BRUNO

Sacha Baron Coen torna amb el seu tercer i últim personatge creat fa quasi una dècada pel seu THE ALI G SHOW. Molta gent el considera un provocador, però Coen no sols és això, és un provocador amb arguments i sols ho fa per treure conclusions. Amb Borat va aconseguir una de les millors comèdies de la història (ho dic sense pensar-m'ho dos cops), era un fals documental que no sols ens feia riure amb la hipocresia i mirada tancada dels americans, a més els culpables d'aquesta visió no era Coen, ell sol era el resort, si no els mateixos amercians.

Ara, amb Bruno intenta repetir la formula tot i que amb diferències. Hi ha moltes més situacions preparades, un guió més ferri però tot i això aconsegueix instants brutals: la reunió de singles o el càsting per bebe's són clars exemples. Bruno, reporter de moda austríac i obertament sexual, és un personatge molt més incomode que Borat. Mentre Borat era un personatge completament innocent (tot i que amb unes creences censurables) Bruno és completament depravat i ell mateix ho sap. Vet aquí on potser falla un xic el film. No és el mateix deixar caure unes gotes d'oli al terra per descuit que tirar-hi la botella entera, tot i que la trompada de la víctima sigui la mateixa.

Un film que val la pena veure, no ho dubteu a part de ser curts de mires o amb prejudicis, i que potser us farà repensar alguns temes. No és Borat, però tampoc una comèdia esbojarrada sense cervell. Ara ve quan Sacha tindrà que explicar-nos el seu nou film i veure cap a on apuntarà la seva carrera.