Per a qui no ho sàpiga de què parlo, es tracta d’un seguit de sis telefilms, que vol continuar el llegat de la mítica sèrie HISTORIAS PARA NO DORMIR, creada per Chicho Ibáñez Serrador. Aquest, amb la producció de Filmax i Telecinco, va supervisar 6 telefilms de terror amb els directors més importants del gènere d’Espanya. Així doncs hi trobem a: Alex de la Iglesia amb LA HABITACIÓN DEL NIÑO, Paco Plaza amb VUENTO DE NAVIDAD,Enrique Urbizu amb ADIVINA QUIÉN SOY,Mateo Gil amb REGRESO A MOIRA i Jaume Balagueró amb PARA ENTRAR A VIVIR i finalment el propi CHICHO amb LA CULPA.
Des de el rodatge (al 2004) fins la seva emissió a Telecinco va passar força temps, i a sobre es va mal programar sense gens de promoció; convertint-se en un fracàs d’audiències. Sols es van arribar a emetre un parell d’ells.
Ara, un temps desprès, m’he fet amb uns quants dels títols i espero poder aconseguir els demés i comentar-los. Repasso els que he vist fins ara.
CUENTO DE NAVIDAD de Paco Plaza
Segurament, i tot i faltar-me uns quants per veure, és el millor de tots els telefilms.
La història es centra en un grup de nens a finals dels vuitanta. Aquests descobreixen una famosa criminal atrapada enmig del bosc. A canvi dels diners que ha robat li ofereixen deixar-la escapar, però això lis causarà no pocs maldecaps.
Molt deutora d’ELS GOONIES, és un crit sentimental a la infància del director. Sense ser una historia summament original, aconsegueix tornar-nos a aquella època i recuperar la visió d’un infant. La direcció es sòbria però efectiva, l’interés no decau en cap moment i les interpretacions dels menuts són molt més que acceptables. En poques paraules, un divertiment nostàlgic en tota regla i molt recomanable.
A destacar: el film al qual són addictes els protagonistes, una pel•lícula de sèrie B i VHS protagonitzada per Loquillo i Elsa Pataky.
Nota: 8
LA HABITACIÓN DEL NIÑO de Alex De La Iglesia
Telefilm modest però entretingut, sense gaire més.
Una parella s’ha instal•lat, junt amb el seu recent nascut, a una casa antiga enmig d’uns dels barris més distingits. Aviat descobreixen que no estan sols.
Sóc fan de Alex De La Iglesia, però no tant pels seus grans èxits com LA COMUNIDAD o EL DIA DE LA BESTIA, si no per MUERTOS DE RISA i CRIMEN FERPECTO. Aquest cop m’ha distret, però no ha acabat de fer un producte rodó.El film, que segueix l’esquema vist mil cops de nouvinguts a una casa encantada, és molt irregular: tant aviat aconsegueix crear tensió sense efectismes com cau en la reiteració d’efectes de so per sorprendre’ns. La trama deixa alguns caps per lligar, i les actuacions són correctes, poc més. Llàstima del gir dels móns paral•lels i un final massa previsible, sense ells hauria aconseguit pujar uns quants punts.
A destacar: el personatge de l’anciana, molt més prometedor del què realment hi participa. I també podem veure-hi molts cares que desprès veuríem a PLUTÓN BERBENERO.
Nota: 7
ADIVINA QUIÉN SOY d’Enrique Urbizu
Un to diferent, molt prometedor i finalment decepcionant.
Una nena, filla d’una jove viuda, viu tancada en el seu món imaginari que cuiden d’ella. Aviat una visita inesperada farà que prenguin l’iniciativa.
Molt diferent a la resta de films, amb una direcció pausada i plantejament fora de tòpics, perd gas un cop plantejat, per acabar amb un final fora de lloc i menyspreable. El millor sens dubte és l’actuació de Goya Toledo que treballant el silenci i la introspecció és capaç de transmetre molt més què el guió. A pesar de les possibilitats presumibles del seu començament, el director desvarieja fins al punt de no saber com acabar, fent-ho de manera abrupta i destralera.
A destacar: a part de Toledo, els magnífics efectes de maquillatge dels monstres.
Nota: 5’5
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario