CLIP,CLAP YOUR HANDS!

Altre cop donc les gràcies al Pitu per tenir-me al dia. Aquest cop de un petit gran grup que ja m'està enganxant: Vampire Weekend. Una petita delícia de sons diversos que acaben entrellaçant sense saber molt bé com, màgia?

MANSARD ROOF


A-PUNK


I a més un fenòmen que m'esta agradant. Fa uns messos ma germana em va dir que escoltes una cançó de rap amb el Tetris de base. Em va fer gràcia i poc més. Desprès em va arribar el tema de Bola de drac i per últim Todas las niñas són unas guarras. Em va dir que l'MC era un tal Porta de BCN, un ninyato. Tot i que les lletres eren poc polides eran força divertides d'escoltar. Ara fa poc s'ha anunciat que ha fitxat per Universal i els mitjans comencen a parlar d'ell. I s'ha montat l'escàndol en els fórums. Ell ja ha preparat la rèplica.

EN BOCA DE TANTOS

AVUI EN CASTELLÀ

Pues sí, hoy en castellano.

Tener un blog y no ser precisamente famoso, ni escribir de la actualidad ni estar linkeado por nadie a veces es un poco frustrante. Nadie te lee ni opina.

Pero hoy me he llevado una grata sorpresa cuándo al revisar mi mail he visto que alguien había escrito un comentario: Pepón Fuentes, en el post que le dediqué.

La verdad que me ha dejado pasmado, tanto que he llamado a un colega para contárselo. Que alguien a quien admiras y que encima se dedica a lo mismo a lo que tu aspiras te llena.

Asín que primero de todo gracias Pepón por dejar un poquito de tiempo en mi blog.

Segundo, si nunca te enteras de algún sitio para entrar a trabajar cómo guionista o colaborador...¡házmelo saber!

Tercero, si nunca te dejas caer por Girona, aquí tienes un tejado dónde resguardarte.

I al demés que us deixeu caure per aquí també gràcis per la visita.

p.d.: això...és cert, NST no ha acabat encara.

EL MILLOR VIST EN ANYS!!!

He aplaudit sol a casa aquest vídeo. L'entrega de premis Emmy amb l'intervenció de Padre de família. Brutal. El gag de Los Soprano...orgàsmic.

SUNSET

Ahir em vaig deixar liar.

Vaig quedar amb en Pitu. Vam anar a veure el Barça (quina ràbia) i desprès vam anar amb en Raul i els seus amics al Sunset.

Era el primer cop que hi anava i la veritat em va decepcionar. El lloc no està malament però per anar amb col·legues no, amb parella potser. A més, feien nit de micro obert al públic. Com he dit el lloc és un local de jazz i va sonar de tot però de jazz entre poc i gens. Això m'emprenya. Si pago sis euros per anar a un local de jazz vull sentir jazz, no folk, r&b, rock,...que també m'agraden, però he pagat per jazz. I punt.

MOLA!

La nit de cap d'any, quan ja tothom estava clapant (o intentant-ho), em vaig quedar enganxat al Paramount Comedy on feien un marató 24 hores de Nuevos Cómicos. Tot i que n'hi havia de bons i molt dolents; el que més em va agradar va ser aquest de Pepón Fuentes.

He investigat un xic al noi en qüetió. Nascut a Màlaga una de les seves primeres incursions artístiques va ser la direcció d'un fanzine. Desprès de treballar en diversos curts va saltar a Madrid. Allà treballa pel recent difunt programa Noche Sin Tregua de Paramount Comedy com a guionista. Desprès de cinc temporades ara a donat el salt a monologuista. A més te un blog molt recomanable.

CLIP VA!

Beck- The new pollution

MOLT A DIR

Els últims anys tothom te a mà una càmera de vídeo o fotogràfica, un ordenador i internet. Ajuntant els tres elements es poden crear petites obres que amb la seva difusió a escala mundial la converteix en mítica per milers de fans. Aquí Espanya cada any apareixen nous talents cada vegada amb més força utilitzant l'esforç i d'imaginació com a armes. Fem un repàs:

Que vida más triste

Un tal Borja, segons diu ell mateix, fart de veure que cada dia apareixen nous blogs amb massa lletra decideix fer un vlog (videoblog) amb un vídeo nou cada diumenge explicant la vida dels seus amics i d'ell a l'estil d'una sit-com. Un dels primers fenòmens a Espanya d'humor pensat, fet i triomfador d'internet.
www.quevidamastriste.com/

Lo que surja

Un grup de set estudiants de València formen una productora audiovisual anomenada Singermorning. Sense cap experiència davant les càmeres es llencen a fer una serie sobre la vida d'un grup de gays, un Queer as folk a l'espanyola per internet. La carta de presentació els ha funcionat tant que han arribat a treure la primera temporada en DVD.
www.loquesurja.es/


Venga monjas

Dos barcelonins es graven amb una càmera de fotos digital fent "tontunas" sense gaire guió. Amb llenguatge i psicodèlica pròpia , deutors dels "Chanantes", s'han convertit en l'últim fenomen d'aquestes terres.
www.fotolog.com/venga_monjas

Guris guiris

Un grup de fans de Die Hard es proposa fer un una serie per difondre per web. El problema? Pressupost zero. Utilitzant retalls de films d'EEUU de gran pressupost aconseguit.
www.gurisguiris.com/

¿ON?

Us deixo aquest magnífic enllaç sobre el present de diferents bandes del rap-metal (quins temps...)

MÍTIC

L'altre dia vaig llegir en un blog un recull de series de tv menyspreades. Em va frsutrar molt veure que tot eren tòpics: Futurama, Malcolm,etc...

Jo pensant un xic em vaig recordar d'una serie d'escàs èxit però que em va enganxar enseguida i que ja ningú sembla recordar: JAKE 2.0

La serie de Paramount (i emesa els caps de setmana a Tele5) era una de les grans apostes del canal pel 2003. Però l'audiència no va acompanyar-la cancel·lant-se a la meitat.

Jake Foley és un jove informàtic que treballa per l'Agencia de Seguretat Nacional d'els EEUU. Un dia qualsevol es veu immers enmig d'un tiroteig que li deixa seqüeles. Milers de microxips (microrobotica) es colen dins el seu cos multiplicant-li les seves habilitats. Llavors l'agència el converteix en un agent especial del cos.

I ara el llistat dels personatges:

Christopher Gorham és Jake Foley Marina Black (Sarah Carter)
Philip Anthony-Rodriguez (Kyle Duarte)
Judith Scott (Louise Beckett)
Keegan Connor (Diane Hughes)
Resum: Una gran serie d'acció i aventures per tota la família.

DE DOL

Últimament no sé com però estic omplint el blog de notícies cinematogràfiques. Avui, això sí, n'estic segur que es mereix aquest toc d'atenció.

He llegit la notícia aquest matí i m'he quedat de pasta de moniato. Ahir a la nit va morir Heath Ledger de 28 anys. El nominat a l'Oscar per Brokeback Mountain va ser trobat mort al seu apartament per una assistenta i rodejat de pastilles.

El protagonista de Las cuatro plumas havia sigut vist recentment amb aspecte deixat i fent declaracions molt pessimistes. Aquest mateix estiu s'estrena The dark night on interpreta a El Jocker a més acabava de gravar un nou film amb Terry Gilliam.

JA ERA HORA

A part de les nominacions als Oscar's (espero que Pozos de ambición guanyi) una altra notícia cinèfila ha saltat.

Per fi, desprès de trencar una llança a favor seu a Sitges i la seva reivindicació continua, el primer llarg de Vigalondo te distribuïdora a Espanya. ES tracta de Versus que l'ha comprat en el festival de Sundance en la que participa.

Felicitats a tot el seu equip, director i tots els amants de la ciència-ficció!!!

Us deixo amb una bonica foto de Bárbara Goenaga que ens alegra la vista a la pel·lícula esmentada.

DESPERADO

Estic frustrat!

Merda tarda!

He anat a fer llançada de currículums a ETT's. La primera i la segona m'han demanat si tenia CV, però no el duia imprès i m'han fet omplir unes fitxes. Ja fart a la tercera he portat el CV a imprimir. Vaig a la següent:

-Portes CV?
-Si.
-Doncs omple això.

Ja fart d'omplir les meves dades (al final m'aprendré el DNI) m'he carregat de valor i he anat a veure al meu amor platònic per demanar-li per quedar d'una vegada per totes.

Quan arribo a la tenda...que em trobo al seu lloc? Un "pavo" amb patilles. Quina desesperació! I ella on era? A berenar? Al bany? Ha plegat? Canviat de torn? Està malalta?

Arghhh...

AJUDA

Com ja us he dit em van regalar HELP! en dvd i avui mateix l'he vist altre cop desprès de tants anys.

El film no tenia que ser més que una forma més de promoció dels Fab Four siguent (en argot de ma mare) "una aventurilla". Però clar, el director és Richard Lester, eren els 60's, és anglesa i els protagonistes els Beatles.

Per mi molt superior a A hard day's night resulta genial i imprescindible. Guió digne dels Phyton, experimentació en els plans, joc d'il·luminació, ritme vertiginós i grans secundaris. A més el síndrome de culpable d'innocència el fa encara més entranyable.

Les cançons ja sabeu...

AQUELLA NIT!!!

Quines coses.

Escric això un xic tard, però la nit ha sigut dura.

Vam anar a sopar al Tastapans els següents:

-Raul
-Jordi
-Isaac
-Sarai
-Nacho
-Vane
-Carles
-Irene
-Eva
-Jose
-Oriol
-Xevi
-Carlos
-Imma
-Mari
-Sónia
-Pitu
-Nuria
...i jo

El vi i el lambrusco va córrer més que l'aigua. Desprès d'endrapar va venir el torn dels regals:

-Hollywood Babilonia II (llibre) de Kenneth Anger
-Help! (dvd) de Richard Lester
-Un joc de vols
-Una botella de Ballantine's-Corrector de ojeras
-Burberry Touch (colònia)
-Gillette Sensor, Gel i After Shave
...i el regal més estrany!!!

UNA "CHIRIGOTA" D'EN CARLES!!!

Desprès vam anar a fer una copa al Fraktal per llavors anar Carles, Irene, Vane, Nacho, Raul i jo a una masia. Tot i que deien que eren 20 euros i barra lliure no vam pagar res i vam beure molt. A més tothom em coneixia de la tv i ens van fer fotos. Desprès vam escapar-nos enmig del bosc, vam veure "pavos reales", es van obrir les llums d'una casa i vam marxar corrents, vam trobar "luciérnagas", OVNI's, en Raul va caure...I al final vam tornar a casa a les 8 del matí.

AQUESTA NIT!!!

Aquesta nit celebro el meu sopar d'aniversari al Tastapans amb tots els amics, coneguts i saludats.

L'hora d'assistència és a les 22:30 màxim i el menú consta de pica-pica, segon plat i postres. Serem unes 18 persones.

I quina por...

FLIPA

IMPRESIONANT!!!
Migdia, jo preparat per anar al curro. Piquen el timbre i obro la porta. Un noi em pregunta si parlo francès, anglès o espanyol. Com que en espanyol no ens entenem comença a parlar en anglès. Em diu que es el veí de dalt i necessita connectar-se a Internet. Li dic que no puc deixar-li degut a que he de marxar. Comencem a parlar i em diu que viu amb un company i és ciclista. Li pregunto per l'equip i diu que del Discovery Channel de Lance Armstrong. Flipo. Acabem de parlar i em diu que em passi un dia per casa seu, ja que no coneix gaire gent per aquí a fer unes copes junt amb el seu company de pis.

Flipa!!!

Es diu Christophe Laurent.

REMAKE

Normalment no donc noticies de cinema pel blog, per això tinc el programa de ràdio, però com que fa referència a Déu i a un diva de capa caiguda no em puc resistir.

Quentin Tarantino ha declarat a Vaiety que vol fer un remake de Faster, Pussycat! Kill! Kill! de Russ Meyer. En el film de sexplotation tres noies que fan un viatge amb cotxe pel desert tirant-se i matant tots els pavos que es troben per davant.

Però el més fort de tot no és això, és el següent: Haji, Lori Williams i Tura Satana vol que siguin interpretades per Kim Kardashian, Ea Mendes i Britney Spears!!!


Britney, we need you!

AVUI FAIG...

ANYS!!!

Uala!

El nen es fa gran!

El cert és que no sé com afrontar-ho. No hi ha crisis dels 24. Amb aquesta edat Orson Welles va dirigir Ciudadano Kane i Tarantino Pulp Fiction. I jo? Que faré aquest any?

I DE REGAL...

...dos clips!

POLANSKY Y EL ARDOR - Ataque preventivo de la URSS



LOQUILLO - Feo, fuerte y formal

JA TENIM DATA!!!

Bones gent!

Ara ja, per fí, tenim data per punxar els Fear & Loathing Dj's per primer cop.

Serà el proper 8 de març al Plega (Blau Club) de Girona. Serem els teloners de Stereotypo, una gent que fa molt bona música, i són de Cantàbria.

Tothom que vulgui entrar per la patilla, que em conegui o sigui dona i estigui de bon veure, sols te que dir-m'ho.

Apa, doncs!