ENDEVINALLA PER LA CANALLA!

NO ME LA PUC TREURE DEL CAP ( I TU TAMPOC! )

Aquesta ha de ser la cançó d'aquest hivern, el politono del moment,l'himne dels matins dins la dutxa, el tarareig de les nits de borratxera,...

M'ha costat 15 dies aflorar-me la flor, però ara és més un arbre que cap altre cosa.

A xiular us he dit!

SETMANA DEPRAVADA

En menys d'una setmana portem unes quantes famoses d'aquelles que ens posen a to que han sortit de cara al públic tal com Tarantino les va dur al món.

La primera ha sigut Meg White, del grup White Stripes, de la qual han filtrat a la xarxa un vídeo on surt practicant els més vell dels esports amb un desconegut que li engalta per davant i per darrera amb la mateixa manguera, manega, perdó. Fàcil de trobar en la ja mítica megarotic.com, el pa nostre de cada dia.

Una altra que ens ha sorprès amb pèls i senyals ha sigut Vanessa Hudgens, la protagonista de High School Musical (ja he vit cinc cops aquesta peli i estic ansiós per la segona). El millor del cas és que els rumors apunten que la foto l'ha penjat el seu xicot a la ficció i vida real, Zac Efron, cada dia em cau millor el nano, catxondo!

Per últim, i potser la més reconeguda i més llargament esperada, Natalie Portman, la jove Amidala, prota de la nova trilogía d'Star Wars. Per culpa seva molts van mirar aquella porqueria de Closer sols pel seu ball eròtic en roba interior. Ara ja la podem veure en tot el seu esplendor en el nou curt de Wes Anderson.

Per últim, el meu desig és ajuntar a les tres protagonistes en una pel·lícula amb Wes Anderson dirigint i Zac Efron de guionista, i amb més carn que en una barbacoa.

Petons, depravats!

AMOR...

L'amor és "raro", molt "raro", per tan la tarda d'ahir va ser un xic "rara".

Ahir al curro em vaig enamorar a primera vista: vint-i-pocs, rossa, ulleres de pasta negres, samarreta blanca, amb caràcter,...Anava amb els companys de pis, vaig deduir que eren, i crec que em van reconèixer (el ja mític: "eis, és el de la tele!").

Jo tenia ganes de dir-li alguna cosa però no em vaig atrevir, sóc capaç de tot però en aquest aspecte sóc un poruc. Vaig dir-li al

Xevi que m'ajudes, que es fixes amb la noia i el proper dia que la veies sense els seus amics, sempre són un destorb, li donés el meu número de telèfon. Desprès d'una estona de malestar general, papallones a l'estómac, la noia va marxar.

Això del número de telèfon, aquesta cutre-tàctica, en Xevi , me'n atribueix la invenció, jo no ho recordo. Però bé, ell l'ha provat tres vegades i sempre li ha sigut un èxit. Per la meva banda jo mai m'he atrevit (poruc!) i no sé si em funcionaria.

Provar-ho sembla fàcil, però intentar-ho i caure en el més grans dels ridículs m'enfonsaria durant dies (és el que tenim els artistes nascuts el 17 de gener, eh, Jim Carrey?).

Així que a les vostres mans de nou us deixo la decisió

ENQUESTA MUCHACHADA NUI

Bé, ja tenim els resultats de l'enquesta sobre el possible èxit del nou projecte dels nois de La Hora Chanante, quasi ja ni en recordava del nom, Muchachada Nui, a La2.

Hem recopilat tres vots, dos apostant pel seu triomf i un poc optimista.

El temps dirà, sols apuntar que ha començat un xic fluix, però que els chanantes són molt chanantes.

FARINGITIS vs BERTO

Ja tots sabeu que ha començat el nou programa d'en Buenafuente, que és diu Buenafuente, així, com en Buenafuente, a la Sexta de dilluns a dijous.

Resulta que jo no el puc mirar, sols he vist el resum de la primera setmana aquest dissabte o Diumenge a la tarda. Avui he llegit aEl Punt que ni ahir ni dilluns va haver-hi programa perquè l'Andreu, té una faringitis...val, d'acord, eren festes a Barcelona. Però a veure...si tu tens accions d'una empresa, un programa que porta el teu nom allí mateix i un equip força gran, i ens intentes vendre que el teu successor, tan si com no serà en Berto Romero, que gran és aquest home ( tot el que ha fet amb el seu grup El Cansancio és de nivell), perquè no li deixes que provi sort? No ho entenc...Berto, a la que tinguis un xic de poder, marxa i fes la teva, aprèn i fes el que et roti.

