NEGATIU (PARAULA QUE ACABO DE SENTIR PER LA TV)

Hola mainada,

quantes coses que tinc al cap. Em surten per les orelles.

Primer, ja tinc més opinions sobre els episodis. Alguns diuen que el primer li falta humors i que al segon li falta argument. També tenim queixes sobre el so i el muntatge. Res d'això em molesta, al revés, El Forat ha de ser brut, el pilot al tenir argument no necessita tant d'humors i el segon al tenir-ne no és tant urgent l'argument. A veure aquest segon episodi que tal.

Altres coses, aquest cap de setmana faré sessió maratoniana d'escriptura per tirar endavant més guions d'El Forat, el projecte de l'Ignasi i muntatge del nou episodi.

Per últim us deixo un detall de pre-producció del capítol primer sobre el seu atrezzo.

STOP MOTION

Bones,

aquest finde ha sigut duret. He anat a Figueres a ajudar a la Nuri, la germana petita d'en Marc Costal, ha fer un treball per classe d'stop motion. La veritat és que ens ho hem passat d'allò més bé, rememorant en Marc i jo quan feiem pelis amb playmobils. Espero que ehem passin el resultat final i el pugui penjar aquí.

GOSSIP GIRL

Desprès d'enganxar-me a Nip/Tuck, Dexter i Californication tenia que buscar un nou relleu per matar el (poc) temps lliure, i ja m'he decidit.

Gossip Girl.

N'havia llegit poquet però semblava interessant: joves rics, festes sexys i una bloggera fent de narradora d'aquest culebrot de qualiteé.

La serie de CW és de Josh Schwartz, creador d'OC, però aquest cop la idea original no és seva, està bassada en una saga no novel·les de Cecily Von Ziegesar.

Ja n'he vist el pilot i te marro del bo: la popular torna al seu institut desprès de desaparèixer tot un any sense donar explicacions, dos germans ,fills d'un guitarra de passada fama, s'incorporen al curs, una mala pècora que te enganxat pels ous al seu xicot que alhora està enamorat de la primera esmentada...

Promet...us aniré informant

NO PUC MÉS

Tinc mono de fer El Forat i per això m'he entretingut amb aquest petit anticip.

PALLES A FONS!

L'home ha tornat!!!

HIMNE MATINER

Tots ho hem pensat algun cop...o molts cops!

NUDE CELEBRITIES

Bones.

Estic decebut.Molt decebut.

Jo penjo una foto d'un tiu en boles, pobre Raul, esperant que alguna de les seves fans inundes el meu blog de comentaris pujats de to i no n'he rebut ni un ni dos, n'he rebut zero.

Clar, jo esperava que en Raul fos el nostre "Scarlett Johansson" particular per vendre el producte com xurros. Però resulta que no.

Així que si en tres dies no rebo cap comentari em veure obligat a penjar una foto meva en boles.

Si tampoc rebo cap resposta desprès ja li tocarà al Nacho.


Vet aquí en Raul amb unes fans, les mateixes que no comenten en aquest blog.

JA VA...

Doncs sí, ara ja hi som.

Ahir en Nacho, Raul, Oriol i jo vam gravar el primer episodi d'El Forat.

Puc dir que va anar bé i que vam acabar a l'hora prevista, poc més per no desvelar res.

Va, un petit spoiler...

THE MIST

Ja he vist The Mist, la nova obra de Frank Darabont basada en un relat d'Stephen King i aquí hi ha la meva opinió.

Tot i no ser un film rodó és un gran film, que puc comparar amb aquella obra mestra que és Hijos de los hombres.

La història m'ha recordat als films dels anys cinquanta, no a basa de tòpics forçats com a l'últim Indy, per ser una cinta de ciència-ficció que pretén més reflexar la nostra societat actual més que no fer-nos aterrir.

Les actuacions són molt destacables, sobre tot la de Marcia Gay Harden, i el ritme, amb talls de tensió els quals els moments tranquils lis dóna més rellevància.

El més polèmic, sens dubte, el final, que ha dividit a la crítica i públic, sembla que ja no està bé fer finals políticament incorrectes i contundents, ho sento per ells. Però és fantàstic.

4.0

Ara que un grup de quarentones s'han ventilat a un vell amb barret recordem altres vells coneguts que ens han fet passar molt bon moments al cine i a casa. Avui recordem aquell baixet de pèl escas i molta mala baba.

BEACH CLUB

Els anteriorment anomenats Fear and Loathing Dj's, ara crec que es diuen Mini Primmers, van anar a punxar a Lloret, la seva primera sortida fora del Blau. Jo com a fan número 1 no tenia més remei que anar-hi i fer-ne la crónica.

La sessió va ser de 12 a 6 de la matinada i va ser dura, no ho poden negar. El local, recent reformat i molt wapo, pretèn recuperar el públic perdut, més indie, per abandonar el to guiri que no els va funcionar gaire bé l'any passat.

Els dos dj's van fer una sessió força sobría però força ballable, tot i que l'ambient solitari de les primeres hore sno en podia ser testimoni.

Cap a les dues van aparèixer un grup de francessos que ven aviat van animar el cotarro ballant com posseits tots els temes, tot i que tenien més edat per quedar-se a la barra. Jo, com a èsser social de la nit, ben aviat em vaig fer amb aquesta bona gent.

