FUGA DE CEREBROS

Començava a tenir-ne els ous plens. Tothom feia la mateixa valoració: FUGA DE CEREBROS està bé, es una "americanada" a l'espanyola. Això per mi significa:

"...està bé..."-film correcte, que no sobresurt en res especial, però que compleix.
"...americanada..."-bons secundaris, humor escatologic i amb la que rius sense voler.

Doncs senyors, em va arribar la oportunitat de veure-la i lis asseguro que els comentaris anaven més que desorientats, fets amb el cul.

Admeto que AMERICAN PIE, ROAD TRIP o DOS COLGADOS MUY FUMADOS no són obres mestres, però em gunayen el cor amb el seu humor simple i actors novells però entregats. FUGA DE CEREBROS no.
I no ho entenc...

Anem a repassar els pecats d'aquest film espanyol, el de més recaptació en el que va d'any:

-Mario Casas, si a SMS, la sèrie, cumplia aquí es dedica a no vocalitzar ( per això és un film espanyol) i a fer mig somriures. Carisma nul.

-Els amics del protagonista, són tants que la trama es despista cada dos per tres en gags innecesaris. A més els personatges, tots amb defectes, no aconsegueixen cap contrapunt vers els protagonista.Així doncs, quina és la seva utilitat? Crec que amb un sol amic del protagonista s'hauria aconseguit alleujar el metratge i s'hauria pogut desarrollar molt més el personatge.

-El guió, vol tocar tantes tecles que es perd. És una comèdia, però amb uns moments reflexius que cansen i tampoc aporten res als personatges. Què caracteritza al protagonista? I a la noia? D'on surt la relació entre el grup d'amics? A més, els gags no troben mai el seu climax, i sembla que tampoc li preocupen.

-La direcció, a càrrec d'un dels realitzadors habituals d'AÍDA i SIETE VIDAS, on a pessar de la qualitat aconsegueixen bons resultats en el seu públic concret. Aquí s'oblida del més important, el gag per damunt del personatge. El gag ha d'explotar i desprès avançar. Aquí avança gràcies als personatges plans, però no a través del seus actes desafortunats. AQUÍ ÉS ON HI HA LA COMÈDIA.

-"MINUTOS MUSICALES", cada deu minuts, rellotge en mà, ens trobem una seqüencia ,a l'estil de les sèries americanes de principis de segle, amb música i actes en paral·lel. Estic d'acord en què vendre la BSO és important, però si s'introduissin de forma natural i fossin bones la gent la compraria.

En definitiva. Mal film, que amb unes quantes reescritures i oblidant les ganes de contentar a tothom hauria estat un film correcte. Llàstima que ni copiant el que tothom crítica de simple aquí puguin fer un film correcte. A vegades el més simple és el més complicat, vet aquí la grandessa de Woody Allen.