L' humor de Muchachada Nui provoca reaccions extremes: o plores a llàgrima viva i et petes de riure o no li veus la gràcia al que fan aquest grupet d'amics –que semblen estudiants universitaris compartint pis però que ja tenen edat de tenir hipoteca– i que representen la nova generació progre de l'humor; allunyada dels referents de Los Morancos i de Cruz y Raya. No són tampoc els nous Faemino y Cansado ni tan sols els Monty Python manxecs. El que fan Joaquín Reyes i la seva troupe no es pot etiquetar. De fet, no cal afegir adjectius a l'humor: intel·ligent, absurd, caspós, freakie.... Per alguns, Muchachada és genial, per altres, és malbaratar diner públic. El seu, però, ha estat un èxit conxorxat a internet, en els blocs i a Youtube, però també del boca orella. El gags es veuen més a la xarxa que els dimecres a la nit a La 2. El seu retorn, però, ha estat decebedor, seguint la línia dels últims capítols. A Celebrities, la paròdia de Quentin Tarantino no iguala el nivell aconseguit amb Lars von Trier. Munjo viejuno, fluix i Los Klamstein, millora. Només Enjuto Mojamuto i el seu «me siento gif» recupera l'esperit de Muchachada Nui dels inicis.
Font: El Punt
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario