ODI

Hi ha actors que m'encanten (Buscemi, Samuel L. Jackson), actors que me la bufen (Rosario Dawson), i...Scarlett Johansson .

"¿Te gusta mi currículum?"

Ara fan Arack Attack a la tele. Aquesta peli la vaig anar a veure al cine i no em va desagradar, dóna el que promet: aranyes gegants, actors dolents, guió trillat, etc...He dit actors dolents, ella, com no, hi era. Va començar actuant a Causa Justa, desprès va fer El hombre que susurraba al oído de los caballos (Robert Redford) i tothom va dir que prometia, a continuació Ghost World i Arack Attack. Fins aquí correcte, llavors en mesos de diferencia estrena La joven de la perla i Lost in translation i...ja l'hem fet bona. "Que bona és! Una actriu genial! Està molt bona!" deien alguns (els mateixos que es fan palles amb l'Angelina Jolie). No! no! i no! Res. A veure...digueu-me si ella treu suc dels seus personatges a: Match point, Scoop,La isla, The prestige o In good company. No! Sempre se la menjen en patates. Quants èxits de taquilla ha tingut? 1...Per favor, conec noies que estan més bones i saben actuar millor o més que ella. Scarlett, "zumbate" a famosos (Benicio Del Toro, Jared Leto, Josh Hartnett, Justin Timberlake, Ryan Reynolds, etc...) i deixa estar el cine.

JA ÉS UN MITE

Últimament els personatges de cine carismàtics escassegen, és més, l'única forma de que un film tingui èxit sembla que hem de tornar la vista endarrera: John McClane, Indiana Jones, James Bond, etc... Per sort, els últims anys hem tingut l'oportunitat de conèixer un nou mite cinematogràfic creat per Ted Elliott i Terry Rossio, Jack Sparrow, el pirata, el Han Solo d'aquesta generació.

Qui és Jack Sparrow? Jack Goodfrey SparroW, perdó, és fill de Teague Sparrow i va néixer a L'Índia. Va treballar a la Companyia Britànica de les Índies Orientals capitanejant el Trapella Wench sota les odres de Lord Cutler Beckett, al negar-se a transportar uns esclaus i alliberar-los a Àfrica, siguent considerat un pirata. Jack va convertir-se en un fugitiu de la justícia, acabant enfonsant-li el vaixell. Sparrow va fer un tracte amb Davy Jones, aquest li tornava a flot el vaixell ( raabutitçat La Perla Negra) per al cap de 13 anys donar-li la seva anima a aquest o sería devorat per el monstre Kraken. A partir ja és més que historia, és cultura pop.

SKINS

Ara que tothom va com boig per trobar una serie en la que enganxar-se (també dit addicció) he descobert una serie que promet.

Desde la Gran Bretanya , a través del canal per cable E4, ens arriba Skins. Joves, festes, drogues, sexe, estudis, feina, futur, religió...un Trainspotting pels joves d'ara? Així pinta. A UK està arrasant amb sols una temporada.

La Mula treurà fum...

SERIES PER PLANXAR 4

Hi ha series que enganxen, hi ha series per riure una estona, hi ha series incomodes, però també hi ha..SERIES PER PLANXAR!!!

Avui...Diagnóstico asesinato!


Aquesta serie en particular, en tinc un bon record. No sé si per en Dick Van Dyke, pels seus guions, que no crec, pel seu to humorístic o perque és una de les primeres series de les quals va tenir un final de temporada que no es resolia fins la següent. El Dr. Sloan (Dick Van Dyke) acompanyat sempre del seu discipul Jack (Scott Baio) i la patologa Amanda (Victoria Rowell) es dediquen a investigar les morts del seus pacients, amb l'ajuda de l'Steve Sloane (Barry Van Dyke), fill del primer, que es detectiu de la policia , sempre intentant els peus dels seu tafaner pare. La serie de la CBS es va emetre del 1993 fins al 2001, tot i que va rebre amenaces de ser cancelada. El seu to irònic, masses morts i massa casualitat que els ressolessin tots ho feia obligatori, i el carisma del protagonista ,guanyador de quatre Emmy's, la converteix en una de les millors series per planxar. L'han emès TV3 i Telecinco.

JENNA FISCHER

No sé si cap de vosaltres m'ha fet cas i ja està enganxat a la serie The Office (versió americana), si no és així ja esteu tardant! Us esteu perdent a Pam, o més aviat a, Jenna Fisher, que em té el cor robat.


Aquesta actriu de 1'64 va neixer el 7 de març de 1974 a Ft. Wayne, un poblet d'Indiana (EEUU). Tot i que de petita volia ser veterinaria va acabar apunatnt-se a la carrera de dret a la universitat, però al segon any va descobrir que allò no era la seva passió i va decidir començar amb la de teatre (gràcies a Dèu). Mentres no trobava lloc a l'industria de l'entreteniment va tenir que treballar de recepcionista en diferents establiments fins que li van oferir un petit paper a la serie Spin City, a partir de llavors va convertir-se en una cara habitual de la televisió americana intervenint a series com: That 70's Show o diversos episodis de A seis metros bajo tierra. El 2005 va ser el seu any de la sort intervenint a Virgen a los 40 (amb Steve Carrell)i convertint-se en la sufridora Pam de The Office (també amb Steve Carrell), on ja porta tres temporades amb gran èxit, inclosa una nominació als Emmy's. La seva ultim film ha sigut Patinazo a la gloria Per cert, està casada amb un tal James Gunn, lleig cognom.


J

SERIES PER PLANXAR 3

Hi ha series que enganxen, hi ha series per riure una estona, hi ha series incomodes, però també hi ha..SERIES PER PLANXAR!!!

Avui...Colombo!


