AMB QUI COMPATIR...

S'acaba l'any (tirant a dolent) i ja vaig pensant desitjos per l'any següent. Avui toca pensar amb qui compartiria...

...una tarda-nit de birres

Berto Romero

Ángel Martín

Joaquín Reyes

...una nit boja

Michelle Jenner

Leticia Dolera

Esperanza Pedreño

FESTA DE NADAL

I desprès del sopar tocava sortir de festa.

En principi en Jordi i jo teníem que punxar al Blau, però al final no va poder ser. Tot i això jo hi vaig acabar igualment.

En Pitu em va proposar d'anar-hi, junt amb la Nuri i en Raul. Al final també es van apuntar l'Alba i la Júlia, amigues de ma germana.

Foto nadalenca d'en la Nuri, en Pitu i en Raul.

Camí d'allà vaig anar al cotxe d'en Raul i amb les dues nenes darrera i el disc Love de The Beatles de fons. Davant i darrera dos mons apart.

Un cop dins i amb entrada gratuïta jo em vaig quedar a fer-la petar amb en Pitu i la Nuri i en Raul amb les nenes i la meva càmera (quin patir!)

Júlia i Alba

No sé com vaig acabar fent un "duelo de bailes" amb en Raul de manera tan esbojarrada que dues noies es van presentar dient que volien ballar amb nosaltres. I pim pam pum.

Marxen Pitu i Nuri, perdo les nenes, en Raul, la càmera,...

Al final acabem al pis d'en Raul. Amb l'Alba sola a l'habitació cridant que algú hi anés, la Júlia intentant dormir al sofà i jo i en Raul jugant al Buzz.

Vaig acabar dormint dues hores, cremant-me amb el radiador, i anant al dinar tot sobat.

NIT DE NADAL

Dia 24 de desembre DEL 2007...sopar amb família...( música de misteri,plis)

Com va anar?

Bé...com l'últim any. Resumiren els punt de més interès:

-Aquest any l'ingesta d'alcohol va ser menor, sense motiu evident.

-L'àvia es va tornar a despullar.

-El regal estrella van ser els pijames i bates.

-Els meus pares no els va fer gens il·lusió la càmera digital.

-Vaig menjar-me la meitat del pica-pica.

-Al Fede, el tito, se li va ocórrer comprar-nos a tots barrets de cowboy. Vet aquí la foto.

SORRY...

Sento molt l'absència, més del que suposo que heu sentit vosaltres, però ja torno a ser aquí.

He tingut problemes amb el wifi, coses que passen, però tinc moltes coses a comentar...en realitat unes poques. La primera ja està postejada a sota, la mítica nit del 22 de desembre.

A part comentaré el sopar de Nadal i la sortida amb unes quantes fotos.

Un avançament...

NIT D'HOMES

Aquest post està ple,ple i ple de faltes degut a que al ser tan llarg no podía corretgir-lo al SOFTCATALA. Disculpes i disfruteu:

Vet aquí un recull de tot el succeit la nit del 22 de desembre de 2007.

Antecedents: Al curro un grup de "maris" van decidir organitçar un sopar d'empressa. Ni en Nacho ni jo ens vam inscriure, però la seva xitcota, Vane, si. Això li deixava la nit per fer el que vulgués, vam decidir ajuntar les nostres forces i convertir aquella nit en inolvidable. Ho vam conseguir?


Aquest de la "pose" "guay" és en Nacho.

-Quedem a les onze menys quart de la nit, plovent com havia fet tot el dia. Nosaltres que de previsors en tenim més aviat poc ens presentem amb una americana de pana negre ell i jo una sudadera. Vam quedar empapats, però molt!

-Decidim anar a sopar pel centre buscant un restaurant per fer dos plats i poder fumar. Mil voltes desprès decidim anar al Konig de Jaume I. Però està a petar i clar, ja són les onze i minuts així que la majoria de cuines estàn tancades. En Nacho diu de fer una birra i esperar però no em fa gens de gràcia. Provem sort al Konig Braseria del davant. Allà conseguin taula per dos de fumadors.

-Vet aquí el que demanem: assortit d'embotits per compartir, pizza cintilla ell, pinxo variat per a mi i lambrusco rosat per beure. A la taula del costat una rossa de molt bon veure i un parell d'anyets menys que nosaltres, amb mini blanca i jersey ventilat blanc també. A destacar les botes que portava. Noslaltres anem menjant i bebent mentres recordem anecdotes passades. Acabem fem un "carajillo" de Bailey's. Paguem i marxem.

-En Nacho truca al Carles, però ells tots just estàn acabant i anirà directament a Catedral, no ens interessa. Plovent encara anem al Lux però està petat i esperar-nos amb la pluja ens fa pal. Dic d'anar a Music Hall. Fem una patajada del quinze però està tancat. Merda! Mòn Apart? Més pluja i fer més cames. Arrobem allà i ens demana el porter si tenim invitació...la mare que els va parir! Ens resguardem a un portal per veure ploure i fem un piti. Per davant nostre passa una parella de treitanyeros. Vet aquí la transcripció :

Ella- Te'n recordes com te la xupava ahir?
Ell- Oh, i tan!

En Nacho i jo enmudim de cop.

-Provem sort anant a Platea però veiem tres noies de les que molesta de mirar gaire estona i renunciem. Nacho diu d'anar a Catderal. Jo dic de povar la Sala del Cel. Caminata fins a Pedret. En Nacho està un xic perdut. Arribem fins allà. Fem una miqueta de cua. Anem a treure l'entrada i la noia ens pregunta si hem sentit que ja hi ha les entrades per Cap d'Any. Els dos ens fem els indiferents i entrem.

-Anem directes a la sala gran amb música house Molt jovent. Pugem a dalt. Música paxanga.Busquem el lavabo pujant a dalt però resulta ser la cabina de dj. Demanem copa a la barra. Hi ha un parell de ties molt rares que ballen "flamenkito" i uns pavos se les intenten lligar però amb menys estil que l'Ozores. Seiem a un sofà d'aquells que sembla que et xuclin, al costat de la màquina de tabac. Tothom qui passa s'ens queda mirant. Fa com una mica de por tot plegat. Tornem a buscar al bany. Anem a una sala amagada darrera unes cortines, tot fosc però a l'hora brillant i gent molt molt molt rara ballant molt molt molt raro. En Nacho pregunta pel bany a un segurata. Ens indica que es a baix. Baixant descobrim una sala-bar chill-out que no sabm ni com s'hi entra. Pixem i tornem a la sala de dalt. Ens fotem al sofà de nou. I jo deixo anar:

Jacint- Si ara venen un parel de paves i ens diuen que ens la volen menjar aquí mateix m'ho crec, tot això és molt extrany.

Cinc minuts desprès venen dues paves, beuen del nostres cubates, ens donen les gràcies i s'en van...

-Descobrim un raconet amb una porta oberta que dòna a un caminet. Ens fotem allà i tothom marxa. Fem un piti mentres mirem com plou. Arriba un pavo tot drogat i s'ens queda mirant un rato llarg. Jo aixeco les espatlles com preguntant-li "que vols?" i el pavo es gira cap al Nacho que s'en riu a la seva cara. El drogat s'espanta i marxa col·locant-se davant d'un "segurata"...Com dient:" va, veniu, que ara no teniu collons de fer-me res". Aquest pavo està molt malament.

-Ens acostem a la pista, just sota les voltes i fem veure que ballem. Allò de cop s'omple de ties que ballen d'aquella manera que només poden fer les dones, perque si ho fa un home t'ariba un segurata i et fot una òstia per gilipolles. Vet aquí de les ties que estavem rodejats:

·Tres nenes, una d'elles que coneixo de vista del curro, molt mones i amb ganes de ser donetes.
·Un parell de la nostra edat, una amb un petinat que em recorda a la alien de Species i la seva amiga amb més ulleres que un polític.
·Una rossa menuda i una altra més alta que intenten que lis seguim el ritme però nosaltres només ens fixem amb les seves botes.
·Tres paves molt xics que van amb un pavo que té tots els números de ser gay. Les dues que ballen juntes es toquen tan que no sé si són lesbianes o que.
·Dues més que estàn ballant molt unides i que segur que són les lesbianes o que alemnys aquesta nit ho descobriràn.
·I dues més que van passar-se la nit al nostre costat, força guapes, una amb un ulls preciosos i l'altre amb pinta de guarra. Van a saco, tan que em sento malament, com si tingués xicota Fins i tot senntim com diuen d'atacar-nos, però és clar, sóna música cutre i jo i en Nacho no podem fer més que ballar.

Per últim una cuarentona que ens treu el lloc, es beu els cubates que rondem per allà i que en Nacho sense voler li fa una xina al jersey que lluegeix vermella força estona per delit nostre.

-Anem a la sala d'abaix. Ens plantem allà i ens quedem mirant una gogo. De sobte algú em fot les mans damunt les espatlles i es repenja en mi. Quan aconsegueixo girar-me resulta que és una tia que s'ha ajudat de mi per baixar els escalons. Decidim tornar a dalt.

-Altre cop amb música paxanga dues noies ens busquen però un pesat, pesat no para d'acosar-les fent-les marxar i quan tornen minuts desprès el pesat torna a espantar-les. Jo em trobo amb en Toni, un ex-company i parlo amb ell. En Nacho es troba amb un també i s'hi fot a parlar. Quan tornem a estar sols en Nacho i jo ens girem un moment i ens trobem dos gogo's que estàn al nostre costat intentant cridar-nos l'atenció. Jo em penso que ho deuen fe per tota la sala, però resulta que quan veuen que passem d'elles com de la merda marxen directes a la cabina del dj.

-Ja molt avançada la nit pugem al podium. Ens animem i ens fotem a fer play-back cridant l'atenció del públic.

-Amb llums enceses i la sintonia de "Mou-Tv" de fons marxem

-Ja fora una tia s'avalança damunt nostre:

Noia- Hola nois, us deixo unes entrades per demà al Sawage, a partir de les 9, vé el dj ... de Matineé,estarà molt bé!"
Nacho- D'ón?
Jacint- A mi de matiné em va malament, no pot ser de tardé?

En fí...

PREMIS COR DE PATATA TELEVISIUS 2007

S'acaba l'any en poc i aprofito per organitzar la primera entrega d'aquests premis honorífics. A veure que us sembla:

Millor serie nacional: Desaparecida, tv1
Millor serie internacional: Medium, Cuatro
Millor serie d'animació: Padre de familia, La Sexta
Millor programa d'actualidat / informatiu: El intermedio, La Sexta
Millor Late Night: Noche Hache, Cuatro
Millor programa d'entretenimient: Sé lo que hicísteis..., Tv2
Millor concurs: Identity, Tv1
Millor cadena en obert: La Sexta
Millor cadena de pagament: Paramount Comdey
Millor programa de Divulgació-cultural: Silenci?, 33
Millor programa especial: Gran especial de la Trinca, Tv3
Programa revelació: Muchachada Nui, Tv2
Personatge de l'any: Enjuto Mojamuto "Muchachada Nui", Tv2
El pitjor del 2007: El fanatisme de Telecinco amb Fernando Alonso

L'única opinió que ha contat és la meva, així que si no t'agrada comenta, que per això tinc aquesta aplicació al blog.

REGALS PELS DEMÉS, LASDECAPS PER A MI

Bé, és un dir.

Per fi ja tinc el regal pels meus pares a menys d'una setmana per Nadal. La idea va ser de ma germana, una càmera digital. No sé si el meu pare s'hi acostumarà però ja era hora que en tinguessin. Vet aquí el present:

El de la meva àvia i oncle està en procés quasi finalitzat. Però ara encara em falta el de la meva germana Sara. No en tinc ni idea i demà és l'últim dia que ho puc aconseguir. Ho aconseguiré?

L'ANEGUET LLEIG

Últimament m'he adonat que tinc la televisió abandonada, com un gos per vacances enmig de la carretera. Entre la Play 2, el wifi, els dvd's, llibres,...Així que m'he fet adonar a mi mateix que la tele em pot oferir coses bones encara. Així que...

MOTIUS PER ESTIMAR-LA

EL INTERMEDIO

El Gran Wyoming s'el pot titllar de repetir mil i una vegades el mateix personatge fanfarró, però funciona. La mala baba que gasten ell i els guionistes i els diferents prismes de les col·laboradores el converteixen en un gran magazín d'actualitat, potser el millor.

SÉ LO QUE HICISTEIS...


Magnífic, i ningú en donava un duro (ni cèntim). La química entre la Patrícia Conde i Angel Martín es quasi perfecte, Pepe Macías genial, Miki Nadal funcional i el gran Dani Mateo és un xic d'aire fresc. A més convertir les mancances (riures fluixos) en un element efectiu és un gran merit.

ELS MATINS

Cuní és l'amo, si no com s'explica que m'enganxi al programa cada matí si el que m'expliquen ni em va ni em ve? En Josep fot bufetades mentals en cada tema i no té limit. La Pilar...tan insuportable com a imprescindible per riure entre tan de drama.

MUCHACHADA NUI

Ara que s'ha acabat temporada estaven al millor nivell de forma. No per saltar de cadena havien de tornar-se més ni massa profunds, al cap devall fan humor i és important deixar escapar un sonor riure. El programa més enginyós que podem veure de l'any.

Fins aquí els programes que em fan interessar per el "vell" receptor. Veureu que no he mencionat cap sèrie, però això ho deixaré per un altre post.

"GRUMOSO, DURO Y MÁGICO"

No us ha passat mai que quedeu durant hores amb una persona per parlar d'un tema i acabeu parlant de tot menys del que toca?

Doncs a mi si.

Avui m'ha passat això amb en Jordi. Per mi la culpa és del local on em anat, massa còmode i amés no m'han servit creepes quan son la seva especialitat.Així que deixo les preguntes no a l'aire, al blog:

-Som dj's o pd's?
-Com es diu el duet?
-Miedo y Asco; en català, castellà o anglès?
-Quan demanarem dia concret per punxar?
-Fem el blog? Amb quin nom?
-Jessica Alba sortirà a Saw V?
-Quin nom tindrà en Jordi?

Aghhh...!

El nostre particular Déu, Horacio Pinchadiscos!!!

p.d.: pel que fa al títol, és una broma privada amb l'Imma.

PEREZA - APROXIMACIÓN

Tot i les acusacions que rebré pel post m'arrisco. Em titllaran de venut, però és un pes al qual ja estic acostumat. A vegades també m'agrada deixar-me portar per la corrent, però tranquils que crec saber en tot moment quin és el meu destí.

Toma com mola fer-me el profund per penjar un clip dels 40 Principales!

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!

JO SÓC...

He fet un test que he trobat en un friki blog per descobrir quin és el superheroi a qui més m'hi assemblo. El resultat final en un 85% és...que m'assemblo a Iron Man!


Mola!

Qui és Iron Man? Tony Stark és un millonari que treballa per l'exercit a través de la seva empresa Stark Industries. Mentres feia una demostració va ser segrestat per crear noves armes per l'enemic. Ell va aprofitar la tecnologia per construir una armadura conseguint escapar. De nou a EEUU va decidir utilitçar-la per combatre el mal i fundar Los Vengadores, una agrupació de superherois.

Aquest estiu s'estrenarà el film de mà de Paramount amb Robert Downey Jr. com a protagonista,Gwyneth Paltrow, Jeff Bridges i dirigira per Jon Favreau. Vet aquí el trailer:

REFLEXIÓ EN SILENCI

Ja fa cosa d'un any que hi ha un parell de consignes que no em paren de repetir: "tu si que vius bé" i "no et cassis". Doncs quina cosa.

Resulta que tots els meus coneguts, companys i amics que tenen parella estable des de fa anys veuen en mi un somni: solter sense compromís, que viu sol i cap altre compromís que anar a treballar. I tenen part de raó.

Jo per exemple no tinc que pensar en omplir altres boques, ni en fer combinacions impossibles per anar a buscar els nens, ni discussions amb la parella per escollir que mirar a la tv, ni donar explicacions a ningú si surto o entro a casa i un llarg etcetera més que tots us podeu imaginar.

Però no tot és tan maco. Si mai vaig malament de calers m'he d'apanyar jo sol, si estic malalt a casa ningú em cuida, ningú m'anima quan estic deprimit, no tinc ningú a qui demostrar afecte, ningú m'acompanya a fer les compres,...

Val, jo he decidit aquesta forma de vida i m'agrada, tot i tenir coses dolentes, i crec que ara ja sóc massa tard per canviar-ho i segurament acabaré com un mussol i em fa por.

Sigui com sigui, abans d'opinar o valorar la vida dels altres penseu amb totes les coses bones que teniu i jo no. Jo a canvi pensaré tot el que jo tinc i vosaltres no.

WAPA!

La meva família està plena d'artistes!

El meu avi matern un dels pintors amb més nom de Catalunya i França amb exposicions a arreu.

El meu avi patern amb desenes de miniatures artesanals de l'Ictineu i tot un manetes.

I ara resulta que la meva germana ( la Sara )és model, però no una qualsevol, model de fotografia artística. I orgullós que n'estic! Per saber més de la fotogràf només heu d'anar al seu fotolog.


I jo...ja sabeu, toco tants pals que no sé quin em funciona :P

LA CARTA II

Que maco, preciós, esplèndid és el Nadal: regals! regals! regals!Així que seguin demanant, que és gratis...

Si els dits fossin xilòfons

Ultim disc de Mazoni. Cosa fina. Aquest nano és un geni! A més la cançó La granja de la Paula és del millor que he escoltat aquest any.

Sombras sobre Baker Street

Recopilació de relats de diferents autors que es dediquen ha barrejar el món de Sherlock Holmes i Lovecraft.Pinta molt bé!

Expediente-X (pack 9 temporades)

Un regal genial...Poc més a dir.

I ja sabeu, encara que no siguis el Pare Noel, els Reis Mags o el Tió pots fer-me el regal igual.

ENCANYA BABAUS

El tema és tabú, però se me'n refot. Els catalans som solidaris però em de deixar de ser hipòcrites, donar calers no ens purifica l'ànima, està comprovat científicament.

Jo estic d'acord en ajudar als desfavorits que quedi clar. Jo he patit tres morts a la meva família per causes cardiovasculars. Però que una entitat pública utilitzi els meu diners per muntar una campanya de recollida de encara més diners em fot. Més encara per buscar solucions a malalties de les quals si es troba solució tampoc servirà per res. A veure, quan vas a la consulta del metge quan tardes a rebre consulta? I si el diagnòstic és greu quan tarden a donar-te hora per fer-te proves? Un mes? No, mínim 3 o 4. Clar, ja de pas quan estiguis mort, no?

I demà donàrem de menjar als pobres "negritos" del tercer món mentres no sé quantes veïns es moren de gana, no tenen per comprar-se un pis, les guarderies son provades...

Que maca és La Marató...

FAT BOY SLIM - THE ROCKAFELLER SKANK

Quins temps! Jugar al FIFA amb un Pentium II i sentir aquesta cançó mil vegades a la setmana...Uf!

JA TENIM SAMARRETA!

Bones noticies nois (més o menys).

Resulta que no jo sol he tingut la idea de barrejar els conceptes de La Naranja Mecánica de Borges i Kubrick i...una patata.A Threadless (www.threadless.com) han tingut la mateixa idea i n'han fet una samarreta xuli, xuli!

Aneu-hi i en compreu dos, una per vosaltres, l'altre per mi, talla S.

THE FRATELLIS-FLATHEAD

"Nu sé"

Estic content i no tinc motius aparents per estar-ho, simplement ho estic. I és una putada, és clar, no saber que et passa no mola, sols pateixes els simptomes sense explicació possible que et rondi pel cap. Per celebrar-ho...The Fratellis!

...LA PRIMERA VEGADA?

JAJAJAJA

Quina carrera de dj que porto!Concretament de 0 dies, o potser mitja hora en que vaig tardar en pensar-me el nom: FAWLTY DJ!

Resulta que aquest matí estava jo treballant (va en serio, encara que els companys ho neguin jo treballo) quan s'ha passat el meu col·lega del Paladar (menjar per emportar i unes galtes de porc per llepar-se els dits.

M'ha comentat que aquest dilluns 24 celebren el seu primer aniversari al Blau. A part d'invitar-me a que em passi m'ha ofert que hi punxi, però he rebutjat, encara no estic preparat. Tot i això m'ha donat una setmana per pensar-m'ho. Que me'n dius Jordi?

THE FRATELLIS-BABY FRATELLI

Doncs mira, m¡ha donat per aquí. Dos posts en un día, concretament un videoclip, que fa temps que no en col·loco cap. A part que Hot Fuzz és una gran comedia també ha servit per treure un nou clip de The Fratellis (grans, molt grans), i jo content!

RESPOSTES, SOMRIURES & RETROBAMENTS

Mmm...

Bé, ja he tingut el primer comentari sobre la qüestió que us vaig proposar. En Jordi, implicat directe en el conflicte, ha comentat que com a duet s'hauria de tenir un nom propi i no la conjunció dels dos integrants. Dit i fet. Ara ha pensar-l'ho.

A part. M'ha agradat veure contenta a l'Imma i també he rebut visita, treu les estovalles de diumenge!, de part de l'Anna, que està reclosa a la biblio estudiant i no té temps per fer un miserable cafè :P jejeje Li desitjo sort amb els molins, que els gegants i són per guanyar-los.

A banda, la carrera amb els Nets de New Jersey té els seus problemes, dos partits seguits perduts. Ànims Nets!



Dies d'ensaladilla russa, quins moments, jajajaja.

SAN JACOBO RULES!

A vegades els meus comentaris sarcàstics, irònics, intel·ligents, trivials,...desperten reaccions diferents.

Una de les persones que més els sofreix és l'Imma, gran amiga i companya, que sol respondre: "estás empanado", i jo sempre li responc el mateix: "como un San Jacobo", i ella esclata a riure...Que macos son els San Jacobo's!!!

Quina tonteria porto al damunt!JAJAJAJAJA...

P.D.: l'Imma ja m'ha preguntat com es pronuncia Fawlty...el que us deia...

NETS DEL MEU COR...

La nit de competi de Guitar Hero vaig fer un "change" amb l'Ermengol, li deixava el joc i guitarra i ell a canvi em deixava l'NBA LIVE 2002.

La meva Play 2 ja estava acumulant pols, i m'ho ha agraït. Quina millor forma de perdre el temps? més aquesta setmana que faig matins i tinc llargues tardes per davant.

A més m'ha servit per recordar el meu viatge a EEUU ja fa uns 5 anyets, més o menys, i apropiat la franquícia dels Nets de New Jersey, on vaig residir aquells dies (Garfield es diu concretament el poble).

Avui mateix m'he encabit la meva gorra dels Nets i he començat la lliga. De moment 5 partits guanyats i 2 perduts. A veure si aconsegueixo arribar gaire lluny...

Visca els Nets, i visca New Jersey! I Catalunya Lliure!

MACO HO ÉS!

I que us explico jo ara?

Al matí treballar, a la tarda he fet neteja al pis i faig el manta davant el portàtil.

Poc més.

Ahh...

He pensat un nom artístic per punxar: Fawlty DJ!


Que us sembla? Xulo, no?

A veure quanta gent ho relaciona amb la sèrie i sap pronunciar-ho bé.

Per cert...Quan fas tàndem has de mantenir el teu nom o n'has de fer un de nou com a parella?

Preguntes...

JO VULL SER...

No sé com m'ho faig, sempre estic embolicat en alguna cosa. Però aquest cop em fa molta il·lusió.

Tele, curts, monòlegs, còmic, ràdio, relats,...que em queda per fer? Ser dj!

Plegatin (dins del BLAU), sala amiga d'en Pitu i en Jordi, que porta l'Isma (fan del programa Mou-TV), obrirà la seva cabina per que qualsevol que vulgui pugui punxar. En Jordi s'hi ha engrescat i m'hi ha engrescat a mi també, així que farem un tàndem (¡miedo me da!) per intentar fer moure la maquinària de la people (llenguatge dj, ase!).

Ahir vam fer reunió per decidir el repartiment, però encara ens queden l'estructura, aprendre a utilitzar la taula i el més important: el nom!!!

En cas que l'experiència sigui acceptable és molt possible que ens oferim a fer un bolos temàtics que ja tenim pensats:

-One hit single 90's (un èxit i desprès l'oblit)
-One hit single 80's
-I'm actor/musician (Bruce Willis, Keanu Reeves, Steven Seagal,...)
-Tv themes (sintonies per tararejar)
-The producer is the star (quan el productor és millor que el music)
-The sound of your parents (guateque party)
-Shit now mark (la merda de nova formació del grup que molava i que va aguantar poc o menys)

¡Me lo llevo!

DEIXA EL TEU NOM-PROPOSTA PEL TÀNDEM ALS COMENTARIS!!! POTS GUANYAR LA SAGA TEMBLORES COMPLETA EN DVD!!!

NIGHT OF...

Hi ha tardes que comencen però que no saps quan acaben ni com. Aquesta nit va passar.

Vaig quedar amb en Jordi per parlar de Palafrugell i la nostra formació de dj's i fer un cafè. Desprès es van apuntar l'Ermengol i la Raquel (Huelva) i ens vam liar acabant a casa d'aquests dos fent competició de Guitar Hero.

Va quedar clar que l'Ermengol és el rei, Jordi i jo els súbdits, i la Raquel...anava en pijama, com les bananes!

Per cert, no és recomanable jugar refredat.

POTI-POTI

Perdó pel retràs, però com més temps lliure tens més en malgastes.

Repasso els films que he vist:

Poltergeist, que ja era hora que la veies, però que mai havia tingut oportunitat, i la veritat res em perdia, val més la pena l'episodi-homenatge de Padre de familia que la peli, que té pitjor argument que Matrimoniadas.


Patinazo a la gloria, pitjor que pasado de vueltas, però que vaig riure força. Sols que aparegui Will Ferrell una peli ja val la pena. Ull amb la resta del repartiment!

Species II, pitjor que la primera? Segurament, però tampoc esperava res d'espectacular. A veure la tercera...

Continuarem informant...

M'ESTIC FENT VELL

Jo no tenia que sortir, ni molt menys, és més, quan em va trucar en Raul jo ja portava una hora mirant "Patinazo a la gloria". Les 00.30, més o menys. I res, que em dutxo i m'acabo de cordar el texà queja és abaix amb un col·lega seu. Anem a fer la primera al "local aquell que fan xupitos del casc antic", tot ple de hippies, antifeixistes i demés subespècies, quasi tots molt borratxos, tan que decidim marxar en menys d'una hora. Al Lux no ens deixen entrar i com que ells no velon agafar taxi acabem al Music Hall, que no cal pagar ni res. Però és clar, entrem a dins i resulta que som els més vells de la sala, de llarg. I la música que tal? La mateixa que jo ballava fa 5 o 6 anys. Tot i el nostre disgust inicial vam acabar ballant com boges, i en cap moment ens vam integrar (seria peredastia), més aviat vam fer una autonomia pròpia.

LUIS PIEDRAHITA

Hi ha poca gent de l'espectacle que em mereixi respecte o encara menys admiració. Ell és un dels pocs davant els quals em trec el barret. Gran comunicador,ingeniós, amb un codi ètic i gran respecte pel seu públic. Anem a coneixer'l millor.

Va néixer a La Coruña el 19 de febrer de 1977 i va estudiar al col·legi jesuïta Santa Mª del Mar. Ben aviat s'aficionà a la màgia quedant segon l'any 98 en un congrés de Portugal i guanyador l'any següent a Espanya. Llavors va donar el salt als monòlegs guanyant el I certament de El Club de la Comedia, convertint-se en un dels seus guionistes.

També va saltar a ser guionista de programes com: Cruz y Raya, Fuentes i cia.,Con dos tacones y 1,2,3, A leer esta vez y Buenafuente.
Actualment participa a El Hormiguero y dirigeix i escriu el programa de màgia Nada X Aquí, els dos a Cuatro.

Acaba d'estrenar el film La Habitación de Fermat que dirigeix i escriu junt amb Rodrigo Sopeña i protagonitçada per Alejo Sauras, Santi Millán i Lluís Homar.
Ha publicat tres llibres de monòlegs:Cada cuanto hay que echar a lavar un pijama?, Un cacahuete flotando en una piscina ¿sigue siendo un fruto seco? i Dios hizo el mundo en siete días y se nota.