COL·LECCIÓ DE REI 7

1408



Aquesta la veig veure a Sitges, el dia de cloenda. La veritat és que hi tenia moltes esperances, i es van complir, en part.

La primera part és molt interessant, sobretot el cara a cara entre Samuel L. Jackson i John Cusack. Desprès l'arribada i tot el centre de la història es pot dir que manté el tipus. Però el final es completament decebedor degut a la mania actual a fer un final que agradi a tots, a més molt diferent al del conte en que es basa.

PIRATS!!!

Ara que estic ficat de ple en el guions d'El Forat (ja fa un any que hi estic treballant pels canvis de format constants)i com sempre agafo alguns referents per inspirar-me (no a l'estil Tarantino, eh!). Aquesta ocasió estic repassant el treball de Cámera Café i The It Crowd. La primera la coneixeu de sobres i la segona n'he parlat en més d'una ocasió. Revisant-la un dels gags que més m'ha agradat d'aquesta producció britànica és aquest:

HITS ACTUALS

Aquest vídeo em va arribar a travçes d'en Carles de l'Irene, un amic li havia enviat en mp3 pel correu i ens el va fer escoltar. Jo desconfío de totes les gràciezs que t'arriven per mail, però aquest cop es tracta d'una gran troballa.

Fea (pero te quiero). Alfredo Pérez y Fernando Álvarez

SANT JORDI

Això és el que toca,no?

Matí aburrit, sens dubte, que espereu?

Ja al migdia he trucat a l'Oriol, en Xevi i en Raul per anar a la Rambla per passejar i mirar parades. Al final en Raul no s'ha presentat (ets més irregular que el caudal del Guadiana!). Hem passejat, intentat mirar llibres (que de parades de llibres cada any menys, n'estic fart de parades amb: samarretes, cd's, dvd's,etc...) i descobrir que El juego del angel havia desaparegut, tant s'ha venut?

Desprès hem anat a berenar, jo tenía mono de xocolata, i al Xevi l'hi han cobrat un ulll de la cara. Pobret!

Desprès he anat a la ràdio per fer el programa i quan ja pensava que ningú m'hauria regalat cap llibre per Sant Jordi l'Ignasi m'ha regalat això!

More't d'enveja, Jordi!

Ara ha acabat el Barça i es veu que han jugat de puta mare. "Al loro"!

p.d.: ahir em va visitar m'ha germana amb dues amigues a casa. Les promos lis van molar molt, sobretot la dels pares, el remix de la primera promo i la del sofà. Ara bé lo bo. Quan ja marxavem, sortint de l'ascensor, ens vam trobar una veïna que conec i que ens portem molt bé. Imagineu la seva cara al veurem sortir del pis seguit de tres noies amb els 18 recent complerts...Un poema...

COL·LECCIÓ DE REI 6

El misterio de Salem's Lot te una història força curiosa. Tot i ser un telefilm aquí Espanya es va estrenar com a film, però amb el títol Phantasma II, la segona part del mític film de Coscarelli, us preguntareu el perquè, jo també. El repartiment està trufat de desconeguts però el director és del millor de l'època, Tobe Hooper, que dirigeix amb el cul però les escenes de les aparicions del vampirs posen els pèls realment de punta. A part d'això poc a dir, és cutre i a més, entre que resumeix molt la novel·la i la versió espanyola que he vist encara està mes redudida de muntatge que el telefilm original ets quedes fred.

COSETES DEL FORAT

Sembla que ja sí, ja tenim les piles posades.

Com tots sabem els entrepans estan formats per dos talls de pa i al mig el que vulguis: formatge, pernil, escopinyes, whisky...Doncs això serà El Forat.

De moment ja tenim el pa de motlle, o sigui l'intro i l'ending.

Ens falta la "xixa".

INTRO


ENDING

PASSAT OBSCUR DE...

Gus Van Sant.

Sí, tothom creu que és un director, un bon director gafapasta d'aquells que els de Cahiers és fan palles. Però desprès d'un gran treball de recerca (YouTube) he trobat uan prova que desmostra que no sempre ha estat així. Mitjans dels noranta i Deee Lite, que triunfava amb el seu Groove is in the heart, treia nou singke Runaway. Director? Ja sabeu...

WAPO (GRÀCIES)

Ara mateix estava aburrit, tant que he començat a mirar els espais dels contactes del mesenger, allà on la gent penja les fotos dels seus viatges o amb els seus amics de juerga que fa dos anys era la bomba però ara tothom va amb fotolog.

Doncs bé...

He anat a parar al del Nacho i m'he trobat unes quantes fotos meves que m'he guardat i he pensat en publicar per aquí.

Vet aquí la primera, on jo tenia uns 19-20 anys, vivía a Barcelona i compartia pis amb en Carles Porxas. Aquesta foto la tenia gastada, era la que feia servir quan algu m'en demanava de foto pel mesenger.

JAJAJAJAJAJA

PUTA CACA

Ara he vist que no veig bé el meu propi blog, només veig l'última entrada i la capçalera.Quina ràbia!!!!

