A MI NO M'ENGANYES, PALANGANES

Fa poc us vaig parlar dels meus directors de cine en actiu preferits, i un director no solament és la seva direcció, també és el seu discurs, transfons. Per això hi ha directors de cinema realment excel·lents, no em fa mal reconeixer-ho, però que no em transmeten res en especial, és més, fins a cert punt em semblen odiossos o pedants. Vet aquí la meva llista negra:

Christopher Nolan

Crims: Per damunt de tots...Memento, la culpable de tot el seu treball posterior. Amb aquest film, modest, va despertar l'expectativa cap aquest anglès quasi desconegut fins al moment. El film, simple i trampós, com tots els seus treballs, utilitçant el vell truc de la deconstrucció, va ser considerat una petita obra mestra que molts encara adoren.

Alleujament de la pena: El seu revistament realista a la figura de Batman, molt honorable, però els dos film no aguanten un segon visionat.

Germans Coen

Crims: El gran salto, el mateix que van fer ells amb aquest film, fent-se mal de debó. Primer film dins una major i on es va desmostrar que aquests germans entenen tant al públic com jo a les dones. Amb un ritme digne dels films d'RKO, però en aquests moments més caducat que el formatge ratllat que tinc dins la nevera. El seu sentit de l'humor entre gilipolles i gafapastil es digne del "quatre-ulls" de pati de col·legi.

Alleujament de la pena: El gran Lebowski, genial revistació de Marlowe. Tant bona que dubto de la seva implicació en l'obra, el seu encert? El càsting que va dur el pes de la funció.

Peter Jackson

Crims: King Kong, tercer remake d'aquell clàssic en blanc i negre, brillant a la seva època, un blockbuster d'aquells anys amb poc guió i molts efectes que avui dia seria destripat sense miraments. El senyor Jackson, fan confès del film, acomet el crim de convertir un film d'aventures amb transfons romantic per fer un film romantic amb transfons de cinema d'aventures, l'ordre dels factors altera el producte aquest cop, i per mal. De ESDLA, millor no parlo, que em calento i...

Alleujament de la pena: Agarrame esos fantasmas, film modest, original i amb tocs obscurs, divertiment d'alt nivell.

Ron Howard

Crims: Cinderella man, o com buscar un Oscar desesperadament, fel·lacions i xantatges a part. Film que segueix el peu de la lletra el manual: "Gana un Oscar en dirección": direcció de manual, repartiment més que solvent, historia dramàtic d'un home que es crea a ell mateix.

Alleujament de la pena: no dirigeix un film a l'any.

James Cameron

Crims: Titanic, on repeteix la historia del senyor Howard. El pobre Cameron comença com a tècnic d'FX, consegueix dirigir, s'especialtza en film de ciència ficció i s'adona que mai guanyarà un Oscar tot i tenir les butxaques ben plenes. I si faig un dramón?....Però ho haveu vist? "Xaquetero"!!!!!!

Alleujament de la pena: Terminator, la primera, genial sèrie B.

PREMIS COR DE PATATA '08

Altre cop faig repàs de del millor del 2008 en televisió entregant els premis virtuals i sense més jurat que jo.

Benvinguts a la segona entrega de premis COR DE PATATA 2008, els guanyadors són:

Millor serie nacional: Que vida mas triste, La Sexta
Millor serie internacional:Dexter, Cuatro
Millor serie d'animació: Padre made in USA, Antena 3
Millor programa d'actualidat / informatiu: El intermedio, La Sexta
Millor Late Night: Buenafuente...ha salido un momento, La Sexta
Millor programa d'entretenimient: Muchachada Nui, Tv2
Millor concurs: Password, Cuatro
Millor cadena en obert: La Sexta
Millor cadena de pagament: Paramount Comedy
Millor programa de Divulgació-cultural:Cinema 3, 33
Millor programa especial: Del corto a Hollywood, Digital +
Programa revelació: Password, Cuatro
Personatge de l'any: Berto, de Buenafuente a La Sexta
El pitjor del 2007: Pequín Express, Cuatro

EL DIRE ÉS L'ESTRELLA

L'altre dia vaig anar a esmorçar a l'Angelus, una cafetería de Girona on hi passo mitja vida, amb l'Arcadi. Tenim dues hores de temps mort i què millor que xerrar? L'únic problema és que arriba un moment que ja no saps que dir... La sort, és, que a l'Arcadi i a mi ens agrada el cine, i molt, i quan ja no saps que dir sempre pot treure un títol d'una peli i comentar-la. Nosaltres ens vam quedar amb els directors, fent-nos la pregunta següent: quins són els teus directors en actiu preferits, i la veritat és que al plantejar-t'ho et costa dir-ho rapidament. La pregunta no te la fas haire sovint, mai m'ha vingur una rossa beguda i de prominent bust i m'ho ha preguntat enmig d'una discoteca...millor diguem que mai m'ha vingut una rossa beguda i de prominent bust enmig d'una dicoteca;morena si. Dues hores desprès jo ho vaig tenir força clar, i ara ho aprofito per publicar-ho aquí per combatre l'nsomni.


"-Jo no sóc director, jo sóc firant, que si no segur que hi surto al top five!"

Quentin Tarantino

Per:...Pulp Fiction, et sembla poc? L'home que va convertir el poti-poti en un art de culte, que va barrejar el millor del cinema d'alta i baixa categoria del cinema dels 70's fins al moment a més de fer explotar el fenomen del cinema independent dels noranta.

Coneixes...?Jackie Brown, la seva pel·licula més continguda i a destacar. Fart de les crítiques que deien que no era més que un hype, sense idea de dirgir, el senyor adapta una novel·la de Elmore Leonard fent un film a l'altura del millor Scorsece.

Michael Mann

Per:...El Dilema, Al Pacino i Russell Crowe (que s'el menja amb patates quasi sense voler) i un tema tant debatut com les tabacaleres. Bassat en fets reals i amb estil quasi documental, ple de silencis i una direcció...jo no coneixia aquest senyor per res fins que vaig enganxar a la peli quan l'emitien per la televisió mentres jo començava a sopar. Un mes desprès ja tenia tots els seus films en DVD.

Coneixes...? Corrupción en Miami, sèrie poli-hortera dels vuitanta que va fer tant mal als fashion victims del moment surt del seu caparró brillant, la seva adaptació fílmica també, menyspreada per molt i que jo adoro.

Wes Anderson

Per: Life Aquatic, una no-biografía de Jacques Cousteau amb Bill Murray al capdavant, un conte sobre la família que en realitat no ho és però ho sembla per acabar els seus participants acceptant els demés com si realment ho fossin, perdó. És un director que al recomanar-lo sempre et quedes sense paraules per descriure què fa...comèdia, drama,...

Coneixes: Academia Rushmore, el seu primer film on ja demostra el seu talent pels silencis i les miseries humanes.

John Carpenter

Per: La Noche de Halloween, mític film que va iniciar a primers dels 70's la moda dels slashers. Amb pressupost més que ajustat ,una Jamie Lee Curtis virginal i un parell de tecles d'un Casiotone aconsegueix possar la pell de gallina encara ara. Enlloc d'estancar-se amb assassins enmascarats va fer un dels classic de la ciència-ficció, el remake de La Cosa,...per quan la sempre rumorejada segona part?

Coneixes: La Niebla, no el remake amb el guaperes d'Smallville. Conté un dels millors inicis del cinema de terror, un grups de nens davant un foguera de nit enmig del bosc escoltant una història de terror...quines ganes d'anar d'acampada.

