A MI NO M'ENGANYES, PALANGANES

Fa poc us vaig parlar dels meus directors de cine en actiu preferits, i un director no solament és la seva direcció, també és el seu discurs, transfons. Per això hi ha directors de cinema realment excel·lents, no em fa mal reconeixer-ho, però que no em transmeten res en especial, és més, fins a cert punt em semblen odiossos o pedants. Vet aquí la meva llista negra:

Christopher Nolan

Crims: Per damunt de tots...Memento, la culpable de tot el seu treball posterior. Amb aquest film, modest, va despertar l'expectativa cap aquest anglès quasi desconegut fins al moment. El film, simple i trampós, com tots els seus treballs, utilitçant el vell truc de la deconstrucció, va ser considerat una petita obra mestra que molts encara adoren.

Alleujament de la pena: El seu revistament realista a la figura de Batman, molt honorable, però els dos film no aguanten un segon visionat.

Germans Coen

Crims: El gran salto, el mateix que van fer ells amb aquest film, fent-se mal de debó. Primer film dins una major i on es va desmostrar que aquests germans entenen tant al públic com jo a les dones. Amb un ritme digne dels films d'RKO, però en aquests moments més caducat que el formatge ratllat que tinc dins la nevera. El seu sentit de l'humor entre gilipolles i gafapastil es digne del "quatre-ulls" de pati de col·legi.

Alleujament de la pena: El gran Lebowski, genial revistació de Marlowe. Tant bona que dubto de la seva implicació en l'obra, el seu encert? El càsting que va dur el pes de la funció.

Peter Jackson

Crims: King Kong, tercer remake d'aquell clàssic en blanc i negre, brillant a la seva època, un blockbuster d'aquells anys amb poc guió i molts efectes que avui dia seria destripat sense miraments. El senyor Jackson, fan confès del film, acomet el crim de convertir un film d'aventures amb transfons romantic per fer un film romantic amb transfons de cinema d'aventures, l'ordre dels factors altera el producte aquest cop, i per mal. De ESDLA, millor no parlo, que em calento i...

Alleujament de la pena: Agarrame esos fantasmas, film modest, original i amb tocs obscurs, divertiment d'alt nivell.

Ron Howard

Crims: Cinderella man, o com buscar un Oscar desesperadament, fel·lacions i xantatges a part. Film que segueix el peu de la lletra el manual: "Gana un Oscar en dirección": direcció de manual, repartiment més que solvent, historia dramàtic d'un home que es crea a ell mateix.

Alleujament de la pena: no dirigeix un film a l'any.

James Cameron

Crims: Titanic, on repeteix la historia del senyor Howard. El pobre Cameron comença com a tècnic d'FX, consegueix dirigir, s'especialtza en film de ciència ficció i s'adona que mai guanyarà un Oscar tot i tenir les butxaques ben plenes. I si faig un dramón?....Però ho haveu vist? "Xaquetero"!!!!!!

Alleujament de la pena: Terminator, la primera, genial sèrie B.