COL·LECCIÓ DE REI 5

EL CEMENTERIO VIVIENTE

Finals del vuitanta i el cinema de terror era camp de cultiu de Elm Street i Muñeco Diabólico i aquí es nota. El que podia ser un telefilm es va convertir en film amb King com autor de l'obra adaptada per ell mateix. Tot i no tenir cap cara coneguda ni davant la camera ni de direcció compleix la seva funció. Els actors aproven i la directora aconsegueix realment inquietar en algun pla i sobretot en la seqüencia de flashfoward de la germana de la protagonista. Poc més a dir, que entreté i en alguna ocasió aconsegueix ue relament vulguis obrir la llum i escoltar els sorolls.

COL·LECCIÓ DE REI 4

CHRISTINE

Feta a l'any 1983, quan King i Carpenter eren reis del terror. Malauradament l'unió no va funcionar. Film llarg e irregular, on un adolescent s'obsessiona amb un Plymouth Fury anomenat Christine que te, a part de vida, gelos. A mi m'ha semblat mal portada, amb algun detall bo, però que no arriba ni a inquietar degut a que no ets capaç d'assumir cap dels dos personatges, noi i cotxe, i l'únic que realment t'atrau és l'amic del prota. Dolentota.

¡AL LORO!

I així succeí:

Dissabte tarda vaig anar a veure l'Alex en el campionat de funky on va quedar junt amb la seva classe tercers.

Desprès reunió de grup per tratar temes legals de la productora. Vam acabar a casa meu escoltant una cançó de "risa" i mirant com es liaven els veÏns.

A la nit vaig pirar al sopar de cumple de la Sonia on li vaog entregar el vídeo que li vaig fer.. Diuen que li ha agradat.

Ja a la una vaig entrar al Blau per retrobar-me amb tots. I que va passar:


-La sala plena amb Fear and Loathing punxant; uns genis!

-Battle de ball entra Carles, Nacho i jo.

-Vam fer fotos amb desconeguts apareguent per darrera, digne de FHM. Exemple:

-Em vaig trobar l'alemana que em va dir que la truqués. Per cert, te xicot. (!?)

-Les imitacions d' "al loro" de Laporta vam ser el més repetit.

-En Dani i en Raul es van intentar lligar un parell d'amigues. Que per cert vam estar rodejats de ties en tot moment.

Ja tothom tornant a casa en Dani i jo vam fer el mateix però amb les dues amigues amb taxi. Vam anar a esmorzar al Nuria. Desprès les vam invitar a pujar a casa, però la més "simpàtica" no va voler aixafant la guitarra a la seva amiga.

Calents i al llit.

COL·LECCIÓ DE REI 3

CARRIE

Primera novel·la publicada per Stephen King, primera adaptació cinematogràfica i primer èxit de taquilla. La combinació d'una història molt original i trencadora (en el seu temps) i la direcció de Brian DePalma van aconseguir aquest clàssica del gènere. Una noia amb la primera menstruació sofreix l'aparició dels seus poder telequinetics que permetrà protegir-se de tots els companys que se'n burlen. El pas de nena a dona, la repressió dels cristianisme, la crueltat vers els considerats inferiors acabat en una traca sanguinolenta, a més d'un espant final va obrir la porta de King al cine. A part de la magnífica interpretació de Sissy Spacek (que va fer el càsting per Star Wars i que en principi havia d'interpretar la Leia i la Carrie Fisher a Carrie) és recordada per ser una dels primers papers de John Travolta.

STRESS

Fa un parell d'horetes que m'acabo de llevar i ja m'estic estirant dels pèls.

Dintre una hora vaig cap al Bar l'Illa per trobar-me amb en Carlos, l'Imma, l'Alex el seu fill i la Mari per anar cap a Figueres on actua el petit en un concurs de funky. Tan bon punt acabi l'actuació, vora les cinc,la Mari i jo tornem cap a Girona. Allà arribarà en Dani i ens reunirem junt amb en Jordi i en Pitu, potser Nacho i Raul també per fer-la petar sobre tot el que hem de fer amb la productora d'ara endavant. Ja cap al vespre-nit, deixare en Dani en custodia, no sé de qui, i marxaré al sopar d'aniversari de la Sonia. Un cop sopats i beguts em deixaran al Blau on punxen en Jordi i en Pitu. Ja de matinada m'emporto en Dani a casa, que hem de dormir. Ja l'endemà quedem tots de nou per parlar amb l'Aaron per saber més del projecte de televisió per internet en el que volem participar.

I desprès diuen que la vida del solter és tranquil·la, divertida, relaxada...

La mare que us va parir!!!!!

COL·LECCIÓ DE REI (INTERVAL)

COL·LECCIÓ DE REI 2

IT (ESO)

En realitat es tracta d'un telefilm-miniserie de 1990 que es va projectar en cinemes a bona part d'Europa. Dirigida per l'expert en el genere de terror Tommy Lee Wallace. En ella un aterrador pallasso, Pennywise, (interpretat per Tim Curry) retorna cada 30 anys per alimentar-se d'éssers humans. Fins que un grup d'escolars li planta cara. Ja d'adults s'han d'enfrontar a ell per destruir-lo d'un cop per tots. Destacar alguns dels intèrprets com John Ritter (que apareix a la Jungla de Cristal) o un jove Seth Green en un dels seus primers papers. Tot i no ser perfecte i patir alguns tics de la seva època aconsegueix alguns moments realment inquietants.

"¡LO HA DICHO!¡LO HA DICHO!"

zàping | GEMMA BUSQUETS. «Muchachada Nui»



L' humor de Muchachada Nui provoca reaccions extremes: o plores a llàgrima viva i et petes de riure o no li veus la gràcia al que fan aquest grupet d'amics –que semblen estudiants universitaris compartint pis però que ja tenen edat de tenir hipoteca– i que representen la nova generació progre de l'humor; allunyada dels referents de Los Morancos i de Cruz y Raya. No són tampoc els nous Faemino y Cansado ni tan sols els Monty Python manxecs. El que fan Joaquín Reyes i la seva troupe no es pot etiquetar. De fet, no cal afegir adjectius a l'humor: intel·ligent, absurd, caspós, freakie.... Per alguns, Muchachada és genial, per altres, és malbaratar diner públic. El seu, però, ha estat un èxit conxorxat a internet, en els blocs i a Youtube, però també del boca orella. El gags es veuen més a la xarxa que els dimecres a la nit a La 2. El seu retorn, però, ha estat decebedor, seguint la línia dels últims capítols. A Celebrities, la paròdia de Quentin Tarantino no iguala el nivell aconseguit amb Lars von Trier. Munjo viejuno, fluix i Los Klamstein, millora. Només Enjuto Mojamuto i el seu «me siento gif» recupera l'esperit de Muchachada Nui dels inicis.

Font: El Punt

COL·LECCIÓ DE REI

Aquest temps lliure fa que m'hagi entretingut llegint i també mirant pel·lícules.

Com que m'acabo de llegir "La zona muerta" d'Stephen King m'he posat a repassar els alguns films basats en la seva obra:

La Zona Muerta

Dirigida per David Cronenberg i primer film de la seva etapa americana.Produida per Debra Hill (també responsable de molts films de Carpenter)i el mític Dino De Laurentiis és un molt notable film i adaptació, l'únic problema recau en la condensació de l'obra original que tot i no ser molest el converteix en molt capitular, que en part fa que el ritme sigui intens de cap a peus. Per últim ressaltar la magnifica interpretació d'un gran Christopher Walken i un secundari de luxe: Martin Sheen.

Misey

Impecable treball de suspens en que descobrim els problemes de la fama, i en concret el perill que són els fans. Una sobervia direcció de Rob Reiner en plena forma, una història in crescendo i grans interpretacions de James Caan i Kathy Bates pel quals va guanyar l'Òscar i el Globus d'Or.

NUI 2

Bones,

ahir va tornar Muchachada Nui a Tv2 per sort de molt. Estàvem un xic orfes, la veritat.

No ha tornat de forma brillant, la veritat, però la dosis és suficient. Estava un xic espantat; havia llegit que Joaquín Reyes pretenia canviar un xic el programa per abarcar una audiència més majoritària, i el cert que no em feia cap gràcia. Crec que actualment el millor és buscar un públic concret degut a que en tots els camps s'ha especialitzat tot, buscant un públic fidel abans que un més ampli. El seu problema és que la "muchachada" són fans que utilitzen més l'internet per veure els continguts que el televisor.

Vull destacar sobretot l'sketch de Raúl Cimas com a dramaturg. La veritat és que porta un anys molt alt aquest senyor i espero que molt aviat li donguin la importància que es mereix.

A banda, com a fan de Tarantino, crec que el Celebrities va ser força acertat tot i que no exacte. Em va agradar comprovar que hi ha més gent que creu el mateix que jo: Robert Rodríguez és qui és gràcies a l'amistat amb Quentin. El que em va fer estirar dels pèls va ser la referència a Mario Bava, que és un director de giallo, no d'spaguetthi-western com apuntaven.

Us deixo amb el gag d'en Tarantino comentat abans:

COSETES...

Bé,tot bé.

Ara que tinc un interval de temps lliure, d'entre que he plegat del Caprabo i començo a la nova feina, he aprofitat per penjar uns quants vídeos al YouTube sobre Re-Mou-Tv i El Forat.
Tot i els que avui , ahir vaig penjar el tease-crèdits d'El Forat, penjo son de fa temps estan de plena actualitat per la nova empenta que li estem donant a Whololo.

No m'allargo més i us deixo amb ells:


Aquesta és la única promo de moment que hem fet amb guió. I és nota. No dic que les demés siguin pitjors, però aquesta diguem que és més profunda que visual.

A destacar: la bona interpretació d'en Raul (que porta dies desaparegut) i la música escollida per en Pitu.


Aquesta promo se'm va ocórrer un diumenge tarda desprès d'un dinar familiar en que tots estàvem un xic beguts. Creia que els meus pares, i el seu contrast, vist amb distància era una combinació explosiva. Feta amb un temps record, i la veritat que n'estic força orgullós. Ma germana no va sortir-hi perquè estava amb ressaca.

A destacar: la direcció-cópia estil Wes Anderson i les actuacions.