Star trek, de J.J. Abrams, un reinici de la mítica sèrie televisiva, cinematografica i un dels fenomens de fans més importants de la història.
En primer lloc em trec el barret davant els senyors de Paramount per escollir a Abrams. Si hi ha un home efectiu en aquests moments a l’hora d’abordar el cinema i la televisió és ell.Misión Imposible 3, el seu salt a la direcció a pantalla gran, és un més que digne tercer capítol de la saga, superant a la segona de Woo. En el mitjà televisiu està més que contrastat el seu èxit: Alias va ser un petit trencaclosques que va enganxar a molts, Fringe és un rentat de cara a Expediente-X i que poc a poc mira més enllà i per últim, i sense més a poder comentar, Perdidos.
Abrams, va confesar no ser trekkie, és més amic del món Lucas, i se li nota de lluny. Si Star Trek era gent parlant amb tecnicismos i més estatics que la cara d’Steven Segal, ara són uns joves amb ganes de “bulla”, sexe i rebels; i el més important, són els mateixos personatges. Bravo. I si alguna cosa pot fallar, i mai és una aposta segura, són els actors i J.J. ha tingut molt bon ull. Pine i Zachary han vist moltes hores de vídeo per apropiar-se de l’anima dels seus predecessors. El secundaris disfruten tots dels seus minuts de glòria amb nota i Bana (el malvat Nero), amb poc o res tira endavant el seu personatge.
El guió en cap moment és una obra mestra, però és completament funcional (recordant-me a la produccions d’Spielberg als 80’s). i sempre intentant buscar la nostra impaciencia per veure la resolució de cada conflicto. A més, els personatges són definits perfectament amb poques frases, guanyant-se la simpatía nostre quasi sense voler.Del truc que es treu de la maniga Abrams, amb el viatge temporal i trobada amb un Spock del futur, és el més discutible, però no desentona amb excès.Potser el més fallit seria el seu dolent, el seu leit-motiv és tant humà que fins i tot li agafes llastima, però amb algú es tenien que enfrontar,no?
Ara bé el millor i més destacable sens dubte: l’apartat tècnic. Fa anys que no ens trobem una fotogràfia, producció, fx’s i banda sonora (es mereix l’Oscar) en un film de ciencia ficció tant bons. Si els actors siguessin substituits per playmobils, ens importaría poc, només disfrutar de tot el que ens envolta ens entretindria de sobres.
I ja per anar acabant. Film rodó? Amb el manual a la mà segurament, però al igual que Cameron, Abrams és una fàbrica de cotxes de luxe, però aquests no tenen anima, sols els conductor, en aquest cas espectadors, li poden donar. I això va a gustos.
Nota: 8’5
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario