LA ÚLTIMA CASA A LA IZQUIERDA

USA
Productora: Rogue Pictures
Director: Dennis Iliadis
Guió: Carl Ellsworth
Repartiment: Tony Goldwyn, Monica Potter, Sara Paxton, Garret Dillahunt, Rhys Coiro, Martha MacIsaac i Riki Lindhome.

L'últim film que m'ha impactat com a espectador es remonta a ja fa uns anys amb l'estrena a Sitges de REC: em va deixar intranquil, esbufegant i nerviós.Excel·lent. Aquest dimarts es va repetir la situació amb aquest film.

La història es senzilla, una noia i la seva amiga són violades i malferides per uns malparits fora de la llei. Quan aquests queden atrapats enmig d'uan tormenta demanen refugi a la casa dels pares d'una de les noies, aquests en saber que són els responsables de tals actes busquen venjança. Res més, clar i sanguinolent.

El director, amb unes actuacions molt decents, ens fa bascular entre l'emotivitat de la juventut immaculada per de cop esclatar-nos la sang a la cara sense temps a reaccionar. Coneixem l'amor dels pares cap a la filla, veïem i sofrim la seva violació i atac i esperem amb ganes que els pares ho descobreixin i fiquin fil a l'agulla, però això tarda hora i mitja en que sufrim de valent i busquem la manera de desfogar la nostra ira. Quan aquesta es produeix, sense miraments, aconseguim respirar tranquils. Es tracta del més grans dels orgasmes desprès de 90 minuts de calentar-nos l'entrecuix. Els nostres més baixos instints es buiden de sobte deixant-nos en estat catatònic, preguntant-nos com hem deixar de ser nosaltres per ser animals.



No sols disfrutareu sense pensar, també teniu actuacions bones, direcció correcta, fotografia brillant, efectes especials de gran qualitat i un guió equilibrat.

El millor film del que portem d'estiu, no recomanat als sensibles.