Bé...desprès d'uns dies desconectat...no he fet res que cridi l'atenció. Vaig anar ahir dissabte amb els de la feina de festa amb els del treball a Platja d'Aro. I avui he quedat amb en Jordi a parlar de Whololo, i em parlat de tot menys de...Whololo. Espero que em passi alguna cosa interessant, espero....
En pocs dies em sabut molts dels fitxatges dels mitjans de comunicació, vet aquí:
-Andreu Buenafuente presentarà el seu late a La Sexta.
-Joaquín Reyes i la resta dels chanantes, chanantes!, es traslladen a La 2.
-Jacint Casademont ara farà ràdio...ho intentarà, almenys. Serà al programa de cine, còmics i sèries de TV Ningú no és perfecte de la Radioactvitat. Segurament duré una petita secció de rodatges de films quincenalment. Uooo...estic content!
Aprofitant que avui era festa aquí Girona m'he escapat a la meva citat natal, Figueres. Pel matí he anat a un càsting, que crec que em podria haver anat millor, i desprès he quedat amb ma germana i àvia. Per la tarda he anat a fer cafè amb en Pitu per posar-nos un xic al dia de tot plegat. A les sis un Catalunya Exprés i de nou a Girona...Profitós.
Fa cosa d'uns mesos em va tocar fer una enquesta als estudiants de la Universitat de Girona. Vaig decidir preguntar-lis: Los Simpson's o Padre de Família? Vaig flipar quan va guanyar els nostres grocs amics per rotunditat. M'explico, m'agraden els Simpson's, però trobo que Family Guy, ha acceptat ser un fill bastard i sabut anar més enllà. Aquí un exemple.
Vet aquí just abans de començar a gravar la secció de cocktails del programa, amb el nostre guru de l'alcohol, l'Adri, i jo "acompanyant-lo" i l'Eli...fent companyia. Per cert, aquesta secció sempre la gravem a les 4 de la tarda, i jo estic sense dinar, he de provar els cocktails i la veritat és que pugen força...
Doncs sí, aquest diumenge a les vuit i pocs minuts del vespre ha començat la pre-temporada del de "The Chuck Norris Team" a la pista de Fontajau. No direm que va ser un gran partit, però vam riure força. A destacar el bon toc de pilota d'en Nacho i en Carles, el pèssim estat de forma del "Cangrejo" Duharte i l'aparició d'en Miguelito. Per cert, jo encara estic amb "agujetas".
Hi ha coses que em superen. Aquesta és una d'elles. No ho entenc. Que pot resultar ofensiva la portada? Potser, però si ofèn per alguna cosa deu ser...Bé, resulta que l'han confiscat pel dibuix, no pel text. Tampoc ho entenc. Actualment intenta ocultar una cosa que ja ha vist la llum pública és tan tonto com intentar contar-se els pèls del cul. Tot blog de mare l'ha penjat la portada, ha tingut més repercussió de la que hagués tingut. Han fet publicitat gratuïta a El Jueves, se la mereixen, i sols han embrutit l'imatge de la monarquia. Trist, molt trist.
Aquesta promo va sortir enmig d'aquell diumenge de gravació. En principi jo tenia que trencar llesques de pa de motlle, però al arribar al plató ens vam trobar sense pa de motlle. Així que buscant vam trobar motlles de magdalenes. La cançó de The Hives ajuda a donar-li un toc especial. Crec...
Ok, suposo que tots la coneixeu. Ès la primera pel·licula de Guy Ritchie. No s Pulp Fiction, no ès Trainspotting,...però té un xic de les dues. Aquí la va doblar Santiago Segura. Jo la vaig descobrir a la Imagenes de Actualidad. Me la vaig comprar en VHS. Me la vaig baixar per e-mule. Ara me l'he comprat en DVD edició 2 discos. Extres brillants, anecdotes sorprenents, banda sonora brutal, british style,...fins i tot Sting hi queda bé! Ja l'esteu comprant! Deixeu que la mula respiri un xic!
