DIOS EXISTE!!! (UN DIA RODÓ SENSE DONUT'S A LA VISTA)

Així és, un conjunt de factors concentrats en 24 hores a vegades converteix la insípida rutina (com era habitual aquests dies) en un ount i a part. Vet aquí els fets:

M'han ofert una proposta de feina certament interessant que pot suposar un pas endavant força important.

Aviat, si tot funciona, participaré en un sorteig públic per el lloguer d'uns pisos protegits a un preu més que acceptable.



Fear & Loathing Dj's ha funcionat. El pròxim 12 d'abril nova sessió A Blau que penso detallar aquí mateix. Em sento orgullós d'haver ajuntat aquests dos cracks, sort que al final en Pitu va ocupar el meu lloc!

Gràcies a la meva cara bonica i una flor en el cul m'han regalat una preciosa agenda cinematogràfica que penso emplenar de cites, però no romàntiques pel que veig...

Ja tinc nou objectiu per malgastar els meus euros...


Tot en bona companyia d'en Xevi.

M'ENCANTA

JA,ja,ja,ja,ja...electropop actual de tuf vuitantero total. He d'escoltar més d'aquest grup.

Hidrogenesse - Disfraz de Tigre

AIX!!!

Que dir-vos?

Demà una altra entrevista de treball.

Avui he fet fornada i o s'ha cremat ni una baguette.

Possible company de pis puntual.

Novel·la en procés, massa autobiogràfica.

ORGASMATRON!!!

DE DINAR

Per celebrar el cumple de my mother hem anat a dinar a Llers tota la family. Menjar hem menjat, però begut més del recomanable. Amb la panxa plena he tornat a Girona fent tortes. Salut!!!

FELICITATS MOTHER!!!

50 TACOS!!!

Ja no podràs ser una àvia jove...jejejejejeje....

GRIS

Porto un dies gris i això ho reflecteix el blog (culpa del dissabte?). Per això, i davant de la impotència d'explicar o comentar res de rellevant més musica. Aquest cop de...

Sr. Chinarro - Del montón


i...

Deluxe - Los jóvenes mueren antes de tiempo

ENAMORAT

Sembla que comença a ser evident que m'estic enamorant; d'una persona entranyable, cínica, que a vegades em fa riure i a vegades plorar. Cada vegada l'estimo més i no ho puc amagar més:

I LOVE WES ANDERSON

EL que m'ho ha confirmat es la revisió que he fet al seu film Life Aquatic.

Vaig veure-la quan va aparèixer en DVD i ara l'he revisat de nou i m'ha commogut.

Aquesta hitoria de Steve Zissou (Bill murray), un Costeau "pervertit", que vol acabar amb el seu propi Moby Dick, un tauró desconegut fins el moment que va acabar amb la vida del seu únic amic. A l'encontre del monstre l'acompanyaran la seva dona (Angelica Huston), el seu recent descobert fill (Owen Wilson), una periodista (Cate Blanchett) i la resta de la seva tripulació.

no sols recomano el film, també destaco el tiroteig a bord del vaixell Bill Murray arma en mà.

AMY WINEHOUSE

Que si alcohòlica,drogadicte,...un merder de problemes (que vols amb aquest cognom?) però dos "temazos" davant els quals treure's el barret.

You Know I'm No Good


Rehab

UNA ALEMANA ME LA...

No he dormit encara. Estic a casa d'en Raul, mentre ell i en Pitu fan un Pro. JO postejo, que sóc home de lletres.

Primer de tot anunciar que la sessió de Fear and Loathing Dj's ha sigut un èxit total. Ha sigut el primer cop que he vist la sala Plegatín de Blau tant plena i tanta estona. Impressionant....També ha influït el número d'invitats que hem fet passar per la "patilla". Molta gent s'ha acostat al Pitu i en Jordi per demanar-lis temes. En definitiva, el principi d'una gran aventura.

Segon, i com que és el meu blog es mereix molta importància: Anna, l'alemanya! Durant tot el concert una jove de pits prominents, cabellera rossa i somriure d'anunci ha estat ballant les cançons de Stereotypo com una condemnada. Jo la veritat que l'he violat amb la mirada més d'un cop apalancat al barra.

Acabat el concert i altre cop els dos dj's punxant de nou jo i en Nacho ens hi hem acostat. Ell ha trencat el gel oferint uns pitis i de seguida la rossa s'ha ficat a parlar amb mi...estona i estona...

Molta estona, massa, com sempre em sol ocórrer. L'Anna és un rodamón amb força pasta (viu a una casa amb piscina i te un 4x4 de vehicle. Li agrada l'R&B. Passarà 4 mesos aquí estudiant. A mes m'ha dit de donar-li el mail i escriure'ns.

Al final ens hem separat i jo he continuat ballant amb els col·legues. Quan ja marxàvem m'han "obligat" a demanar-li el "phone". Ho he fet i li he fet una perdi. Desprès em comprovat que era fals. Com ja suposava...Una llàastima. Però la veritat, ha estat una nit de puta mare.

AQUESTA NIT...PARTY!!!

Doncs, si,aquesta nit toca festa. Concretament a Blau on s'estrenen Fear & Loathing Dj's telonejant al grup Stereotypo. Tot i que no seré dj-dj estaré dins la cabina demanant cançons sense parar. Per la pròxima sessió penso controlar el bpm's com un mestre.

Ballarem a mans d'en Jordi i en Pitu, i tot i que tinc plena confiança amb ells sé de bones que no punxaràn una de les meves cançons preferides...aquesta.

JASON SCHARZGHDJS....JASON SCHWARTMAN

Qui és aquest noi?

Nascut el 26 de juny de 1980 a Los Angeles va estar de bon principi abocat al mòn del cinema al ser nebot de Francis Ford Coppola i cusí de Sofia Coppola, Roman Coppola i Nicolas Cage. Va debutar magistralment al film Academia Rushmore de Wes Anderson pel qual guanyà el YoungStar Award. Altres papers rellevants van ser a Simone de Andrew Niccol, EXtrañas coincidencias de David O. Russell i Embrujada (eing?). Els sseus papers recents a Maria Antonieta (brillant) de Sofia Coppola i Viaje a Darjeeling de Wes Anderson l'han situat a primera plana. A més el xicot no te mal gust i ha sortit amb Selma Blair i Zooey Deschanel..La "nena" d'aquí baix.

TINC ESTUDIS!!!

Bones gent, és un dir ja que les coses estan un xic "xungues", avui m'he sentit algú important;no, no he tingut un sexy time amb Lindsay Lohan...quasi millor encara, he fet un curset intesiu i m'ha donat diploma i tot. Ja ho sé tot sobre les fruites i verdures.

26 DE MARÇ

ÉS EL QUE SEMBLA

No sé com vaig trobar-ho. Ni idea. Sols sé que va ser veure-ho i adonar-m'en. Sabem que en els films d'animació a vegades es basen en persones reals per dissenyar els personatges. Moltes vegades s'explica sense cap tipus de rubor, però sembla que aquesta vegada els de Pixar han amagat la seva mussa, en aquest cas per a Ratatouille en el personatge de Colette que és...

SOFFIA COPPOLA

HE VIST!

Viaje a Darjeeling

L'últim film de Wes Anderon no abandona el seu camí recorregut fins el moment. A través de l'agermanament de tres germans ens explica de nou el seu punt de vista sobre els lligams familirs i l'importància de les trivialitats per escollir el camí que és la vida. Apollat de nou en càmara estàtica, lenta, plans geomètrics i música folk-pop veïem com els germans (Brody, Wilson i Jason) deixen de banda els seus egos per re-formular-se els seus lligams. Ull al cameo de Bill Murray!!!

KITT VA!!!

La NBC ha llançat el telefilm "revisió" de El coche fantástico de la mà de Doug Liman amb visió de convertir-la en serie regular. L'èxit ha sigut gran, així que és més que provable.

Però quina és la forma correcta de reviure la serie: l'autoparòdia? l'aprofundització? la tecnologització? No sé, quin seria el més correcte, però s'ha tirat pel camí més lògic: buscar un públic com més ampli millor 8 això ñes la televisió), amb tocs d'humor, acció i trames simples. Funciona? En part, xcrear una mescla i que funcioni a la primera costa, més si el prota és un jove sense gaires dots més que el seu "tipillo", però amb el temps i una canya pot arribar a robar-nos el cor.

HE VIST....

30 DÍAS DE OSCURIDAD
Un altre film de vampirs (tot i que cada vegada costa més de distingir entre zombies i vampirs). Aquest cop la base és una novel·la gràfica de Steve Niles. David Slade ens ofereix un film amb algun toc de gore (molt d'agrair) en un film simple però d'autor, m'explico...el que podria haver sigut un film de vampirs matant mortals i poc més busca una lògica a tots els actes dels personatges, amés d'una direcció que ressalta en alguns moments. Josh Harnett i Melissa George fan una actuació digne, i l'aire John Carpenter la converteix en un film més que acceptable però no notable.
JUMPER

Doug Liman pot ser un dels grans, un artesà del basant lúdic. Ja ho apuntava a Sr. i Sra. Smith (molt millor del que va ser rebuda, sens dubte) o El Caso Bourne i ara ho confirma. Convertir una novel·la de ciència-ficció en un entreteniment de primer nivell,plana i entretinguda no és fàcil (es noten els retalls de metratge) en els temps que corren. Tot i tenir el pitjor prota vist en anys, Hayden Christensen, te grans punts al seu favor: un Jaime Bell brillant,un guió tan simple que et fa ganes de llegir l novel·la i l'intuició de ser una porta oberta a una saga d'èxit (com ja ha sigut aquesta "prova"). Atenció a la BSO!!!

LYKKE LI

Lykke Li és una jove cantant i compositora d'Estocolm de 21 anys, aquest és el seu primer single.

NIT DE MONÒLEGS

Ahir va ser la nit del monòleg al City Arm's.

Com cada dimarts el local es va ben omplir. Cosa que imposa un xic. Sort que vaig tenir un petit club d'Amidadores darrera meu.A ultima hora es va presentar la meva germana i els seus amics.

Desprès de la presentació d'en Lagi vaig sortir a fer el meu monòleg. La meva peformance del brick de suc de taronja pensat a ultima hora va funcionar. A banda d'aquest toc el monòleg va funcionar bastant bé, sobretot a principi, però com sempre, cap al mig va perdre gas.


Un petit descans desprès va saltar a l'escenari el meu rival aquella nit, en Toni González, que em va fer la replica amb un altre brick, però de Granini, no Hacendado. Va fer un bon monòleg, fluix al principi però que va anar agafant força de mica en mica.

Al acabar va ser l'hora del vot del públic que va escollir al Toni com a guanyador. Tot i perdre vaig endur-me molts aplaudiments que em van satisfer molt. A més les mostres de suport i felicitacions van ser moltes.

Gràcies a tots.

TINC SON!

Una cosa menys!

Desprès de fer la transmissió dels Oscar's per Ràdio Salt i sense dormir anar a la feina aquesta tarda he conseguit dormir un xic i dintre poc una mica més, que demà toca monòleg.

Reflexió sobre els Oscar's: els Coen no es mereixien els premis a millor film i director per "No es país para viejos", no és el seu millor film ni de l'any. Tot i que no m'agraden (Sam Raimi o Soderbergh son molt millors) reconec que tenen algún film bo com "El gran Lebowski" o "Fargo", poc més...M'alegro per Diablo Cody pel seu Oscar per Juno (tot i que sense les interoretacions hauria perdut molt). Daniel Day es mereixía el premi sens dubte i pel que fa a Bardem ni fu ni fa, però era un personatge molt extrem que permitia lluir-se sense molt problema, hagués preferit a Cassey Affleck.


Si això és un diable,com deu ser un àngel?

CABRONS!!!

Ho sento CheeWee, però...

Estic cabrejat, sort que el Barça guanya, no tinc angines i en poques hores començo la transmissió dels Oscar's (escolta-ho a Ràdio Salt en directe!).

Avui s'han entregat els premis Razzie al pitjor del cinema nord-americà de l'any i s'han centrat en Eddie Murphy i Lindsay Lohan. Pel que fa al primer no em molesta gens ni mica però amb Lindsay Lohan...em cabreja.

No he vist tots els seus films, però tot el vist (cert que son productes senzills sense gaire fons) m'ha semblat veure una actriu amb molt de talent per desenvolupar i que els seus excessos a la vida real no s'han de tenir en compte.

Vet aquí els vencedors...

Peor película:
I Know Who Killed Me
Peor actor:
Eddie Murphy (Norbit) por Norbit
Peor actriz:
Lindsay Lohan (Aubrey) y Lindsay Lohan (Dakota) por I Know Who Killed Me
Peor actriz secundaria:
Eddie Murphy (Rasputia) por Norbit
Peor actor secundario:
Eddie Murphy (Mr. Wong) por Norbit
Peor pareja cinematográfica:
Lindsay Lohan y Lindsay Lohan por I Know Who Killed Me
Peor remake:
I Know Who Killed Me
Peor precuela o secuela:
Papá Canguro 2
Peor Director:
Chris Siverston por I Know Who Killed Me
Peor guión:
I Know Who Killed Me (guión de Jeffrey Hammond)
Peor excusa para una película de terror (nueva categoria):
I Know Who Killed Me

PUTA MERDA

Me cago en tot! Demà tinc la retransmissió de l'entrega dels Oscar's en directe ( de les 12 fins les 5 o 6), dues hores desprès a currar i dimarts nit monòleg al City (el que tinc no m'acaba de rutllar) i el pitjor de tot...em comencen a sortir les meves amigues angines...Una setmana dura segur...De regal foto de...

MA GERMANA ÉS RUMBERA

Ma germana (la que parla) ara és rumbera o una cosa semblant. En tinc proves:

AI MARETA MEVA!!!

Uf!
Primer dia al nou "curro" i més que nerviós desconcertat. El ritme i estil és molt diferent a l'anterior feina tot i ser del mateix ram. El que em te més preocupat és demà, tinc que agafar el bus per anar fins a Pedret de bon matí, i com ja deveu saber tot el transport públic m'horroritza, però s'ha de fer el que s'ha de fer. A més diumenge tinc la Gala dels Oscar's (espero fer tardes dilluns, si no no sé com ho faré) i dimarts monòleg al City...i dissabte se suposa que punxo a Blau i no tinc res preparat. Un embolic tot plegat. Us deixo amb una foto de la Lindsay Lohan imitant la Marilyn Monroe.

EL GRAN SALTO

HE VIST

Any 1990, Warren Beatty te la carrera caduca, fa anys que no estrena cap èxit. Fa temps que la nova fornada de Hollywood (Coppola,Scorsese,etc..) ja no atrauen l'atenció del públic. Però dues estrenes recents Los intocables de Elliot Ness i Batman encenen la bombeta de Beatty. Un còmic amb gàngsters podria trencar taquilles! I que millor que...

A veure, ja tinc l'objectiu, ara necessito ingredients.

Prota i directors de renom...jo mateix que surto barat.

Secundaris de luxe, si Batman te a Jack Nicholson i Ness a DeNiro jo tindre Al Pacino i Dustin Hoffman.

Música...la banda sonora de Batman la va fer Danny Elfman...doncs xec i el compro. I també tenia Prince,així que jo Madonna, a més, com vol ser actriu que ensenyi pit i cuixa.

Algú es va queixar que Batman era molt obscura, doncs a la meva fotografia tot colors primaris. I...molt maquillatge, que es noti que hi ha pressupost a més de maquetes i truc d'imatge que el facin "cool".

Resultat? Un fracàs a taquilla, però un entreteniment de primer ordre millor que Sin City.

COM A CASA...

COSES DE TARDA

Raul nadalenc a destemps

Mal de cap. Molt...Per cert, ahir vaig plegar del curru i avui ja he fet entrevista de treball pel següent.També ahir vam abandonar La Radioactivitat l'equip de Ningú no és perfecte. A part...

Ara estic a casa d'en Raul preparant el guió d'un curt seu. També he descobert que tenim un fan que es va trobar amb el blog i li ha molat. Merci i ja sabeu que tots els que voleu esteu invitats a col·laborar.

MÉS PROMOS!!!

Uf, el diumenge va ser dur. A part de fer promos vam intentar fer guió però va costar, no estàvem inspirats. A pesar d'això aquesta é una de les dos promos que vam fer involuntàriament.

RESSACA

Uf, no sabeu quin mal de cap que tinc! a.k.a. ressaca del 15. Ahir vaig anar a celebrar el cumple de la Mari ( la cunyada de l'Imma, la del Carlos, el de la veu gran). Vam anar a un restaurant que no sé com es diu. Desprès vam anar a el nou Mas de Nit. I poc més puc dir. Em vaig a dutxar. La foto la penjaré més tard. Uf...Quin dolor!

LOGO!!!

Ja ve, ja s'acosta, el moment més esperat per tots. La màquina està en ple funcionament. Aquesta tarda un nou pas endavant, petit per la humanitat, gegant per nosaltres. Sense més tonteries...el logo!!!

PEREZA DE CULTE

...Sembla que tenia raó, com sempre...si l'anterior clip de Pereza em recordava a Snatch aquest em va recordar a Kill Bill, i no m'equivoco. Investigant he trobat el productor dels clips i afirma que són referències a pelis de cultes. A disfrutar:

PEREZA - ESTRELLA POLAR

HAPPY!!!

Esti content. Això del diumenge m'ha alegrat molt. Sembla que podem crear una cosa força interessant i el millor és que dispossant del mínim possible (càmara de vídeo i portàtil) ja podem fer una cosa amb cara i ulls. A més, repartir-nos la feina espero que ens faci assumir més responsabilitats. De moment ja portem 17 visites a la promo (teaser trailer) del RE-MOU-TV. Desitjeu-nos sort!

EP, MESTRE!

Que vam fer ahir a durant la tarda-nit? Una promo estil homemade sobre el programa que estem preparant. Sense guió ni gaires mitjans i amb el que vam tardar més a muntar que a filmar. Per veure'l sols heu d'anar a YouTube i buscar "promo re-mou-tv". Pim-pam. També aquí...

COSES

Quin dia, i nit. Encara estem desperts desprès de passar-nos la tarda pensant en el nou projecte que tenim entre mans. Em fet escaleta, també pensat el logo, les cançons,...escrit el pilot...I ja a aquestes hores estem amb la promo amateur. Fa por!Aquí unes fotos!!!

BOLA DE DAN!

No em puc resistir. He trobat el vídeo al YouTube i el tenia que penjar aquí.

Si abans he parlat de l'efecte del Club Super 3, també he de parlar que a la meva infància va aparèixer les privades al nostre televisor. I clar, més series. Algunes van ser Caballeros del Zodiaco o Chicho Terremoto però jo em quedo amb Bola de Dan. Per? Resulta que per culpa d'aquesta serie a tot el pati de la meva classe tothom jugava a "balón prisionero" al qual mai abans havíem jugat. Jo fins i tot era capità d'un dels equips. Mirat ara sembla un anime força cutre, però a la seva època era del millor. I fins i tot em sabia la lletra de la cançó de memòria.

VELL!

Quan t'adones que et fas gran? Quan et quedes un dissabte nit a casa? Quan veus que ets el més gran de la discoteca? Quan fas sopars de parella? No!!! Et fas gran quan de tots els mitjans parlen de coses que van marcar la teva infància. Com per exemple l'enyorat Club Super 3. ( NO LA TONTERIA AQUESTA QUE FAN ARA AMB UN GAT-HOME (!?)

M'he adonat que últimament surten moltes referències al voltant d'aquest espai infantil per part de gent de la meva quinta que ja te força popularitat. M'entens? Ara ho faràs

Venga Monjas

Aquest duet (Xavier Daura i Esteban Navarro) ja comencen a ser coneguts pels seus sketch's del YouTube. En una entrevista per Silenci? van admetre la seva obsessió (plasmada en un dels seus vídeos) pel personatge del Tomàtic del quan els agrada fer mofa pensant que és un alcohòlic, fumador i ludòpata.

Muchachada Nui

A l'episodi 11 d'aquesta aventura a Tv2 apareixia Ahmadineyad cantant al final de l'episodi la cançó de cloenda de tots els episodis de Doaremon. "Curioso..." com diría Iker Jimenez.

Porta

Aquest jove MC que ha fitxat per Universal es va fer popular amb un tema (entre d'altres) que es diu Dragon Ball Rap on repassava la mítica serie d'anime. A més, a casa seu mateix, te un immensa col·lecció de figures basades en l'obra de Toriyama.

Aquí un breu repàs, però una cosa tinc clar, quan a la televisió parlin com a referència Naruto o Tokyo Hotel ja no seré gran, seré vell.

INDY!!!

No sé vosaltres però jo ja tinc mono d'Indy. Intento rebaixar la tensió amb el tema de John Williams, les fotos que van apareixent, llegint-ne reportatges, etc...i avui m'ha arribat una nova forma de distracció i alleujament.

