JO, BRUIXOT

Previsió:

Demà:
Mati-Migdia: Curro
Tarda: Nervis
Nit: Monòlegs Palafrugell

Dissabte:
Mati: Dormir
Tarda: Curro
Nit: Blau (amb Pitu)

Diumenge:
Mati:...
Tarda: Ressaca i DVD (Species 2 i 3? Temblores 1,2,3 i 4? Dexter? Californication?)
Nit: Que sopo?

Gran, molt gran!

(Qui necessita amics o parella?)

NUI!

Sabeu que és el primer que he comentat al Pitu i en Jordi en veure'ls? "Vas veure Muchachada Nui?". Aquell dimecres va ser un dels dies més feliços de la meva vida, i punt. La meva idea es va dur a terme, sense plagi possible (o Joaquín Reyes i jo tenim amics en comú?) i sols va faltar la referència a Bailar en la oscuridad. Ah, una de les pròximes Celebrities serà Quentin Tarantino...

FETS CONTRASTATS

T'imagines una peli a mig camí entre un thriller eròtic i un film de ciència ficció? Una extraterrestre ninfomana? Ben Kingsley fent de persona important, Forrest Withacker fent de bona persona, Alfred Molina de raro i Michael Madsen de xulo putes? Doncs deixa d'imaginar, existeix i es diu Species, especie mortal.

Mitjans dels noranta, estan de moda Expediente X, Instinto Basico,els efectes especials...i pim pam pum, ja tenim peli. Amb segona part estrenada als cines i tercera part directa al videoclub. M'he baixat la trilogia. Vaig per la primera. Demà la segona.

Ah! Michelle Williams fa de nena extraterrestre.

QUAN?

Dues excel·lents pel·lícules de genere estan sense data d'estrena.

Aquest primer llarg de Vigalondo vaig poder disfrutar-lo a Sitges. Una molt correcte, original i entretinguda historia de viatges en el temps que ens recorda a relats pulp de la ciència ficció.

Trick'r'treat ens ve de la mà de Bryan Singer; relat de terror dirigida per la mà dreta d'aquest, Michael Dougherty, que ens explica tres histories diferents d'aquesta terrorífica i màgica nit.

LHC DVD!!!

Déu existeix? Un mico amb botons diu que no, però una noticia de ultima hora sembla indicar que els rumors eren certs i aquest ésser mitològic està entre nosaltres. Proves? El 4 de desembre apareix el DVD de LA HORA CHANANTE AMB EXTRES I ESCENES ELIMINADES!OOOOOOOOOOOOHHHHHHHHHH!!!!!!!MMMMMMMMMMMMMMMMMMM!!!!

REC

Diguem que si sou fans del terror, o teniu una cita i voleu que la noi se us agafi a la mínima dins la sala fosca, aquesta és la pel·lícula de l'any per vosaltres. Dir que la peli fa por és quedar-se curt. Esglai, terror, angoixa...i molt més. Avui s'estrena, jo la vaig veure a Sitges, i val molt la pena pagar l'entrada, i un cop sortiu reclameu el que vau pagar per la tonteria de El Orfanato.

Una reportera d'una televisió local segueix una nit amb els bombers. Surt una alerta i acudeixen a un edifici de la Rambla de Barcelona i es troben amb...que fas encara aquí? Corre cap al cine. Però ja!

I de nou la foto amb la Manuela Velasco,l'actriu protagonista del film.

TEASER POSTER DE "SUPERAGENTE 86"

Creada per Mel Brooks i amb Don Adams, a part, mítica, genial, surrealista,etc...Tot això i molt més. Esperem que aquesta posta de llarg de la serie amb gran plantilla per tirar-la endavant funcioni, encara que sigui la meitat que la serie.

I ELS CONILLETS...

Últimament he sentit parlar força de Andy Riley. Aquest senyor, a apart de ser un dels creadors de Little Britain, és un excel·lent humorista gràfic que publica periòdicament les seves vinyetes en un diari anglès on ens mostra diferents suïcidis de conills. Aquí s'ha publicat el seu llibre Libro de los conejitos suicidas recopilant les seves vinyetes.

"SOLO ANTE EL PELIGRO"

Així és. L'única persona que tenia mig emparaulada per actuar a la Nit de Monòlegs de Palafrugell acaba de renunciar. Em trobo que falten menys de quinze dies per l'event i jo sense ningú que actuï. I que faré? Doncs no sé. Crec que hauré de buscar una bruixa i que em converteixi en un gat, com la Xena, la gata de casa els meus pares. Que feliç seria siguent un gat! Segur que és més fàcil trobar aquesta bruixa que trobar a un monologuista...

2 VIDEOCLIPS

Clar i català. Avui a falta de noticies destacables us deixo dos videoclips recents que trobo d'allò més interessants.

La revolución sexual´- La casa azul

Guille Milkyway és un geni incomprès dins el nostre panorama. Tot i que el seu grup, La casa azul, no té gaire èxit fora del seu cercle cool-in ell ha tingut grans triomfs amb encàrrecs, concretament amb Amo a Laura i el tema de la serie de televisió Gominolas. Poppy com pocs i amb grans temes m'el va descobrir el gran Dani.

Tick,tick, bomb - The Hives

Un retorn al meu passat. The Hives és un dels grups amb els quals vaig créixer. Canya garage de primer nivell que no pots fer més que moure't al sentir-lo. Tot i que havien dit que el seu anterior disc era l'últim han tornat de nou i sembla que amb més força que mai.

THE IT CROWD, SEGONA PART

Ja tinc la segona temporada d'una de les millors sit-coms d'aquests anys (dècades?): The It Crowd. Si la primera temporada era excel·lent aquesta també ho és, però en condicions diferents. L'anterior mantenia una regularitat als guions envejable en canvi en aquesta segona és totalment irregular, conté dels millors episodis que he vist en anys ( el primer i tercer, per exemple) i en canvi d'altres força ensopits (el quart sense anar gaire lluny). Una cosa que no se'ls hi pot negar són les seves ganes d'anar més enllà amb els tabús (gays,morts,etc.)i fins i tot aprofundir en els personatges, però amb això últim flugeixen, en canvi, quan fan grans extravagàncies amb petits temes aconsegueixen el més sonor dels riures. A veure la tercera. Per cert, el novè i maleït episodi de la primera temporada de Dexter es resisteix.

CALIFORNICATION

Amb el parón de Dexter (maleit novè episodi!) m'he passat a Californication de l'HBO. Ja en porto dos episodis i tot i que la serie no és una virtuositat el seu protagonista, Hank interpretat per David Duchovny, m'ha enganxat. M'hi sento molt identificat, tan que vaig escriure una novel·la fa anys en que Abraham, el prota, s'hi assemblava molt. Deien que quan Hitchcock feia un film escollia el prota segons si la historia la protagonitçava algú a qui li agradaria semblar-s'hi (Cary Grant)o ell s'hi identificava (James Stewart), jo voldria ser Hank.Us la recomano ferventment.

POLÒNIA, LA VERGONYA D'UNA MINORIA ABSOLUTA

M'estic afartant, i molt. A tothom li agrada Polònia, tothom diu que és tan o, critica i public de cara i si dius que no t'agrada et miren malament. Per? Tota la gent que mira el programa escolta Minoria Absoluta? No, segur que no. El programa de ràdio dels migdies de RAC1 li dóna mil voltes a l'engendre aquest de TV3, i són els mateixos qui l'han fet. A la ràdio la psciodelia és fina, brillant i punxant. A la tv ens trobem amb gags que endevinem abans de que comenci el programa, les imitacions són patètiques i a sobre i surt Toni Albà, que sembla que tothom tingui ganes de fer-li una fel·lació, quan sols sap ser estrident. A la ràdio, gràcies a Déu mai us trobareu aquestes barbaritats. Una cosa, més, degut a l'èxit de Polònia el programa de ràdio s'ha vist malmès, el trio creador marxen desprès de la primera hora per deixar-ho en mans dels col·legues que es limiten a fer un magazín qualsevol. Llàstima!

L'ÀVIA ROSA

Ja deveu saber que sóc poc donat a sentimentalismes però això toca. Resulta que l'àvia Rosa no està del tot bé, ensopida i fent referències constants a la mort (cosa lletja que sembla que em ve de família). Així que tot i que no era el meu pla aquest cap de setmana pujaré a Figueres a fer-li una visita i alegrar-li un xic el dia. Això intentarem, almenys.

EL REI

La corona penja d'un fil? Això sembla...portem un temps amb moltes males noticies al voltant de la Família Real d'Espanya. Primer la retirada de El Jueves per la portada amb la caricatura del Príncep, fa uns dies la sortida (èxit de politono) de Juan Carlos i ara acaben de dir que la separació dels Prínceps de Lugo. Passi el que passi sempre ens quedarà El Rei.

DILLUNS MATADOR

Uf!No ho sabeu bé prou però avui ha sigut una merda de dia. Merda, per mi, vol dir que al curro no tenia ningú amb qui fer-la petar ni de lluny (Xevi i Nacho de tardes, Imma de vacances, Irene de gerent b) i l'únic que he pogut fer ha sigut treballar com un ase, de 7 a 15 h sens parar. Sols he pogut treure una conclusió, treballant pels altres no et sents realitzat. Ni de lluny. Almenys a la tarda he estat amb l'Oriol i he tingut un xic de conversa. A vegades crec que sóc mut. Un diumenge qualsevol...no parlo en tot el dia. Això et fa barrinar molt. No sé si és que no tenir xicota ni amics afecta al cervell. Potser si.

NITS DE RATAFIA

Val. Divendres tarda en Pitu m'envia un missatge i em comunica que aquella nit punxa a Girona. M'hi apunto, i en Xevi també. Ningú més s'hi apunta. Em truca en Carles i em diu que punxen, exactament, al Ateneu 24. Un col·lega m'indica la calanya que hi va i on es situa el local. Li dic al Xevi que em d'anar "tiradillos" al vestir, independentistes ens trobarem. Passades les deu em recull en Xevi. Anem a sopar al Viena i pago jo. Mentres mengem parlem d'estar solter i tenir parella. El que no vol lligams en te, el que en vol no en te. Anem cap allà. Entrem. Lloc petit,petit. Cubata (ron-cola) amb got de barraques, gel de glaçonera de plàstic blau i bikinis a 1'50. Parlo amb Pitu, Alba i Carles. Got de ratafia per en Xevi i jo. Ens reconeixen del Merca. Sexe i drogues amb l'ALba (tot parlat,eh!). Saludo a Jordi i amics. Marxem cap al blau. M'emporto una cervesa. Arribem al Blau i en Xevi marxa. Entrem la resta gratis. Plegatin buit. Cubata (vodka-red bull). Pugem. Balls raros.Ron-cola...Marxem. Mareig. Em deixen (Carles-Alba darrera,liats?).Pujo a casa.

L'endemà vòmits i ressaca.

M'estic fent vell.

ELS MEUS ESTIMATS ASSASSINS

A la societat actual l'assassinat no està gaire ben vist. En canvi, en el cinema i la televisió, aquests són moltes vegades el protagonistes absoluts. A que es degut? Els assassíns reals causen danys a gent real mentres que els seus homonims ficticis maten a gent que realment es indesitjable o trivial i sobretot, són gent educada i culta, que fa que seguir-lis la pista sigui quasi impossible. Genis amb ganivet. Anem a repassar els meus " ilustres assassins".

5_Tom Ripley

D'amargat a bohemi.Personatge sorgit de la ment de la novelista Patricia Highsmith al qual li va dedicar una saga. Moltes de les novel·les han sigut traslladades al cinema amb regular èxit, l'única que jo he vist, i per tant puc comentar és El talento de Mr. Ripley on l'interpreta un acceptable Matt Damon.

4_Patrick Bateman

Bret Easton Ellis el noi dolent dels nous no
vel·listes americans va revolucionar a tot el mòn amb aquesta ficció que atacaba el consumisme dels vuitanta amb un yuppie assassí. El salt a la gran pantalla va muntar molt merder per no res. Salvem-ne la gran actuació de Christian Bale.

3_John Doe

Se7en, de David Fincher i guió d'Andrew Kevin Walker és va convertir en el gran èxit de 1995. Kevin Spacey va conseguir gelar la sang a tots els espectadors i el seu personatge es va convertir en un mite imitat mil i una vegades. Sols per la maldad mostrada al final mereix ser recordat.

2_Hannibal Lecter

Thomas Harris es va fer la barba d'or amb aquest personatge, secundari en la seva aparició, la novel·la Dragón Rojo, provocant una saga de quatre novel·les i cinc films. Hannibal Lecter és Anthonny Hopkins, li agradi o no.

