EL DIRE ÉS L'ESTRELLA

L'altre dia vaig anar a esmorçar a l'Angelus, una cafetería de Girona on hi passo mitja vida, amb l'Arcadi. Tenim dues hores de temps mort i què millor que xerrar? L'únic problema és que arriba un moment que ja no saps que dir... La sort, és, que a l'Arcadi i a mi ens agrada el cine, i molt, i quan ja no saps que dir sempre pot treure un títol d'una peli i comentar-la. Nosaltres ens vam quedar amb els directors, fent-nos la pregunta següent: quins són els teus directors en actiu preferits, i la veritat és que al plantejar-t'ho et costa dir-ho rapidament. La pregunta no te la fas haire sovint, mai m'ha vingur una rossa beguda i de prominent bust i m'ho ha preguntat enmig d'una discoteca...millor diguem que mai m'ha vingut una rossa beguda i de prominent bust enmig d'una dicoteca;morena si. Dues hores desprès jo ho vaig tenir força clar, i ara ho aprofito per publicar-ho aquí per combatre l'nsomni.


"-Jo no sóc director, jo sóc firant, que si no segur que hi surto al top five!"

Quentin Tarantino

Per:...Pulp Fiction, et sembla poc? L'home que va convertir el poti-poti en un art de culte, que va barrejar el millor del cinema d'alta i baixa categoria del cinema dels 70's fins al moment a més de fer explotar el fenomen del cinema independent dels noranta.

Coneixes...?Jackie Brown, la seva pel·licula més continguda i a destacar. Fart de les crítiques que deien que no era més que un hype, sense idea de dirgir, el senyor adapta una novel·la de Elmore Leonard fent un film a l'altura del millor Scorsece.

Michael Mann

Per:...El Dilema, Al Pacino i Russell Crowe (que s'el menja amb patates quasi sense voler) i un tema tant debatut com les tabacaleres. Bassat en fets reals i amb estil quasi documental, ple de silencis i una direcció...jo no coneixia aquest senyor per res fins que vaig enganxar a la peli quan l'emitien per la televisió mentres jo començava a sopar. Un mes desprès ja tenia tots els seus films en DVD.

Coneixes...? Corrupción en Miami, sèrie poli-hortera dels vuitanta que va fer tant mal als fashion victims del moment surt del seu caparró brillant, la seva adaptació fílmica també, menyspreada per molt i que jo adoro.

Wes Anderson

Per: Life Aquatic, una no-biografía de Jacques Cousteau amb Bill Murray al capdavant, un conte sobre la família que en realitat no ho és però ho sembla per acabar els seus participants acceptant els demés com si realment ho fossin, perdó. És un director que al recomanar-lo sempre et quedes sense paraules per descriure què fa...comèdia, drama,...

Coneixes: Academia Rushmore, el seu primer film on ja demostra el seu talent pels silencis i les miseries humanes.

John Carpenter

Per: La Noche de Halloween, mític film que va iniciar a primers dels 70's la moda dels slashers. Amb pressupost més que ajustat ,una Jamie Lee Curtis virginal i un parell de tecles d'un Casiotone aconsegueix possar la pell de gallina encara ara. Enlloc d'estancar-se amb assassins enmascarats va fer un dels classic de la ciència-ficció, el remake de La Cosa,...per quan la sempre rumorejada segona part?

Coneixes: La Niebla, no el remake amb el guaperes d'Smallville. Conté un dels millors inicis del cinema de terror, un grups de nens davant un foguera de nit enmig del bosc escoltant una història de terror...quines ganes d'anar d'acampada.

David Fincher

Per: Seven, no penso dir Zodiac..., per tenir els nassos de fer un altre film d'assassins cultes tant de moda als noranta desprès de l'èxit de El Silencio de los Cordedos i crear una obra mestra. A part de tenir un final brillant, un dolent complexe, descobrir a Brad Pitt com a actor i crear una fotografía imitada fins fartar.

Coneixes: The Game, fet just desprès de Seven i que no va acabar de funcionar...quan és un divertimento exquisit amb Michael Douglas patint fins l'últim moment, genial.