Ja fa cosa d'un any que hi ha un parell de consignes que no em paren de repetir: "tu si que vius bé" i "no et cassis". Doncs quina cosa.
Resulta que tots els meus coneguts, companys i amics que tenen parella estable des de fa anys veuen en mi un somni: solter sense compromís, que viu sol i cap altre compromís que anar a treballar. I tenen part de raó.
Jo per exemple no tinc que pensar en omplir altres boques, ni en fer combinacions impossibles per anar a buscar els nens, ni discussions amb la parella per escollir que mirar a la tv, ni donar explicacions a ningú si surto o entro a casa i un llarg etcetera més que tots us podeu imaginar.
Però no tot és tan maco. Si mai vaig malament de calers m'he d'apanyar jo sol, si estic malalt a casa ningú em cuida, ningú m'anima quan estic deprimit, no tinc ningú a qui demostrar afecte, ningú m'acompanya a fer les compres,...
Val, jo he decidit aquesta forma de vida i m'agrada, tot i tenir coses dolentes, i crec que ara ja sóc massa tard per canviar-ho i segurament acabaré com un mussol i em fa por.
Sigui com sigui, abans d'opinar o valorar la vida dels altres penseu amb totes les coses bones que teniu i jo no. Jo a canvi pensaré tot el que jo tinc i vosaltres no.
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario