A MI NO M'ENGANYES, PALANGANES

Fa poc us vaig parlar dels meus directors de cine en actiu preferits, i un director no solament és la seva direcció, també és el seu discurs, transfons. Per això hi ha directors de cinema realment excel·lents, no em fa mal reconeixer-ho, però que no em transmeten res en especial, és més, fins a cert punt em semblen odiossos o pedants. Vet aquí la meva llista negra:

Christopher Nolan

Crims: Per damunt de tots...Memento, la culpable de tot el seu treball posterior. Amb aquest film, modest, va despertar l'expectativa cap aquest anglès quasi desconegut fins al moment. El film, simple i trampós, com tots els seus treballs, utilitçant el vell truc de la deconstrucció, va ser considerat una petita obra mestra que molts encara adoren.

Alleujament de la pena: El seu revistament realista a la figura de Batman, molt honorable, però els dos film no aguanten un segon visionat.

Germans Coen

Crims: El gran salto, el mateix que van fer ells amb aquest film, fent-se mal de debó. Primer film dins una major i on es va desmostrar que aquests germans entenen tant al públic com jo a les dones. Amb un ritme digne dels films d'RKO, però en aquests moments més caducat que el formatge ratllat que tinc dins la nevera. El seu sentit de l'humor entre gilipolles i gafapastil es digne del "quatre-ulls" de pati de col·legi.

Alleujament de la pena: El gran Lebowski, genial revistació de Marlowe. Tant bona que dubto de la seva implicació en l'obra, el seu encert? El càsting que va dur el pes de la funció.

Peter Jackson

Crims: King Kong, tercer remake d'aquell clàssic en blanc i negre, brillant a la seva època, un blockbuster d'aquells anys amb poc guió i molts efectes que avui dia seria destripat sense miraments. El senyor Jackson, fan confès del film, acomet el crim de convertir un film d'aventures amb transfons romantic per fer un film romantic amb transfons de cinema d'aventures, l'ordre dels factors altera el producte aquest cop, i per mal. De ESDLA, millor no parlo, que em calento i...

Alleujament de la pena: Agarrame esos fantasmas, film modest, original i amb tocs obscurs, divertiment d'alt nivell.

Ron Howard

Crims: Cinderella man, o com buscar un Oscar desesperadament, fel·lacions i xantatges a part. Film que segueix el peu de la lletra el manual: "Gana un Oscar en dirección": direcció de manual, repartiment més que solvent, historia dramàtic d'un home que es crea a ell mateix.

Alleujament de la pena: no dirigeix un film a l'any.

James Cameron

Crims: Titanic, on repeteix la historia del senyor Howard. El pobre Cameron comença com a tècnic d'FX, consegueix dirigir, s'especialtza en film de ciència ficció i s'adona que mai guanyarà un Oscar tot i tenir les butxaques ben plenes. I si faig un dramón?....Però ho haveu vist? "Xaquetero"!!!!!!

Alleujament de la pena: Terminator, la primera, genial sèrie B.

PREMIS COR DE PATATA '08

Altre cop faig repàs de del millor del 2008 en televisió entregant els premis virtuals i sense més jurat que jo.

Benvinguts a la segona entrega de premis COR DE PATATA 2008, els guanyadors són:

Millor serie nacional: Que vida mas triste, La Sexta
Millor serie internacional:Dexter, Cuatro
Millor serie d'animació: Padre made in USA, Antena 3
Millor programa d'actualidat / informatiu: El intermedio, La Sexta
Millor Late Night: Buenafuente...ha salido un momento, La Sexta
Millor programa d'entretenimient: Muchachada Nui, Tv2
Millor concurs: Password, Cuatro
Millor cadena en obert: La Sexta
Millor cadena de pagament: Paramount Comedy
Millor programa de Divulgació-cultural:Cinema 3, 33
Millor programa especial: Del corto a Hollywood, Digital +
Programa revelació: Password, Cuatro
Personatge de l'any: Berto, de Buenafuente a La Sexta
El pitjor del 2007: Pequín Express, Cuatro

EL DIRE ÉS L'ESTRELLA

L'altre dia vaig anar a esmorçar a l'Angelus, una cafetería de Girona on hi passo mitja vida, amb l'Arcadi. Tenim dues hores de temps mort i què millor que xerrar? L'únic problema és que arriba un moment que ja no saps que dir... La sort, és, que a l'Arcadi i a mi ens agrada el cine, i molt, i quan ja no saps que dir sempre pot treure un títol d'una peli i comentar-la. Nosaltres ens vam quedar amb els directors, fent-nos la pregunta següent: quins són els teus directors en actiu preferits, i la veritat és que al plantejar-t'ho et costa dir-ho rapidament. La pregunta no te la fas haire sovint, mai m'ha vingur una rossa beguda i de prominent bust i m'ho ha preguntat enmig d'una discoteca...millor diguem que mai m'ha vingut una rossa beguda i de prominent bust enmig d'una dicoteca;morena si. Dues hores desprès jo ho vaig tenir força clar, i ara ho aprofito per publicar-ho aquí per combatre l'nsomni.


