Discover The Killers!

domingo, 26 de julio de 2009

BRUNO


Sacha Baron Coen torna amb el seu tercer i últim personatge creat fa quasi una dècada pel seu THE ALI G SHOW. Molta gent el considera un provocador, però Coen no sols és això, és un provocador amb arguments i sols ho fa per treure conclusions. Amb Borat va aconseguir una de les millors comèdies de la història (ho dic sense pensar-m'ho dos cops), era un fals documental que no sols ens feia riure amb la hipocresia i mirada tancada dels americans, a més els culpables d'aquesta visió no era Coen, ell sol era el resort, si no els mateixos amercians.

Ara, amb Bruno intenta repetir la formula tot i que amb diferències. Hi ha moltes més situacions preparades, un guió més ferri però tot i això aconsegueix instants brutals: la reunió de singles o el càsting per bebe's són clars exemples. Bruno, reporter de moda austríac i obertament sexual, és un personatge molt més incomode que Borat. Mentre Borat era un personatge completament innocent (tot i que amb unes creences censurables) Bruno és completament depravat i ell mateix ho sap. Vet aquí on potser falla un xic el film. No és el mateix deixar caure unes gotes d'oli al terra per descuit que tirar-hi la botella entera, tot i que la trompada de la víctima sigui la mateixa.

Un film que val la pena veure, no ho dubteu a part de ser curts de mires o amb prejudicis, i que potser us farà repensar alguns temes. No és Borat, però tampoc una comèdia esbojarrada sense cervell. Ara ve quan Sacha tindrà que explicar-nos el seu nou film i veure cap a on apuntarà la seva carrera.

domingo, 19 de julio de 2009

Harry Potter and the Half-Blood Prince


Sisena entrega del nen, ja no tant, mag i un blockbuster quasi assegurat, en el millor dels sentits. Si aquest estiu hi ha dos films comercials impecables són aquest i Star Trek.
2009
UK
DIRECTOR:David Yates
GUIÓ:Steve Kloves (Novela: J.K. Rowling)
MÚSICA:Nicholas Hooper
REPARTIMENT:Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Jim Broadbent, Tom Felton, Michael Gambon, Alan Rickman, Robbie Coltrane i Helena Bonham Carter

J.K.Rowling és la màxima responsable, tot i que segurament la llegenda és exagerada, aquesta dona que va sortir de les portes de la pobresa no es va deixar embaucar per un feix de bitllets. Spielberg es volia fer amb els drets cinematogràfics, però tenint el control absolut i ambientant la història a EEUU. Però l'escriptora si negà a més de demanar un control absolut damunt els films. I gràcies a Déu!

Si per una cosa destaca aquesta entrega, buida en quan a trama, es pel seu saber fer anglès. Les relacions amoroses dels protagonistes prenen el timó de l'obra i resulta ser un gran encert. L'edat del pavo queda retratada amb diàlegs brillants, genials!, i actuacions amb una flema impecable, i que consti que parlem de nois de 16,17 o 18 anys.

A més el director sap donar el ritme adequat, pinzellades obscures i la justa ironia per convertir una peli de dues hores i mitja en un entreteniment absolut del primer a l'últim minut.

miércoles, 8 de julio de 2009

LA ÚLTIMA CASA A LA IZQUIERDA

USA
Productora: Rogue Pictures
Director: Dennis Iliadis
Guió: Carl Ellsworth
Repartiment: Tony Goldwyn, Monica Potter, Sara Paxton, Garret Dillahunt, Rhys Coiro, Martha MacIsaac i Riki Lindhome.

L'últim film que m'ha impactat com a espectador es remonta a ja fa uns anys amb l'estrena a Sitges de REC: em va deixar intranquil, esbufegant i nerviós.Excel·lent. Aquest dimarts es va repetir la situació amb aquest film.

La història es senzilla, una noia i la seva amiga són violades i malferides per uns malparits fora de la llei. Quan aquests queden atrapats enmig d'uan tormenta demanen refugi a la casa dels pares d'una de les noies, aquests en saber que són els responsables de tals actes busquen venjança. Res més, clar i sanguinolent.

El director, amb unes actuacions molt decents, ens fa bascular entre l'emotivitat de la juventut immaculada per de cop esclatar-nos la sang a la cara sense temps a reaccionar. Coneixem l'amor dels pares cap a la filla, veïem i sofrim la seva violació i atac i esperem amb ganes que els pares ho descobreixin i fiquin fil a l'agulla, però això tarda hora i mitja en que sufrim de valent i busquem la manera de desfogar la nostra ira. Quan aquesta es produeix, sense miraments, aconseguim respirar tranquils. Es tracta del més grans dels orgasmes desprès de 90 minuts de calentar-nos l'entrecuix. Els nostres més baixos instints es buiden de sobte deixant-nos en estat catatònic, preguntant-nos com hem deixar de ser nosaltres per ser animals.



No sols disfrutareu sense pensar, també teniu actuacions bones, direcció correcta, fotografia brillant, efectes especials de gran qualitat i un guió equilibrat.

El millor film del que portem d'estiu, no recomanat als sensibles.