Lego treurà una col·lecció d'Indiana Jones i per promocionar-ho ha publicat a la seva web un joc on-line amb flash sobre el nostre aventurer preferit.

Jo ja estic enganxat.

STAND-UP

Com tots ja sabeu he actuat alguna vegada com a monologuista (aquest dimarts 26 de febrer hi torno al City Arm's) i la veritat és que és un genere que m'encanta. Intentar fer riure a un grup de desconeguts amb les teves ocurrències com a única arma és un repte que valoro molt.

A través del blog de Pepón Fuentes he trobat un llistat fet a EEUU dels millors 100 monologuistes de la historia. Us deixo els 10 primers i un enllaç per veure el llistat complet.

CLIP,CLAP YOUR HANDS!

Altre cop donc les gràcies al Pitu per tenir-me al dia. Aquest cop de un petit gran grup que ja m'està enganxant: Vampire Weekend. Una petita delícia de sons diversos que acaben entrellaçant sense saber molt bé com, màgia?

MANSARD ROOF


A-PUNK


I a més un fenòmen que m'esta agradant. Fa uns messos ma germana em va dir que escoltes una cançó de rap amb el Tetris de base. Em va fer gràcia i poc més. Desprès em va arribar el tema de Bola de drac i per últim Todas las niñas són unas guarras. Em va dir que l'MC era un tal Porta de BCN, un ninyato. Tot i que les lletres eren poc polides eran força divertides d'escoltar. Ara fa poc s'ha anunciat que ha fitxat per Universal i els mitjans comencen a parlar d'ell. I s'ha montat l'escàndol en els fórums. Ell ja ha preparat la rèplica.

EN BOCA DE TANTOS

AVUI EN CASTELLÀ

Pues sí, hoy en castellano.

Tener un blog y no ser precisamente famoso, ni escribir de la actualidad ni estar linkeado por nadie a veces es un poco frustrante. Nadie te lee ni opina.

Pero hoy me he llevado una grata sorpresa cuándo al revisar mi mail he visto que alguien había escrito un comentario: Pepón Fuentes, en el post que le dediqué.

La verdad que me ha dejado pasmado, tanto que he llamado a un colega para contárselo. Que alguien a quien admiras y que encima se dedica a lo mismo a lo que tu aspiras te llena.

Asín que primero de todo gracias Pepón por dejar un poquito de tiempo en mi blog.

Segundo, si nunca te enteras de algún sitio para entrar a trabajar cómo guionista o colaborador...¡házmelo saber!

Tercero, si nunca te dejas caer por Girona, aquí tienes un tejado dónde resguardarte.

I al demés que us deixeu caure per aquí també gràcis per la visita.

p.d.: això...és cert, NST no ha acabat encara.

EL MILLOR VIST EN ANYS!!!

He aplaudit sol a casa aquest vídeo. L'entrega de premis Emmy amb l'intervenció de Padre de família. Brutal. El gag de Los Soprano...orgàsmic.

SUNSET

Ahir em vaig deixar liar.

Vaig quedar amb en Pitu. Vam anar a veure el Barça (quina ràbia) i desprès vam anar amb en Raul i els seus amics al Sunset.

Era el primer cop que hi anava i la veritat em va decepcionar. El lloc no està malament però per anar amb col·legues no, amb parella potser. A més, feien nit de micro obert al públic. Com he dit el lloc és un local de jazz i va sonar de tot però de jazz entre poc i gens. Això m'emprenya. Si pago sis euros per anar a un local de jazz vull sentir jazz, no folk, r&b, rock,...que també m'agraden, però he pagat per jazz. I punt.

MOLA!

La nit de cap d'any, quan ja tothom estava clapant (o intentant-ho), em vaig quedar enganxat al Paramount Comedy on feien un marató 24 hores de Nuevos Cómicos. Tot i que n'hi havia de bons i molt dolents; el que més em va agradar va ser aquest de Pepón Fuentes.

He investigat un xic al noi en qüetió. Nascut a Màlaga una de les seves primeres incursions artístiques va ser la direcció d'un fanzine. Desprès de treballar en diversos curts va saltar a Madrid. Allà treballa pel recent difunt programa Noche Sin Tregua de Paramount Comedy com a guionista. Desprès de cinc temporades ara a donat el salt a monologuista. A més te un blog molt recomanable.

CLIP VA!

Beck- The new pollution