FESTICURTS 08

Ahir vam rebre el premi especial del Festicurts de Figueres pel nostre curt Petit Misteri que vam dirigir la Nuri, en Pitu i jo, interpretat per Nuri, Pitu i Nacho i jo com a guionista. És el priemr cop que participem en un concurs de cinema i la veritat que estem encantats amb el resultat.

PROM NIGHT

Desprès d'un vespre un xic mogut, vaig assistir a la projecció del nostre curt Petit Misteri al Festicurts de Figueres, vaig arribar a casa amb ganes de menjar i veure una peli simple i què millor que una de joves adolescent morint al seu ball de graduació?

Prom Night, és això i poc més, i s'agraeïx. Una professor s'obessessiona amb una alumne seva, fins al punt d'anar a casa seu i matar-li tota la família per estar sols. La noia s'escapa i detenen al teacher boig. Anys desprès la noia va al seu ball de graduació de l'institut alhora que el profe també es decideix per escapar-se. I bé, ja deveu suposar que passa. El film no té més, com quasi tots els films de terror adolescent americà: cap pit, poca sang, espants sonors, cops d'efecte barats, jovent guapo...però el que la diferencia d'altres films és que lapolicía i intervé i aconsegueix ser efectiva. Efectes de 11-S, suposo. Poc a destacar, ni d'interprets, guió o direcció. El millor, potser, el seu acabat, perquè això ho tenen clar a Hollywood, per merda que sigui, que llueixi en pantalla. I ens encanta!

MÉS CRÍTIQUES

Torno de nou al meu blog per deixar present les dues últimes pel·lícules que he vist:

Una conejita en el campus

Suposo que tots recordeu Una rubia muy legal, el trampolí a l'èxit de Reese Whiterspoon, doncs els seus guionistes semblen obsessionats en les històries de rosses tontes amb aquest nou treball. Anna Faris (protagonista de la saga Scary Movie) interpreta a una conilleta Playboy que al complir els 27 anys ha d'abandonar la mansió i acaba dins la germandat Zeta Tau Zeta d'una universitat. Res nou sota el Sol, però l'interpretació de Faris converteix el film en un divertiment directe i senzill, que més se li pot demanar a una comèdia?

Reflejos

Kiefer Sutherland torna a la pantalla gran deixant de banda el mòbil de Jack Bauer amb un director de garantia a la mà, Alexandre Aja, director del remake de Las colinas tienen ojos i Alta tensión. La veritat es que al veure aquest parell fa venir ganes de disfrutar d'una bona pel·lícula de terror, però ens trobem davant d'un film fàcil que combina gore i thriller sense gota de suspens o horror. Tot i l'empenta que dóna en Kiefer amb la seva actuació, el film no s'aguanta per enlloc, una llàstima ja que l'idea, força original podria haver rendit molt més amb un bon guió.

ESTIC AQUÍ

Gent, he tornat.

Sembla que per fi gaudiré d'una mica de calma i tranquil·litat, i què millor que tornar al meu blog personal per distreure'm?

Avui us parlaré d'un film que vaig veure ahir a la nit, i al ser fosc que millor que una de por?



Llama un extraño de Fred Walton, es un film de 1979, que veu directament del primer film de Halloween de Carpenter, però respectant les distancies. El producte es val per ell mateix amb molts mèrits.

L'argument està extret directament de la llegenda urbana, encara que desconec si va ser primer l'ou o la gallina, on una cangur adolescent es fa càrrec una nit dels fills d'un matrimoni que marxa a sopar a un restaurant. Al poc de quedar-se sola comença a rebre trucades d'un personatge misteriós. Espantada truca a la policia per denunciar els fets. Acaba descobrint que les trucades s'efectuen des de la mateixa casa.

Aquest es el plantejament inicial del film que realment està magníficament escrit, dirigit i interpretat. Tant es així, que el primer film d'Scream de Wes Craven en beu directament. El problema ,greu, de la història n'és el nus, que es perd en els camps més gastats dels thrillers dels 70. Per sort, el desenllaç, amb espant dels grossos inclòs, acaba deixant un bon gust de boca.

Destacar la seva interpret, Carol Kane, i que recentment Simon West n'ha dirigit un remake: Cuándo llama un extraño 2006.

I'M VERY LIAT

Ho sento, peró tots ja sabeu què passa. El Forat està donant les priemres passe i tinc que estar-hi al damunt, tot i que a MADRES ADOLESCENTES diguin que no, i vet aquí que tinc això abandonat.

Sorry.

Primer no puc quedar amb molts de vosaltres i segon el temps es digumina molt ràpid. Espero solucionar-ho aviat. Mentres...Zasca!

GENT!!!

Molts de vosaltres, amb els quals no tinc contacte directe, us deveu pensar que he desaparegut...doncs teniu en part raó, peró sols del blog.

Aquest nou curs és força estrany per a mi: he plegat del "curru", en seré un parat més, estic buscant company/a de pis desesperadament (interessats/ades ja sabeu!) i estic ultimant el llançament del monstre creat per en Jordi i jo: El Forat.

La veritat que entre crear blog, facebook i canal de youtube, estar al dia del videoclip, fotos, cartells i mailings, més el muntatge dels episodis estic un xic...out, a més no tenir internet a Girona afecta força.

Per cert, vaig anar a veure Spamelot...el musical aquell que va més o menys així...


Doncs ara la versió autèntica...

LA,LA,LA,...PAM,PAM!!!

No us he oblidat tranquils, peró han passat i passaràn un seguit de coses que prometen possar potes en l'aire tota la meva vida, així que temps per anar a buscar wi-fi i actualitzar tot això és "xungu".

Primer he deixat el meu lloc de treball, no sé si tindré paro o hauré de buscar feina extremadament ràpid, no sé si continuaré a Girona compartint pis o aniré a Figueres una temporada a treure'm el carnet de conduir per tornar a Girona amb un nou curru, no sé què ni on ni quan soparé avui i si Crackòvia és tant dolent com va semblar.

Amb tots aquests interrogants hauré de donar-vos notícies bones no? Segurament tindrem aviat entrevista amb el Diari de Girona perl tema d'EL FORAT i de pas us deixo el cartell que ha fet la Nuri, amb un reoc d'en Raül, mínim:

EI!

Males gent,

sembla que el veï ciclista ha marxat i en el seu lloc ha vingut una parella que parla en un idioma extrany, he sentit com deien alguna cosa com "vamos a dar una vuelta por el centro", i crec que els meus dies de connexió feliç s'han acabat.

Mentres, us entretinc.

A molts llocs i canals de la pell de toro diuen que la televisió al seu país, en concret en séries, estan arribant al que res ténen que envejar als EEUU. Clar, per això Aída supera en actors i guions a The It Crowd, Hospitak Central és més profunda i entretinguda que Nip/Tuck i la intro de Física o química es igual o millor que aquesta, True Blood que s'estrena en res a l'HBO:

ME CAGO EN ....

La merda de "Vuelta de España", el meu veï ha marxat a coerrer per les Espanyes i m'ha deixat sense wi-fi...

El pròxim a xupar-li el wi-fi serà un paralitic fijo.

Així que fns noves notícies estic off de connexió.

Estigueu atents!!!

ANEM PEL BON CAMÍ

Això d'El Forat està creixent, va començar siguent un Danny DeVito i comença a apuntar maneres de convertir-se en un Ricky Rubio, i això és bo. Perquè enviar mails avui ja estic fart us avanço com va tot:



-Dijous 4 a les 9 del vespre fem la sessió de fotos , de la mà de la Nuri, al meu pis, porteu vestuari i tot el què us vingui en gana d'atrezzo.

-Aquesta setmana gravem quatre cançons d'El Forat, les lletres escrites per en Pitu i en Jordi cantades per noia i noi. Així tenim on escollir.

-En Raül està treballant en els logos i una web, per si de cas. A més aviat es farà les fotos "d'amor" amb una iaia per l'episodi en què se les lliga a totes.

-Hot Penguins estan treballant en un opening i ending per la série...orgasm!!!

-La Míriam, amiga de la Nuri, va parlar amb en Raül i pot fer-nos article de promo al Punt Diari.

-I per últim, ahir ja vaig entregar muntatge definitiu del primer episodi d'El Forat als de FestucadaTv, que també estrenaran per l'octubre.

És tot, ara a esperar que el Barça guanyi i qualsevol cosa truqueu o envieu mail!

NAR FENT...

Bones, aprofitant que en Pitu ha actualitzat el blog, jo també m'hi apunto (!?).

Primer de tot...la cosa marxa, ara falta que torni la resposta del públic.

-Els nostres Lennon/McCartney aprticulars (Pitu/Jordi o Jordi/Pitu) ja han escrit la lletra en anglès pel tema principal d'El Forat. Encara no sabem amb quina ens quedem, ja es veurà.

-La promoció per Banyoles, ja ha avançat, he parlat amb l'Arnau i la setmana que ve quedem per parlar.

-En Nacho ja sap com ha de ser la web i s'hi ficarà en no res.

-Ja tinc el muntatge deifinitiu del primer episodi per donar-l'ho als de Festucada Tv i el trailer del nou episodi.



I per últim un regal genial, fotos que va fer en Jordi al rodatge de l'últim episodi d'El Forat.



Raül i Dani, doneu senyals de vida per favor i dieu com va tot, i com heu avançat.

HO HE DE PENJAR...SORRY

AHIR VA SER...

Doncs ahir finalment vam celebrar la reunió amb tots els de la productora, menys en Dani, a casa meu.

Vam clarificar les dates i deures de cadascú dins la campanya de marketing.

A banda vam gravar el nou episodi d'El Forat a més d'un "making-off" de la série amb l'equip de Re-mou-tv.

Vam acabar a les tres morts i reventats, peró crec que va valdre la pena.

Estic petat.

HABEMUS LOGO!!!

Doncs això, que ja tenim logo d'El Forat, que és aquest...



S'hi poden fer canvis, més que res la part dels peus, però seria així més o menys.

Espero comentaris o mails amb la vostra opinió.

Salut!

ALL THE SMALL THINGS

Bones gent,

actualitzo això per ficar-vo al corrent de tot plegat.

Primer us aviso que afegeixo un nou enllaç a la secció de links, que és el fotolog de Hot Penguins, el grup de Figueres que vam descobrir aquest dissabte passat a Vilabertran, amb els quals ja estem en contacte per mirar de fer alguna cosa plegats.

En segon lloc, aquest dissabte hi ha reunió de la productora al meu pis per enfocar la promoció d'El Forat, a més de com desarrollar Re-Mou-Tv i en cas d'haver-hi temps també gravar un nou episodi de la sèrie a més d'un "making-off" a càrrec de Re-Mou-Tv.

Per últim, us recomano "Los Bingueros" amb Pajares i Esteso, que tot i semblar una cutrada de la Transició és molt recomanable, sobretot pel seu guió molt ben acabat, tenint en compte l'època i el gènere.

p.d.: fa molt que no trepitjo la platja, que no passo per Passarel·la i no desconnecto de tot plegat.

p.d.2: ja hi ha el videoclip del single del nou àlbum d'Oasis, molt wapo.

HOY PUEDE SER UN GRAN DÍA...

Però tot semblava ser que ahir no.

De bon matí em va enviar un sms en Pitu per anar aquella nit a fer de reporter per un repor de RE-MOU-TV i tot i que jugava el Barça el Gamper vaig acceptar.

A la tarda vaig pillar el tren per pujar a Figueres i de pas portar un regal al meu pare, que avui 17 d'agost és el seu i meu sant!. Després de dinar tard vaig quedar amb en Pitu i la Nuri per fer el café i discutir com fariem el report i entrevista a Miau Miau.

Ja amb les preguntes llestes vaig a casa, truquem a un pizza que no es presenta en una hora i em perdo bona part del partit pel retard del Gamper. Allà estava que treia fum. Si alguna cosa no soporto és la impuntualitat. Em van passar a buscar Pitu i Nuri i cap a Vilabertran. Alla vaig menjar un bocata i café i vaig veure un tallet de Barça.


Després cap a la furgo de Miau Miau a fer-lis l'entrevista. Es van portar realment i m'agradaria destacar el futimer de dones que rodejaven la furgo, potser intrascendental, peró curios.


Un cop acabada l'entrevista, aparició en directe de ma germana amb cotxe inclosa, vam anar a veure al grup que tocava, i potser la gran sorpressa de la nit: Hot Penguins. Quatre nois de 17 anys fent versions de Arctick Monkeys, Strokes i Babyshambles que ens van marevellar, realment bons. Tant ens van agradar que vam decidir entrevistar-los també. Realment simpatics i agradables, ens van atendre cordialment i van contestar a totes les preguntes. A sobre resulta que el bateria conixia El Forat i ja hem intentat convencerl's perque ens escriguin una cançó per la série o que almenys ens deixin fer un videoclip del grup.


De Dekrepits no en parlo, i punto!

CAÇA-VAMPIRS

Avui és festa, i el normal era sortir de marxa ahir la nit, però ves a saber si és l'edat o la crisis que uns quants vam acabar fent feina.


Sols em quedava un reportatge per gravar d'Atrapats de TvGirona i em van donar carta blanca així que vaig escriure un guió on entrevisto a un caçavampirs enmig de Girona. Un cop aprovat em faltaven els actors i vaig liar als col·legues: en Carles és Antoni Puigcerd, el caçador, Vane com a Gironina "faltona", Nacho el vampir i la Mercé de víctima.


La veritat és que va ser un dels reportatges més durs de gravar que he patit. El riure s'em escapava a la mínima, entre les frases d'en Carles i el seu evstuari explotava cada dos per tres.


La cosa es va allargar força, vam començar a les nou i quart i vam acabar a les dotze i mitja, i vam acabar remullats.


A veure com queda i a riure una estona amb ell l'últim divendres d'agost a les deu de la nit a TvGirona.

MIREU QUE HE LLEGIT AL MATÍ AL DIARI!

"La Sexta compra un 'blog' para hacer una teleserie

• El humor de la videobitácora 'Qué vida más triste' llegará a la cadena en otoño


Los actores de la videobitácora, Begoña de la Cruz, Borja Pérez, Nuria Herrera y Joseba Caballero, y dos personajes en su versión animada. ANTONIO GÓMEZ
MADRID

Las relaciones entre internet y televisión cada vez son más estrechas y las cadenas han encontrado en la red un aparador para difundir y promocionar sus producciones, ya sea en sus propios portales o en otros ajenos. La Sexta ha decidido invertir los términos y convertir ahora en programa televisivo un videodiario digital que desde el 2005 triunfa en internet.

El videoblog en cuestión es Qué vida más triste.com, creado ese mismo año por Rubén Ontiveros, un guionista de producciones como Vaya semanita (Euskal Telebista) y Made in China (TVE-1), entre otros espacios. Para hacer lo que le apetecía, y no lo que le pedían, decidió expresar sus ideas en tono humorístico mediante pequeñas piezas de vídeo, de dos o tres minutos, en las que los protagonistas cuentan ante la cámara sus vidas, supuestas o reales. Desde el 27 de marzo del 2005 ha colgado, divididas en tres temporadas, un total de 103 escenas, una cada domingo.

El alto número de visitantes del videoblog, que ayer ascendía a casi 2.379.000, hizo que las televisiones se fijaran inmediatamente en Ontiveros y su trabajo. "Desde hace tiempo veníamos recibiendo ofertas de varios canales, pero no me acababan de convencer, porque querían cambiar, aunque fuera ligeramente, lo que hacíamos y yo prefería que se mantuviera el mismo formato, el mismo tono y los mismos actores. Por eso nos ha parecido bien la propuesta de Mediapro, K-2000 y La Sexta, porque respetarán todo esto", comentaba ayer el creador y responsable de Qué vida más triste.

La Sexta tiene previsto comenzar la emisión justo tras el verano o en otoño. La privada mantendrá el formato original, así como a los intérpretes y personajes que, para jugar con la confusión entre ficción y realidad, llevan los mismos nombres unos y otros. Ninguno de ellos es un profesional de la actuación, sino amigos personales del director.

Borja Pérez (gruísta de profesión) es el protagonista, el que cuenta su vida ante la cámara, acompañado de su novia, Nuria Herrera (una profesional del audiovisual, aunque no actriz), y su mejor amigo, Joseba (Caballero (empleado de un laboratorio químico). Además de imagen real y de los tres actores, el actual Qué vida más triste de internet también cuenta con invitados episódicos y animaciones por ordenador, que seguirán apareciendo en televisión."

El Periódico de Cataluña

SEGUR QUE ÉS ESTIU?

Ja estem a l'agost, o sigui a ple estiu, i encara no en tenim gaires proves de què ho sigui, a part dels calendaris i d'alguns afortunats que tenen vacances. Molts del trets habituals d'aquesta estació estan desapareguts i aixó fa que l'estiu sigui menys estiu. Anem a repassar:

Incendis: mínims! I m'alegro la veritat. Aquest any els incendis han sigut mínims, fins el moment. Encara no hem sentit cap voluntari explicant-nos que tot alló negre del seu davant és el bosc on durant anys ha anat ha fer alguna escapada amb els amics o família i lamentant-se o cagant-se en el culpable.

Cançó de l'esiut: i ja van dos anys. Ja l'any passat vam quedar orfes d'un tema cutre-alegre per repetir a les radioformules, tot i que semblava que ens menjariem el Chiki-chiki fins a Nadal, però els d'El Terrat ens han donat un respir tallant el fenómen en sec. Per tornar-hi de nou amb un altre tema aquest hivern? Qui sap...És més, el Hips dont's lie de Shalira encara sona des de fa...molts anys! El cicle vital d'aquests insectes cada any és més rar.

Gelat i famosa: no, Eva Longoria no conta, repeteix de l'any passat. Aquest any ni Pataki, ni Paz Vega, ara tenim que menjar el gelat simplement perquè ens agrada i punt. No hi ha cap reclam erótic darrera. Una llàstima...

Fitxatge sorpressa i mediàtic: ni del Barça ni del Madrid. és més, sembla que els mediatics son els que volen que fotin el camp (Robinho i Eto'o). Chrsitiano a plantat als blancs i cap 9 vol venir a Can Barça, serà per les sessions dobles d'entrenament d'en Guardiola? Això amb Rikjard no passava...

Però el realment preocupant...la moda que ha aparegut i que espero que no repeteixi l'esiut que vé...N'estic fart de veure xavals de sudamerica amb la samarreta ramengada dfins sota el pit ( com un top) i escoltant música a través del móbil. A banda de cutre a més no poder una pregunta no em deixa dormir. Si aquest èssers xulegen de tenir diners per poder comprar-se uns móbils de tanta calitat, perquè hi fan sonar mñusica tan dolenta i amés no és compren uns cascos? Iker, tens resposta???

Això ñes tot.

HE SOBREVISCUT!!!

Sembla que el veï per fí s'ha decidit a quedar-se a Girona i tenir el wi-fi connectat. Merci!

Jo doncs actualitzo això que ja tocava.

Resumint: tot sembla un xic parat pel que fa a la productora, tot i que no he parat de moure'm en tots els camps de marqueting. Aviat ho tindrem quasi tot llest, menys la web. També he tingut temps per mirar tele, ara estic enganxat a La guerra en casa, grab sit-com a les nits de la 2, el Muro Infernal, m'encanta i...comprobar com els de Vacances Pagades tenen algú que es mira el nostre programa de TvGirona Atrapats, en menys d'una setmana 2 referencies clares. Mencionar per últim la farra que ens vam correr en Carlkes, Nacho i jo.

Demà més!