L'any 1980 es van estrenar dues pel·lícules sobre homes-llop que van revolucionar el gènere: Un Hombre Lobo Americano en Londres de John Landis i Aullidos de Joe Dante. La primera la vaig veure fa temps i em va deixar molt bon sabor de boca, sobre tot per la combinació d'humor-terror. La segona no havia tingut oportunitat de veure-la fins ara.
Aullidos (The Howling) tracta d'una reportera que desprès de l'atac d'un fanàtic decideix recuperar-se del trauma, per conseller d'un psicòleg autor de best-seller's, a La Colonia, un centre campestre on fer teràpia de grup. Un cop instal·lada allí amb la seva parella descobrirà que tots els integrants no són precisament un angelets, més aviat uns llobatons amb males puces.
La veritat m'ha decepcionat un xic. N'havia sentit parlar molt del film, però les escenes curtes i sincopades no donen l'oportunitat d'involucrar-t'hi. Les transformacions, per l'epòca en que es va crear, són bastant bons. Les interpretacions bastant simples, tot i que el guió tampoc no donava per molt més. En fi, haurem d'esperar un remake dels que estan de moda per mirar si realment se'n podia treure més suc de tot plegat.
Capri era un mestre, Frameart35mm també. Aquest muntatge d'un dels monòlegs de Capri amb una escena de Top Gun vaig trobar-la per casualitat al YouTube i em va fascinar. Combinació explosiva. A riure s'ha dit.
Ser cool, chix i underground sempre m'ha fet gràcia. El programa Silenci? s'ha convertit en una bíblia en entregues per a tots els catalans que aspiren a tot això. Que millor que riure-se'n? Pel tall final he rebut el suport de molts petits que admiraven el meu valor per fer-ho quan a ells les seves autoritàries mares no lis deixen.
Com tots sabem Déu és Tarantino. Tot el que fa és or. I si a ell li rota fer una sessió doble de pelis amb el seu "amiguete" Robert Rodriguez doncs li riem la gràcia. Terror de sèrie B en estat pur. Però si a sobre ens ofereix tràilers de pel·licules inexistents fets per altres "amiguetes" , jo crec que sols hi faltaría en Santiago Segura, emesos enmig de les dues pelis, benvinguts siguin. El millor sens dubte aquest, de Rob Zombie. Per cert, Planet Terror de R.R. i Death Proof de Q.T. s'estrenaràn per separat aquí i sense aquests falsos tràilers.
Un videoclip més del mestre. Pesat? Segurament. Però quan crec en alguna cosa...sóc el pitjor. Quan m'avorreixo també. Ara la cançó que cantava enmig de la feina aquesta tarda: No tinc temps.
Cada dia m'agrada més...MAZONI, així, amb majúscules, s'ho mereix. Fer música en català i que m'agradi ja es mereix un premi. Ara un clip que recordo haver vist temps ençà i que ja em va fer dibuixar un somriure. Encara no sabia qui era aquell singular ésser. Ara ho sé i vull compartir-lo. Amb tots vostés..Esclatasangs, de Mazoni.
Mmm...Steve Carrell...Virgen a los 40...El reportero...i ara The Office! Versió americana de la sèrie anglesa. Les versions americanes fan venir mal d'estómac, ho sé, però aquesta no. No l'he vist l'original, però si és la meitat de bona que aquesta ja entenc l'Interès dels americans en ella. La vida d'una oficina, no davant la màquina del cafè sols, i un cap inepte com tots els caps. Humor subtil gravat amb fly-cam, quasi un documental gravat per una mosca i declaracions de confessionari. Tot un exemple a seguir.
N'havia llegit crítiques molt positives, en Jordi me'n havia parlat, sempre la mirava a la prestatgeria de sèries de El Corte Inglés...Però era produïda per Ron Howard! Mama por... Al final em sobrava la pasta i em vaig decidir a comprar-la.Es Arrested Development. El primer episodi tenia la seva gràcia, el segon psé, però amb el tercer i el quart ja estava enganxat. Humor americà del bo. Actors esplèndids. Guions clavats. Direcció brutal. L'heu de veure. Però ja!
Portava uns quants dies avorrit, esperant l'estrena dels nous episodis de Nip/Tuck a TV3, que s'han fet pregar, i de mentre vaig decidir baixar-me alguna sèrie. El dilema era quina. Vaig visitar la web Pizquita i desprès d'un repàs ràpid em vaig decidir per Dexter. A EEUU sols portaven una temporada i feia bona pinta. Ja en porto tres episodis i crec que l'elecció a sigut...genial! La barreja perfecta entre Nip/Tuck i Hannibal Lecter! Un analista de rastres de sang que amaga un assassí justicier. Amb una germana policia, una cap que li tira els trastos, una parella frígida a causa dels abusos soferts per part del seu ex,...i un assassí recargolat que l'invita a jugar. Tot basat en la primera de les novel·les de Jeff Lindsay sobre el personatge Morgan Dexter.
Els del curro, bé, en realitat en Duharte i jo, em decidit fer un partit de fútbol sala aquest diumenge a les 20:00 hores. La veritat és que l'equip fa por, i no precisament en el sentit literal. Jo aquest matí ja m'he comprat l'equipació i un parell de pilotes ( com algú faci un sol comentari depravat faré coses lletges). De moment no tenim clar l'equip titular...però el nom sí: Els Chuck Norris!!! Ja riurem, ja...
Diuen els artistes, no els d'autopista, que quan t'ofereixen un progecte porta mala sort comentar-lo abans d'estar-hi de ple. Doncs això. Espero que ben aviat us en pugui donar detalls...
Tant de parlar del programa ja era hora d'una foto dels tres, ara que ja portem 3 Mou-Tv Summer Connection.L'Eli reportera de nit, jo mateix els reportatges de día i en Jordi els reportatges musicals. Diferents textures per un plat excel·lent.
(per cer, aquesta sessió de fotos va ser criminal, quasi em quedo cec!)
Resulta que fa poc m'he baixat quatre pel·lícules, per ús personal, llegeixte dos cops aquest tall si ets de l'SGAE, que són: La Chica de Rosa, Dieciseis Velas, El Clubde los Cinco i Todo en un Día, que no trata de la vida d'un caixer de supermercat, eh! Que tenen en comú totes elles? Primer que sóm comedies dels 80 i que a les tres primeres les protagonitça Molly Ringwald, una pelroja que em torna malalt. A part? Són obra, escrit, dirigit i produit, pel gran John Hughes. Val, no és Tarantino, però també té el seu nom, o el tenía... Joves, primers amors, estereotips d'institut,... Per si encara arrufeu els nas...a saber! Kevin Williamson i Kevin Smith en són admiradors confesos.
A mi el rock català ni fu ni fa. M'agraden unes quantes cançons d'Els Pets i el ¿desaparegut? SAPO. Poc més. Sau, Sopa de Cabra i demés...em donen com mal rollo. Que voleu que us digui...Però vet aquí que a barraques de Girona del 2006 vaig conèixer Sanjosex i em desperten un somriure. Fa poc vaig veure el següent videoclip de Mazoni i vaig flipar. Era en català, amb ritme i original, dins el que hi ha. Resulta que els dos grups són del Baix Empordà i això que jo siguent de l'Alt Empordà en tindría que renegar, però em senblen genials.
Suposo que a tots ens ha passat, que tenim frases que diem a l'intimitat, que practiquem davant el mirall, o que ens ronden pel cap cada cert temps. No sé tu, però jo si. Son les següents.
- Dissabte? Impossible...passaré el finde al ranxo d'en Tarantino. M'ha invitat a una sessió de pelis de serie B que li vaig recomanar.
-A veure...un cunnilingus, sexe anal i tres orgasmes...seràn vuit-cents euros.
-Això és la fi! Morirem tots!
-No sé, quina serà la meva nova pel·lícula, però cres que tres Oscars en una sola nit són suficients per prendre'm unes petites vacances.
.JPG)