Andreu, recupera't!

BOSTON LEGAL

Ja fa mesos que em vaig comprar Arrested Development i Boston legal en DVD alhora. No sé exactament com em vaig enganxar enseguida a la primera i en canvi la segona en vaig veure un parell d'episodis i la vaig deixar de banda, és el que té ser millonetis. L'altre dia avorrit vaig trobar-la de nou mentres revisava la dvdteca. M'he enganxat, però potser no a la serie, impecable com tots el productes de David E. Kelly, m'he enganxat a l'Alan Shore i Denny Crane, o millor dit, a les interpretacions de James Spader i William Shatner. No es tonta com Ally McBeall ni pedant com El abogado. No resulta cansina com House i no la comparo amb Shark, no l'he vist. Seriosament, mira-la.

HE VIST...

Bé, aquest cap de setmana he aprofitat per mirar dues pel·lícules que feia temps que tenia ganes de veure i a les quals no havia trobat el moment oportú. Per fi ho he fet, i ara em dedicaré a explicar-ne el que n'he tret.

300

Alguns l'estimen, alguns l'odien, a mi m'ha meravellat. Una de les millors pel·lícules de l'any, sens dubte. Zack Snyder em va sorprendre agradablement amb El amanecer de los muertos, tot i que el nus i desenllaç em va fluxeijar. Amb aquesta adaptació, visualment perfecte,soberviament planificada i virtuosament interpretada per Gerard Butler. Totalment recomanable.

Maria Antonieta

No sóc fan de la Sofia Coppola, La virgenes suicidas em va resultar maca i Lost in translation em va semblar un gran pas com a directora de cine. Aquest ultim film seu, amb la seva personal visió sobre la reina francesa, l'he trobat molt acceptable. No m'ha agradat Kirsten Dunst, se m'ha fet un xic pesada,Jason Schwartzman i Steve Coogan impressionants, vestuari i foto sobervia, el guió li faltaven talls dramàtics que feien fluixejar l'evolució personal de la protagonista. Tot i això, bona, força bona.

WI-FI DEL MEU COR

No sabeu quina tarda-vespre vaig passar ahir! M'amorro davant el portàtil i veig que no tinc connexió wi-fi, però no és que no tingués una linea en que connectar-me, directament el tenia apagat. No rebia res. Unes suors...un malestar...jo sense el meu "www" ja no sóc jo. Vaig intentar llegir, escriure, mirar uns dvd's,...però res...cada cinc minuts estava davant el portàtil mirant de solucionar el problema. M'he llevat suat per anar corrents, piti en mà, a tirar-me davant el meu petit i seguia igual. Ai, Déu!

Ara estava mirant els matins de TV3 quan he vist que algú estava al terrat dels veïns i al poc he tornat a rebre senyal! Estimo al senyor amb canes que ha fet d'avui un dia feliç segurament sols tocant un cable.

Trist, anys sense wi-fi, i quan el perds unes hores deixes de ser tu.

RECUPERA'T!

El malalt en qüestió, imitant Stuntman Mike.

En Xevi està malaltó, li fa mal al coll o una cosa així (jo d'aquestes coses ja sabeu que mai m'entero bé), per això desitgem que es recuperi ben aviat (més que res perquè no tinc com anar al Foster's Hollywood,...és broma,JAJAJAJAJJAJAJAJA). He decidit dedicar-li aquest video del seu estimat Michael...Disfruta'l "maku"!

EL NO-CINEMA

L'any passat un dels films més esperats i que va acabar amb poc èxit de recaptació va ser "Corrupción en Miami" amb Colin Farrell i Jamie Foxx, de Michael Mann.

Aquest anys s'ha estrenat "Grindhouse", amb doble sessió: "Planet Terror" de Robert Rodríguez i "Death Proof" de Tarantino. Ha sigut un fracàs econòmic. Quedem-nos amb "Death Proof".

Dos films de grans autors que han fracassat, alguns ho atribueixen a la seva data d'estrena, el seu marketing, etc...però no van ser més que decepcions per part del públic, que s'esperaven una altra cosa.

