DOS EN UN BURRO I CAP VOL BAIXAR

Avui he tingut una discussió amb la "jefa", cosa habitual cada trimestre, més o menys. A causa de que? Doncs resulta que portem unes setmanes que ens vam encolomant més feines de les que podem realitzar a més de que depenem de d'altres companys que alhora tenen altres feines a fer. Total que la cosa va sortint però amb entrebancs. Ella ho acusa a que anem despistats fent broma amb els demés, tot i que no sé d'on creu que trèiem el temps per fer-ho. Total, cap dels dos vol baixar del burro. Ella creu que té raó, des de el seu punt de vista subjectiu segur que si, però el que s'hi troba sóc jo i sé perfectament quins són els problemes.

Ens hem despedit amb un cordial "adéu", l'educació mai s'ha de perdre.

Tot això m'ha fet pensar. El que fan, els meus companys quan s'acaben de discutir amb la "jefa" es limiten a dir que no sap fer la feina i que els té mania, que el lloc li va gros. Jo no ho crec, de veritat, simplement ella veu la seva realitat i jo la meva. Al tractar-se de la meva feina, que visc dia a dia, i a més és el meu punt de vista, estic convençut que tinc raó. Però que ella pugui estar equivocada no la desmereix. En definitiva, que algú no comparteixi la meva opinió no la converteix en pitjor. Imagineu, doncs, que hauria passat si tots els Monty Python haguessin pensat igual...no podrien ni haver fet tres episodis del Flying Circus. Hauria estat una pena.


Com que no tenia una foto de la "jefa" he decidit ficar aquesta, que no té res a veure però em mola.