"-Jo no sóc director, jo sóc firant, que si no segur que hi surto al top five!"

Quentin Tarantino

Per:...Pulp Fiction, et sembla poc? L'home que va convertir el poti-poti en un art de culte, que va barrejar el millor del cinema d'alta i baixa categoria del cinema dels 70's fins al moment a més de fer explotar el fenomen del cinema independent dels noranta.

Coneixes...?Jackie Brown, la seva pel·licula més continguda i a destacar. Fart de les crítiques que deien que no era més que un hype, sense idea de dirgir, el senyor adapta una novel·la de Elmore Leonard fent un film a l'altura del millor Scorsece.

Michael Mann

Per:...El Dilema, Al Pacino i Russell Crowe (que s'el menja amb patates quasi sense voler) i un tema tant debatut com les tabacaleres. Bassat en fets reals i amb estil quasi documental, ple de silencis i una direcció...jo no coneixia aquest senyor per res fins que vaig enganxar a la peli quan l'emitien per la televisió mentres jo començava a sopar. Un mes desprès ja tenia tots els seus films en DVD.

Coneixes...? Corrupción en Miami, sèrie poli-hortera dels vuitanta que va fer tant mal als fashion victims del moment surt del seu caparró brillant, la seva adaptació fílmica també, menyspreada per molt i que jo adoro.

Wes Anderson

Per: Life Aquatic, una no-biografía de Jacques Cousteau amb Bill Murray al capdavant, un conte sobre la família que en realitat no ho és però ho sembla per acabar els seus participants acceptant els demés com si realment ho fossin, perdó. És un director que al recomanar-lo sempre et quedes sense paraules per descriure què fa...comèdia, drama,...

Coneixes: Academia Rushmore, el seu primer film on ja demostra el seu talent pels silencis i les miseries humanes.

John Carpenter

Per: La Noche de Halloween, mític film que va iniciar a primers dels 70's la moda dels slashers. Amb pressupost més que ajustat ,una Jamie Lee Curtis virginal i un parell de tecles d'un Casiotone aconsegueix possar la pell de gallina encara ara. Enlloc d'estancar-se amb assassins enmascarats va fer un dels classic de la ciència-ficció, el remake de La Cosa,...per quan la sempre rumorejada segona part?

Coneixes: La Niebla, no el remake amb el guaperes d'Smallville. Conté un dels millors inicis del cinema de terror, un grups de nens davant un foguera de nit enmig del bosc escoltant una història de terror...quines ganes d'anar d'acampada.

David Fincher

Per: Seven, no penso dir Zodiac..., per tenir els nassos de fer un altre film d'assassins cultes tant de moda als noranta desprès de l'èxit de El Silencio de los Cordedos i crear una obra mestra. A part de tenir un final brillant, un dolent complexe, descobrir a Brad Pitt com a actor i crear una fotografía imitada fins fartar.

Coneixes: The Game, fet just desprès de Seven i que no va acabar de funcionar...quan és un divertimento exquisit amb Michael Douglas patint fins l'últim moment, genial.

LA BUSQUEDA 1 & 2

"-T'adapto Kafka i revento les guixetes"

Coneixes a un tal Bruckheimer?...no? Val. Et sonen les següents pel·licules: Flashdance, Top Gun, Superdetective en Hollywood, La Roca, Con Air, Bar Coyote, Armageddon, Piratas del Caribe o C.S.I.? Segur que si, doncs saps que tenen en comú a part de fer milions per tot el món? El seu productor és Jerry Bruckheimer, un senyor amb barba i amb molt bon ull a l'hora de gastar-se els calers.


"-Algú veu la tercera part? Deu estar aquí a prop!"

I a que ve tot això, doncs que La Busqueda, primera i segona part, és una altra jugada mestra d'aquest senyor. El director és Jon Turteltaub, el mateix d'aquell quasi vomitiu film amb Bruce Willis anomenat El Chico, i que al dirigir aquest film amb Nicolas Cage on interpreta a un Indiana Jones amb wi-fi consegueix un entreteniment de primer ordre, però no ens enganyem, el nostre amic Bruckheimer ha mogut tots els fils. Primer,i per gastat que sembli, l'estil visual és impecable, realemtn viatges amb els protagonistes del passat a l'àrtic de forma convincent, i al trobar l'amagatall del tresor...et cau la baba. El guió: un productor rep un guió que li interessa, fitxa l'equip i a gravar, el nostre amic no, fins tenir un guió "mamat", simple, això si, però que mou les peces en el moment oportú, i si per això es necessiten sis guionistes, doncs cap problema, la casa es forta. A més, per rematar, vols actors solvents? Dons que et semblen:Nicolas Cage (star contrastada), Diane Kruger (prometedora star), Sean Bean (mític secundari malvat), John Voight (remember de 70's), Harvey Keitel (musa dels independents dels 90's) i Christopher Plummer (llegenda del cinema)?