Fumando espero, al crimen que yo quiero...

Un home llardòs, amb tots el ets i uts, el Tinent Colombo (Peter Falk) , incrustat dins una gavardina, apareix a cada episodi amb el seu Peugeot 403 , tota una cafetera, per resoldre un cas d'assassinat que nosaltres de bon principi en coneixem el culpable. La gent es pren a broma a l'homenet, però ell rascant-se el cap, mossegant un cigar i fent preguntes impertinents acaba descrobint el criminal fent-lo confessar. Amb això els guionistes ens intenten ensenyar que l'important és l'interior, no el físic. Que maco! La serie va començar el 1971 fins el 79, desprès de 1989 fins el 2003 amb telefilms. La Sra. Colombo ,sempre mencionada però mai vista, va gaudir d'un spin-off sense gens d'èxit. Per últim, el gos d'en Colombo es deia El Gos. Oh, my God!

Com que no hi havia intro a la serie us deixo al la mascliste intro de l'spin-off

SERIES PER PLANXAR 2

Ja,je,ji,jo,ju

Hi ha series que enganxen, hi ha series per riure una estona, hi ha series incomodes, però també hi ha..SERIES PER PLANXAR!!!

Avui...Los Misterios del Padre Dowling!

Val, agafeu-vos,... un capellà de Chicago (Pare Frank Dowling, o sigui Tom Bosley) i la Germana Steve (Tracy Nelson) ressolen crims per matar el temps, mai millor dit. Els acompanyen el jove mossen Philip Prestwick ( James Stephns), un tiquismiquis del quinze, i la senyora de fer feines Marie Murkin (Mary Wickes). No és el Padre Brown de Cjesterton ni molt menys, però jo díria que s'hi ha emmirellat...La serie no era dolenta, això em diu ma mare, però pel poc èxit obtingut tampoc crec, ni recordo, que fos una obra d'art. Va aguantar tres temporades, 45 episodis de seixanta minuts. Collita del 87.


Fa mitja por.

Y, EL ÚLTIMO HOMBRE

Pocs comic-books em criden l'atenció, la veritat, m'agraden, però sóc molt selectiu. N'hi ha un, per això, que fa temps que em crida l'atenció: Y, the last man amb guió de Brian K. Vaughan, dibuix de Pia Guerra i magnífigues portades de la mà de J. G. Jones i editat a Espanya per Norma Comics. En ella s'explica com de manera inexplicable moren tots els essers vius masculins de La Terra...tots? No, tots no, sobreviuen el jove Yorick Brown i el seu mico Ampersand. Tots és un caos i les dones s'han organitçat en diferents tribus per tirar endavant. Conscient de la seva condició el protagonista intenta passar desapercebut mentres creua mig mòn fins trobar la seva xicota a Austràlia.

Com a mínim interessant, no?

Doncs el mateix han pensat els de Hollywood i ja es senten murmuris de possible adaptació cinematogràfica, però amb qui? D.J. Caruso com a director i Shia LaBeouf (Transformers, Indy IV)de prota, el duet que ha conseguit l'sleeper de l'any als EEUU amb Disturbia, un pseudo-remake de La ventana indiscreta. Les crítiques l'han deixat molt bé i el públic l'ha respaldat. Jo ja li tinc ganes i crec que en Shia encaixa perfectament, tant per fisic com per carisma.


Segons Steven Spielberg el nou Tom Hanks

SERIES PER PLANXAR

Tanqueu bé les finestres o vindrà...Jessica Fletcher!

Hi ha series que enganxen, hi ha series per riure una estona, hi ha series incomodes, però també hi ha..SERIES PER PLANXAR!!!

Avui...Se ha escrito un crimen!

Una dona gafe, Jessica Fletcher (Angela Lansbury), a més d'escriptora de novel·les de misteri, donar classes d'anglès, conèixer a tot déu,...viu tranquil·lament a Cabot Cove, el típic poblet tranquil de Maine( amb les seva plaça, quiosc, botiga de queviures,...). Sigui on sigui la senyora (al seu poble, EEUU o la resta del mòn) es produeix un assassinat al seu voltant, l'autoritat no es capaç de descobrir qui és el culpable i ella si, deixant-los en ridícul. I així cada episodi. Casualitat? Sort? Ningú s'ha parat a pensar que potser l'assassina era ella? I que pagava a gent per que declaressin la seva falsa autoria? Un simple estratègia comercial per vendre més exemplars? O potser estem parlant de l'Anti-Crist en persona? Sigui com sigui, la tonteria d'una hora per episodi autoconclusiu va començar el 30 de setembre de 1984 a la CBS i es va allargar fins el 1997. Total? 264 episodis més quatre telefilms, novel·les i 12 nominacions seguides als Emmy's per la seva protagonista!
p.d.: summament adictiu a partir dels 50 anys.


Na,nanananaaa,na,nana,na,na...

L'AVANTMATX

Uf...

Sóc culé i m'agrada estar informat de l'actualitat blaugrana, per això tots els vespres que puc intento mirar Força Barça a 8tv per disfrutar una estona amb la tertúlia de l'Arús i els seus invitats, i l'escot de la Palenzuela. Però abans de que comenci em trobo amb una culebrot d'aquells "xungus". Normalment tinc el televisor en silenci mentres veig talls de reüll l'episodi d'aquell dia i escric aquest blog. Poc a poc li he començat a agafar estima, tot i que l'únic personatge que sempre reconec és el tonto del barret estrafolari. És hora de descobrir...Angel Rebelde.

Angel Rebelde

Argument: La jove Lucía (Grettell Valdez) és una humil conductora de bus a Miami mentres manté una relació amb un tal Raúl (Victor Noriega), que té més pit que ella! Al poc Lucía aconsegueix una feina d'assistent a la mansió de Doña Enriqueta Covarrubias (Claudia Islas) on tot és glamour. El seu xicot es veurà tentat per la Cristal (Maritza Rodriguez), una noia malvada com poques i amb ganes de fer la vida impossible a la pobre Lucía. Toma ya! Això és un argument i no Sospechosos Habituales.

Producció mitat veneçolana mitat nordamericàna (Venevision, Univision Network, Fono Video Productions) de l'any 2004 que pel que sembla va tenir força èxit. Consta de 217 episodis i ha convertit a la productora en una de les més desacatades del seu genere, culebrots i derivats. Rogelio Martinez es l'autor (!?) del tema principal titulat "Angel Rebelde", en tot un prodigi d'originalitat.

FULL...EJANT

És una patata o un heroi de còmic...

Estimats desconeguts...hi ha alguna cosa millor que les revistes de cinema? Si, i quasi totes sexuals o plenes de vici, però avui no parlarem d'aquestes marranades. Avui farem un repàs a la premsa cinematogràfica que omple el nostre quiosc habitual. Un post totalment subjectiu, així que és una estafa de post, però no demanem escenes intimistes a Michael Bay...

Fotogramas ( & DVD). L' HOLA del cine.

Amb 60 anys d'història a l'esquena, col·laboradors mediàtics i l'autocomplacència de l' "Abuelo Cebolleta"

Disseny: acceptable, totalment funcional Fotos maques i poc més.
Contingut: Cinema espanyol, entrevistes a famosos coneguts per tots els espanyols i reportatges amb contingut de films que puguin interessar els espanyols.
Crítics: Gent gran, joves que llegeixen El País i David Broc.
Curiositat: No hi ha número estival que no tingui foto suggerint a la portada.
Preu: 1'20 euros.

El millor: les fotos suggerents a actrius de bon veure.
El pitjor: tant de glamour es fa una bola i t'ennuegues, li falta mala baba, o com a mínim cinisme.

Acción. La SuperPop dels cinèfils.

Molt simple i sense pretensions, entretinguda si no tens més de 18 anys.

Disseny: té portada, pòsters, fitxes col·lacionables i fotos tretes del Google.
Contingut: D'Informació justa, reportatges nuls i/o escassos, però una secció de notícies molt bona.
Crítics: Fulanito i Menganito.
Curiositat: Algú col·lecciona les fitxes retallables?
Preu: 2'10 euros, caret...

El millor: La secció sobre series de tv, molt recomanable.
El pitjor: La qualitat preu...injusta.

Cinemanía. De bastarda a princesa.

Portava anys siguen una continuació encara més hispànica de la Fotogramas, però una rentat de cara l'ha convertit en la més MTV del regne.

Disseny: molt bo. Fotos cool, maquetatge vistos i portades guapes.
Contingut: últimament s'han desmarcat amb un reportatges facilons però summament entretinguts.
Crítics: bastant acertats, però els seus "quesitos" (influencies del film en tant per cent) em sobren.
Curiositat: Algú s'ha comprat totes les versions de les protades de números especials?
Preu: 2' 70, molt car depenent del mes.

El millor: El seu frikisme contingut.
El pitjor: El preu i el seu passat.

Imagenes de actualidad. La de casa.

Disseny: sobri.
Contingut: tot el que necessites i quan es treuen la mandra del damunt reportatges genials.
Crítics: Angel Sala, Ramon Freixas, Angel Comas, Ruiz Villalobos,...El meu onze titular està aquí dins.
Curiositat: Qui escriu la Zona Caliente és un geni...
Preu: 3'20, i merescut.

El millor: la seva opinió va a missa.
El pitjor: a l'estiu número doble i no el saps dosificar. Síndrome d'abstinència.

Dirigido Por. Apocaliptics.

Porten anys dient que el cinema s'acaba, es fan palles amb directors que sols coneix sa mare i tots han llegit el Quijote mínim tres cops.

Disseny: B/N amb subtítols.
Contingut: Totes les paraules del diccionari apareixen en les deu primeres pàgines.
Autos...vull dit...crítics: Profes d'uni o jubilats que fumen en pipa.
Curiositat: tindrien que fer un estudis de quants dels seus lectors s'han suïcidat.
Preu:(ara no en trobo cap per aquí, sigui quin sigui és car)

El millor: queda bé tenir-la damunt la taula si tens invitats.
El pitjor: no està considerada arma blanca encara.

AIX! COTXINOTS!

Segur que no t'has fixat en la punlicitat encoberta de Red Bull

L'enquesta d'aquesta setmana ha tingut molt poc èxit. Suposo que als lectors del blog us importa bastant poc la vostra descendència. Als visitants us agrada més intentar-ho que procrear. I més si és amb la Lindsay Lohan. Tontos, el que es diu tontos...no ho sou.

COPIAR/PEGAR

Tampoc és noticia, però és curiós. He visitat Tu Blog de Cine, com sempre que puc, i m'he trobat una llista d'adaptacions de Marvel al cine, i impressiona.

Películas a en proceso de pre-producción:
Wolverine (Fox) - Director: Gavin Hood
Punisher 2 (Lionsgate) - Director: Lexi Alexander; Actor: Ray Stevenson.
Iron Man (Marvel) - 2 de Mayo de 2.008.
The Incredible Hulk (Marvel) - 13 de Junio de 2.008.
Ant-Man (Marvel) - Guionista: Edward Wright y Joe Cornish. Director: Edgar Wright.
Captain America (Marvel) - Guionista: David Self.
Nick Fury (Marvel) - Guionista: Andrew Marlowe.
Thor (Marvel) - Dirtector: Mathew Vaughn; Guionista: Mark Protosevich.
The Avengers (Marvel) - Guionista: Zak Penn.
Películas directas a DVD:
Doctor Extraño (Lionsgate) - 14 Agosto 2007.
Teen Avengers (Lionsgate) - Julio 2008.
Hulk Smash (Lionsgate) - Octubre 2008.


QUAN FARÀN LA PELI SOBRE STAN LEE?

PARA HACER BIEN EL AMOR....

Bé, fem un resum del que va passar ahir....

-Vaig quedar amb l'Eli per penjar els cartells, però plovia i només vam fer un cafè i parlar. L'Albert i la Silvia no estan convençuts del projecte de l'ascensor, prefereixen tornar a repetir Mou-Tv així que nosaltres haurem de convèncer a l'Àlex per fer-lo.

-Al curro continua tot un xic enrarit mentres esperem que la "jefa" marxi de vacances. A més, la Silvia va ensenyar el sostenidor al Xevi. N'hi ha d'afortunats!

-He començat a llegir Cell d' Stephen King imaginant com serà la seva adaptació per part de l'Eli Roth.

-En el mundial de hoquei sobre patins femení la selecció espanyola celebra els gols amb aquesta cançó de Rafaella Carrá...



-S'acaba de morir la taurona que van capturar a les platges de Tarragona bans d'ahir.

DEL CINE A LA TV

"Diane...recorda'm que li pregunti al Mulder qui és el seu barber"

Moltes vegades la pantalla gran es queda petita pels directors i guionistes del cinema. Llavors, no els queda més remei que provar sort a les petites pantalles de casa nostra. Avui escriure sobre les produccions seriades dels rostres més coneguts del setè art.

Potser la primera serie amb firma d'autor va ser Alfred Hitchcock presenta on el cínic anglès ens torturava psicologicament amb petits thrillers de mitja hora. En ella el mag del suspens va supervisar la producció i dirigir 20 episodis entre 1966 i 1962, a més de les seves conegudes presentacions de cada episodi parlant directament als espectadors. L'èxit de la serie va fer que repetís el format altre vegada a La hora de Alfred Hitchock a la CBS.

1990, les series de televisió estaven tallades pel mateix patró i genere. Amb tan sols dues temporades David Lynch i Mark Frost van esvalotar el galliner amb Twin Peaks. ¿Quién mató a Laura Palmer? Aquesta era la pregunta que estava en boca de tot el món. Una combinació explosiva de: soap opera, misteri, comèdia, fenòmens paranormals i mil generes més van convertir-la en la serie de més calada popular des de Star Treck. Res va tornar a ser igual, la filla bastarda (fins a cert punt) Expediente-X va ser la més digne successora.


Em recorda a mi i en Pitu les nits de borratxera a Barcelona

A partir d'aquí desenes de directors van apartar els 35 mm per atrapar-nos al sofà de casa.

-Steven Spielberg és un dels més prolífics dins el camp de la ficció televisiva: SeaQuest ( el seu personal Star Treck), E.R., Abducidos o Cuentos Asombrosos (una versió edulcodara de La Dimensión Desconocida) són alguns dels exemples. Tot i això no ha tingut la mateixa sort que en el cinema, el seu èxit més destacable? Urgencias.

-James Cameron desprès de convertir-se en el rei del món va decidir provar sort amb Dark Angel, amb Jessica Alba. Una sexy robot en lluita permanent en el futur. Gran pressupost i estrepitós fracàs.
-Ron Howard, el pèl-roig més insuportable, va produir Arrested Development, una serie d'humor genial protagonitçada per l'ex-homellop Jason Bateman. Una adinerada família s'en va a la bancarrota pels fraus fiscals, tot i així intentaran mantenir-se units. No serà fàcil.Totalmetn recomanable!

-El Séquito, produïda per l'actor Mark Whalberg on ens explica la seva experiència en el salt a la fama acompanyat pel seu grup d'amics de forma irònica. Ja porta tres temporades a l'HBO.

-House, potser la més coneguda i seguida aquí. Produida per Bryan Singer, que n'ha dirigit algun episodi. Desprès d'acumular calers per la saga mutant va decidir invertir-los en aquest projecte. Un èxit dels que fan història, més que res per l'esplendid Hugh Laurie.

-Els germans Scott van produir Numb3rs, on un policia i el seu germà, un geni matemàtic, resolen casos a través d'equacions. En Raül, un amic meu, n'és fan.

-La Vegas, de Gary Scott Thompson, el guionista de A todo gas se la va jugar amb aquesta facilona serie ( molt del gust pels fans de Los vigilantes de la playa) que amb la tonteria ja acumula tres temporades.

- I per últim el rei dels blockbusters que s'endú la palma també en petit format: tots el C.S.I.'s, Caso abierto o Sin rastro, el productor més productiu i espavilat del regne.

Fins aquí el repàs tot i que em deixo desenes i desenes.

p.d.:Més d'una vegada ha sonat el rumor que Tarantino podria crear-ne una i dintre de poc s'estrenarà Reaper de Kevin Smith.

LLÀSTIMA...

El cinèfil és un ésser fàcilment excitable. Una notícia sobre el nou projecte del seu director favorit li pot alegrar el dia, setmana, més o inclús any. Un exemple? Si us dic de Brian DePlama dirigirà un guió inèdit de Hitchcock? Ja la teniu "morcillona", oi? Bé,és un exemple i això mai passarà, o no? Del que vull parlar són de projectes que tenien a directors de renom a la seva quiniela i al final no s'han portat a cap, o bé els han dirigit altres.

Robert: "Güei chingón, saluda a cámara!
Quentin: "Calla! Que el polze em parla...que faci Reservoir Dogs 2?

En el primer apartat repassàrem projectes que s'han quedat en el no res:

-L'any 1995 es va reprendre la saga de James Bond amb Pierce Brosnan com a nou 007. Encara no tenien director oficial quan li van preguntar a Sean Connery en una roda de premsa quin seria el director idoni segons el seu punt de vista. Ho va tenir clar enseguida: Quentin Trantino. No va ser més que un desig o idea però anys més tard, quan novament tornaven l'agent secret, ara amb el rostre de Daniel Craig, Quentin Trantino va mostrar el seu interés en dirigir-la amb Pierce Brosnan novament i Uma Thurman. Barbara Broccoli i Michael G. Wilson no van acceptar, en Pierce demanava més sou del que es mereixia, segons la seva opinió, clar està.
-Kevin Smith, el Rei dels freaks i fanàtic dels còmics de super-herois, mai ha dirigit una pel·lícules d'homes en malles. Curiós, no? Doncs no serà per la seva culpa. Ja fa anys va circular el rumor que tenia un guió escrit protagonistes. sobre The Green Hornet, mítica serie dels 60 on un adinerat emmascarat i el seu majordom asiàtic (interpretat per Bruce Lee) repartien justícia a basa de xarop de bastó.Al final? Res, tot i que George Clooney i Jet Li van sonar com a possibles protagonistes. Igual va passar amb Fletch, una serie de novel·les dutes a la gran pantalla amb el rostre de Chevy Chase on un periodista camaleònic es fot de quatre potes en mil i un merders. Smith volía a Jason Lee, un "amiguete", de prota.
-Espanya no es diferent, per molt que diguin. Álex De La Iglesia un dels directors amb més èxit en taquilla, crítica, i potser el millor de la seva generació, per mi, va arrastrar anys i anys el guió "La máscara de Fumanchú" on recuperava el mític personatge. Havien sonats noms com Antoni Banderas i Robert DeNiro. Discrepàncies amb Andrés Vicente Gómez pel pressupost va fer que partissin peres i muntés la seva pròpia productora. Actualment està acabant la interessant Los crímenes de Oxford i el seu següent repte és una adaptació de les aventures del cómic belga Black and Mortiner.

També hi ha hagut projectes que han tingut el que semblava el seu director ideal frisant per fer-los però al final qui s'ha emportat el gat a l'aigua han sigut uns altres, vet aquí:

-Chris Columbus i Los 4 Fantásticos, la cosa promet, millor dit, pometía. Al final Tim Story darrera la càmera. No ha sigut horrorosa, però podría haver donat molt més de si. Aix...

-James Cameron, el rei del món, un gran director però que no em transmet una merda, va estar tot el principi dels noranta donant pel cul amb Spider-Man. Ell la faria, tenia el guió i els actors: Leo DiCaprio de Peter Parker i de Dr. Oc l'Arnold schwarzenegger. Al final ha sigut Raimi i Tobey Maguire...per les dues primeres guai, per la tercera mal, com pot ser que no li moli Veneno al Sr. Càmera Boja?

-El Zorro. Robert Rodríguez, el director xicano més famós de tots els temps, volía fer-ho junt amb el col·lega d'en Banderas. Al final en Banderas es va quedar, i ell amb un pam de nas. A més li va robar la cadira Martin Campbell, el mateix que sempre li roba el lloc al Tarantino quan té que fer una de James Bond, per això en Q.T. i en R.R. són amics?

Per acabar, jo vull dirigir el remake de Sor Citroen. Tinc el borrador en el que porto anys treballant aquí al costat. Prometo matar si algú me'l treu.

MISTY MUNDAE

No, no és que m'hagi tornat un cotxino o que intenti pujar les visites al blog, tampoc crec que em tingui que justificar. M'agrada molt perdre'm per la xarxa i tafanejar llargues estones, sempre trobant alguna cosa nova i interessant. Avui siguen diumenge he tingut més temps del necessari. Suposo que tots coneixeu Masters of Horror, la serie de televisió per cable d'EEEUU que ja va per la seva segona temporada i amb cert èxit. En ella cada setmana un director de prestigi del cinema de terror dirigeix un capítol totalment lliure. En ella s'ha pogut disfrutar de les noves obres de Carpenter ( el seu episodi El fin del mundo en 35 mm és una joia), Tobe Hooper, Landis...

Jo m'he entretingut en un article on es parla de l'episodi 10 de la primera temporada: Sick Girl de Lucky McKee, l'autor de May, un petit clàssic. Entre el cast m'ha cridat el nom de Misty Mundae i he començat a investigar.

(no sabeu el que m'ha costat trobar una foto en que no ensenyi els pits...)

Erin Brown, Misty Mundae és el seu nom artístic, va néixer el 16 d'octubre a Illinois. Va començar la seva carrera de model ben aviat i no va tardar en trobar-se un lloc en la industria de la serie Z. Allà, sota el segell Factory 2000, va realitzar un seguit de pel·lícules nude on va començar a guanyar-se un gran sequit de fans depravats. Aprofitant que el terror tornava a estar de moda ha barrejat diverses vegades els dos generes convertint-se en la reina del sexy-horror. Però no us penseu que aquesta joveneta de poques sines és un bleda assolellada; tot i protagonitzar unes set o vuit films al mes té temps suficient per escriure, dirigir i fins i tot té la seva pròpia marca de roba interior. La xicota ideal?

Algunes pelis seves a destacar (més per el títol que pel seu visionat):

11:11 (2009) (post-production)
Dying God (2007)
Splatter Beach (2007)
An Erotic Werewolf in London (2006)
Shock-O-Rama (2005)
Bikini Girls on Dinosaur Planet (2005)
The Girl Who Shagged Me (2005)
New York Wildcats (2005)
The Seduction of Misty Mundae (2004)
The Erotic Diary of Misty Mundae (2004)
Lust for Dracula (2004)(as Misty Mundae) .... Mina Harker!!!
Voodoun Blues (2004)
Screaming Dead (2003)
Spiderbabe (2003)
Sin Sisters (2003)
Vampire Vixens (2003)
The Lord of the G-Strings: The Femaleship of the String (2003)
Lustful Addiction (2003)
Dr. Jekyll & Mistress Hyde (2003)
Confessions of a Natural Beauty (2003)
Naked Cooking (2003)
That 70's Girl (2003)
Sexy American Idle (2003)
Sour Milk (2003)
Satan's School for Lust (2002)
Going Under (1998)

JA FA 30 ANYS!

Són molts anys sense el geni. Groucho Marx m'ha fet passar grans moments; tan amb les seves pel·lícules, com els llibres, frases, ... Descendents d'ell son els Monty Python, Woody Allen o els Chanantes, els Morancos no. Aquest any li he fet un homenatge en el nostre programa, la secció Frases Marxistes, que segons en Jordi és del que més ha agradat entre el públic. M'alegro.

p.d.: fent una imitació seva vaig guanyar un concurs de disfresses de petit. Gràcies Groucho.

JA TINC HABITACIÓ

L'hotel en qüestió

Ja tinc habitació! De moment estaré solet a l'habitació, però no crec que tingui temps d'avorrir-me amb les desenes de pel·lícules que projectaran al festival. Intentaré tenir el blog al dia aquells dies d'octubre informant de tot el que vegi, pot ser una experiència força interessant, em sentiré realment periodista. Seran les primeres vacances reals que faré en anys. Seré capaç de desconnectar? Ja es veurà...

SITGES 2007

He tingut un somni que m'ha preocupat. A principis d'octubre és fa el Festival Internacional de Cinema de Sitges pel qual ja he demanat el passi de premsa i tinc vacances de la feina per disfrutar completament d'ell. Problema...vull demanar una habitació d'hotel per estar-m'hi els deu dies sense tinguer que pujar i baixar de Barcelona cada dia però encara no ho he fet. L'Albert ha dit que també s'hi vol apuntar si li donen vacances, però no ho sabrà fins més endavant. I ara ma germana també té vacances els mateixos dies però no te passi de premsa. I mentres el temps va passant i no sé si quan algún dels dos m'ho confirmi encara en quedaran. Aixxx....

Aquest any tindrem :I’m a cyborg but it’s OK de Park Chan-wook autor d'Oldboy; The Fall, de Tarsem Singh (La celda), 1408, amb John Cusack y Samuel L. Jackson, basat en una obra d'Stephen King, El Orfanata, de Bayona i produïda per Guillermo del Toro i Rec de Balagueró.



SI ALGÚ SAP QUE ANIRÀ FIJO AL FESTIVAL QUE HO DIGUI ARA O CALLI PER SEMPRE, SOLS TINDRÀ QUE AGUANTAR ELS MEUS RONQUETS!!!

DOS EN UN BURRO I CAP VOL BAIXAR

Avui he tingut una discussió amb la "jefa", cosa habitual cada trimestre, més o menys. A causa de que? Doncs resulta que portem unes setmanes que ens vam encolomant més feines de les que podem realitzar a més de que depenem de d'altres companys que alhora tenen altres feines a fer. Total que la cosa va sortint però amb entrebancs. Ella ho acusa a que anem despistats fent broma amb els demés, tot i que no sé d'on creu que trèiem el temps per fer-ho. Total, cap dels dos vol baixar del burro. Ella creu que té raó, des de el seu punt de vista subjectiu segur que si, però el que s'hi troba sóc jo i sé perfectament quins són els problemes.

Ens hem despedit amb un cordial "adéu", l'educació mai s'ha de perdre.

Tot això m'ha fet pensar. El que fan, els meus companys quan s'acaben de discutir amb la "jefa" es limiten a dir que no sap fer la feina i que els té mania, que el lloc li va gros. Jo no ho crec, de veritat, simplement ella veu la seva realitat i jo la meva. Al tractar-se de la meva feina, que visc dia a dia, i a més és el meu punt de vista, estic convençut que tinc raó. Però que ella pugui estar equivocada no la desmereix. En definitiva, que algú no comparteixi la meva opinió no la converteix en pitjor. Imagineu, doncs, que hauria passat si tots els Monty Python haguessin pensat igual...no podrien ni haver fet tres episodis del Flying Circus. Hauria estat una pena.


Com que no tenia una foto de la "jefa" he decidit ficar aquesta, que no té res a veure però em mola.

LITTLE MAN TATE - HOUSE PARTY AT BOOTHY'S

Pesat...segurament sí, però aquest grup mola. No es pot negar. Aquesta cançó també mola. I finalment aquest videoclip mola, però que molt!


Estic pensant seriosament muntar una festa així!

MAN LIKE ME - OH MY GOSH

Aquesta cançó la vaig escoltar a la web de Razzmatazz i des de llavors no me l'he pogut treure del cap. El videoclip és adorablement trist.



Intenta negar-me que no mous el cap...

11808

Tràiler del nou film de J.J. Abrahams, que per mi és el nou James Cameron, més per sensació que per raó. Han canviat de títol i cartell desenes de vegades. En realitat ningú sap molt bé de que tracta. Tot i que l'argument segurament no pot ser molt trencador, que ens queda per veure?, la seva manera de gravar m'ha captivat, ho admeto. Realment una pel·lícula a veure l'any que bé junt amb Iron Man o Indy IV.

MORE...LITTLE MAN TATE

LITTLE MAN TATE - THIS MUST BE LOVE

No sé, cada cop m'agraden més...

