INTRO'S JAMES BOND

Dr. No -John Barry 1962



Desde Rusia con amor-John Barry 1963



Goldfinger-Shirley Bassey 1964



Thunderball-Tom Jones 1965



You Only Live Twice-Nancy Sinatra 1967



On Her Majesty's Secret Service-John Barry 1969



"Diamonds Are Forever"-Shirley Bassey 1971



"Live and Let Die"-Paul McCartney 1973



"The Man with the Golden Gun"-Lulu 1974



"Nobody Does It Better"-Carly Simon 1977



"Moonraker"-Shirley Bassey 1979



"For Your Eyes Only"-Sheena Easton 1981



"All Time High"-Rita Coolidge 1983



"A View to a Kill"-Duran Duran 1985



"The Living Daylights"-A-ha 1987



Licence to Kill-Gladys Knight 1989



"GoldenEye"-Tina Turner 1995



"Tomorrow Never Dies"-Sheryl Crow 1997



"The World Is Not Enough"-Garbage 1999



"Die Another Day"-Madonna 2002



"You Know My Name"-Chris CornelL 2006



"Another Way to Die"-Jack White & Alicia Keys 2008

EL DIRECTOR DEL PRÒXIM VIDEOCLIP DE MADONNA

Com sabeu m'encanta navegar per la xarxa, com un Tarzan, però de link en link. A vegades serveix per aconseguir fer descobriments, com el senyor...Nima Nourizadeh.

No el coneixeu, no? És molt provable, a part que sigueu uns freaks "de cuidado". Jo tampoc el coneixia i m'ha ficat a investigar i n'he pogut saber d'ell: anglès, d'ascendencia india i director de videoclips. I de la seva carrera, què en sé ara?Val, uns noms: Yelle, Hot Chip, Jamie T i Flight of the Conchords. Dos grups de electro-pop i el tercer una de les series més fines del moment.

Unes mostres de l'art d'aquest senyor, que sera el "putu amo" en menys de dos anys? Aquí van:

HOT CHIP-Ready For The Floor



Flight of the Conchords - Ladies of the World



YELLE-A CAUSE DES GARCONS



Jamie T - Calm Down Dearest

FES-TE RIC

Gent, el terror en èpoques de crisis funciona; no ho dic jo ho diu gent que ha estudiar i per tant és més intel•ligent o bé llueix un diploma. A més, la venta de llibres es manté molt estable a causa del seu baix cost i hores de lectura. Per tant, si sumem aquets factors, el millor per guanyar-se un sou extra, o bé cremar-se una carrera el millor és escriure una novel•la de terror, i a ser possible amb tots els tòpics haguts, que així sabem que funciona segur, a la gent no li agraden els canvis ni sorpreses.

He decidit resumir-vos unes pautes per crear el vostre best-seller.

-El protagonista és un escriptor en plena crisis familiar (mort de la dona, fill o en ple tràmit de divorci) i creativa.

-Escriu best-sellers com xurros de terror i totes les productores es rifen les adaptacions a la gran pantalla de les seves obres.

-Per algun motiu estrany decideix anar a viure uns dies en una casa enmig del camp, ja sigui perquè li ha tocat en una herència o li ha recomanat el seu editor per inspirar-se.

-Un cop allà es troba amb un personatge estrany, amb pinta de boig, i que diu coses de boig, tal com: "marxa d'aquí ara que encara hi ets a temps","res és el què sembla" o "em follaria a l'Ana Obregón". El protagonista no en fa gens de cas.

-L’escriptor és sent molt a gust enmig de la natura (això no vol dir que es folli a les ovelles) però aviat es dóna compte que passen coses estranyes: sorolls, portes que es tanquen soles, es sintonitza la sexta...enlloc de trucar algú de manteniment passa de tot.

-El protagonista va al poble a fer unes compres i els habitants li fan comentaris per avisar-li que el lloc on viu hi van passar coses dient-li frases com: "la casa on vius hi van passar coses".

-L'home, fart de les coses rares del pis, comença a remenar per casa on hi troba una pista, cosa totalment impossible, tu que vius a casa teva ja no trobes les coses quan les busques i ell que hi porta dies enseguida troba alguna pista del passat de la casa.

-El protagonista comença a mirar en diaris antics o interroga algú del poble i descobreix que a la seva llar, fa anys, un home es va tornar boig va matar-hi tota la seva família. No escatimeu en detalls sobretot de com l’assassí mata els seus fills.

-L'escriptor torna a casa, que sembla una "rave" de tantes coses rares que hi passen, s'encara als fantasmes i acaba guanyant a l'últim moment aconseguint que els morts queden en pau.

I amb això ja teniu un best-seller. A poder ser inclou un trama amorosa amb alguna dona del poble amb vida torturada, escenes de sexe tallades on comença l'acció i que el protagonista begui i fumi.

Apa! Ara a fer-vos rics a costa meu.

ASESINOS SIN ROSTRO

Tusquets Editores.
Febrer 2001.
TítOL original: Mördare utan ansikte (1991).
Traducció: Dea Marie Mansten I Amanda Monjonell Mansten.
310 pàginas.

Ahir la nit, en realitat aquesta matinada, he acabat de llegir Asesinos sin rostro de Henning Mankell. Aquesta és la primera entrega de la saga d'aventures protagonitzades per Kurt Wallander. L'acció es situa a Suècia, on en una casa apartada són assassinats de forma salvatge un vell matrimoni de grangers. A mesura que avança la investigació surten a la llum tots els sentiments xenòfobs de part de la població.