Ja cap a les tres, amb la seva fugida, va venir uan altra onada de gent més sobria però suficient per fer caixa de manera molt respectable.

A partir quuatre la cosa ja es va fer un xic carregant i tot i recuperar clàssics molt diversos les forces no donaven més de si.

Un cop el local uit i les bitxaques plenes vam tornar a le snostres llars. Menys en Pitu i la Nui que es van quedar a casa meu, la Nuri directa a dormir mentres els homes anavem a comprar l'esmorzar ploguent. Ja per fi a casa en Pitu va preparar uns frankfurts, vam mirar Muchachada Nui i vam anar a buscar el son.

JODER...

Si us dic els noms de Bowie i Jagger direu guai, dos monstres de la música. Si us dic que van fer uan col·laboració plegats us molarà més encara. Si us dic que hi ha el videoclip ja flipareu un xic. Jo els deixo i us destrozo totes les il·lusions:

CLEAN

No sé el motiu però porto uns dies de neteja que fa fredar. Tinc un bany! Però un bany! Tot blanc i lluent, res de pots buits de shampoo a la banyera, la pica neta de taques de dentífric, cap resta marró a la taça...M'estic fent vell...Això si, hauré e tirar la basura o formarà un republica independent dins la cuina que riuten de l'Ibarretxe.

Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

Doncs ja he fet els deures i he anat a veure la quarta aventura de Indy, i el cert és que no n'hi havia per tant, ni molt menys.

A veure, no és un film dolent, ni molt menys:entretingut, amb ritme, tocs d'humors, algun gir de guió...però a part de forma gens de fons, i no salvo les picades d'ullet als films que homenatgea, els dels 50.

El més destacable és el ritme constant, passen les dues hores en res, i el personatge de Shia LaBeouf, en qui tindria que haver recaigut el protagonisme, perquè no ens enganyem, Ford està vell pel paper d'aventurer, i en cap moment et creus les seves filigranes (al contrari que al John McLane de Die Hard 4.0). Cap dels actors de la resta del repartiment te'l creus en cap moment i el leit-motiv és ridícul per culpa del seu plantejament, no de l'idea mare.

Esperem doncs que la nova aventura no sigui d'Indy...si no del seu fill, perdó, SPOILER!!!

EWOKS!

Ja que demà vaig al cine a veure el nou Indy, poques esperances hi tinc..., i què tothom parla de Lucas i companyia, jo parlo del millor que ha fet George Lucas en sa vida: crear els ewoks. Vet aquí una cançó gospel sobre aquests simpàtics "bitxos".

I'M BACK

A bon entenedor poquen paraules...això en castellà em surt, però en català...

He negociat amb el veï de dalt, l'amic del ciclista francès, per obtenir wi-fi del seu a canvi de sexe anal...és broma, a canvi de diners. Que trista la societat que sols es mou per diners...m'hauria anat millor fer-li el dinar cada dia.

SORRY!!!

Primer de tot perdó,

feia temps que no deixava aix+o sense actualitzar i en serio que em sap greu.

El veï ha apagat el seu wifi i m'he quedat sense connexió, a més que amb l'horari actual poc més faig que llegir i escriure. No em dona per més.

En segon lloc, El Forat m'està fent fer que li dediqui molt de temps, però crec que l'esforç mereix molt la pena. Ja tenim l'episodi pilot llest i en procès de fer-ne còpies perquè corrin de mà en mà, amb un lloc perquè expliqueu el que més us agrada, el que menys i nota final.

A mitjans de setembre, quan aparegui a la llum, ja em direu si aquest temps ha merescut la pena.

Segurament ens veïem aviat!

DIUMENGE RODAT

Ahir diumenge vam gravar el primer episodi d'El Forat, desprès de tant de temps ja era hora. Donant la cara en Nacho, en Raul i jo, i darrera la Vane. Va anar tot bé, vam riure força, sobretot en una escena que vam repetir unes quinze vegades (en serio) en la qual a tothom se lis escapava el riure. La Vane va gravar un parell d'escenes amb els ulls tapats, i era la càmera! Ara ja estic treballant en el premuntatge, us mantindré informats!

EIS!

Primer de tot perdó. Porto uns dies perdut, bé, en realitat treballant i enganxat a les aventures del Comissari Brunetti de Donna Leon.

Perdó a pessar de no tenir temps per fer una rentadora si que el vaig tenir per anar al cine a veure...

Què en puc dir? Una peli molt, molt recomanable. Un film de ciència ficció que per damunt de tot entreté.El primer capítol d'una saga basada en una serie de còmics i que realment no falli als fans i agradi a tots els públics és molt a destacar, i ho aconsegueix amb escreix. Acció, aventures i molt més en un film de direcció discreta, grans efectes especials, humor i un final, desprès dels crèdits no marxeu, que et deixa amb la sensació d'haver invertit molt bé els diners de l'entrada. El pitjor? La batalla final.

BRUTAL!

Nike quan fa anuncis és l'amo. I aquí un nou exemple de la seva maestria absoluta amb aquest anunci que es va emetre a la semifinal de La Champions. Disfruteu!