GRAN TORINO

Sovint critiquem al cinema la seva poca qualitat, i és ben cert. La solució, crec jo, no està en buscar films de països llunyans o amb impostura forçada per part dels seus autors.

Ens agradi, o no, el millor cinema encara es troba a EEUU, allà hi ha una industria capaç de crear blockbusters amb pressupostos desorbitats i de llarga factura com de portar-nos films amb poca inversió i rodats i muntats en pocs mesos de diferencia.

Aquest és un film dels segons, un film d’autor i alhora un dels sleepers (film sorpresa a guixeta) de l’any. I a què és degut? Doncs és molt simple, el seu AUTOR, tot i que no hagi escrit el guió, Clint Eastwood, està de volta de tot. No pateix per la reacció del públic, fa el que li ve en gana, sense censurar-se el més mínim.. Tracta un tema tant controvertit ( sembla que estem tornant endarrere) com el racisme i sense el més mínim mirament.

Eastwood interpreta a un veterà de guerra fet a l’antiga: sols creu en ell mateix i en tot el que a aconseguit gracies al seu esforç. Al perdre la seva muller sols desitja acabar la seva vida en pau, però el seu barri ha anat degenerant en un gueto d’immigrants de diferents ètnies a sobre en peu de guerra entre ells. Ell aparta la vista, però quan l’assumpte entre dins el seu terreny, literalment el seu jardí, decideix prendre part; no a favor d’uns o d’altres, simplement ajuda i protegeix als que ell creu més desafavorits.

Veiem a Clint ridiculitzant asiàtics, negres, blancs, cristians i família...el més contundent, però, és que estem parlant d’un home gran que duu la cintura dels pantalons sota l’aixella i guarda un arsenal digne del fascista més convençut, i tot i així em vaig sentir completament identificat.

El film no intenta moralitzar-nos, ni molt menys, ens fa reflexionar mentre ens fa disfrutar amb un assortit d’insults dignes del Capità Haddock .

Film completament recomanable si no indispensable.