5- Rocky Balboa, pel·lícula menyspreada i que no ha sigut considerada d'autor quan ho és més que qualsevol altra d'aquelles que tots sabem i que no són més que palles mentals. Sly ens explica en quin moment viu, sols un mite ja passat, i les ganes de tirar endavant com sigui. Film sobri i honest en tot moment.
4- Disturbia, modest i amb la ombra de Steven Spielberg al damunt. Un film llastrat per alguns per ser un remake de La ventana indiscreta de Sir Alfred ( almenys si copies que sigui d'algú bo) i que no era més que una prova de cara a la taquilla de Shia per saber si podia afrontar ser el cap de cartell de Transformers. Al final un entreteniment genial amb aroma dels 80's i un actor esplendid.
3- 300, li dóna mil voltes a Sin City i una èpica que supera a la trilogia d'Els Anells. Tildada de nazi i homosexual alhora (!?) és un cant a la virilitat que falta ens comença a fer. Una lluita pels ideals i l'honor.
2- REC,una de les poques pelis que m'han fet realment por. A més de ser un exercici difícil d'assumir a competir en el pitjor any possible (amb la merda-taquillera) d'El Orfanato. Un bravo i punt.
1- Death Proof, masturbació física de l'autor. Cotxes, dones i malparits amb xupa. Com tota "palla" té alguns canvis de ritme que serien prescindibles. L'escena inicial és la més ben filmada de l'any.
Menció especial: Roman d'Angela Bettis.
Pel que fa a música:
Chick Habit- April March
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario