STREET FIGHTER: LA LEYENDA DE CUN-LI de Andrezj Bartkowiak
El director ja havia demostrat del què és capaç amb Romeo debe morir i Herida Abierta, però fins aquest film no ens demostra el seu potencial. Més preocupat en ensenyar com es parteix de manera eficient la cama al contrincant que en dirigir els actors, el director ens porta el segon film amb (amb persones) del mític Street Fighter. Aquest cop no ens acompanya Van Damme, ho fa Kristin Kreuk en el paper de Chun-li, la protagonista absoluta de la història. A l’ex protagonista d’Smallville li segresten el pare i al cap dels anys es decideix a alliberar-lo, i poc més. La trama, mil vegades vista, segueix l’esquema de Kill Bill, per exemple, i la influència de El caballero oscuro (ara totes les reinterpretacions de sagues opten per donar-li realisme al que no en té) conté tots els tòpics que fan agradable aquest tipus de subproductes: bufes a tort i a dret, dones amb escot, exotisme barat i personatges planers. Així, que tenim a destacar? Doncs el paper de Chris Klein (d’American Pie) i les escenes d’acció, bastant ben dirigides (fet que hem d’agrair al director de la segona unitat).
Reflexió: fer dues flexions.
Nota: 5
FAST & FURIOUS: AÚN MÁS RÁPIDO (A TODO GAS 4) de Justin Lin
No sóc admirador de la saga, però admeto haver anat al cine a veure tots els films al cinema, i crec què és l’única saga en què ho he fet.Trist? Segurament.
Desprès de l’agredolç tercer film (no sols per estar ambientat a Tokio, també per la mancança de cares del primer film) ens retrobem de nou amb tots els actors del primer film, però amb el director del tercer. Es tanca el cercle. En cap moment ens intenten enganyar i hi trobem tot el què esperàvem, menys una sorpresa que involucra la mort d’un membre de la monarquia espanyola. Destaco la primera escena, realment espectacular però que ja havíem disfrutat en un avanç. Si la resta del film hagués seguit l’estil d’aquest primer tall ens trobaríem de ple dins la millor pel•lícula ,en anys, d’acció, però malauradament no és així. Els participants d’aquesta entrega es creuen realment icones d’una generació i intenten dotar de realisme al que hauria de ser un disbarat de proporcions aberrants. Personatges que ploren, estan tristos o es lamenten estan molt bé en altres generes, però nosaltres simplement busquem moviment i venjança en aquesta saga Els girs argumentals estan al subconscient de qualsevol fan de la sèrie B i els segueixen de pe a pa, però s’obliden de cuidar els detalls: banda sonora insípida i poca dona en bikini, es troben a faltar.
Així doncs, segurament, s’acaba la saga amb un bon final, però que podria haver acabat molt més alt
Nota: 6’5
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario