Miquel que m'ajuda amb això de buscar feina: polir el currículum, ETT's, les entrevistes, etc...
Quan he acabat he pensat en anar a la tenda de dvd i cd's d'El Corte Inglés per parlar una estona amb la Sandra, una de les dependentes, per proposar-li quedar un dia per anar a fer un cafè, però m'he acovardit i he tornat a casa.
La Sandra la vaig conèixer a la tenda i de seguida vam tenir molt feeling. A més els dos som fans de Tarantino. És molt simpàtica i força guapa, però no sé si te xicot. Ni tampoc si realment m'agradaria tenir alguna cosa amb ella. Estic un xic confós de provar-ho i ficar la pota.
Llavors m'ha vingut al cap que seria molt més fàcil que trobar xicota fos com trobar treball.M'explico. Anar a una noia que t'interessa i donar-li el teu currículum amb les teves aficions, gustos, manies i unes quantes fotos. Si a ella li interessa et truca i feu una entrevista, un cafè o així, i si al final també queda convençuda comenceu la relació. Que us sembla?
Jo crec que tothom pot tenir la seva opinió, i més en cas de gustos, però hi ha films que em fan nedar contra corrent, que per la majoria de la gent lis agrada i a mi, personalment, em repugnen. Aquí en comento unes quantes.
BLADE RUNNER A veure, si fins i tot el seu prota , Harrison Ford, en renega. A veure, és un film correcte i poc més. La trama, tota l'investigació, és més simple que un puzle de dues peces. Les actuacions no son res de l'altre món i si puc salvar alguna cosa seria el disseny de producció. Una filosofia de la vida? Són robots! No tenen vida!
LOS GOONIES Com tot el que tocava Spielberg aquella epoc (Gremlins, Los Picapiedra,etc...) era una declaració d'amor a la seva infancia. Doncs merda d'infància. Una cosa és la fantasia, l'altre la tonteria. Ja posats prefereixo un llibre d'aquells de "escull la teva aventura".
TITANIC James Cameron, un director que sempre fa films entretinguts però mal resolts, fart de fer ciència-ficció sense cap reconeixement decideix fer-se amb un Oscar com sigui, i les coses fetes sense ànima es noten. Vet aquí un clar exemple. Espectacular, però buit.
EDUARDO MANOSTIJERAS
Tim Burton ens explica un conte fosc...i? O fas una cosa fosca o un conte, però barrejar-ho i que et surti bé quasi que impossible. En canvi fa Ed Wood i és surt! I amb Batman Vuelve el mateix!
Doncs resulta que m'he portat bé (o això creuen els Tres Reis Mags) i per això m'han deixat unes coses molt suculentes. Tatxan!: ALCOHOL I CINE!!!BOHEMIA TOTAL!
Amb els ulls mig clucs i molta mandra al damunt agafaré el tren per anar a Figueres per mirar si m'he portat bé i m'han deixat algun regal. Jo crec que sí, però mai es sap. No? Ara mateix estic escribint amb la ràdio de fons, potser un xic alta, escoltant cançons de fa moooolts anys. Freak!
Imagina't una tarda gris de pluja i que tens que anar al curro, en el qual et queden dies contats i que de cop i volta t'apareixen en Pitu, en Jordi, en Raul i Nacho. Que faries?
No sé tu, jo vaig fer campana. Mal fet? Potser, però juro que m'ha ajudat tan com una setmana de vacances. Com pot ser que aquest gir surti malament havia de disfrutar i desfogar-me, i així ha sigut. No n'estic orgullós però si m'era imprescindible.
Feia mesos que no anava al cine i resulta que quan hi torno amb trobo amb això. A la tele no paren de vendre'ns la peli com una comèdia i em trobo amb un drama en que els tocs d'humor no són més que patades als ous. Mal anem.
A veure, el director, Todd Phillips, no em desagrada, tampoc en Billy Bob Thorton i Jon Heder em va fer riure amb Napoleón Dynamite però aquí sembla que tothom s'hagi ficat d'acord per cagar-la. El tal Heder ja em va fer sospitar que no sap fer res a part de lluir la seva cara cutre, sols viu de rendes del seu Napoleón. A part, Billy Bob actua a marxa fixa, el just per cobrar i gràcies i per últim...el guió no especifica res, té buits i mai aconsegueix un clímax. No es decideix ni pel drama ni la comèdia, el primer aconseguit sense voler i lo segon forçat.
I que té de bo? Ben Stiller en un cameo gloriós i el gag de Moby, el demés...vergonya i mitja.
Això tenia que passar, no sabia ni quan ni on, però ara ja ho sé.
Avui m'han fet la valoració anual. Jo vaig prometre que si no treia un mínim de 8,30 plegava, he tret un 6,8. Així doncs que és oficial:
El nen plega! El motiu de la baixa valoració es degut a no callar-me les veritats i proclamar-les "a grito pelado" i el meu tracte amb els companys, o sigui jugar amb les 4 persones amb les quals em parlo. El més incongruent és que la coordinadora em reconeix que he fet la meva feina bé. Coses d'aquelles que ningú entén. Però bé...que hi farem. Ja són vuit anys allà mateix i si no emprenc el vol ara no ho faré mai.
A mitjans de febrer plego veles amb l'excedència sota el braç.
Ara que hi penso, no he fet propòsits per aquest 2008 i estaria bé fer-ho, tot i que el millor propòsit seria no fer-me més proposits. Anem-hi doncs:
-Trobar xicota: entre la meva germana i la meva mare em tenen boig, per això no pujo gaire a Figueres, resulta que una vol ser tieta i l'altre àvia. Com que és força complicat em complaure amb alguna noia qui poguer presentar.
-Tornar a la tele: tinc mono, que voleu que us digui. La gent em continua reconeixent, i m'agrada..., però també tinc ganes de dir la meves i que algú pugui saborejar-la.
-Canviar de curro: ja són 8 anys allà mateix i la veritat és que tinc ganes de canviar d'aires, però trobar alguna cosa millor costa força, o molt, millor dit.
-Ser dj: que més o menys puc aconseguir-ho, tot i que no sé amb quin resultat...espero que el duet amb en Jordi ens retiri aviat.
Bé, el Cap d'Any m'ha tocat compartir-lo amb els amics (!?) de Girona:Imma, Carlos i Sónia. Vam anar a casa dels dos primers i desprès d'un àpat deliciós (unes patates fregides bones com mai havia cregut que podrien ser unes fregides) vam petar globus, beure i jugar al Singstar. Passades les campanades i menjats els Conguitos van aparèixer en Juanjo i la Patri. Més gresca i xirinola...Al final aquests dos i la Sonia marxen i jo em quedo al sofà mirant el Digital Plus durant hores (m'havia deixat l'estoig de les llentilles a casa). Al matí cap al tard, tard per culpa del taxi que no apareixia mai, he tornat a casa i la veritat no noto que hagi canviat res.
.JPG)