Val, i ara que has fet un film d'aventures que ha funcionat de forma fantàstica, faig una segona part i m'aventuro a ficar la pota? Doncs si, ara ja tinc els personatges presentats, busco un nou cliffhanger, nous personatges amb cares conegudes (Helen Mirren (toc anglès) i Ed Harris (pedigrí actual)) i més pressupost repetint formula i equip...resultat? Encara més caixa;l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i amb gust.

PERRITO PILOTO!!!

TRUE BLOOD

Alan Ball és un senyor que artísticament mai m'ha fet el pes, ni el seu guió per American Beauty ni A dos metros bajo tierra em van agradar, ni mica. Ara ha donat un canvi radical per adentrar-se a la foscor en una nova sèrie per l'HBO. True Blood està basada en una novel·la del mateix nom de Charlaine Harris. A l'actualitat els vampirs són una minoria emergent que reclama els seus drets, ara els seus instints més sàdics s'han vist calmats per una beguda japonesa que imita a la sang. En mig d'un poblet de Nova Orleans apareix un vampir que s'enamora ràpidament de la cambrera del bar (Anna Paquin) que amaga un secret.

Tot i tenir un inici força bo, reconec que dos episodis desprès no m'ha enganxat res. La combinació de vampirs, sexe, personatge innocent...no em funciona per res, i la Paquin, tot i esforçar-se, no m'encaixa en un personatge tant, tant, tant...bleda. A més, els paletos d'aquella zona no m'els crec en res. Llàstima,pintava bé.

FRINGE

J.J. Abrahams, mite pels fans de la ficció actual, ha parit un nou projecte: Fringe, res nou sota el Sol. Heu vist Expediente-X? No? Doncs això és una renovació generacional amb més pressupost. Una agent del FBI, un científic boig i el seu fill superdotat (mentalment, que jo sapiga només), un jefe estricte i una gran multinacional dolenta que maneja el món...el millor de la història es pensar com el senyor J.J. s'ha estalviat de pagar per fer un remake.

SUPERHERO MOVIE

Hi ha pel·licules bones (El Dilema), dolentes (Alone in the dark) o com el cas d'aquesta, que son dolentes, ho saben i ho exploten de manera tan conscient que l'encerte plenament.

Primer de tot, no us deixeu enganyar pel "movie", afortunadament no té res a veure amb Date Movie, Disaster Movie o casi 300, també és una parodia però amb millor gust. L'humor, tot i tocar algun recurs fàcil com els pets, sap dur-los molt més enllà buscant no només la sorpressa si no també busca on és el punt just d'acabar.I perquè meu de fer un xic de cas? Son els amteixos responsables de Agarralo como puedas, surt Leslie Nielsen i tres, segueix l'esquema de el primer Spiderman de Sam Raimi, obra mestra.

PETIT MISTERI

Ja cosa d'un any, l'Arcadi, en Xevi i un servidor van crear una associació per tirar endavant diferents curtmetratges. La cosa no va tirar endavant i vaig acumular uns 5 guions llestos per filmar. Aquell mateix any vaig anar al Festival de Sitges passant les nits al pis d'en Pitu que em va obrir les portes molt amablament. Una nit d'aquelles li vaig deixar llegir a ell i la Nuri els guions i deseguida es va interessar per un en concret, es deia Petit Misteri. Com que encara no sabi si l'associació aniria endavant i podriem gravar-lo vaig decidir vendre-li al Pitu per un euro la pàgina de forma simbolica. Aquí va quedar la cosa.

Ara farà un mes, jo acabava de rebre el paro, havia de deixar el pis i tornar a casa els meus pares i la veritat és que estava un xic depre. Ell per animar-me em va comentar que es celebrava el Festicurts a Figueres i que podiem gravar l'antic guió en un cap de setmana. Així ho vam fer, improvitzant força: en Pitu i la Nuri de protes, en Nacho de secundari, una càmera domestica, sense focus, sense quasi bateria, problemes a l'hora de passar els vídeos al pc...

Al final ho vam aconseguir, ho vam enviar pel pèls i al final vam guanyar un premi, això el primer cop que participavem en un festival de cinema.

Vet aquí el resultat:

EL PAYASO A MEDIANOCHE

Aquest dissabte passat un grup d'afortunats (Pitu, Nuri, Raül i jo) vam poder disfrutar d'un dels grans classics del cinema de tots els temps...

