FESTICURTS 08

Ahir vam rebre el premi especial del Festicurts de Figueres pel nostre curt Petit Misteri que vam dirigir la Nuri, en Pitu i jo, interpretat per Nuri, Pitu i Nacho i jo com a guionista. És el priemr cop que participem en un concurs de cinema i la veritat que estem encantats amb el resultat.

PROM NIGHT

Desprès d'un vespre un xic mogut, vaig assistir a la projecció del nostre curt Petit Misteri al Festicurts de Figueres, vaig arribar a casa amb ganes de menjar i veure una peli simple i què millor que una de joves adolescent morint al seu ball de graduació?

Prom Night, és això i poc més, i s'agraeïx. Una professor s'obessessiona amb una alumne seva, fins al punt d'anar a casa seu i matar-li tota la família per estar sols. La noia s'escapa i detenen al teacher boig. Anys desprès la noia va al seu ball de graduació de l'institut alhora que el profe també es decideix per escapar-se. I bé, ja deveu suposar que passa. El film no té més, com quasi tots els films de terror adolescent americà: cap pit, poca sang, espants sonors, cops d'efecte barats, jovent guapo...però el que la diferencia d'altres films és que lapolicía i intervé i aconsegueix ser efectiva. Efectes de 11-S, suposo. Poc a destacar, ni d'interprets, guió o direcció. El millor, potser, el seu acabat, perquè això ho tenen clar a Hollywood, per merda que sigui, que llueixi en pantalla. I ens encanta!

MÉS CRÍTIQUES

Torno de nou al meu blog per deixar present les dues últimes pel·lícules que he vist:

Una conejita en el campus

Suposo que tots recordeu Una rubia muy legal, el trampolí a l'èxit de Reese Whiterspoon, doncs els seus guionistes semblen obsessionats en les històries de rosses tontes amb aquest nou treball. Anna Faris (protagonista de la saga Scary Movie) interpreta a una conilleta Playboy que al complir els 27 anys ha d'abandonar la mansió i acaba dins la germandat Zeta Tau Zeta d'una universitat. Res nou sota el Sol, però l'interpretació de Faris converteix el film en un divertiment directe i senzill, que més se li pot demanar a una comèdia?

Reflejos

Kiefer Sutherland torna a la pantalla gran deixant de banda el mòbil de Jack Bauer amb un director de garantia a la mà, Alexandre Aja, director del remake de Las colinas tienen ojos i Alta tensión. La veritat es que al veure aquest parell fa venir ganes de disfrutar d'una bona pel·lícula de terror, però ens trobem davant d'un film fàcil que combina gore i thriller sense gota de suspens o horror. Tot i l'empenta que dóna en Kiefer amb la seva actuació, el film no s'aguanta per enlloc, una llàstima ja que l'idea, força original podria haver rendit molt més amb un bon guió.

ESTIC AQUÍ

Gent, he tornat.

Sembla que per fi gaudiré d'una mica de calma i tranquil·litat, i què millor que tornar al meu blog personal per distreure'm?

Avui us parlaré d'un film que vaig veure ahir a la nit, i al ser fosc que millor que una de por?



Llama un extraño de Fred Walton, es un film de 1979, que veu directament del primer film de Halloween de Carpenter, però respectant les distancies. El producte es val per ell mateix amb molts mèrits.

L'argument està extret directament de la llegenda urbana, encara que desconec si va ser primer l'ou o la gallina, on una cangur adolescent es fa càrrec una nit dels fills d'un matrimoni que marxa a sopar a un restaurant. Al poc de quedar-se sola comença a rebre trucades d'un personatge misteriós. Espantada truca a la policia per denunciar els fets. Acaba descobrint que les trucades s'efectuen des de la mateixa casa.

Aquest es el plantejament inicial del film que realment està magníficament escrit, dirigit i interpretat. Tant es així, que el primer film d'Scream de Wes Craven en beu directament. El problema ,greu, de la història n'és el nus, que es perd en els camps més gastats dels thrillers dels 70. Per sort, el desenllaç, amb espant dels grossos inclòs, acaba deixant un bon gust de boca.

Destacar la seva interpret, Carol Kane, i que recentment Simon West n'ha dirigit un remake: Cuándo llama un extraño 2006.