Angela Bettis i joDIUMENGE 7Dia guai, he estat el matí amb l'Alert, el migdía amb l'Ignasi i tota la seva colla, la tarda amb el cantant del grup imitador oficial d'U2 a Espanya i la nit amb els nois de la colla de l'Ignasi. Ah! I el Barça a guanyat 3-0 al Athletic de Madrid. I també m'he trobat a l'Exercit Imperial d'Star Wars, fotent-me a riure jo sól enmig del carrer...Però bé, anem al gra:
ARMA FATALDels creadors de Party Zombie's ens arriba aquesta parodia dels films d'acció amb humor anglès. Com tots sabem el més important dels films d'humor són per riure, i si amb elles no rius malament, fracàs. Doncs m'he partit rl cul, molt, però que molt, no tant com Borat l'any passat però quasi. A més, uns secundaris...que et fiquen la pell de gallina, referències mil, barreja de gèneres, acció desenfrenada, gore...i un "cisne". Ja veureu. Heu d'anar. Digueu que aneu de part meva.
BUGUn altre director que viu de rendes (El Exorcista, French Connection) i que li diu una productora petita "té els calers i fes el que et roti que si no triunfa a taquilla farem calers amb el lloguer o compra del DVD gràcies al teu nom". A veure, que la peli no és dolenta, que potser els actors són l'únic que manté l'interes, i que l'argument no és dolent però et sóna de haver-lo vist altres cops. Inquieta a vegades, la direcció no és precisament dolenta, però la historia et molesta, com quan portes els calçotets malament i no saps com ficar-te'ls bé. Per cert, que Ashley Judd no sé perque ha acceptat el paper, però reconec que està brillant.
BARÇA- ATH. MADRIDLa fé està recompensada, si senyor. La veritat que a la pretemporada tenia esperances de repetir el de fa dos anys, a principi de temporada no ho veia clar i ara estic eufòric. Tots havien perdut la credibilitat per com aus Fénix han renescut de les seves cendres. Com déus caiguts del cel han imposat el seu joc i contundència desde el primer minut. Han impossat el seu tempo i han guanyat.
FRONTIÈRE (S)Brutal, simplement. L'he sentit comparar amb La Casa de los Mil Cadaveres, La Matanza de Tejas, Alta Tensión, etc...segurament si tenen raó. Una patada a la cara que et trenca el nas i desprès et fan llepar la punta del nas. Amb referències politiques darrera, mai molesta en el film, s'hi afegeixen sentiments i emocions primàries de primer ordre. I com és habitual aquest any una càmera, menys protagonista en aquest cas, en mà per donar-nos algún espant. Aix! Brutal, sang i fetge.
DILLUNS 8La gent del cap de setmana ha menguat convertint a tot el qui he vist en crític, és un dir, de premsa. A part d'això poc més puc aportar, la veritat, a la tarda he tingut que tancarme a l'habitació per resoldre un assumpte amb urgencia.
JOSHUA (EL HIJO DEL MAL)Seré clar i concís. és un teleilm d'Antena 3 per la tarda, i amb això no li donc una mala crítica. No té res d'original, ni el director és un mestre ni les interpretacions són per tirar cuets ni l'argument té algún punt original. L'únic que puc dir és que si pagués per anar a veure-la al cine agafaría un cabreig monumental, sería donar gat per llebre. Siguent un festival, veient-ho tot per la gorra, la veritat que m'ha fet passar una estona entretinguda, no com suposades obres d'art (eh! Tarsem...) que em van fer venir badalls.
WAZHavia sentit que era un encreuament entre Seven i Saw (...toma Moreno!). Francesa, depant, aburrida, un quiero i no puedo en tota regla. A veure, si vols comparar-te amb els thrillers americans dues coses: o tens un argument genial i uns actors acollonants ( Seven) o tens un argument resulton i molta sang (saw) però si tens sols un on director de fotografía fes videoclips, no converses de bla,bla,bla i un final...patètic? Pot semblar molt fort, però mai tanta raó en tan poques paraules.
CASSANDRA'S DREAMA mi m'agrada el Woody Allen humoristic, el trascendental (Match Point) me la suda, rebufa i molesta. I direu..."però sin son obre mestres els seus films de finals dels 70", segurament ,però em demostra la seva valia fent fàcil el més difícil. Riure és un mecànisme involuntari, si consegueixes arrancar-lo ets un geni. Tothom sap fer plorar o pensar, riure no. En aquest cas un film seriòs (tot i que els de darrera meu no ho van entendre i feien rialletes a cada frase per fer-nos saber que s´´on molt cultes i entenen l'humor de Woody Allen) i que retrata que succeix als humans quan estem davant d'una situació limit. Un guió molt correcte, una posta en escena a vegades molt destacable i unes interpretacions...brutals. Es demostra un cop més que Collin Farrell és un dels millors actors de la seva generació sens dubte, de l'Ewan ja ho sabiem. Molt recomanable.
DIMARTS 9
DAI NIPPONJINEls meus acompanyants han abandonat la sala als tres quarts d'hora. S'ha de ser pacient i es té recompensa. Fals documental japonés que ens explica la vida dels herois estil Ultraman. Fantàstica, delirant, surrealista i a la vegada un estudi de las relacions afectives i lligans de dels humans a l'actualitat. Pot ser un gos verd, però un gos adorable.
BLADE RUNNER: THE FINAL CUTJa l'heu vist, no? Doncs poc a dir, si us agrada aquest mític film us agradarà aquesta nova versió (amb mínims canvis), si soou dels meus, que opinen que Ridley és un gran director i es rodeja del millors, però que transmet tan com la cadire de fusta que tinc davant no cal que la mireu. Millor un café sense sucre que això. I no, la trama és una merda i la reflexió sobre la condició humana...me-la-su-da, jo t'ho resumeixo en cinc minuts.
ROMANQuan t'aventures la cagues, a vegades, i jo admeto que l'he cagat, a mitges, això si. REC és brutal, però Roman també. Un film simple, que m'ha recordat a curts d'estudiants d'escoles de cine, actors no professionals, una directora novella, un argument simple, un equip reduit,...i simplement genial. No, en serio, brutal mai amb tan poc m'havien donat tan: riure, plor, alegria, tristesa, reflexió, crítica, disbauxa,... Això si, aviso, no és fàcil, o l'estimes o l'odies.
DIMECRES 10Tot i que el dia ha acabat amb tormenta ha estat un dia de films acceptables, tot i que no nego que al tornar cap a l'hotel ja quasi no em recordaba del que havia vist, no sé si és per cansament o bé perque els productes eren més d'entreteniment que obres d'art. Hi ha hagut la roda de premsa amb Robert Englund i la seva manager no ens ha deixat fer la foto amb ell, bruixa!
A L'INTERIEUR (INSIDE)Film grancés comercial i molt entretingut, tot i que alguns han dit que tenia massa llicencies a pesar del seu intent de ser realista. Per mi un film de bona factura i altament recomanable, semblant (amb les sensacions que transment) a Alta Tensión de Aja. Altre cop he vist que aquest any es confirma el negativisme sobre el futur de la humanitat i moltes propostes d'extrema dreta amb pell d'esquerres. Sigui com sigui, espero que aviat la nostra industria aprengui del cinema frnacés i que faci obres comercialment molt dignes de competir amb els EEUU.
STUCKUna molt agradable sorpresa. Stuart Gordon, que ultimament sols fa bodris, es desmarca amb aquest sencill film sense pretencions que entreté, angoixa i desperta el bon humor alhora. Argument sencill, actors que fan fàcil el dificil i una sobrietat alhora de dirigir que s'agraeix, la galateta que acompanya el café en el bar. Per cert, primera escena de sexe explicita del festival! cosa d'agrair quan tothom vol ser molt progre per ensanyar sang però ningú s'atraveix amb una cosa tan sana i natural com el sexe, i si és amb la Mena Suvari de protagonista encara millor!
MR. BROOKSKevin Costner i Demi Moore ens volen fer creure que és un thriller amb cara i ulls a l'estel·la de Una Historia de Violencia, i ni molt menys. Tot i un plantajament molt prometedor la trama es perd en masses subarguments ue no aporten res realment significatiu al film. A més, algunes escenes són totalment gratuites, fora de lloc o simplement mal fetes que desperten rel riu de l'espectador quan tindría que ser completament al contrari. Una llàstima, té pinta de projecte independent comprat per una major i feta estralls per convertir-la en comercial. Ja m'informaré.
AMERICAN ZOMBIEUna patada als ous amb fina ironia. Tot i començar sent un fals documental utilitçant els zombies com a màscara pels marginats de la societat (homosexuals, seropositius, disminuits, immigrants, negres,...) acaba convertint-se en un missatge clar i punyent: TOLERÀNCIA ZERO! tal com he dit els cineastes actuals ja són tan d'esquerres que acaben sent d'extrema, però dreta. Realment un perla.
.JPG)