La lectura d'aquesta obra ha sigut a causa de dos motius principals: la nostra nova companya de pis (Melli) que prové de la frontera entre Alemania i Suecia i en segon terme de la voluntat de descobrir els diferents protagonistes de les sagues de novel·la negra ambientades en diferents Països d'Europa.

Tot i no ser una novel·la esplèndida, l'autor aconsegueix situar-te sense gaires floritures dins l'acció. El personatge amb la crisis de l'edat, amb tocs alcohòlics, distanciat de la família i obsessionat amb el seu treball no es gens original, però aconsegueix fer-lo summament humà. La reflexió sobre el racisme tampoc s'oculta gaire, però s'agraeix la objectivitat.

Per acabar: no és una obra profunda, ni ho pretén ser, però conté una forta addicció. El pitjor problema són els noms propis, que al ser d'un lloc tant llunyà, no acabes d'indentificar-los del tot.

Nota: 6'5

GRAN TORINO

Sovint critiquem al cinema la seva poca qualitat, i és ben cert. La solució, crec jo, no està en buscar films de països llunyans o amb impostura forçada per part dels seus autors.

Ens agradi, o no, el millor cinema encara es troba a EEUU, allà hi ha una industria capaç de crear blockbusters amb pressupostos desorbitats i de llarga factura com de portar-nos films amb poca inversió i rodats i muntats en pocs mesos de diferencia.

Aquest és un film dels segons, un film d’autor i alhora un dels sleepers (film sorpresa a guixeta) de l’any. I a què és degut? Doncs és molt simple, el seu AUTOR, tot i que no hagi escrit el guió, Clint Eastwood, està de volta de tot. No pateix per la reacció del públic, fa el que li ve en gana, sense censurar-se el més mínim.. Tracta un tema tant controvertit ( sembla que estem tornant endarrere) com el racisme i sense el més mínim mirament.

Eastwood interpreta a un veterà de guerra fet a l’antiga: sols creu en ell mateix i en tot el que a aconseguit gracies al seu esforç. Al perdre la seva muller sols desitja acabar la seva vida en pau, però el seu barri ha anat degenerant en un gueto d’immigrants de diferents ètnies a sobre en peu de guerra entre ells. Ell aparta la vista, però quan l’assumpte entre dins el seu terreny, literalment el seu jardí, decideix prendre part; no a favor d’uns o d’altres, simplement ajuda i protegeix als que ell creu més desafavorits.

Veiem a Clint ridiculitzant asiàtics, negres, blancs, cristians i família...el més contundent, però, és que estem parlant d’un home gran que duu la cintura dels pantalons sota l’aixella i guarda un arsenal digne del fascista més convençut, i tot i així em vaig sentir completament identificat.

El film no intenta moralitzar-nos, ni molt menys, ens fa reflexionar mentre ens fa disfrutar amb un assortit d’insults dignes del Capità Haddock .

Film completament recomanable si no indispensable.

NO ESTAR SOL

Us imagineu els cristianisme sense les figures dels apostols? Nops. O us imagineu l'Andreu Buenafuente sense TV3?...

A vegades les idees, per bones que siguin, un sol no les pot tirar endavant. L'autoria és molt important, però el suport o el mitjà de difussió també.

Quan en Jordi i jo vam parlar en aquell pub a les tantes de la nit, criticant la no existencia d'una sèrie que digués les coses sense embuts i la posterior idea de tirar-la endavant nosaltres mateixos, teniem clar que sense més gent no es podia fer. Vam buscar actors, gent que mogués la càmera, maquilladors, etc...i ningú s'hi apuntava. Mentrestant teniem 6 o 7 guions guardats al pc esperant.

Al final, amb la marxa d'en Jordi a Barcelona, vaig tenir que tirar endavant el projecte com fos. I vaig tenir que tirar dels del voltant, en lloc de dir-lis per quedar i anar a fer una birra, vaig dir-lis de quedar i gravar-nos en vídeo. En Raül i en Nacho van acceptar, i també l'Oriol. En una tarda vam gravar un episodi, amb diferencies respecte al guió original per falta de mitjans, i desprès d'una setmana per Girona ja circulava un cd amb el muntatge fet. I la reacció va ser invisible.Per sort, ens ho vam passar bé i en vam anar fent més. I ho vam penjar en un blog, a Youtube i vam crear un Facebook. I la reacció va ser mínima. Vam anar a picar a la porta dels mitjans de comunicació. I algú ens va seguir. I una nit, vam anar a un concert, i vam descobrir els Hot Penguins i vam parlar, i vam riure,i... Uns dies més tard ja era molta gent la que ens seguia.

Ara fa un parell de setmanes vaig anar a Castelló, i em vaig perdre. Vaig trobar-me amb els amics dels Hot Penguins, els Washing Machine. Vam parlar, i encara no podia dir una paraula que algú em recordava les frases d'un i altre episodi. I em preguntaven per la segona temporada. I gent que no coneixia es parava i xerrava amb mi. Volien més Forat. I jo sols podia somriure.

I avui, miro el meu compte d'e-mail. L'Andrea està treballant en un spin-off de la sèrie, en Ricard vol fer una nova sèrie apadrinat per nosaltres, la Xènia està treballant en els logos, l'Oriol m'ha compost un tall musical, en Martí ens farà unes fotos, els Washing Machine i els Hot Penguins ens compondràn la BSO,...

I tot per un "plantón" d'una noia acabes a un pub i sense voler juntes un munt de gent amb ganes i creativitat per tirar endavant la teva petita idea. I sols pots somriure i dir: merci.