EL PAYASO A MEDIANOCHE

No sé quins favors ha fet el seu director (Jean Pellerin), però resulta que aquest film està a quasi totes les llars del país, més que la Bíblia diria. El film tracta d'un grup de joves que no sé com decideix anar a netejar un antic teatre on anys ha van matar a una soprano. Un cops dins els seus caràcters xoquen i un pallasso decideix acabar la tonteia a base d'anar-los matant. Ara que heu vist l'argument anem per fets que em van deixar intrigat d'aquesta producció:

-El títol, en cap moment sabem si és de día, de nit i encara menys l'hora. Així que d'on surt això de "a medianoche"?

-L'script, estava ocupada fent cafès o repartint drogues per tenir tants fallos de reccord?

-Què hi fa Christopher Plummer enmig d'aquesta tonteria? Es tracta d'un segrest?

-Qui resulta ser l'assassí? Apareixen dues persones com a culpable, però desprès diuen que no. M'he tornat tontet de sobte i no entenc res? No li puc preguntar als demés, es van quedar sobats a la primera escena.

Així que si voleu disfrutar de bon cinema no mireu "això".

FESTICURTS 08

Ahir vam rebre el premi especial del Festicurts de Figueres pel nostre curt Petit Misteri que vam dirigir la Nuri, en Pitu i jo, interpretat per Nuri, Pitu i Nacho i jo com a guionista. És el priemr cop que participem en un concurs de cinema i la veritat que estem encantats amb el resultat.

PROM NIGHT

Desprès d'un vespre un xic mogut, vaig assistir a la projecció del nostre curt Petit Misteri al Festicurts de Figueres, vaig arribar a casa amb ganes de menjar i veure una peli simple i què millor que una de joves adolescent morint al seu ball de graduació?

Prom Night, és això i poc més, i s'agraeïx. Una professor s'obessessiona amb una alumne seva, fins al punt d'anar a casa seu i matar-li tota la família per estar sols. La noia s'escapa i detenen al teacher boig. Anys desprès la noia va al seu ball de graduació de l'institut alhora que el profe també es decideix per escapar-se. I bé, ja deveu suposar que passa. El film no té més, com quasi tots els films de terror adolescent americà: cap pit, poca sang, espants sonors, cops d'efecte barats, jovent guapo...però el que la diferencia d'altres films és que lapolicía i intervé i aconsegueix ser efectiva. Efectes de 11-S, suposo. Poc a destacar, ni d'interprets, guió o direcció. El millor, potser, el seu acabat, perquè això ho tenen clar a Hollywood, per merda que sigui, que llueixi en pantalla. I ens encanta!

MÉS CRÍTIQUES

Torno de nou al meu blog per deixar present les dues últimes pel·lícules que he vist:

Una conejita en el campus

Suposo que tots recordeu Una rubia muy legal, el trampolí a l'èxit de Reese Whiterspoon, doncs els seus guionistes semblen obsessionats en les històries de rosses tontes amb aquest nou treball. Anna Faris (protagonista de la saga Scary Movie) interpreta a una conilleta Playboy que al complir els 27 anys ha d'abandonar la mansió i acaba dins la germandat Zeta Tau Zeta d'una universitat. Res nou sota el Sol, però l'interpretació de Faris converteix el film en un divertiment directe i senzill, que més se li pot demanar a una comèdia?

Reflejos

Kiefer Sutherland torna a la pantalla gran deixant de banda el mòbil de Jack Bauer amb un director de garantia a la mà, Alexandre Aja, director del remake de Las colinas tienen ojos i Alta tensión. La veritat es que al veure aquest parell fa venir ganes de disfrutar d'una bona pel·lícula de terror, però ens trobem davant d'un film fàcil que combina gore i thriller sense gota de suspens o horror. Tot i l'empenta que dóna en Kiefer amb la seva actuació, el film no s'aguanta per enlloc, una llàstima ja que l'idea, força original podria haver rendit molt més amb un bon guió.

ESTIC AQUÍ

Gent, he tornat.

Sembla que per fi gaudiré d'una mica de calma i tranquil·litat, i què millor que tornar al meu blog personal per distreure'm?

Avui us parlaré d'un film que vaig veure ahir a la nit, i al ser fosc que millor que una de por?



Llama un extraño de Fred Walton, es un film de 1979, que veu directament del primer film de Halloween de Carpenter, però respectant les distancies. El producte es val per ell mateix amb molts mèrits.

L'argument està extret directament de la llegenda urbana, encara que desconec si va ser primer l'ou o la gallina, on una cangur adolescent es fa càrrec una nit dels fills d'un matrimoni que marxa a sopar a un restaurant. Al poc de quedar-se sola comença a rebre trucades d'un personatge misteriós. Espantada truca a la policia per denunciar els fets. Acaba descobrint que les trucades s'efectuen des de la mateixa casa.

Aquest es el plantejament inicial del film que realment està magníficament escrit, dirigit i interpretat. Tant es així, que el primer film d'Scream de Wes Craven en beu directament. El problema ,greu, de la història n'és el nus, que es perd en els camps més gastats dels thrillers dels 70. Per sort, el desenllaç, amb espant dels grossos inclòs, acaba deixant un bon gust de boca.

Destacar la seva interpret, Carol Kane, i que recentment Simon West n'ha dirigit un remake: Cuándo llama un extraño 2006.

I'M VERY LIAT

Ho sento, peró tots ja sabeu què passa. El Forat està donant les priemres passe i tinc que estar-hi al damunt, tot i que a MADRES ADOLESCENTES diguin que no, i vet aquí que tinc això abandonat.

Sorry.

Primer no puc quedar amb molts de vosaltres i segon el temps es digumina molt ràpid. Espero solucionar-ho aviat. Mentres...Zasca!

GENT!!!

Molts de vosaltres, amb els quals no tinc contacte directe, us deveu pensar que he desaparegut...doncs teniu en part raó, peró sols del blog.

Aquest nou curs és força estrany per a mi: he plegat del "curru", en seré un parat més, estic buscant company/a de pis desesperadament (interessats/ades ja sabeu!) i estic ultimant el llançament del monstre creat per en Jordi i jo: El Forat.

La veritat que entre crear blog, facebook i canal de youtube, estar al dia del videoclip, fotos, cartells i mailings, més el muntatge dels episodis estic un xic...out, a més no tenir internet a Girona afecta força.

Per cert, vaig anar a veure Spamelot...el musical aquell que va més o menys així...


Doncs ara la versió autèntica...

LA,LA,LA,...PAM,PAM!!!

No us he oblidat tranquils, peró han passat i passaràn un seguit de coses que prometen possar potes en l'aire tota la meva vida, així que temps per anar a buscar wi-fi i actualitzar tot això és "xungu".

Primer he deixat el meu lloc de treball, no sé si tindré paro o hauré de buscar feina extremadament ràpid, no sé si continuaré a Girona compartint pis o aniré a Figueres una temporada a treure'm el carnet de conduir per tornar a Girona amb un nou curru, no sé què ni on ni quan soparé avui i si Crackòvia és tant dolent com va semblar.

Amb tots aquests interrogants hauré de donar-vos notícies bones no? Segurament tindrem aviat entrevista amb el Diari de Girona perl tema d'EL FORAT i de pas us deixo el cartell que ha fet la Nuri, amb un reoc d'en Raül, mínim:

EI!

Males gent,

sembla que el veï ciclista ha marxat i en el seu lloc ha vingut una parella que parla en un idioma extrany, he sentit com deien alguna cosa com "vamos a dar una vuelta por el centro", i crec que els meus dies de connexió feliç s'han acabat.

Mentres, us entretinc.

A molts llocs i canals de la pell de toro diuen que la televisió al seu país, en concret en séries, estan arribant al que res ténen que envejar als EEUU. Clar, per això Aída supera en actors i guions a The It Crowd, Hospitak Central és més profunda i entretinguda que Nip/Tuck i la intro de Física o química es igual o millor que aquesta, True Blood que s'estrena en res a l'HBO:

ME CAGO EN ....

La merda de "Vuelta de España", el meu veï ha marxat a coerrer per les Espanyes i m'ha deixat sense wi-fi...

El pròxim a xupar-li el wi-fi serà un paralitic fijo.

Així que fns noves notícies estic off de connexió.

Estigueu atents!!!

ANEM PEL BON CAMÍ

Això d'El Forat està creixent, va començar siguent un Danny DeVito i comença a apuntar maneres de convertir-se en un Ricky Rubio, i això és bo. Perquè enviar mails avui ja estic fart us avanço com va tot:



-Dijous 4 a les 9 del vespre fem la sessió de fotos , de la mà de la Nuri, al meu pis, porteu vestuari i tot el què us vingui en gana d'atrezzo.

-Aquesta setmana gravem quatre cançons d'El Forat, les lletres escrites per en Pitu i en Jordi cantades per noia i noi. Així tenim on escollir.

-En Raül està treballant en els logos i una web, per si de cas. A més aviat es farà les fotos "d'amor" amb una iaia per l'episodi en què se les lliga a totes.

-Hot Penguins estan treballant en un opening i ending per la série...orgasm!!!

-La Míriam, amiga de la Nuri, va parlar amb en Raül i pot fer-nos article de promo al Punt Diari.