COMO JODER UN PLANO

El somni d'en Jordi es va cumplir.

ENQUESTA 3, RESULTATS

L'home (!?) gravant la seva pròxima pel·lícula que tracta sobre: homosexuals, transexuals i altres coses sexuals. Sort que l'èpocas del "destape" es va acabar.

Avui toca fer repàs de l'enquesta que vaig penjar fa una setmana. Feia poc que acabava de veure la trilogia de Saw i Hostel i us preguntava quina era la vostra saga de terror preferida, per ser generós us vaig oferir una opció més: la filmo de Pedro Almodovar. I heu votat majoritariament aquesta. L'única conclusió que he pogut treure és: que sou un catxondos, txondos!

LO QUE PASÓ...NO PASÓ

A la Silvia li va caure la patata aquella nit

A l'últim post la cara d'en Xevi va ser premonitòria. Vam anar a sopar al Konig de l'Espai Gironès i desprès cap a Platja d'Aro. Com sempre el que més va beure i fumar vaig ser jo (que raro...). No vaig trencar-me ballant però vaig riure lo meu. Conclusions...poques i nublades.

OVEJAS ASESINAS

Avui s'estrena un Grindhouse de Manga Films, aprofitant que aquí no vé el Grindhouse de Tarantino i Rodríguz s'han muntat el seu, o sigui, tontos no són. Està format per dos films: Desmembrados de Christopher Smith i Ovejas Asesinas de Jonathan King, que té pinta de ser un nou Peter Jackson. Pel vist i sentit ens quedem amb la segona, que a més porta més conya.






Título original: Black Sheep
Año: 2006
Duración: 87
Compañía Productora: Live Stock Films New Zealand Film Commission
Distribuidora: Manga Films S.L.
Distribuidora DVD:
Género: Ficción
Reparto: Danielle Mason, Eduardo Criscuolo, Eli Kent, Glenis Levestam, Ian Harcourt, Louis Sutherland, Nathan Meister, Nick Fenton, Oliver Driver, Peter Feeney, Sam Clarke, Tammy Davis, Tandi Wright,
Dirección: Jonathan King,
Productor: Philippa Campbell,
Guión: Jonathan King,
Música: Victoria Kelly,
Fotografía: Richard Bluck,
Montaje: Chris Plummer,
Dirección artística: Simon Bright,
Recaudación: No disponible
Espectadores: No disponible
Nacionalidad: Nueva Zelanda
Fecha de Estreno: 14-08-2007

FIESTA, ALEGRÍA Y MUCHA TONTERÍA!!!

En Xevi, amb aquesta cara m'ha convençut i també vindrà.

Avui anem uns quants del curro de festa per Platja d'Aro. A veure com acaba...intentaré fer fotos, encara que sigui sols del sopar.

CHUCK NORRIS

Com ja sabeu el nostre equip de futbito es diu: The Chuck Norris Tean; no jugamos a fútbol, damos patadas. Fent el tonto per internet he buscat alguna cosa sobre el nostre heroi. He trobat això...Genial

EL DÍA DESPUÉS

"Agujetas de color de rosa..."

Las agujetas son el nombre coloquial de un dolor muscular llamado "Dolor muscular de aparición tardía" (en inglés DOMS: Delayed Onset Muscular Soreness). Aparecen después de un período de ejercicio intenso tras un período carente de ejercicio. Su síntoma es un dolor similar al de pequeñas agujas (de ahí el nombre) y suponen una disminución de la movilidad y la flexibilidad durante un periodo entre uno y cinco días. Existen numerosas teorías sobre el origen de las agujetas.

ALTRE PARTIT

"Que fuerte! Estoy en un Burger King, aquí yo soy el King! Kong!"
Bé, hem jugat el partit d'avui i ha estat força bé. Moltes jugades guapes, alguna patatada, joc net, joc brut, molts "tacos" (de part meva, com no)...Avui erem comunistes (camisetes rojes) contra desmanagats. Al acabar uns pitis, xibeca i cap al Burger King on tots ens hem fet amb els gots de The Simpson's...a tots ens ha tocat el amateix. Coses del capitalisme i parides d'aquestes que em fa mandra pensar i encara més escriure. Petons a qui s'els mereixin.

DIUMENGE TARDA, NO TOT ÉS GRIS

Little Man Tate- Sexy in latin

Els diumenges no són gaire agradables, o els passes adormit o bé avorrit. Sols espero que amb aquesta música us alegri un xic. El videoclip no és una passada, però la cançó és ideal per conduir amb el volum ben alt i cantant a primer pulmó.

DISSABTE..RELAX, CONFUSSED,...

Pitu,o...DJ Bhrül,o...DJ Smith o...mig Amparo goes to Hollywood o...en Josep Maria pels no amics.

Dissabte, comença el descans. En minuts vaig cap a Figueres...i descans poc. Que no hi hagi retard de la ´Renfe. Desprès quedo amb en Pitu. Desprès amb uns nanos que han fet una banda de rock i volen que faci de manàger. Desprès a comprar tabac i sopar. Desprès parlar amb la family. Demanar a la meva sister que em faci les celles. Sopar. No sé si sortiré, mai ho sé, si no em quedo a casa i miro The Simpson's pirata. I demà tarda tornem a Girona que tenim partidet els Chick Norris..."no jugamos a fútbol, damos patadas".

Mama told me not to come

Ja deveu saber que sóc un malalt en constant empitjorament, segons en Pitu m'estic "petarditçant", i la cosa sembla greu. Últimament hi ha una cançó que no paro d'escoltar sense interrupció:Mama told me not to come de Tom Jones and Stereophonics. La vaig baixar per culpa del tràiler de Domino de Tony Scott, la peli no és tan dolenta com diuen, per cert, i me la vaig baixar. Fins que no treguin nou disc The Strokes...

