HABITACIÓ 209 TERCERA PART

La Sala Tramuntana s'ha convertit en la sala dels horrors, no hi ha peli que puguis veure tranquil sense que passi alguna cosa:s'encenen els llums, salta la bobina, sorolls de fons,...mil i una coses per aquest invent amb mini pantalla i butaques de segona mà. Sortirà rentable? Avui he aconseguit la foto amb en Piedrahita. Miracle! A part? Calor, em dinat a un xino pijo (a que semblen termes antagònics?), i cues, moltes cues...tan que m'he perdut Heros queja diuen que és molt bona. Quina ràbia!

LA HABITACIÓN DE FERMAT

A mi m'ha agradat. No diré que sigui una pel·licula genial, ni crec que ho pretengui, però m'ha entretingut, cosa que no puc dir de molts dels films que he anat veient. Un conte de misteri. Els actors han complert, la trama pot semblar infantil però funciona, els diàlegs reconec que no són genials i un final simple i que no s'allarga innecesariament. Que el guió te buits? Si. Però senyors...es pur entreteniment.

DIARY OF OF THE DEAD (em nego a possar George A. Romero al davant)

Hi ha ha directors que viuen de rentes, aquest és el cas. Val, La Noche de los Muertos Vivientes és genial, però no per això tot el que faci el director és bo. Sóc fan de la seva primera peli, no de l'autor (!?) Aquest senyor ens explica el mateix que podria explicar la meva germana petita si li diessin de fer una peli i a spbre el director pretén fer-nos reflexionar sobre la democratitçació dels mitjans de comunicació...Actors dolents, direcció dolenta, muntatge penós, diàlegs...bé, paraules tontes com pèls al cul i a sobre aplaudit per frikis, com a terme peyoretiu, i amb alavances de tot tipus. Goerge, Jodi, descansa que ja no estàs per aquests trots, ok? (per cert REC utilitça millor la sensació de fals documental)

NOISE

Australiana i desconeguda per tots, que ara que m'hi fico a pensar ni és de terror ni fantàstica ni res semblant, i que a mi...doncs desprès de molt pensar crec que m'ha agardat. No és un film fàcil en cap sentit. Direcció brillant, diàlegs punyents, situacions agredolces, i un protagonista brillant (aquest dóna el salt a Hollywood demà) però una historia sense final. Això fa que sigui una presa de pèl? Per mi no, a vegades hi ha coses que t'agraden i que no tenen sentit. Aquesta ho és.

AN AMERICAN CRIME

Dura, diuen que molt dura, i que pot donar a parlar. I reflexionar. Pot ser debat. Però a banda d'això? Un gran film en tots els sentits, de cap a peus. Però si tens un film brillant és necesari jugar en els espectadors? Fer una trampa que en el far-west et costaria la vida? En serio... No cal. Això si, un bombó, un gran bombó amarg. Molt amarg.