AMOR...

L'amor és "raro", molt "raro", per tan la tarda d'ahir va ser un xic "rara".

Ahir al curro em vaig enamorar a primera vista: vint-i-pocs, rossa, ulleres de pasta negres, samarreta blanca, amb caràcter,...Anava amb els companys de pis, vaig deduir que eren, i crec que em van reconèixer (el ja mític: "eis, és el de la tele!").

Jo tenia ganes de dir-li alguna cosa però no em vaig atrevir, sóc capaç de tot però en aquest aspecte sóc un poruc. Vaig dir-li al

Xevi que m'ajudes, que es fixes amb la noia i el proper dia que la veies sense els seus amics, sempre són un destorb, li donés el meu número de telèfon. Desprès d'una estona de malestar general, papallones a l'estómac, la noia va marxar.

Això del número de telèfon, aquesta cutre-tàctica, en Xevi , me'n atribueix la invenció, jo no ho recordo. Però bé, ell l'ha provat tres vegades i sempre li ha sigut un èxit. Per la meva banda jo mai m'he atrevit (poruc!) i no sé si em funcionaria.

Provar-ho sembla fàcil, però intentar-ho i caure en el més grans dels ridículs m'enfonsaria durant dies (és el que tenim els artistes nascuts el 17 de gener, eh, Jim Carrey?).

Així que a les vostres mans de nou us deixo la decisió