HE DORMIT ACOMPANYAT...

Crec que ja és moment que us expliqui. Jo ja tinc una edat en que començo a necessitar algú al costat, que em faci companyia, em respecti i m'estimi i crec que per façi ho he trobat, en ell:


Es diu Maki, en honor a un yonky que va sortir a Callejeros, i fins ara vivía a un pis d'estudiants amics de ma germana, però ara, al marxar tots a casa no sabien ón deixar-lo i me l'he quedat jo.

Ahir va ser el primer día i m'havien advertit que el gat va al seu putu rotllo, doncs sort, perquè no m'el trec del damunt. Només m'aixeco que ja el tinc davant meu que quasi em fa entrebancar. Al sofà igual, em fico a mirar la tele i ja està damunt la meva falda. I ja quan he anat a dormir ja el tenia al damunt, al final ha vist que li sortia més a compte dormir al llit del costat.

Suposso que no tardarà a aparèixer a El Forat...