Les dues han sigut titllades d'aburrides o simples per la crítica més superficial. Però alguns han sabut veure més enllà, s'han fixat en la lluna, no en el dit.

El pos-modernisme està morint i un dels seus màxims exponents, Tarantino, ens ho ha dit. S'ha acabat la tensió constant, el molt soroll per no res, les trames rebuscades, els cops d'efecte. És hora de la contemplació. Dels detalls, us explicarem la trama que heu vist mil vegades, dos agent s'infiltren una banda de narcotràfic, un grup de nois acosades per un assassí, amb tranquil·litat i tot detall. Colin Farrel es queda mirant uns segons el mar enmig d'una acció policial parant l'atenció a una serie de diàlegs amb sabor a deja-vu. Una noia corre tapant l'entrecuix degut a que s'està miccionant. Calen aquests detalls? Son coses que no sabien vist mai en films així, comercials.

En definitiva, ha mort el cinema, llarga vida al no-cinema!

MUCHACHADA NUI

Bé, ahir, amb mitja hora de retràs per fi va arribar el nou programa dels chanantes a La2. I que tal? Mmmm,...no sé, enacra tinc que barrinar-ho un xic. Satisfactori com a mínim. Genial? No m'aventuro. El que puc dir és que la mini-serie de "El joven Rappel" que era la que em tenia més acollonit em va agradar, i molt, pel que fa al nou "Gañan", ara Marcial, va ser aceptable. El que em va desagradar va ser el personatge escollit per presentar el programa, Paquirrín. No, no i no, això que ho deixin als Morancos. Si us plau, chanantes, no intenteu agradar o acostar-vos al públic de La Profunda. Ja prou espai televisiu ocupen. Sort!

ENQUESTA...

Ja tinc el resultat de l'enquesta en que us demanava si era convenient enviar un sms a la Natàlia desprès del que va succeir l'anterior nit. Tots heu votat a favor. Els vostres desitjos són ordres per mi, però amb resultat negatiu: va contestar diplomàticament el primer (despedint-se amb un "cuida't") i el següent (uns dies desprès) encara n'espero resposta. Així que anem a...

CONCLUSIONS:

- Diuen que els nens i els borratxos sempre diuen la veritat, jo afegeixo: "i els que diuen aquesta frase sempre menteixen".

- És bo ser dolent.

-L'alcohol tindria que ser gratuït per les dones a les discoteques i les begudes ben cargades.

-Els lectors d'aquest blog sou els pitjors Cyrano's que he vist mai.

DEATH PROOF

Bé, ja està, puc morir feliç...tot i que amb una petita fortuna i uns mesos per gastarme-la encara moriria més feliç. Coses personals a part, sabeu l'ultima? l'altre dia a la nit...(censored)...bla, bla, bla,... anem al que interessa, ja he vist Death Proof.

N'havia sentit tantes i tan diverses sobre ella que ja no sabia que pensar-ne...Però cony, sóc fan de Tarantino des de els 10 anys no crec que la cosa canvii ara. Aquí un mini-repàs. Ja l'anireu a veure.

El millor? L'escena de l'arribada a la casa de les amigues i Kurt Russell.

El pitjor? Les actrius, el muntatge.

Que m'ha sorprès? El cops de punt finals.

Que he trobat a faltar? Homes! (sé que sona gay però tanta dona m'ha recordat a Mujercitas)

Ja sabeu, mola, és Tarantino.

SE NOTA, SE SIENTE...

Eis, gambiteros, ahir l'històric programa Informe Semanal de TV1 va emetre el reportatge Generación Chanante. Jo no vaig poguer veure-ho, i suposo que mitja Girona tampoc (algú no va anar a l'innaguració de La Sala del Cel?). Enacara no l'han penjat a internet, així que haurem d'esperar a veure'l, però si he trobat una foto de Joaquín Reyes fent de Paris Hilton...uooooo! Aquest dimecres a la nit! A la 2! "¿I que pondràn si no?¿animales?

FRANK MARTIN

Regla número 1: Mai es canvia el tracte.
Regla número 2: Res de noms, no importa per a qui treballes ni que duus.
Regla número 3: Mai mirar el paquet.

Tres regles que serveixen de codi a l'hora de treballar d'en Frank Martin, ex-marine que ara es dedica al transport per tot tipus d'activitats de fora la llei. Aquest personatge creat per Luc Besson i Robert Mark Kamen especialment per l'actor Jason Staham ha protagonitzat la saga Transporter, que ja conta amb dues parts i s'espera una tercera que es començara a gravar al març del 2008. Com totes les produccions d'en Besson és un festical d'acció, pinzellades d'humor i entreteniment buit (també s'agraeix a vegades) de principi a fi.

MALES NOTICIES

Senyores, senyors, no tot són bones noticies a aquesta vida. Ahir em van trucar d'El Terrat i em van comunicar que no havia passat la prova final, o sigui, quan vaig estar al plató de Buenafuente, amb l'Andreu al costat parlant-hi i amb guió dels de l'equip del programa. En realitat no he passat ni jo ni cap dels quatre finalistes, que no sé, però almenys sé que no sóc pitjor que ells. Així doncs, no treballaré a la Sexta, no em coneixerà tot Espanya, però no abandonaré el meu pis aquí Girona...alguna cosa bona tenia que tenir tot això, no?

p.d.: sort a tot l'equip del programa, que em van caure molt bé.

p.d.2: els de Muchachada Nuí faran casting?

LA DIADA

He decidit fer de sociòleg i fer un petit treball tan simple però significatiu com mirar que significa Catalunya pels guiris en un dia tan assenyalat com avui. Com? Molt senzill, he anat al Youtube i he buscat la paraula "CATALUNYA" i n'he extret el primer vídeo que apareix a la llista de la cerca. Aquest n'és el resultat.

http://www.youtube.com/watch?v=94U1JC_5uAY

Diguem que de Catalunya no sé si s'enportaràn molt bona impressió, però de les catalanes segur que sí. Ara entenc les allaus d'italians roba-noies que inunden les nostres terres a l'estiu.

PETE & KATE

A veure...tots sabem les anades i vingudes d'aquesta parella, tots n'hem fet broma, tots estem al lloro per quan en Pete la palmarà,...a Alemanya un humorista d'allà n'ha fet una serie d'sketchs. No s'enten un borrall, però l'humor m'ha recordat basnatnt als Morancos. He rigut.

LOS CHICOS BUENOS SE COMEN LOS MOCOS

Acabo d'arribar a casa, trempat com un mico titi. Si tornem endarrera veurem com sortint del cine els tres (Xevi, Nico i jo) hem decidit anar a les carpes que han obert a Mas De Nit per fer una copa. Allà ens hem trobat a la Sónia, la Patri, en Juanjo, en Carlos i l'Imma, amb ells hem begut, rigut i ballat. Unes hores desprès han marxat deixant-nos els tres altre cop sols. Passada una estona en Nico m'ha cridat l'atenció d'unes noies que marxaven i que segons ell ho han fet perquè ni en Xevi ni jo els hi hem fet cas. Potser, segurament sempre que surto se'm passa per alt que una noia m'està buscant degut a la meva innocència i falta d'auto estima. No li he donat més importància. Ja més tard ha marxat en Nico deixant-nos al Xevi i a mi sols. Aquí ha succeït el que m'ha fet escriure aquest post. M'he trobat a la Natalia i una seva amiga, Laia?, i hem parlat una estona, poc desprès ella estava molt carinyosa amb un noi i no li he donat més importància. Però ja a altes hores a tornat, tota taja, demanant que l'ajudes a treure's de sobre el paio aquell. Com que no s'aguantava en peu he tingut que envoltar-li la cintura amb el braç i parlar una estona amb ella. Allà ha sigut quan m'ha confesat que li agradava, que tenia un morbo que l'atreia, jo ho he volgut negar, diguen-li que poc o menys morbo tenia jo. Ella m'ho ha negat i ha començat a ballar amb mi. Jo en cap moment m'he aprofitat del seu estat i hem estat llarga estona així. Al final a marxat amb sa amiga cap a casa, i jo amb una trempera considerable però amb el codi d'honor impol·lut. Gilipolles? Si, segur; com ha dit en Xevi "Los cabrones follan, los chicos buenos se pajean". Cuanta raó en tan poques paraules. Li dic alguna envio un sms?Vosaltres decidiu a l'enquesta...