David Fincher

Per: Seven, no penso dir Zodiac..., per tenir els nassos de fer un altre film d'assassins cultes tant de moda als noranta desprès de l'èxit de El Silencio de los Cordedos i crear una obra mestra. A part de tenir un final brillant, un dolent complexe, descobrir a Brad Pitt com a actor i crear una fotografía imitada fins fartar.

Coneixes: The Game, fet just desprès de Seven i que no va acabar de funcionar...quan és un divertimento exquisit amb Michael Douglas patint fins l'últim moment, genial.

LA BUSQUEDA 1 & 2

"-T'adapto Kafka i revento les guixetes"

Coneixes a un tal Bruckheimer?...no? Val. Et sonen les següents pel·licules: Flashdance, Top Gun, Superdetective en Hollywood, La Roca, Con Air, Bar Coyote, Armageddon, Piratas del Caribe o C.S.I.? Segur que si, doncs saps que tenen en comú a part de fer milions per tot el món? El seu productor és Jerry Bruckheimer, un senyor amb barba i amb molt bon ull a l'hora de gastar-se els calers.


"-Algú veu la tercera part? Deu estar aquí a prop!"

I a que ve tot això, doncs que La Busqueda, primera i segona part, és una altra jugada mestra d'aquest senyor. El director és Jon Turteltaub, el mateix d'aquell quasi vomitiu film amb Bruce Willis anomenat El Chico, i que al dirigir aquest film amb Nicolas Cage on interpreta a un Indiana Jones amb wi-fi consegueix un entreteniment de primer ordre, però no ens enganyem, el nostre amic Bruckheimer ha mogut tots els fils. Primer,i per gastat que sembli, l'estil visual és impecable, realemtn viatges amb els protagonistes del passat a l'àrtic de forma convincent, i al trobar l'amagatall del tresor...et cau la baba. El guió: un productor rep un guió que li interessa, fitxa l'equip i a gravar, el nostre amic no, fins tenir un guió "mamat", simple, això si, però que mou les peces en el moment oportú, i si per això es necessiten sis guionistes, doncs cap problema, la casa es forta. A més, per rematar, vols actors solvents? Dons que et semblen:Nicolas Cage (star contrastada), Diane Kruger (prometedora star), Sean Bean (mític secundari malvat), John Voight (remember de 70's), Harvey Keitel (musa dels independents dels 90's) i Christopher Plummer (llegenda del cinema)?

Val, i ara que has fet un film d'aventures que ha funcionat de forma fantàstica, faig una segona part i m'aventuro a ficar la pota? Doncs si, ara ja tinc els personatges presentats, busco un nou cliffhanger, nous personatges amb cares conegudes (Helen Mirren (toc anglès) i Ed Harris (pedigrí actual)) i més pressupost repetint formula i equip...resultat? Encara més caixa;l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i amb gust.

PERRITO PILOTO!!!

TRUE BLOOD

Alan Ball és un senyor que artísticament mai m'ha fet el pes, ni el seu guió per American Beauty ni A dos metros bajo tierra em van agradar, ni mica. Ara ha donat un canvi radical per adentrar-se a la foscor en una nova sèrie per l'HBO. True Blood està basada en una novel·la del mateix nom de Charlaine Harris. A l'actualitat els vampirs són una minoria emergent que reclama els seus drets, ara els seus instints més sàdics s'han vist calmats per una beguda japonesa que imita a la sang. En mig d'un poblet de Nova Orleans apareix un vampir que s'enamora ràpidament de la cambrera del bar (Anna Paquin) que amaga un secret.

Tot i tenir un inici força bo, reconec que dos episodis desprès no m'ha enganxat res. La combinació de vampirs, sexe, personatge innocent...no em funciona per res, i la Paquin, tot i esforçar-se, no m'encaixa en un personatge tant, tant, tant...bleda. A més, els paletos d'aquella zona no m'els crec en res. Llàstima,pintava bé.

FRINGE

J.J. Abrahams, mite pels fans de la ficció actual, ha parit un nou projecte: Fringe, res nou sota el Sol. Heu vist Expediente-X? No? Doncs això és una renovació generacional amb més pressupost. Una agent del FBI, un científic boig i el seu fill superdotat (mentalment, que jo sapiga només), un jefe estricte i una gran multinacional dolenta que maneja el món...el millor de la història es pensar com el senyor J.J. s'ha estalviat de pagar per fer un remake.

SUPERHERO MOVIE

Hi ha pel·licules bones (El Dilema), dolentes (Alone in the dark) o com el cas d'aquesta, que son dolentes, ho saben i ho exploten de manera tan conscient que l'encerte plenament.

Primer de tot, no us deixeu enganyar pel "movie", afortunadament no té res a veure amb Date Movie, Disaster Movie o casi 300, també és una parodia però amb millor gust. L'humor, tot i tocar algun recurs fàcil com els pets, sap dur-los molt més enllà buscant no només la sorpressa si no també busca on és el punt just d'acabar.I perquè meu de fer un xic de cas? Son els amteixos responsables de Agarralo como puedas, surt Leslie Nielsen i tres, segueix l'esquema de el primer Spiderman de Sam Raimi, obra mestra.

PETIT MISTERI

Ja cosa d'un any, l'Arcadi, en Xevi i un servidor van crear una associació per tirar endavant diferents curtmetratges. La cosa no va tirar endavant i vaig acumular uns 5 guions llestos per filmar. Aquell mateix any vaig anar al Festival de Sitges passant les nits al pis d'en Pitu que em va obrir les portes molt amablament. Una nit d'aquelles li vaig deixar llegir a ell i la Nuri els guions i deseguida es va interessar per un en concret, es deia Petit Misteri. Com que encara no sabi si l'associació aniria endavant i podriem gravar-lo vaig decidir vendre-li al Pitu per un euro la pàgina de forma simbolica. Aquí va quedar la cosa.

Ara farà un mes, jo acabava de rebre el paro, havia de deixar el pis i tornar a casa els meus pares i la veritat és que estava un xic depre. Ell per animar-me em va comentar que es celebrava el Festicurts a Figueres i que podiem gravar l'antic guió en un cap de setmana. Així ho vam fer, improvitzant força: en Pitu i la Nuri de protes, en Nacho de secundari, una càmera domestica, sense focus, sense quasi bateria, problemes a l'hora de passar els vídeos al pc...

Al final ho vam aconseguir, ho vam enviar pel pèls i al final vam guanyar un premi, això el primer cop que participavem en un festival de cinema.

Vet aquí el resultat:

EL PAYASO A MEDIANOCHE

Aquest dissabte passat un grup d'afortunats (Pitu, Nuri, Raül i jo) vam poder disfrutar d'un dels grans classics del cinema de tots els temps...

EL PAYASO A MEDIANOCHE

No sé quins favors ha fet el seu director (Jean Pellerin), però resulta que aquest film està a quasi totes les llars del país, més que la Bíblia diria. El film tracta d'un grup de joves que no sé com decideix anar a netejar un antic teatre on anys ha van matar a una soprano. Un cops dins els seus caràcters xoquen i un pallasso decideix acabar la tonteia a base d'anar-los matant. Ara que heu vist l'argument anem per fets que em van deixar intrigat d'aquesta producció:

-El títol, en cap moment sabem si és de día, de nit i encara menys l'hora. Així que d'on surt això de "a medianoche"?

-L'script, estava ocupada fent cafès o repartint drogues per tenir tants fallos de reccord?

-Què hi fa Christopher Plummer enmig d'aquesta tonteria? Es tracta d'un segrest?

-Qui resulta ser l'assassí? Apareixen dues persones com a culpable, però desprès diuen que no. M'he tornat tontet de sobte i no entenc res? No li puc preguntar als demés, es van quedar sobats a la primera escena.

Així que si voleu disfrutar de bon cinema no mireu "això".