El film no tenia que ser més que una forma més de promoció dels Fab Four siguent (en argot de ma mare) "una aventurilla". Però clar, el director és Richard Lester, eren els 60's, és anglesa i els protagonistes els Beatles.
Per mi molt superior a A hard day's night resulta genial i imprescindible. Guió digne dels Phyton, experimentació en els plans, joc d'il·luminació, ritme vertiginós i grans secundaris. A més el síndrome de culpable d'innocència el fa encara més entranyable.
Les cançons ja sabeu...
.JPG)
1 comentario:
Ei ahir no et vaig contestar el missatge pq em vaig quedar sense bateria.
Quan em va preguntar si tornaríem aquest any li vaig contestar: "No crec que això passi".
Si fos un periodista ja li hauria donat un titular, llàstima que només fos un pobre frek...
Va tornar a dir que les freakades li agradaven molt i que tu li fèies molta gràcia (suposo que en el sentit còmic, no en l'àmbit sentimental).
Publicar un comentario