1_Dexter Morgan

El més simpàtic i hipòcrita d'ells. Polícia de dia, justicier nocturn. Creat per Jeff Lindsay i explotat en la serie Dexter de Showtime. Michael C. Hall l'ha convertit en "l'assassí favorit d'Amèrica", tal com diu la seva frase promocional.

PICAREU?

Judd Apatow és el nou geni de la comèdia americana. Responsable de Virgen a los 40, Supersalidos i Lío embarazoso ( i no oblidem El reportero i Pasado de vueltas) porta anys ficant el nas en el mundillo. Ara tothom es dedica a investigar que ha anat fent el senyor i resulta que és el creador d'una cult-serie d'una sola temporada que ara tots es dediquem a reivindicar: INSTITUTO MCKINLEY (FREAKS AND GEEKS)

Serie ambientada ens un institut a principis dels vuitanta on veiem la vida dels geeks (nerds) i els freaks (paraula mal usada aquí que significa en realitat a gent que va al seu rollo, o sigui macarres).L'èxit de la serie va ser escàs amb sols una temporada en el seu haver. No hi ha previsió que arribi aquí però n'estic segur que un munt de pajeros de qualité se la baixaran, reivindicaran,etc...

THIS IS HALLOWEEN

Aix! La nostra festa pagana preferida a caducat, però ens ha deixat agrdables moments i...fotos! He trobat aquesta foto i no m'he pogut estar de penjar-la. Oh Paris! Ets un àngel!Mmmm...

HELP!

Als EEUU es llançarà el DVD remasteritçat de HELP! la mítica i millor pel·lícula dels Beatles.Us recomano que us la compreu tan bon punt surti a la venta.

QUERIDO DEXTER

Ja que la primera temporada de la serie televisiva de Dexter estava basada en la primera novel·la del mateix personatge m'he llegit la seva segona aventura per saber que passarà a la segona temporada: i pot seruna temporada molt bona la que ve.

M'he trobat un estil que m'ha fet recordar a "El Quijote". L'autor s'ha llegit molta novel·la policíaca actual, ha vist molt telefilm i es nota, tot són coses vistes mil i una vegades, però el personatge de Dexter és tan fort que això no és un inconvenient, el seu punt de vista ho transforma en una parodia de primer ordre. Una trama que avança sense sobresalts, sempre saps que passarà, però les subtrames agafen una intensitat que la fan sumament distreta i el seu final ¿feliz? i els futurs aconteixements de les noves entregues la transformen en una serie pulp de nova generació.

¡TOMA MORENO!

Per molt que sàpigues volar hi ha coses que cauen pel seu propi pes.

No sé el motiu, però quan una cosa no m'acaba de convencer poques vegades m'equivoco. Em va passar amb The Vines, em va passar amb Màtrix i també amb Herois.

La cosa prometia, uns seguit d'individus que té poders i les seves cides es creuen això en plena època daurada de les series de televisió. Però va ser veure quatre episodis i vaig veure que allò no funcionava, no tenien un Bryan Singer o . Clitxés mil i personatges que no enganxen per res, val, Hiro mola, però no molaria més una serie sobre ell i el seu amic sols? A més, incorporar un superenemic no em va fer el pes.

Doncs el nen no s'equivoca...l'audiència de la segona temporada està punxant i l'spin-ogg Heoes: Origins s'ha aturat en ple. OLe! Sóc la polla!

RANT

Chuck Palahniuk a tornat desprès del desgavell de Fantasmas amb les piles recargades. Veient que un canvi radical no és la millor transició possible a Rant ha dividit la seva novela, en realitat escrit en forma de falsos testimonis, en dues parts ben diferenciades. La primera, que és una recuperació d'estil de les seves primeres obres (Asfixia, El club de la lucha) és la més conseguida i culpidora, esgrarrifant-nos amb el seu coneixement. La segona, virada cap a la ciencia ficció, ens planteja moltes preguntes obertes que fan entretingut el relatat ja que la história es veu molt cargada degut al tema "choquehuerguista". En resum, una novel·la fàcil i entretinguda de llegir que podría haver-se convertit en una obra mestra si no s'hagués perdut alhora de mirar-se el melic.