LA JUNGLA 4.0

Aquesta nit, perdó, mitjanit he anat amb en Xevi i en Nico al cine a veure La Jungla 4.0. Primer de tot he d'admetre que sóc un fan de Die Hard, tinc les tres primeres en DVD i m'encanta John McClane, per això potser em feia una mica de por aquesta quarta, i el fotut és que en part tenia raó, però d'una altra banda n'estic molt content. No és la millor de la saga, segurament és la més fluixa, però és amb la que més he rigut. No, no és una versió paròdica com les pel·lícules de 007 d'en Roger Moore, però els tocs d'humor, políticament incorrectes et fan oblidar la poca destresa del director, els guionistes, el dolent i en Justin Long. Que en McClane pegui a una asiàtica i a sobre la tracti de puta és un gran que actualment només assoleix Family Guy i aquesta nova entrega. Escenes espectacular, fregant l'impossible, acció constant, diàlegs àcids i el "Tito Bruce". El misticisme desapareix per donar pas a un John McClane que accepta la seva edat amb cinisme i més mala baba que mai, ja no té ganes de jugar, ara sols puteja. I beneit sigui.

BLUE HARVEST

Així es deia , durant el rodatge, El retorno del jedi. I a que ve això? Doncs que comença la nova temporada de Family Guy i ho fa amb un episodi especial parodiant el món Star Wars, l'episodi s'anomenarà: Blue Harvest.

EVIL DEAD THE MUSICAL!!!

Segur que heu vist Evil dead (no? a que esperes? pària de la societat), aquest film de Sam Raimi ha patit una transformació (digne de Optimus Prime ("risas enlatadas))i ara es un musical! Flipant!


Brutal, o no?

MUCHACHADA NUÍ

Si aquesta temporada hi ha un programa que espero que comenci amb ànsia per enganxar-mi és Muchachada nuí, el salt a TV2 dels nois de La hora chanante (chanante). Per anar fent boca ja han començat a emetre les seves promos. La cosa promet...


tell me more...

1408

Aquest dies RBA ha tret als quioscos de nou la col·lecció de novel·les d'Stephen King. Res de nou, no? Però la primera entrega a tres euros, més o menys, és Todo es eventual, una recopilació de relats curts entre els que es troba 1408. Està a punt d'estrenar-se'n el film a EEUU. Un projecte amb cara i ulls que promet. Vet aquí el tràiler.

DEMÀ...

càsting
[de l'angl. casting, íd., de to cast 'assignar un paper']
m TEAT /CIN Selecció dels actors i figurants per a un espectacle, un film, etc.

nerviós -osa [s. XV; de nervi]
1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als nervis.
2 adj i m i f Fàcilment excitable. Una dona nerviosa. Aquest sorollet em fa posar nerviós.
3 adj Abundant en nervis, en tendons. La part nerviosa de la carn.
4 sistema nerviós ANAT ANIM Sistema d'integració entre els diversos òrgans d'un animal, de recepció d'informació i d'adequació al medi.
ner_vi_ós.

UN MITE

Uoooo....un mite, si senyor. Fox Mulder, agent del FBI encarregat dels Expedients-X. Germana abduida pels extraterrestres, apodat "el siniestro", amb totxa de competició, sexy banyador-slip vermell, irònic,...jo volia ser ell, perdó, jo vull ser ell. No ressol cap cas, té l'Scully besant allà on trepitja, té respostes per tot i se'n surt de totes. Ens va tenir enganxats a la pantalla durant anys i no l'oblidarem mai. Fox Mulder, agent especial de l'FBI.

SORRY

Perdoneu el retard en el post, el veí no s'ha connectat en un dies i no he pogut actualitzar la patata. Tampoc tinc moltes notícies, la veritat. Divendres a les 6 de la tarda tindré l'últim càsting a Barcelona. Espero tenir sort, tot i que no hi crec en la sort. Pel demés...bé, no estic dins de Canal Nord degut a que no tenia el registre adequat pel programa, hi estic completament d'acord, però tenen un projecte en pre-pro pel qual han pensat en mi. A Televisió de Girona estic K.O., no hi ha patrocinador pel meu programa, així que no tinc cap projecte en ella de moment. Porto una setmana horrible. El millor? M'he comprat una sandvitxeria.