STAR TREK

Un xic tard, però faig el comentari del que vaig anar a veure ja fa una setmana.



Star trek, de J.J. Abrams, un reinici de la mítica sèrie televisiva, cinematografica i un dels fenomens de fans més importants de la història.

En primer lloc em trec el barret davant els senyors de Paramount per escollir a Abrams. Si hi ha un home efectiu en aquests moments a l’hora d’abordar el cinema i la televisió és ell.Misión Imposible 3, el seu salt a la direcció a pantalla gran, és un més que digne tercer capítol de la saga, superant a la segona de Woo. En el mitjà televisiu està més que contrastat el seu èxit: Alias va ser un petit trencaclosques que va enganxar a molts, Fringe és un rentat de cara a Expediente-X i que poc a poc mira més enllà i per últim, i sense més a poder comentar, Perdidos.

Abrams, va confesar no ser trekkie, és més amic del món Lucas, i se li nota de lluny. Si Star Trek era gent parlant amb tecnicismos i més estatics que la cara d’Steven Segal, ara són uns joves amb ganes de “bulla”, sexe i rebels; i el més important, són els mateixos personatges. Bravo. I si alguna cosa pot fallar, i mai és una aposta segura, són els actors i J.J. ha tingut molt bon ull. Pine i Zachary han vist moltes hores de vídeo per apropiar-se de l’anima dels seus predecessors. El secundaris disfruten tots dels seus minuts de glòria amb nota i Bana (el malvat Nero), amb poc o res tira endavant el seu personatge.

El guió en cap moment és una obra mestra, però és completament funcional (recordant-me a la produccions d’Spielberg als 80’s). i sempre intentant buscar la nostra impaciencia per veure la resolució de cada conflicto. A més, els personatges són definits perfectament amb poques frases, guanyant-se la simpatía nostre quasi sense voler.Del truc que es treu de la maniga Abrams, amb el viatge temporal i trobada amb un Spock del futur, és el més discutible, però no desentona amb excès.Potser el més fallit seria el seu dolent, el seu leit-motiv és tant humà que fins i tot li agafes llastima, però amb algú es tenien que enfrontar,no?

Ara bé el millor i més destacable sens dubte: l’apartat tècnic. Fa anys que no ens trobem una fotogràfia, producció, fx’s i banda sonora (es mereix l’Oscar) en un film de ciencia ficció tant bons. Si els actors siguessin substituits per playmobils, ens importaría poc, només disfrutar de tot el que ens envolta ens entretindria de sobres.

I ja per anar acabant. Film rodó? Amb el manual a la mà segurament, però al igual que Cameron, Abrams és una fàbrica de cotxes de luxe, però aquests no tenen anima, sols els conductor, en aquest cas espectadors, li poden donar. I això va a gustos.

Nota: 8’5

DEU MOTIUS PELS CUALS CATALUNYA ÉS MILLOR QUE EEUU

1-Un dels seus governadors és austríac, el nostre president no sap ni parlar el català.

2-El seu president és negre, la nostra verge és negre.

3-Una rata porta a les seves espatlles un dels imperis més grans del món, nosaltres teníem una carpa a Banyoles que bevia en porró i fumava.

4-La mascota del seu mundial de futbol era un gos, la dels nostres Joc Olímpics era un gos atropellat.

5-Woody Allen se’n va al llit amb la seva filla, Rubianes amb mulates de 20 anys.

6-A les esglésies i canten gospel, nosaltres tenim una església més grans i amb apòstols com:Kubala, Cruyff, Ronaldinho, Messi...

7-Són els reis de les sitcom's, nosaltres som els reis de l’humor amb el tripartit.

8-Són els més grans celebrant victòries, nosaltres celebrem una derrota com la de l’onze de setembre.

9-Més de mig món parla la seva llengua, nosaltres tenim una lletra pròpia, única i intransferible.

10-Vam de salvadors pel món, nosaltres diumenge al matí respectem als que tenen ressaca ballant de puntetes a les places.

X-MEN ORIGINS: WOLVERINE

Ho sento, en la crítica hi haurà faltes. Ho escric així, ràpid i sense miraments. Acabo de sortir del cinema i m'he de desfogar.

Realment, que fessin un spin-off de Lobezno no m'intressava gaire. Però al saber que el mateix Hugh Jackman n'era el productor i s'implicava ja em va picar. Que a sobre sortís Masacre em va convencer a tenir que anar a veure-la quan s'estrenés, i ho he fet.

Primer de tot, les disputes entre el director i els productors queda reflectit en pantalla. És un film fet ràpid, seguint el manual de pe a pa i sense gaire miraments. Si no tingués referencies sobre el que està bassat realment em podría creure que es tracta d'un telefilm de sobretaula a Antena 3: germans enfrentats, amor impossible i venjança.Destacar els planols on un zoom digne dels 70's segueix a un cotxe, ultra-retro.

Guió, a veure com ho enfoco. Primer de tot, no sóc un mestre en la història del personatge, però tinc quatre idees de com és i crec que s'han patejat el més interessant en els crèdits del film, sens dubte el millor de tot.Desprès, ens havien promésun Lobezno dur i rur, on és? I don't know!El guió és tant trillat que fa vergonya.Ah, molta gent es queixa dels personatges ficats amb calçador, i tenen part de raó, sobretot en Summers i Emma Frost, però als demés si sols els utilicez com a peces no molesten.

Pel que fa als actors, Jackman i Liev compleixen, que ja és molt,però crec que tampoc podíen fer més.La resta? Només em pica saber que coi ha passat amb Ryan Reynolds, ell que es va declarar fan de Masacre l'interpreta amb un cara de pal i poca gràcia que fa repelús del fort.No podía donar indicacions de com tenien que ser les frases com a mínim?

Ja m'estic emprenyant, així que, telefilm amb pressupost, gens arriscat i cap cosa a destacar- No és un horror, però segurament 17 otra vez deu estar millot.

Nota: 5