QUI ÉS L'ASSASSÍ

Que millor que una tarda d'hivern freda, tots a les fosques, una tempesta darrera la finestra i una bona pel·lícula de misteri? Doncs una fel·lació al sofà per part d'una rossa d'infart, però no va d'això la cosa.

Agatha Christie va ser la responsable d'un gènere molt concret de les novel·les de misteri on amb totes les pistes davant els nostres ulls havíem de descobrir qui era l'assassí. Algunes dels seus millors títols? La Ratonera, El caso de Roger Ackroyd, Muerte bajo el Sol,...

Però a vegades fa mandra a llegir, o nervis tardar tant en arribar al final i una bona peli ens pot calmar les ganes d'investigar. Aquí alguns dels films que opten per aquesta temàtica.

Cluedo: El juego de la sospecha (1985)

Basada en un famós joc de taula i dirigida per Jonathan Lynn (Falsas Apariencias). Amb un repartiment correcte (Christopher Lloyd i Tim Curry), guió de John Landis i alguns gags brillants és una comèdia de misteri molt disfrutable, però amb un final massa obert que et fa sentir tonto per l'esforç invertit en descobrir l'assassí.

Un cadáver a los postres (1976)

Impressionant, els millors detectius de la història parodiats en una investigació d'allò més surrealista. Sols pels crèdits inicials és imprescindible. A més el repartiment de luxe:Alec Guinness, David Niven, Peter Sellers o Peter Falk, entre altres.

Asesinato en el Orient Express (1974)

Basat en una novel·la de Christie i 5 nominacions a l'Oscar, que més dir? Director (Sidney Lumet) i actors de renom (Lauren Bacall, Ingrid Bergman, Sean Connery, Albert Finney, Anthony Perkins, Vanessa Redgrave, Jacqueline Bisset,Michael York) és un joia a degustar.

Muerte en el Nilo (1978)

Repetim formula, Christie d'inspiració i gran cartell: Peter Ustinov, Bette Davis, Mia Farrow, David Niven, Angela Lansbury, Jane Birkin, Maggie Smith, Olivia Hussey. Tot i no ser brillant inclou una escena que em Posa la pell de gallina, l'escena entre les columnes, brutal.

Identity (2003)

Actual i molt entretinguda, tot i que el final trampós et pot fotre de molta mala llet. Tensa i molt ben aconseguida.

Gosford Park (2001)

Un dels últims films de Robert Altman on reflecteix la guerra de classes a principis de segle. Tot i ser interessant es converteix en llarga i "cansina", a pesar de les bones actuacions i direcció.