-I per últim, ahir ja vaig entregar muntatge definitiu del primer episodi d'El Forat als de FestucadaTv, que també estrenaran per l'octubre.

És tot, ara a esperar que el Barça guanyi i qualsevol cosa truqueu o envieu mail!

NAR FENT...

Bones, aprofitant que en Pitu ha actualitzat el blog, jo també m'hi apunto (!?).

Primer de tot...la cosa marxa, ara falta que torni la resposta del públic.

-Els nostres Lennon/McCartney aprticulars (Pitu/Jordi o Jordi/Pitu) ja han escrit la lletra en anglès pel tema principal d'El Forat. Encara no sabem amb quina ens quedem, ja es veurà.

-La promoció per Banyoles, ja ha avançat, he parlat amb l'Arnau i la setmana que ve quedem per parlar.

-En Nacho ja sap com ha de ser la web i s'hi ficarà en no res.

-Ja tinc el muntatge deifinitiu del primer episodi per donar-l'ho als de Festucada Tv i el trailer del nou episodi.



I per últim un regal genial, fotos que va fer en Jordi al rodatge de l'últim episodi d'El Forat.



Raül i Dani, doneu senyals de vida per favor i dieu com va tot, i com heu avançat.

HO HE DE PENJAR...SORRY

AHIR VA SER...

Doncs ahir finalment vam celebrar la reunió amb tots els de la productora, menys en Dani, a casa meu.

Vam clarificar les dates i deures de cadascú dins la campanya de marketing.

A banda vam gravar el nou episodi d'El Forat a més d'un "making-off" de la série amb l'equip de Re-mou-tv.

Vam acabar a les tres morts i reventats, peró crec que va valdre la pena.

Estic petat.

HABEMUS LOGO!!!

Doncs això, que ja tenim logo d'El Forat, que és aquest...



S'hi poden fer canvis, més que res la part dels peus, però seria així més o menys.

Espero comentaris o mails amb la vostra opinió.

Salut!

ALL THE SMALL THINGS

Bones gent,

actualitzo això per ficar-vo al corrent de tot plegat.

Primer us aviso que afegeixo un nou enllaç a la secció de links, que és el fotolog de Hot Penguins, el grup de Figueres que vam descobrir aquest dissabte passat a Vilabertran, amb els quals ja estem en contacte per mirar de fer alguna cosa plegats.

En segon lloc, aquest dissabte hi ha reunió de la productora al meu pis per enfocar la promoció d'El Forat, a més de com desarrollar Re-Mou-Tv i en cas d'haver-hi temps també gravar un nou episodi de la sèrie a més d'un "making-off" a càrrec de Re-Mou-Tv.

Per últim, us recomano "Los Bingueros" amb Pajares i Esteso, que tot i semblar una cutrada de la Transició és molt recomanable, sobretot pel seu guió molt ben acabat, tenint en compte l'època i el gènere.

p.d.: fa molt que no trepitjo la platja, que no passo per Passarel·la i no desconnecto de tot plegat.

p.d.2: ja hi ha el videoclip del single del nou àlbum d'Oasis, molt wapo.

HOY PUEDE SER UN GRAN DÍA...

Però tot semblava ser que ahir no.

De bon matí em va enviar un sms en Pitu per anar aquella nit a fer de reporter per un repor de RE-MOU-TV i tot i que jugava el Barça el Gamper vaig acceptar.

A la tarda vaig pillar el tren per pujar a Figueres i de pas portar un regal al meu pare, que avui 17 d'agost és el seu i meu sant!. Després de dinar tard vaig quedar amb en Pitu i la Nuri per fer el café i discutir com fariem el report i entrevista a Miau Miau.

Ja amb les preguntes llestes vaig a casa, truquem a un pizza que no es presenta en una hora i em perdo bona part del partit pel retard del Gamper. Allà estava que treia fum. Si alguna cosa no soporto és la impuntualitat. Em van passar a buscar Pitu i Nuri i cap a Vilabertran. Alla vaig menjar un bocata i café i vaig veure un tallet de Barça.


Després cap a la furgo de Miau Miau a fer-lis l'entrevista. Es van portar realment i m'agradaria destacar el futimer de dones que rodejaven la furgo, potser intrascendental, peró curios.


Un cop acabada l'entrevista, aparició en directe de ma germana amb cotxe inclosa, vam anar a veure al grup que tocava, i potser la gran sorpressa de la nit: Hot Penguins. Quatre nois de 17 anys fent versions de Arctick Monkeys, Strokes i Babyshambles que ens van marevellar, realment bons. Tant ens van agradar que vam decidir entrevistar-los també. Realment simpatics i agradables, ens van atendre cordialment i van contestar a totes les preguntes. A sobre resulta que el bateria conixia El Forat i ja hem intentat convencerl's perque ens escriguin una cançó per la série o que almenys ens deixin fer un videoclip del grup.


De Dekrepits no en parlo, i punto!

CAÇA-VAMPIRS

Avui és festa, i el normal era sortir de marxa ahir la nit, però ves a saber si és l'edat o la crisis que uns quants vam acabar fent feina.


Sols em quedava un reportatge per gravar d'Atrapats de TvGirona i em van donar carta blanca així que vaig escriure un guió on entrevisto a un caçavampirs enmig de Girona. Un cop aprovat em faltaven els actors i vaig liar als col·legues: en Carles és Antoni Puigcerd, el caçador, Vane com a Gironina "faltona", Nacho el vampir i la Mercé de víctima.


La veritat és que va ser un dels reportatges més durs de gravar que he patit. El riure s'em escapava a la mínima, entre les frases d'en Carles i el seu evstuari explotava cada dos per tres.


La cosa es va allargar força, vam començar a les nou i quart i vam acabar a les dotze i mitja, i vam acabar remullats.


A veure com queda i a riure una estona amb ell l'últim divendres d'agost a les deu de la nit a TvGirona.

MIREU QUE HE LLEGIT AL MATÍ AL DIARI!

"La Sexta compra un 'blog' para hacer una teleserie

• El humor de la videobitácora 'Qué vida más triste' llegará a la cadena en otoño


Los actores de la videobitácora, Begoña de la Cruz, Borja Pérez, Nuria Herrera y Joseba Caballero, y dos personajes en su versión animada. ANTONIO GÓMEZ
MADRID

Las relaciones entre internet y televisión cada vez son más estrechas y las cadenas han encontrado en la red un aparador para difundir y promocionar sus producciones, ya sea en sus propios portales o en otros ajenos. La Sexta ha decidido invertir los términos y convertir ahora en programa televisivo un videodiario digital que desde el 2005 triunfa en internet.

El videoblog en cuestión es Qué vida más triste.com, creado ese mismo año por Rubén Ontiveros, un guionista de producciones como Vaya semanita (Euskal Telebista) y Made in China (TVE-1), entre otros espacios. Para hacer lo que le apetecía, y no lo que le pedían, decidió expresar sus ideas en tono humorístico mediante pequeñas piezas de vídeo, de dos o tres minutos, en las que los protagonistas cuentan ante la cámara sus vidas, supuestas o reales. Desde el 27 de marzo del 2005 ha colgado, divididas en tres temporadas, un total de 103 escenas, una cada domingo.

El alto número de visitantes del videoblog, que ayer ascendía a casi 2.379.000, hizo que las televisiones se fijaran inmediatamente en Ontiveros y su trabajo. "Desde hace tiempo veníamos recibiendo ofertas de varios canales, pero no me acababan de convencer, porque querían cambiar, aunque fuera ligeramente, lo que hacíamos y yo prefería que se mantuviera el mismo formato, el mismo tono y los mismos actores. Por eso nos ha parecido bien la propuesta de Mediapro, K-2000 y La Sexta, porque respetarán todo esto", comentaba ayer el creador y responsable de Qué vida más triste.

La Sexta tiene previsto comenzar la emisión justo tras el verano o en otoño. La privada mantendrá el formato original, así como a los intérpretes y personajes que, para jugar con la confusión entre ficción y realidad, llevan los mismos nombres unos y otros. Ninguno de ellos es un profesional de la actuación, sino amigos personales del director.

Borja Pérez (gruísta de profesión) es el protagonista, el que cuenta su vida ante la cámara, acompañado de su novia, Nuria Herrera (una profesional del audiovisual, aunque no actriz), y su mejor amigo, Joseba (Caballero (empleado de un laboratorio químico). Además de imagen real y de los tres actores, el actual Qué vida más triste de internet también cuenta con invitados episódicos y animaciones por ordenador, que seguirán apareciendo en televisión."

El Periódico de Cataluña

SEGUR QUE ÉS ESTIU?

Ja estem a l'agost, o sigui a ple estiu, i encara no en tenim gaires proves de què ho sigui, a part dels calendaris i d'alguns afortunats que tenen vacances. Molts del trets habituals d'aquesta estació estan desapareguts i aixó fa que l'estiu sigui menys estiu. Anem a repassar:

Incendis: mínims! I m'alegro la veritat. Aquest any els incendis han sigut mínims, fins el moment. Encara no hem sentit cap voluntari explicant-nos que tot alló negre del seu davant és el bosc on durant anys ha anat ha fer alguna escapada amb els amics o família i lamentant-se o cagant-se en el culpable.