NO SOLS DE PEL·LICULES VIU EL CINÈFIL

"..i ella li pregunta: ¿ha visto usted a Mistetas?"

Fa un parell de dies vaig acabar de llegir-me Steven Spielberg. Biografia no autoritzada de John Baxter. Tot i que no és un dels meus ídols, ni molt menys, ha sigut una lectura molt agradable. Pot ser entesa com l'altre cara de Moteros tranquilos, toros salvajes de Peter Biskind. Veiem com ha sigut la seva realació amb els seus "amiguetes" : Landis, Zemeckis, Lucas, etc..., els seus jocs de poder o com la seva vida personal ha afectat a les seves obres. Una gran lectura d'estiu, lleugera, amb contingut i millor que molts dels blockbusters d'aquest any.

ETS UN COTXINO R.R.!

Dues pelis mítiques de terror i sf de mà de Robert Rodríguez i les dues amb striptease's. Auqest home va més cremat que la moto d'un hippy, i mola!



Salma Hayek escalfant l'ambient, uns "mariachis" tocant i en Quentin Tarantino de secundari...Abierto hasta el amanecer.




Rose McGowan escalfant l'ambient, una guitarra colapsada de LSD i en Quentin Tarantino fent de secunadri...Planet Terror.

Toma escalfament global!!!

EIS, JA SÓC DINS!

L'Ignasi i la Marta fent-se la foto amb l'actor Ian Sommerhalder de Perdidos, amb el qual tenien el fitxatge pel programa enparaulat. Ell va decidir dir que no a l'últim moment...i en J.J. Abrahams cabrejat pels seus flirtejos amb altres el va matar. Això em recorda la història de l'Henry...

Resulta que he mirat la pàgina dels companys de Ningú no és perfecte i ja han publicat el meu nom com a nou col·laborador. Mola! A més ja he omplert un qüestionari sobre gustos (séries de tv, llibres, pelis,...preferits) per penjar-lo a la seva web. Guai! Estic més content que els de La hora chanate amb un chroma nou!

SAW o HOSTEL?

Boig per tu...no em sé cap cançó més seva.



Ara ja mai més podrà ser cap de taula.

Uops!

Aquests dies estic mirant les pelis de Saw, aviat començaré la tercera. La primera està bé, la segona, tot i que plena de tòpics, un darrera l'altre, m'ha agradat més pel seu ritme frenètic. A veure que m'espera amb el tercer...

I he pensat...m'agrada més la saga de Saw o la d' Hostel? No sé. Eli Roth em va divertir molt, la barreja perfecta entre Eurotrip i La Matança de Texas. La primera era bona, però la segona em va agradar més encara, potser al haver-la vist en el cine va afectar. La saga iniciada per James Wan, sempre li havia tingut sempre més ràbia, no sé, potser per culpa de la meva germana que em menjava el cap sempre que la veia perquè la mirés.

Amb l'enquesta us donc l'última paraula a vosaltres...

POC A DIR

Això és l'abans, desprès em va caure pel cap la Rose McGowan fent el ridícul, com no, davant els presents.

Bé, ja han passat uns dies i poques novetats. Primer de tot, el més destacable, és que en Xevi i jo vam anar a veure Planet Terror de Robert Rodriguez. Bona, no genial però recomanable, sobretot pels fans d'en John Carpenter. Amb el tràiler de Machete vaig riure d'allò més. Per cert: "me pasé dos semanas buscando la chupa."A part...

...ja estem preparant l'Eli i jo el nou magazine juvenil de Televisió de Girona, promet. Llàstima que en Jordi no hi podrà ser. En serio que el trobarem a faltar.



"Somriu a càmera..."
"Tu saps el que cobro?"

QUENTIN SIMPSON

Aquesta setmana que la família groga ha saltat a la gran pantalla i una part de Grindhouse també, aprofito per recordar la trobada entre Tarantino i la creació de Matt Groening.

TYPICAL SPANISH...LA CANCIÓN DEL VERANO

Les tradicions es panseixen...quina és la cançó d'aquest estiu? L'any passat va ser El Corral, els primers dies de calor, i desprès el xiulador Bob Sinclair. Aquest any...res! Ni Tata Golosa a fotut l'esclatada esperada, ni els dos triomfadors de l'any passat han repetit, King Africa està perdut,...però que els passa als vells de la pell de brau? Jo per si de cas continuo amb La Granja de la Paula de Mazoni. Sóc així de cool. Us deixo amb un altre fracàs de l'estiu de la mà de Kukuxumusu i pablo Carbonell.

SHOOT EM UP

Aquest estiu va siguen mogudet...terceres parts, robots gegants, Simpson's,...i cap sleeper. Però hi ha un film que pel tràiler sembla que promet:SHOOT 'EM UP, de Michael Davis darrera la càmera i guió. Els actors són pura TNT:Clive Owen, Paul Giamatti i Monica Bellucci. El veig com una barreja de JUNGLA DE CRISTAL i Tarantino, com un remake d'un thriller d'acció dels 70's. Mireu, mireu...



Me mola, me mola...Shoot em up. (quan l'hagi vist potser em tindré que menjar les meves paraules amb patates.

ARCADI

"EIS, AVISA QUAN FACIS LA FOTO, EH!"



WHISKY...

Desprès d'uns quants dies més desconnectat, es el que té xupar-li el wi-fi al veí, torno a ser a qui per penjar unes fotos de l'Arcadi. I qui és l'Arcadi? Doncs és el primer càmera amb qui vaig fer un repor, un gran company i millor persona. També té defectes...li agrada Amelie. Ningú és perfecte!