SITGES: DIJOUS 4

Manuela Velasco (prota de REC)i jo desprès de la roda de premsa del film d'avui, de demà si seguim la linea temporal del post. Regreso al futuro?

NOTA INFORMATIVA: Això està escrit d'ahir, avui he arribat a l'hotel i tenia wi-fi, que duri!

Bé, ara escric exactament just acabat d'arribar a la meva habitació a l'Hotel Montserrat. Tinc males noticies, no tinc wi-fi, això farà que el Diari de Sitges 2007 no sigui en directe, serà en diferit. Tot i així espero que us sigui d'interes.

Dijous 4

El Orfanato

Aquesta pel·licula ha vingut rodejada de les millors referencies possibles, deu minuts d'aplaudiments al Festival de Cannes i produida per Guillermo DelToro a més de ser seleccionada pels Oscar's.La veritat és que l'esperava babejant. Un cop vista sols puc dir...una depecepció. Amb majuscules. No dic que sigui horrorosa, virtuts en té (magnifíc treball interpretatiu de Fernando Cayo y Belén Rueda) però la pel·lícula juga amb tots el que hem vist fins ara en el cinema de genere de terror "psicologic" (maleit terme) fent un poti-poti aceptable però ni molt menys apreciable. Primer de tot, n'estic fart de: fantasmes de nens, de personatges secundàris que no aporten res, que l'score a Espanya continui siguent de vergonya, que l'únic bo sigui la fotografia,...i els finals optimistes made in Hollywood, i que aquí canten com una soprano. Al final, desprès d'un final interminable (una moda que s'hauria de prohibir ja!) ens quedem amb la sensació que la caixa era molt grossa i el regal que hi havia dins era un souvenir dels 20 duros.

Stardust

La veritat és que aquesta peli amb feia tanta il·lusió com tenir tots els episodis de Perdidos (Lost pels under's), o sigui, l'accepto però no pagaria per tenir-ho ni faria el mínim esforç per conseguir-los. Com anava d'errat...si hi ha un film per anar a veure amb la mainada aquest any ha de ser aquesta (i no les bajanades últimes de Pixar). He coincidit amb el meu company Albert que m'ha recordat, molt agradablament, a La Princesa Prometida. Tenim un protagonista pelele, una noia guapa, uan bruixa, princeps, encanteris, fantasmes,...i fins i tot un genial "pirata,pirata".. L'argument, magnificament enllaçat, i un humor anglès a vegades molt deutor de Monty Phyton, la converteix amb la millor peli de fantasia dels darrers anys (ni Puentes a, ni Señores de..., ni Harry's,...ni Narnia's,...)

Dead Silence
Del creador de Saw arriba...això, aquesta pel·liculeta, que no aspira a molt. Morts amb un motiu del passat, sang, llaços familiars. Una serie B que deixa un sabor de boca ben kitsch. Per cert, el poli és brutal! Quan una peli amb ell sòl?