Cançó de l'esiut: i ja van dos anys. Ja l'any passat vam quedar orfes d'un tema cutre-alegre per repetir a les radioformules, tot i que semblava que ens menjariem el Chiki-chiki fins a Nadal, però els d'El Terrat ens han donat un respir tallant el fenómen en sec. Per tornar-hi de nou amb un altre tema aquest hivern? Qui sap...És més, el Hips dont's lie de Shalira encara sona des de fa...molts anys! El cicle vital d'aquests insectes cada any és més rar.

Gelat i famosa: no, Eva Longoria no conta, repeteix de l'any passat. Aquest any ni Pataki, ni Paz Vega, ara tenim que menjar el gelat simplement perquè ens agrada i punt. No hi ha cap reclam erótic darrera. Una llàstima...

Fitxatge sorpressa i mediàtic: ni del Barça ni del Madrid. és més, sembla que els mediatics son els que volen que fotin el camp (Robinho i Eto'o). Chrsitiano a plantat als blancs i cap 9 vol venir a Can Barça, serà per les sessions dobles d'entrenament d'en Guardiola? Això amb Rikjard no passava...

Però el realment preocupant...la moda que ha aparegut i que espero que no repeteixi l'esiut que vé...N'estic fart de veure xavals de sudamerica amb la samarreta ramengada dfins sota el pit ( com un top) i escoltant música a través del móbil. A banda de cutre a més no poder una pregunta no em deixa dormir. Si aquest èssers xulegen de tenir diners per poder comprar-se uns móbils de tanta calitat, perquè hi fan sonar mñusica tan dolenta i amés no és compren uns cascos? Iker, tens resposta???

Això ñes tot.

HE SOBREVISCUT!!!

Sembla que el veï per fí s'ha decidit a quedar-se a Girona i tenir el wi-fi connectat. Merci!

Jo doncs actualitzo això que ja tocava.

Resumint: tot sembla un xic parat pel que fa a la productora, tot i que no he parat de moure'm en tots els camps de marqueting. Aviat ho tindrem quasi tot llest, menys la web. També he tingut temps per mirar tele, ara estic enganxat a La guerra en casa, grab sit-com a les nits de la 2, el Muro Infernal, m'encanta i...comprobar com els de Vacances Pagades tenen algú que es mira el nostre programa de TvGirona Atrapats, en menys d'una setmana 2 referencies clares. Mencionar per últim la farra que ens vam correr en Carlkes, Nacho i jo.

Demà més!

ESTIC VIU!!!!

Però sense wifi...

Ara estic en un bar fent una birra per conectar-me una estona. El veí ha marxat i el módem s'ha apagat, així que estic incomunicat fins que torni.

Aquesta setmana amb el mono d'internet...(Enjuto)...ha servit perqué anés a Banyoles a fer un reportatge en una festa hippie, amb una rossa enxangada tota l'estona, veure la pretemporada del Barça i esciure més guions d'El Forat.

Poc més...a més la biblio estava tancada i tampoc he llegit res de nou, que em tenía que servir d'inspiració pels nous guions...que hi farem.

Espero tenir connexió ben aviat i explicar-vos petits detalls, de mentres us deixo amb unes fotos de la festa a Banyoles.

NO STOP

Eis, people!!!

Anem-hi:

Ma germana s'acaba de treure el carnet de conduir, divuit anys i tt pagat per ella mateixa. Felicitats, tot i que fa un xic de ràbia. O no?

A banda, ahir vaig fer un repor sobre el correfoc de Lloret de Mar. Dues coses clares: tenir més d'una feina és cansat i les guiris cada any estan més bona, i a edats menors. Avui toca anar a Blanes a fer repor sobre els focs artificials.

Divendres és fetsa a Girona, així que aprofitaré per fer un xic de netaja al pis i a part treballae en coses d'el Forat.

Per últim, m'encanta aquesta canç-o i videoclip de l'actriu, ara cantant, Zooey Deschanel:

She & Him - Why Don´t You Let Me Stay Here?

MEUCA!!!!

Escric això un xic cabrejat. Ahir vaig estar mitja hora o tres quarts davant l'ordenador per fer aquest post, i la veritat que em va quedar molt guapo. Així que quan el fico a corregir en un corrector electrònic resulta que se'm borra tot.

Així que avui, he decidit fer-lo de nou, però em limitaré a comentar algunes de les fotografies d'aquella vetllada del 19 de juliol de 2008.


Ultima foto de grup


Machos


Mujercitas


Equipo-B


Nacho in session.


Cara del Pitu al demanar-li Raffaella Carra.


Fotografía totalment casual feta per sopresa.


Això és el que passa quan et fan una foto quan vas taja, directa a Cuarto Milenio.


Raul vigilant que la beguda no s'escapi i les bésties no entrin.


Primera foto de grup abans de pendre cubates.


El narrador, o sigui jo, amb cara de projecte de futur i l'aparició sobtada de la Vane per darrera.